Més enllà dels paisatges

Mestrança.5PRI Escola Cooperativa El Puig d'Esparreguera

ocubre 2021- juny 2022

Treballs realitzats

Explicació del treball

Camp d'Aprenentatge Valls d'Àneu

Explicació del lloc web Aquest lloc web recull el trajecte del curs a partir de l’estada al Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu dels nois i noies de cinquè curs de Primària de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera.Trobareu referències a la nostra estada al Camp d’Aprenentatge i també al seguit de projectes que hem pogut desenvolupar aprofitant les habilitats treballades amb vosaltres. Tot i que encara ens falta un vídeo resum transversal al projecte l’estat actual del lloc web ja mostra la projecció dels aprenentatges assolits durant el curs. D’aquesta manera tanquem la seqüència del treball que des de l’octubre del 2021 fins ara mateix juny del 2022 ens ha acompanyat. El lloc web parteix d’una pàgina inicial amb una imatge de fons que reconeixereu fàcilment ja que trobem als nois i noies observant la Vall d'Àneu.El lloc enllaça amb un distribuïdor on hi ha enllaços a l’estada i als llocs web on es recullen els projectes desenvolupats al llarg del curs. Veureu que aquest lloc web té com a fons el paisatge d’Esparreguera al Baix Llobregat com no podria ser de cap altra manera. Projecte “ Més enllà del que veiem” Cada lloc té tants paisatges com persones s’hi entrecreuen o se’l miren. Marina Garcés Uns dibuixos de coralls i els esculls fets de ganxet de l’artista Petra Maitz, que ens donaven la benvinguda a l’exposició Ciència Fricció, ens plantejaven la contemplació d’un paisatge dinàmic construït a partir de les mirades i les mans d’un munt de persones. Les preguntes estaven servides: Què veiem quan mirem? Què veiem quan mirem un paisatge? Quan mirem un paisatge mirem el que hem après? Un paisatge nou pels ulls vol més atenció? Mirar un paisatge amb atenció per conèixer-ne els detalls és un primer pas per comprometre’s amb la natura? Admirar un paisatge sentint-se’n part és un bon exemple d’una consciència biocèntrica en front d’una d’antropocèntrica? La instal·lació artística Time-Life-Time de Jaime Serra, produïda especialment per a la mostra i dedicada al moviment pels drets de la natura, convidava a prendre consciència dels drets d’aquesta i els drets dels humans com a unitat indissoluble. Aquesta proposta ha desvetllat en el grup Mestrança l’interès per emprendre accions compromeses i valentes. Aquestes accions han fet que els nois i noies contemplessin els paisatges que des de la Serra dels Gatells es poden divisar per a reconèixer-los com a propis tot identificant els seus elements biòtics, abiòtics i antròpics tal com apreníem al Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu. Més enllà d’aquests criteris, l’apropiació del paisatge pel camí de les emocions s’ha fet de la mà de l’artista M.C. Mahedero que des de la seva proposta Arqueologies del Paisatge que es mostra al Museu de la Vida Rural ha facilitat un diàleg concretant-se en una expressió poètica en forma de haiku. El treball Més enllà del que veiem sintetitza el procés de reflexió sobre paisatges viscuts, transitats, emergents i resilients. Mentre contemplem el paisatge tot gaudint-ne tenim una sensació consoladora que ens facilita ignorar la deshumanització radical de la natura. Gregorio Luri Projecte 2a part “Coneix un paisatge i l’estimaràs” La lectura d'un paisatge i la lectura d'un llibre tenen molt a veureBaruch Spinoza Els passos del grup Mestrança pel paisatge, els han portat a seguir les preguntes que havien estat motor del seu treball. Què veiem quan mirem? Què veiem quan mirem un paisatge? Quan mirem un paisatge mirem el que hem après? Un paisatge nou pels ulls vol més atenció? Mirar un paisatge amb atenció per conèixer-ne els detalls és un primer pas per comprometre's amb la natura?Totes les eines d'observació recollides dia rere dia anant al bosc van donant resposta a les preguntes entrant en acció. Intervenir en l'entorn en benefici de tot l'ecosistema pedagògic és el moment on tot pren un sentit i on els aprenentatges significatius es mostren en forma material fruit d'un munt d'interaccions i de planificacions que porten a assolir els diversos reptes plantejats. Això ha estat el fet de poder instal·lar una taula d'orientació al mirador Sud de la Serra dels Gatells. Una taula d'orientació fruit de l'observació i de la reflexió sobre què havia de comunicar i com havia de ser. L'ajut d'un munt de persones ha fet possible aquesta realització que en aparença senzilla recull un gran fons de coneixement.Des del començament del projecte la interacció amb el paisatge ha passat per moments reflexius, de