02 - PRIMERES CIVILITZACIONS

TEMA 2 ALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA IES SERPIS

PRIMERES CIVILITZACIONS

6. lES TOMBES EGÍPCIES

5. ELS TEMPLES EGIPCIS

4. LA RELIGIÓEGÍPCIA

3. L'EGIPTEDELS FARAONS

2. MESOPOTÀMIA

1. CIVILITZACIONS FLUVIALS

TEMA 2 ALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA IES SERPIS

ÍNDEX

A partir del IV mil·lenni a.C., a la zona del Pròxim Orient coneguda com a Creixent Fèrtil, van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes: Mesopotàmia i Egipte.En aquestes terres regades per grans rius, l'augment de la producció agrícola va estimular el creixement de grans ciutats i el desenvolupament de l'artesania i el comerç.

INTRODUCCIÓ

Per què les primeres civilitzacions van sorgir a la ribera dels grans rius?

Egipte i Mesopotàmia eren zones seques , amb pluges escasses i irregulars. L’aprofitament i el control de l’aigua va ser molt important en aquestes zones per al desenvolupament de l’agricultura.

A. El control de les aigües i el creixement agrícola

A Egipte, el Nil tenia una gran crescuda anual que inundava la terra de les seues ribes (juny-setembre). Quan l'aigua retrocedia, les riberes del riu quedaven cobertes d'un fèrtil llim, on se sembraven els conreus. Es recol·lectava (febrer-juny) abans de les noves inundacions. Perquè les crescudes no foren una simple inundació, va ser necessari dur a terme obres de drenatge, alçar dics de contenció i construir canals per irrigar.

A. El control de les aigües i el creixement agrícola

A Mesopotàmia, l'aigua necessària per al regatge dels camps es distribuïa per mitjà de canals. Els més grans eixien directament dels rius i es dividien formant una extensa xarxa de canals xicotets i séquies. El sistema també disposava de cisternes per emmagatzemar aigua, dics per contenir-la i rescloses per regular-ne el cabal.

A. El control de les aigües i el creixement agrícola

A les ciutats mesopotàmiques, cap a prop del 3000 a.C., i més tard a Egipte (3150 a.C.), es va iniciar la pràctica de l'escriptura, que va adoptar una forma cuneïforme i jeroglífica, respectivament. Els primers escrits van ser anotacions per controlar els sistemes d'irrigació, fixar la propietat de la terra i comptabilitzar el volum de les collites, les transaccions comercials i la recaptació d'impostos. Posteriorment, es van escriure ordres i lleis i es van elaborar els primers codis (compilacions de lleis). També es van redactar textos religiosos i literaris, que ens han permés conéixer les creences espirituals i els costums d'aquests pobles

B. El sorgiment de l'escriptura

ESCRIPTURA CUNEÏFORME

L'escriptura cuneïforme es va desenvolupar a Mesopotàmia i consistia en diferents signes amb el valor fonètic d'una síl·laba. Hi havia uns 2000 signes diferents, dels quals 600 s'empraven assíduament. Es realitzava fent incisions amb un punxó sobre una taula d'argila humida, que es deixava eixugar al sol per endurir-la.

B. El sorgiment de l'escriptura

ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

Els egipcis van crear l'escriptura jeroglífica, en la qual els diversos dibuixos o pictogrames representaven sons, paraules i idees. S'utilitzava per a textos oficials i religiosos i s'esculpia sobre pedra o es pintava a les parets. Una forma més simplificada era l'escriptura hieràtica, que s'utilitzava sobre papir, tela o fusta.

B. El sorgiment de l'escriptura

Pensa:Per què les primeres civilitzacions van sorgir a la ribera dels grans rius?

MESOPOTÀMIA, LA TERRA ENTRE DOS RIUS

Mesopotàmia Significa “entre rius”. Les ciutats es van desenvolupar al voltant de temples, i cada ciutat tenia un rei amb un poder absolut. Mesopotàmia és l'origen de l'escriptura, de les primeres lleis i de la literatura, perquè comencen a posar per escrit tradicions i cultura oral.

LES CIUTATS ESTATLes primeres grans ciutats van ser Ur i Uruk. Totes dues ciutats pertanyien a la civilització Sumèria, la primera civilització de la història. Les ciutats-estat eren independents, cadascuna tenia el seu propi govern i rendia culte als seus propis déus. COM EREN LES CIUTATS-ESTAT? Estaven defensades per muralles, i al voltant de elles estaven els camps de cultiu. En el centre de la ciutat es trobava el temple, controlat pels sacerdots. Estava governada per un rei que tenia poder polític i militar I religiós.

ELS PRIMERS IMPERIS •Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis:- Imperi Sumeri- Imperi Accadi - Imperi Babilònic- Imperi Assiri

HAMMURABIVa ser rei de la ciutat de Babilònia de 1792 a.C a 1759 a. C. Va conquistar quasi tota Mesopotàmia, però es va fer famós per les seues lleis. Aquestes lleis estaven escrites en esteles de 2,5 metres d'alt. Tothom havia d'obeir les lleis, tant homes, com dones, com rics o pobres. Es basava en la “llei del Talió” (ull per ull i dent per dent).

Era l'estrat baix de la societat. Se'ls considerava objectes sense drets. Normalment eren persones amb deutes, presoners de guerra o fills d'esclaus. Feien els treballs més durs.

