Muntanyes i canvi global

El canvi climàtic està reduint l'espai òptim per a algunes espècies d'arbres i homogeneïtzant el paisatge.

L’augment de temperatura fa que la línia d’arbres es desplaci cap a latituds elevades i canvia la distribució de moltes espècies animals i vegetals.

La manca de neu afecta el negoci vinculat als esports d’hivern. Com a conseqüència, augmenten les activitats amb quad, moto, bicicleta i a peu, posant en perill espècies animals úniques i vulnerables.

Les neus permanents es fonen i això afavoreix que el planeta s’escalfi encara més, per una reducció de l’efecte albedo.

L’augment de boscos joves incrementa el risc d’incendis.

L’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera afavoreix que els arbustos guanyin terreny i obrin pas al bosc. Això redueix la biodiversitat associada als espais oberts.

L'augment de població en alguns nuclis rurals (sobretot arran de la pandèmia) suposa una major pressió sobre els serveis ecosistèmics de les muntanyes.

En la seva funció de torres d’aigua, les zones de muntanya subministren aquest bé essencial a la meitat de la població mundial.

El canvi climàtic posa en risc algunes collites.

Les precipitacions són intermitents i puntualment molt intenses i posen en risc el subministrament d’aigua per a les persones i per a plantes hidroelèctriques generadores d’energia.

La urbanització i les seves infraestructures han reduït l’espai destinat a conreu.

La demanda de serveis ecosistèmics no ha parat de créixer des de les ciutats.