silencis tot pensant, de més preguntes... De la mà de l'artista Perejaume hem contemplat altres paisatges que per petits que siguin ens parlen de nosaltres mateixos com un expositor de múltiples postals formades per petits miralls que contenen i reflecteixen alhora la realitat visible i altres realitats més intangibles que passen per les emocions, la imaginació i la creativitat. La conclusió del grup Mestrança ha estat formulada en forma de títol consensuat tot sintetitzant el treball realitzat: “Coneix un paisatge i l’estimaràs”. Un lloc petit en el paisatge pot representar una experiència de llibertat.Perejaume Lloc web “Diàleg poètic amb Inula” No hi ha present, tots els camins són record o pregunta... Miquel Martí i Pol Vint-i-set poemes en tres temps Arqueologies del paisatge convida, de la mà de la mirada de Mari Carmen Mahedero, a contemplar els paisatges viscuts, transitats, resilients i emergents de la Conca de Barberà. Som molt conscients que no es pot substituir el diàleg fet en directe amb unes obres i amb una artista on records i preguntes es poden succeir un rere l’altre amb el goig de l’encreuament de mirades i complicitats en directe. Quan les circumstàncies actuals no fan possible les trobades presencials, des de l’Escola, bé prou que seguim valorant les preguntes que des de l’art somouen emocions i pensaments que poden ser acurats, crítics i fins i tot creatius encara que siguin en format virtual. Estem convençuts que ens calen moltes propostes des de l’art i des de museus com el de la Vida Rural per a accedir per camins sensibles a indrets de coneixement complexos i d’un gran valor pedagògic i cultural. La mirada d’Inula, des de la distància, ens acompanya a mirar el nostre propi paisatge aplicant un esquema semblant i identificant elements que, fent-hi esment i molta atenció, apareixen en entorns ben allunyats de l’Espluga de Francolí. Hi ha una gran coherència en l’abordament dels paisatges des de l’exposició d’Arqueologies i creiem que és molt vàlida per a portar-la a classe. Els nois i noies hi han entrat de seguida i han posat a treballar idees pròpies sobre l’entorn que d’una forma més o menys espontània provenen d’una reflexió sobre el seu entorn proper. Aquesta experiència d’aplicar les quatre divisions de paisatges l’hem fet amb paisatges de les Valls d’Àneu al Pallars Sobirà i d’Esparreguera al Baix Llobregat Nord a la zona del Montserratí. Vídeo “Més enllà del que veiem” El treball “Més enllà del que veiem”, realitzat a l’aula del grup Mestrança de cinquè curs de Primària, forma part del projecte general d’Escola d’aquest curs 2021-22. És un treball interdisciplinari concretat en format de lloc web que ha partit dels interessos sorgits a partir de l’admiració per dues exposicions: una a Barcelona, al Centre de Cultura Contemporània i una altra al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. El treball creix a partir de les primeres preguntes dels nois i noies, segueix per l’observació de l’entorn natural d’Esparreguera i es concreta creativament amb un diàleg poètic amb l’artista Mari Carmen Mahedero. Per fer possible el treball, ha calgut conèixer les possibilitats que ens oferia l’entorn en plena pandèmia i a partir d’aquí elaborar una concreció que des de la distància es pogués compartir amb la comunitat educativa de l’Escola però també amb els altres intervinents implicats. La concreció en format web del treball possibilita anar més lluny del Centre i fer possible la creació d’un ecosistema pedagògic on es pot compartir la creació, on la llengua Catalana vertebra el treball i on el respecte vers l’entorn parteix de l’admiració del paisatge de la mà de la mirada dels artistes. Enllaç al lloc web: https://view.genial.ly/618005e19ada4f0de2663c9b/presentation-dialeg-amb-inula-paisatges-viscuts De la mà d’Inula Arqueologies del paisatge convidava, de la mà de la mirada de Mari Carmen Mahedero, a contemplar els paisatges viscuts, transitats, resilients i emergents de la Conca de Barberà. Som molt conscients que no es pot substituir el diàleg fet en directe amb unes obres i amb una artista on records i preguntes es poden succeir un rere l’altre amb el goig de l’encreuament de mirades i complicitats en directe. Quan les circumstàncies actuals no han fet possibles les trobades presencials, des de l’Escola, bé prou que seguim valorant les preguntes que des de l’art somouen emocions i pensaments que poden ser acurats, crítics i fins i tot creatius encara que siguin en format virtual. Estem convençuts que ens calen moltes propostes des de l’art i des de museus com el de la Vida Rural per a accedir per camins sensibles a indrets de coneixement complexos i d’un gran