Formaven l'estrat mitjà i eren persones lliures amb propietats. Generalment eren comerciants, artesans, ramaders, etc. Tenien alguns drets.

Amb ells començava l'estrat alt, és a dir, els privilegiats. Els funcionaris treballen per a l'estat i ajudaven al govern.

Al costat del rei, eren les persones amb més riquesa i drets. Posseïen grans quantitats de terra. Els nobles tenien els llocs més importants i els sacerdots dirigien la religió.

El rei i la seua família dirigien l'Estat.

Patesi

Sacerdots i noblesa

Funcionaris reials

Persones lliures

Esclaus

L'ART MESOPOTÀMIC

CULTURA

A causa de la necessitat de regular l'economia, van crear el calendari de 12 mesos lunars de 29/30 dies.Els sumeris van dividir l'any en 12 mesos, els dies en 24 hores i els minuts en 60 segons. Els mesopotàmics van ser els primers a estudiar els astres, donant-se amb això l'aparició de la astronomia.

L'EGIPTE DELS FARAONS

EL MARC GEOGRÀFIC • La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. • A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.

LA UNIFICACIÓ D'EGIPTE

Durant el V mil·lenni a.C., les tribus que vivien disperses per tot el territori es van concentrar a la riba del Nil. Vers el 3000 a.C., el rei Narmer va unificar el Baix i l'Alt Egipte i es va coronar faraó dels dos regnes. A partir d'aleshores, el país va estar governat per successives dinasties de faraons (famílies reials), que es van mantenir en el poder durant més de 2500 anys.

El faraó, un enviat dels déus

• L'organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.• El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres. • Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços. • Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del faraó. • L'altre gran pilar del poder del faraó era l’exèrcit, del qual n’era cap suprem.

Els caps de l'exèrcit, els alts funcionaris, els nobles i els sacerdots conformaven els grups privilegiats, que posseïen la major part de les terres. Per davall se situaven els llauradors, que constituïen la majoria de la població. A les ciutats vivien nombrosos artesans i comerciants que transportaven les seues mercaderies al llarg del Nil. També hi havia un nombre reduït d'esclaus; la majoria ho eren perquè havien estat capturats en guerres o perquè eren persones endeutades.

Com era la societat egípcia?

Sacerdots: Habitaven als temples, dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència (astronomia, matemàtiques, escriptura, etc.) i administraven les terres del temple. Soldats: Protegien el territori dels enemics exteriors i preservaven l'ordre interior. El faraó ostentava el comandament suprem de l'exèrcit. Escribes Coneixien el càlcul i l'escriptura, i s'encarregaven d'administrar els impostos, assegurar els treballs de construcció i irrigació, organitzar l'exèrcit i transcriure les ordres del faraó. Llauradors Eren lliures, però treballaven unes terres que pertanyien al faraó, als nobles i als temples, als quals havien de lliurar una part de la collita com a tribut. Artesans i comerciants Duien a terme les seues activitats en tallers xicotets o comerços de les ciutats i vivien en millors condicions que els camperols. Els principals oficis artesanals treballaven el teixit, l'orfebreria, el cuir, la fusta, la ceràmica i els metalls.

RELIGIÓ

La religió era part de la vida diària en l'Antic Egipte. Hi havia uns 700 déus i deesses, cadascun amb diferents responsabilitats.Feien que el Nil s'inundara cada any, paraven les coses dolentes, cuidaven de les persones quan morien, etc.En la mentalitat dels egipcis, era important cuidar dels déus perquè no s'enfadaren i no els castigaren.

Osiris era el déu dels morts

Tot,déu preotector dels escribes

Anubis era el déu de la momificació

Horus, el déu de la guerra.

Isis, deessa de la fertilitat.

Amon, el déu de la ciutat de Tebes (Amon-Ra)

Ra, déu del Sol

EL JUDICI D'OSIRISEls egipcis creien en la vida després de la mort, ja que pensaven que hi havia una versió perfecta d'Egipte on la gent viuria per sempre.Però abans d'arribar a la vida d'ultratomba, havien de passar per l'inframon, on hi havia monstres i animals perillosos. Solament la gent bona podria passar a la vida d'ultratomba, si havies sigut dolent, el déu Ammut et menjaria.

EL JUDICI D'OSIRISQUÈ ERA LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT? En arribar a la mort, el difunt arribava al judici de Osiris, on Anubis pes el cor de la persona morta amb una balança, posant en l'altre costat una ploma. Si la persona era bona, el seu cor era més lleuger que una ploma. Mentre es pesava en la balança, Ammut esperava per a veure si podia menjar-se a la persona.

ELS TEMPLES

Els temples es consideraven la llar dels déus, el lloc on vivien a la Terra. Els sacerdots eren els encarregats d'honorar els déus, preservar el temple, administrar les terres que li pertanyien i supervisar la feina dels camperols. Eren els responsables del culte i, juntament amb el faraó, els únics que podien veure els déus i comunicar-s'hi. Per honorar les divinitats, els fidels celebraven processons i cerimònies als temples. Però només podien accedir a unes parts determinades, ja que la imatge del déu es mantenia sempre oculta a les seues mirades.

LES TOMBES

Pirámide escalonada de Zoser

Pirámides de Keops, Kefren i Mikerinos, en Gizah

La tumba de Tutankamon, situada en el Valle de los Reyes

Temple de Hatshepsut, Deir el Bahari