valor pedagògic i cultural. La mirada d’Inula, des de la distància, ens acompanyava a mirar el nostre propi paisatge aplicant un esquema semblant i identificant elements que, fent-hi esment i molta atenció, apareixen en entorns ben allunyats de l’Espluga de Francolí. Hi ha una gran coherència en l’abordament dels paisatges des de l’exposició d’Arqueologies i creiem que és molt vàlida per a portar-la a classe. Els nois i noies hi van entrar de seguida i van posar a treballar idees pròpies sobre l’entorn que d’una forma més o menys espontània provenien d’una reflexió sobre el seu entorn proper. Aquesta experiència d’aplicar les quatre divisions de paisatges la vam fer amb paisatges de les Valls d’Àneu al Pallars Sobirà i d’Esparreguera al Baix Llobregat Nord a la zona del Montserratí. Com a exemple d’aquest treball i sobre les idees que apareixen quan a nois i noies de 10 anys se’ls planteja el fet d’interrogar-se sobre el seu entorn proper transcrivim el diàleg dels nois i noies havent arribat a una cabana de pedra seca del terme d’Esparreguera prop del torrent del violí. Transcripció del diàleg: Amb molt de compte descobríem la cabana del Sr. Joan Llort i començava el treball de parlar del lloc, del seu passat i del seu present. Tots i totes vam ocupar un lloc a l’indret ben especial i desconegut per nosaltres que només acostar-nos-hi comprovem que té un encant especial. Tot parlant d’aquest paisatge viscut hem recollit aquestes idees: .- M’inspira recolliment amb persones refugiant-s’hi i fent foc. .- Penso en gent fent menjar. .- M’imagino aquest lloc com a refugi en temps de guerra. .- En cas de tempesta ens podríem refugiar aquí. .- M’imagino persones treballant al camp i d’altres esperant-les aquí dins. .- Penso en com els ajudava aquest lloc per fer-los passar el fred de l’hivern. S’hi devien reunir una bona colla d’amics per parlar. .- Imagino molta gent gran. Tots devien treballar. Crec que durant la guerra no podien fer foc per por a ser vistos. Tot parlant d’aquest paisatge resilient hem recollit aquestes idees: .- Aquest lloc ha resistit el pas dels anys. .- Van construir aquesta cabana per no haver de tornar a Esparreguera cada vagada. Així podien estar més estona treballant al camp. .- Aquest paisatge és possible gràcies a la pissarra del terra i els objectes del medi que l’envolten. .- Treballaven amb materials que trobaven ben a prop. Per això han resistit millor el pas del temps. .- En aquest indret el foc de l’any 94 va passar de lluny. A l’inici del camí per arribar-hi encara hi ha soques d’olivera molt cremades. .- Ha resistit el pas de les tempestes. .- Ha resistit moltes guerres i potser ha servit de refugi als emboscats. .- Hem vist que arrebossaven les parets amb fang i bona part s’ha mantingut a la paret. .- Els marges dels conreus que servien per salvar els desnivells també s’han mantingut molt bé. Aquests marges han impedit que el terra s’erosionés i hi haguessin esllavissades. Tot parlant d’aquest paisatge transitat hem recollit aquestes idees: .- Des d’aquí es veu el poble d’Esparreguera. Prou a prop i prou lluny com per poder-se veure discretament. .- Aquesta cabana no era un lloc de pas. S’hi havia de venir expressament. .- Tal i com està situada devia despertar la desconfiança dels amos vers la gent que hi devia arribar. .- El camí que porta a la cabana és poc transitat i fins i tot es desdibuixa des del torrent. .- Era un lloc per venir-hi a guardar coses. .- Al propietari tothom el devia conèixer i el devien cridar de lluny per donar-li confiança. .- Antigament per aquests camins la gent portava navalla per defensar-se d’altres persones si calia. Tot parlant d’aquest paisatge emergent hem recollit aquestes idees: .- Si en aquest lloc vingués més gent segur que canviaria molt. .- El propietari potser no hi estaria massa d’acord. Sembla que ja li està bé tal com està. .- El camí ara és estret i fa pendent. No sempre ha estat així perquè sabem que s’hi arribava amb carro tibat per un ase o un cavall que havia de fer maniobra per tornar enrere. .- La cabana encara està en construcció. Es nota que algunes persones que hi venen encara ajuden a milloraré les parets i les habitacions. .- Hi ha gent que potser ha vingut aquí i no ha mirat els detalls. Per ells/es mai no ha existit. El diàleg en directe mostra que les categories proposades des d’Arqueologies del paisatge són molt vàlides i de gran utilitat a l’hora d’aproximar-nos a altres realitats geogràfiques o vitals més enllà de les definicions que es poden despendre del concepte d’elements que composen un paisatge. Un paisatge per als nois i noies no és només un conjunt d’elements. Un paisatge és un munt de preguntes, d’emocions, de records i vivències El procés de treball ens ha de portar a comparar tres realitats ben diverses per poder-hi trobar vincles i coincidències des de la diferència i el caràcter propi d’aquestes realitats. Poder donar valor al paisatge on es viu, al qual es viatja o a aquell que queda lluny però que les tecnologies ens el fan proper creiem que bé val dedicar-hi temps i valor des de l’Escola. La concreció d’aquest treball va ser compartida amb la resta de l’Escola mitjançant una expressió artística que recollia els sabers treballats o descoberts. Procediment de treball Tal i com exposàvem a la presentació l treball realitzat en aquest format digital, pels nois i noies del grup Mestrança, s’emmarca dins del Projecte General d’Escola que enguany pren de referència una exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona titulada “Ciència Fricció”. Tots els cursos de l’Escola des de dos anys fins a quart d’ESO enguany tenen com a referent la proposta expositiva i artística d’aquest esdeveniment. A la classe Mestrança, de cinquè curs de primària, les conclusions a partir de l’exposició Ciència Fricció s’han vinculat a la idea de la necessitat de defensar els llocs naturals. Els nois i noies han vist clar que a la vegada que es preserven aquests llocs aprenen a tenir cura d’ells mateixos i mateixes. La natura té drets que han de ser protegits i per a ser protegits s’han de conèixer per poder-los apreciar i estimar. A classe ha quedat molt clar que no es pot estimar quelcom que no es coneix. Seguint aquest fil, el grup ha conclòs que els paisatges que contenen la natura, són un valor a preservar en totes les seves dimensions biòtiques, abiòtiques i antròpiques. Qui no coneix un paisatge no pot valorar-lo i no pot defensar-lo com a element integrador de la natura i de la vida humana. Les preguntes que s’han generat superen amb escreix les possibles respostes... Valorant i apreciant un paisatge es valora i es protegeix la vida? Coneixent un paisatge i poder anomenar allò que es veu i reconèixer el seu nom és un dels camins per valorar-lo? Seguint aquest fil, vam mostrar al grup de nois i noies diverses fotografies de l’exposició Arqueologies del paisatge i els escrits de les cartel·les dels diversos espais. L’art d’Inula va fer el seu efecte i va sorgir la proposta de poder dialogar, des de la distància, amb els paisatges viscuts. Diem des de la distància perquè ens és molt difícil poder arribar al fantàstic Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí on s’allotja l’exposició. Centrats en les obres de la sala paisatges viscuts, el diàleg entre els nois i noies ens portava molt lluny. Tot i que l’art és important viure’l en directe la virtualitat no ha menystingut el missatge d’Inula. L’expressió artística de Mari Carmen Mahedero ens portava a parlar de llum i d’ombra, de passat i de futur, de vida i de mort, de treball i de descans, de camins i de carrers estrets, de pensaments en veu alta i de contemplació... Parlant sobre la manera de respondre a l’obra que havia impactat a nois i noies va sorgir la proposta de fer-ho poèticament mitjançant un trencaclosques amb fragments d’un paisatge pintat en grup. Cada fragment porta a un petit poema o haiku que la sensibilitat de l’artista i de totes les persones que han fet possible l’exposició sabran rebre llegir i comprendre. Creiem que d’aquesta manera se sentiran interpel·lats o interpel·lades en un diàleg distant i proper a la vegada. La meitat de la bellesa depèn del paisatge; i l'altra meitat de la persona que la mira. L'altra meitat - Hermann Hesse Diàleg poètic amb el TAO Aquest diàleg entre els fragments del vell llibre del Tao del Mestre Laozi i les nostres poesies tanka, són una mostra de la profunditat de les reflexions que la comprensió profunda dels textos ens ha reportat. Cada text del Tao ha estat llegit, comprès, reflexionat i dialogat en el si del grup de companys i companyes de la classe de cinquè de Primària de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera. Fer poesia a l’estil oriental per dialogar amb les frases ha estat una idea consensuada dins del grup. També ho ha estat il·lustrar els poemes amb dibuixos que recorden l’estil japonès sumi-e. El format del llibre vol recordar el camí que el Mestre Laozi va emprendre per arribar a la frontera on va poder escriure les seves idees i reflexions abans d’enlairar-se núvols enllà. El diàleg té aquest suport material en forma de llibre però també té un suport digital. A la darrera pàgina del llibre es pot enllaçar mitjançant un codi QR a un lloc web on hi ha vinculats quinze vídeo-poemes. Els sons i fons d’aquests vídeos, han estat enregistrats i editats per nosaltres els nois i noies oferint imatges dels entorns naturals del poble d’Esparreguera. Les frases del Tao estan molt vinculades amb la natura i per això creiem que els vídeo-poemes s’hi emmirallen molt bé. Cròniques del 1er,2on i 3er trimestre Les cròniques del bosc són un registre del treball que es realitza cada dilluns del curs. En aquestes cròniques entren en joc les habilitats d’observació i reconeixement dels conceptes del Medi Natural i Social propers als nois i noies. En aquest article s’explica el treball sistemàtic realitzat durant el curs. Compartim també el tríptic que com a finalització del Projecte hem compartit amb la resta de la comunitat Educativa de l'Escola. Què són les cròniques? El grup Mestrança, anem cada dilluns al bosc i allà hi fem un munt de coses. A part d’investigar allò que ens hem proposat conèixer en relació al Projecte de l’Escola, aprofitem els trajectes per fer atenció a un munt d’aspectes que per molta gent passen desapercebuts. No només anem a caminar per a conèixer alguna cosa en concret sinó que ens fixem en aspectes molt diversos del poble d’Esparreguera i de l’entorn d’aquest. Les caminades comencen sempre pels carrers d’Esparreguera on contemplem la vida que hi passa quan estem a l’Escola. Les persones que van i venen, els oficis diversos que treballen al comerç o a les terrisseries, els avis i àvies que sempre ens diuen alguna cosa... Contemplem les façanes de les cases i hi descobrim un munt de detalls com les balconades, els detalls de terrissa, les pinzellades del Modernisme o els murs ben sòlids de l’església de Santa Eulàlia. Contemplem sempre el penell del campanar que des de fa tants anys mostra el temps que farà segons la direcció d’on provingui el vent. Ara sabem que si bufa el Llevant és molt fàcil que plogui o bé si bufa el Mestral tindrem tot el dia un cel net i clar. Mirar els núvols, deixar sentir a la cara el vent i pensar d’on ve, veure la direcció dels rajos del Sol o intuir el seu camí durant un dia també ens porten bones estones d’observació. Més enllà de Can Comelles, tenim una mostra dels cultius tradicionals d’Esparreguera. Veiem tot el procés de treball durant un any sencer excepte l’estiu amb les oliveres que diversos propietaris fan amb molta cura. Això també ho veiem contemplant els ametllers des de la seva florida fins a l’obtenció del fruit madur dalt de l’arbre. Veiem el referent de les masies com Can Sant Joan que segueixen treballant el camp amb gran voluntat i molt d’esforç. Al llarg del camí hi trobem un munt de persones que se’ns adrecen més o menys afectuoses saludant-nos i desitjant-nos un bon dia. Persones que a vegades s‘aturen i parlen amb nosaltres sobre la seva vida i ens pregunten per la nostra. El camí també ens mostra tossudament el menyspreu que moltes persones tenen pel seu entorn proper en forma de brutícia i deixalles escampades a tort i a dret. També ens mostra les noves iniciatives en favor d’un bon reciclatge i una cura per l’entorn amb un munt de senyals que conviden a fer-ho bé. Anar al bosc vol dir saber on anem, saber d’on venim i saber tornar amb seguretat al punt de referència. Suposa reconèixer els camins i saber cap on caminaríem si calgués tornar a l’Escola o a casa. Aquest punt és clau per tal que molts caps de setmana puguem acompanyar als pares i mares a descobrir els paisatges, els secrets i les oportunitats de la Serra de Rubió o el torrent de Mestrança. Anar al bosc és aprendre a tenir cura d’un mateix o mateixa. Des de saber la roba que cal portar fins a l’autonomia de reservar l’aigua per passar un dia sencer havent de d’esmorzar i dinar. Cada dia de bosc suposa una responsabilitat sobre com anem vestits, sobre el terra que transitem i sobre la cura personal i la cura del grup de companys i companyes. El bosc és sempre igual i diferent. Cada dia que hi anem descobrim petits detalls que no havíem vist per vegades que hi haguéssim passat pel costat. Hi ha arbres amics de tant veure’ls. Hi ha plantes com els oms que fa goig de trobar-los recuperats d’una greu plaga que els amenaçava. Hi ha fins i tot esbarzers que ara sabem que a part de punxar-nos són aliment pels insectes pal que diverses vegades hem observat. El bosc serveix també per a escoltar-nos en grup i fins i tot fer sessions de diàleg filosòfic a partir d’una lectura que ens fa pensar. Tornar del bosc suposa l’alegria de poder-hi tornar el proper dilluns per seguir descobrint l’entorn i seguir descobrint-nos a nosaltres mateixos i mateixes a ple sol i respirant aire pur. Juny de 2022 Patrici Batalla Serra Mestre tutor Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera Psicopedagog Col. COPEC 542 pbatalla@escolaelpuig.cat

Mestrança.5PRI Escola Cooperativa El Puig d'Esparreguera

Orientació

Bosc del Gerdar

Parc Nacional

Sant Pere del Burgal

Vila Closa

Casa Gassia

Petjades i rastres

Vincles de l'estada amb el Projecte d'Escola i treballsrealitzats.

Preparació de l'estada

Octubre 2021 Juny 2022

Camp d'Aprenentatge Valls d'Àneu

Orientació Els objectius compartits de l’activitat d’orientació són:

• Saber orientar-se i interpretar l’espai amb un GPS, una brúixola i un mapa.
• Interpretar i utilitzar el mapa topogràfic tenint en compte els signes convencionals i l’escala gràfica.
• Utilitzar els punts cardinals i la brúixola per indicar direccions i per seguir o dissenyar itineraris.
• Analitzar els elements antròpics, biòtics i abiòtics del paisatge.
• Interpretar el paisatge i comparar-lo amb altres paisatges.

Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com: Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació Aquesta activitat ha possibilitat adquirir moltes habilitats de lectura dels paisatges i de treball amb els mapes. Es pot veure reflectit en les cròniques que cada dilluns hem fet anant al bosc i amb el format final de creació d’un tríptic divulgatiu sobre la Serra dels Gatells.

Bosc del Gerdar de Sorpe L’objectiu principal de la descoberta del bosc del Gerdar de Sorpe és identificar els elements que configuren aquest ecosistema i els tipus de relacions que s’estableixen entre ells. Les activitats que realitzem durant el recorregut són:

• Reconeixement i interpretació de les clarianes dins del bosc
• Descriure els arbres i arbustos més comuns
• Caracteritzar l’avet: estructura, funcions, adaptacions, …
• Identificar diferents relacions intraespecífiques i interespecífiques.

Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com: Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació El treball de reconeixement i interpretació de les múltiples variables que intervenen en un ecosistema ha incidit directament en les dues parts del treball del Projecte General d’Escola. Els coneixements obtinguts són aplicables salvant les distàncies a l’entorn natural del poble d’Esparreguera. Aquesta contemplació al detall ha ajudat també amb el treball de diàleg poètic amb el llibre del TAO.

Petjades i rastres L’objectiu d’aquesta activitat és el de descobrir les característiques d’alguns mamífers del Pallars Sobirà a través de l’observació de cranis, cornes i excrements. Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com: Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació Aquest taller ha reforçat el valor de l’observació minuciosa del medi per interpretar més enllà d’allò visible seguint rastres . Aquests aspectes es veuen reflectits en els treball dec diàleg poètic amb Inula i a les cròniques del bosc.

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Els objectius compartits del treball a realitzar al Parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de Sant Maurici són:

• Rastres i petjades de mamífers: Reconèixer els diferents mamífers del Parc Nacional mitjançant l’estudi dels rastres i les petjades.
• Vegetació pirinenca: Reconèixer les principals espècies arbustives i arbòries característiques de l’alta muntanya.
• El relleu glacial: observació i identificació de les diferents parts de la vall de Monestero. Interpretar els resultats dels agents geològics externs modeladors.
• Les tarteres: Observació d’una tartera i identificació de les diferents parts. Interpretació de l’origen i la dinàmica de les tarteres.
• Les allaus: Observació i identificació de les diferents parts d’una canal d’allaus. Interpretació de l’origen i la dinàmica de les allaus.

Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com: Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació El treball al Parc Nacional repercuteix de formes transversal en múltiples projectes desenvolupats al llarg del curs. DE fet arribem a la conclusió que incideix en tots els treballs i projectes desenvolupats.

Sant Pere del Burgal L’objectiu de visitat l’antic monestir romànic de Sant Pere del Burgal és conèixer els trets principals de l’arquitectura romànica, situar-nos en el context de l’època i comparar les restes d’aquest monestir benedictí amb altres de més coneguts com el Monestir de Santes Creus. Les diferents activitats que realitzem en aquesta sortida són:

• La línia del temps. Representació de les principals societats i estils arquitectònics.
• Situació històrica de l’art romànic i la societat feudal
• Identificació dels estaments de la societat feudal a partir de la representació de la piràmide social.
• Coneixement de la vida monàstica
• Identificació dels principals trets de l’arquitectura romànica.
• Coneixement de la tècnica de pintura al fresc.
• Observació dels trets més significatius de la pintura romànica.
• Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com:

Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació El treball al monestir de Sant Pere del Burgal ha fet possible aplicar la mirada històrica als paisatges que s’han treballat. Ha incidit especialment en la primera part del projecte, amb el diàleg amb les obres de l’exposició “Arqueologies del paisatge” i amb el treball sistemàtic al bosc.

Vila Closa d'Escaló Els objectius d’aquesta visita al poble d’Escaló són:

• Conèixer els principals trets d’una vila closa.
• Aprendre a orientar-se en una població.
• Estimular la imaginació en la interpretació del patrimoni històric.

• Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com:

Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació La feina d’interpretació d’elements del paisatge han estat claus a l’hora de poder treballar la segona part del projecte i a l’activitat de cada dilluns al bosc. El treball a la Vila Closa d’Escaló ha fet possible aplicar la mirada històrica als paisatges que s’han treballat. Ha incidit especialment en la primera part del projecte, amb el diàleg amb les obres de l’exposició “Arqueologies del paisatge” i amb el treball sistemàtic al bosc.

Casa Gassia. Vida domèstica L’objectiu és descobrir a través de l’estudi de la vida domèstica, els aspectes socioeconòmics, culturals i religiosos de la societat rural de l’època. Les habilitats i coneixements han incidit en treballs com: Projecte “Més enllà del que veiem” Projecte “Coneix un paisatge i l’estimaràs” Lloc web diàleg amb Inula i “Arqueologies del paisatge” Diàleg poètic amb el TAO Cròniques de l’escola en el Bosc Tríptic de la Serra dels Gatells i taula d’orientació La visita a l’ecomuseu Casa Gassia ha vinculat amb el treball que de forma sistemàtica fem al bosc. En aquest hi trobem vestigis del paisatge viscut en forma de cabanes de pagesos o marges de pedra seca per posar un exemple. Passat i present se’ns fan evidents.

Preparació de l’Estada Aquesta és la planificació de l’Estada del grup de cinquè de Primària Mestrança en interacció amb la nostra tutora Cristina Cereza. Aquests aspectes van quedar recollits en l’aplicatiu de tutoria que com a Escola vam rebre. Distribució horària de l’estada Horari Dl 25/10/21 Dl 8/11/21 Dt 26/10/21 Dt 9/11/21 Dc 27/10/21 Dc 10/11/21 Dj 28/10/21 Dj 11/11/21 Dv 29/10/21 Dv 12/11/21 9.30h a 14h Hora arribada: 13:00 Dinar del Cda? No Avetosa del Gerdar PARC NACIONAL D’AIGÜES- TORTES I ESTANY DE SANT MAURICI Sant Pere del Burgal Casa Gassia Dinar Restaurant Escaló 15.30h a 18h Orientació Taller de rastres Escaló. Vila closa Tornada 12:30 Extra- escolars Descoberta d’Esterri Obser- vacions Recordeu que cal pagar 10€ addicionals en concepte de taxi fins a l’Estany de Sant Maurici. Necessitat d’aprenentatge especial Grup de 5è especial incís en el paisatge viscut, transitat, resilient i emergent la seva observació i la seva cura. Activitats extraescolars Ens agradaria poder contactar amb el Sr. Ramon Bailina que sabem que viu a Esterri per parlar de les imatges que recull fotografiant el Pallars. Voldríem saber si té imatges en la línea del que dèiem ...paisatge viscut, paisatge transitat, paisatge resilient i paisatge emergent...Ja tenim el seu contacte i ens voldrà ensenyar imatges del Pallars. Podrà venir al camp i fer servir el projector? Treball previ i referents curriculars A grans trets aquests són els aspectes curriculars que pretenem treballar. Dimensió món actual Competència 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten. Continguts del Medi social i cultural Continguts clau: Ecosistema i paisatge. Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge. Canvis i continuïtat en el temps. Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en els paisatges. El món que ens envolta. Observació i descripció de diferents tipus de paisatge de l’entorn proper i llunyà. Criteris d’avaluació Els criteris consistiran en analitzar els elements físics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors de canvi produïts per processos naturals i per l’activitat humana al llarg del temps. Reconèixer la diversitat de paisatges de les Valls d’Àneu i la necessitat de preservar la riquesa paisatgística i patrimonial. Abans de venir estem treballant diversos aspectes de fets i conceptes relacionats amb l’estada. Ens ha estat molt útil poder accedir als documents del “Mai tant”. A partir de la visualització d’imatges de la darrera estada al Camp hem fet un recull de temes que caldria repassar o revisar. De forma especial estem repassant els que tenen un caire procedimental com el tema de l’orientació. (Hem estat fent pràctiques). Estem repassant també aspectes del passat com la divisió de les Edats Històriques vinculant-les amb fets o monuments d’Esparreguera. Hem recuperat també idees del Camp d’Aprenentatge del Ripollès on es van immergir en el món Medieval. (Algun fragment de la pel·lícula “El nom de la Rosa” i una referència a la Vila Closa d’Esparreguera...).Estem llegint les llegendes dels Encantats, Minairons i la mitologia de Pirene...També estem reflexionant a partir d’un petit diccionari de paraules pallareses…(Els ha encantat l’expressió que feu servir quan us trobeu a algú per sorpresa “supo-supo” ). Hem llegit també l’article de Cavall Fort de l’Eduard Martorell titulat”Competir o cooperar”(Li envio a la Cristina per correu)...Hem reflexionat també, amb l’ajut d’aquesta animació, sobre les plaques tectòniques en relació al treball del paisatge alpí que treballarem al Parc Nacional: https://dinosaurpictures.org/ancient-earth#240 Per aquest grup el tema del paisatge i la seva lectura en diverses dimensions creiem que pot ajudar a un altre objectiu transversal que és el de la presa de consciència en general i en particular amb una mirada al lloc on viuen i com viuen. A nivell de projecte estan sorgint idees sobre la competició o col·laboració en un mateix ecosistema. Serà molt important el treball al bosc del Gerdar per poder-ho exemplificar. Metodologia de treball Amb els nois i noies de cinquè estarà bé poder tenir com a referent els dossiers de treball que teniu al Camp. En cas de no poder-los completar en directe els acabarem a classe més pausadament. Els dossiers els incorporarem a l’àlbum dels treballs del trimestre i formaran part de les àrees de Coneixement del Medi. Seran doncs avaluats com a una tasca més de l’àrea. Els alumnes portaran una llibreta de camp per a anotar dades significatives a partir de les vostres explicacions i descobertes. En el cas de cinquè la idea serà fer-los una pregunta i enregistrar-los en vídeo. Aquests enregistraments serviran per confegir part del treball final. Si ho veieu bé podem fer algun moment d’avaluació analògica mitjançant algun element de l’entorn per a identificar-s’hi segons un criteri determinat. Treball posterior Tot i que estem en moments inicials del Projecte la idea seria de confegir un lloc web o un petit reportatge on es puguin creuar i aplicar aprenentatges sobre els paisatges a diverses realitats...Valls d’Àneu, Esparreguera i potser un indret ben llunyà com la Conca de Barberà. És per això que potser us demanarem permís per a enregistrar-vos en format d’entrevista. Si calgués autorització de drets d’imatge ens ho feu saber. Valoració de l’assoliment d’objectius Mitjançant treball cooperatiu en petits grups treballarem la confecció d’un guió de presentació en format vídeo on es puguin mostrar les transposicions de fets, conceptes i procediments treballats al Camp en relació a l’activitat de Bosc d’Esparreguera i un referent més llunyà. Observacions Tenim moltes ganes de trobar-nos amb totes vosaltres. Els nens i les famílies també. Moltes gràcies per la vostra acollida en aquests moments preliminars.