Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

150 anys d'arqueologia a martorell 1871 - 2021

Un recorregut per la història de l'Arqueologia a Martorell

De Francesc Santacana al Centre d'Estudis Martorellencs

Començar

Índex

02

01

Mapa d'intervencions

L'Arqueologia

05

04

06

03

Cronologia d'intervencions

Audiovisual

Les persones

Llista de jaciments

Inauguració de les obres de restauració del Pont del Diable el maig de 1934

Una producció delAmb el suport de

L'Arqueologia:del col·leccionisme a la ciència

L’Arqueologia ha evolucionat des d’un interès centrat en l’objecte, molt vinculat a un afany col·leccionista, cap a l’estudi integral de les restes materials en tota la seva dimensió, esdevenint una font imprescindible en la recerca històrica, dotant-se d’un cos instrumental i metodològic que la converteix en ciència.A Martorell aquesta evolució la podem resseguir a través dels treballs de Francesc Santacana al segle XIX, de les diverses excavacions i troballes durant bona part del segle XX i dels estudis desenvolupats des del Centre d’Estudis Martorellencs a partir de 1972.

El procés de treball avui

El procés de treball avui

Passeu el ratolí sobre les diferents escenes per obtenir informació(Dibuix d'Albert Álvarez -dbòlit)

Les tècniques de prospecció (aèria, geomagnètica, georadar, geotècnica, documentals, etc), permeten reduir al màxim les troballes casuals i millorar la planificació.

La precisió de la maquinària permet integrar-la a l'excavació sense cap mena de perill i millorar l'eficiència del treball de camp

L'ús de mitjans aèris, com el dron, permeten una visió de conjunt, alhora que faciliten la documentació arqueològica fotogramètrica i la divulgació

L'instrumental topogràfic i l'escàner 3D proporcionen la qualitat planimètrica necessària i de forma eficient

L'excavació de la necròpolis aporta dades clau sobre la població de cada època: característiques dels individus, patologies, alimentació... gràcies als estudis posteriors al laboratori.

L'estudi arqueològic es fa extensiu a tot el conjunt edificat, més enllà de les restes que apareixen al subsòl.

Cada capa de terra és una font d'informació: hi podem trobar restes de pol·len, llavors, carbons, etc, que ens permeten reconstruir el paisatge de cada moment.

La fotografia ens permet una documentació acurada de les restes i aplicar-la a la creació de planimetria i representacions digitals 3D.

La comunicació científica i de divulgació dels resultats esdevé clau per complir amb el compromís social de l'arqueologia.

El registre sistemàtic de la informació que proporcionen el jaciment i els elements recuperats és clau per assegurar uns resultats fiables de la recerca.

Mapa de jaciments

Intervencions arqueològiques

Restes paleontològiques

Altres jaciments arqueològics

Llocs que han estat objecte d'excavació arqueològica en algun moment, amb independència de la metodologia emprada

Lloc on s'han trobat restes paleontològiques. No han estat objecte d'excavació.

Llocs on es conserven o s'han documentat restes arqueològiques, però que no han estat objecte d'excavació

Cronologia d'intervencions

1871

1926 - 1934

1937

1941

1948

1953

1962

1965 - 1966

1966

1969

1972 - 1980

1984 - 1985

1981 - 2021

1987

1990 - 1993

1993

1996

1997 - 1999

2014

2010

2018 - 2021

Llista de jaciments

02. Pont del Diable

01. Santa Margarida

04. Castellvell de Rosanes

03. Sant Genís de Rocafort

06. Font del Mamut

05. Les Torretes

08. Carrer del Revall

07. Bóbila Bonastre

10. Hospital medieval de Sant Joan

09. Vil·la romana

12. Sant Bartomeu

11. Plaça de l'Església

14. Castell de Rosanes

13. Convent de Caputxins

16. Eremitori de Sant Genís

15. Eremitori del Pou del Merli

Santa Margarida

01

Les primeres excavacions arqueològiques de què tenim constància a Martorell es van realitzar la dècada de 1870 a l’església de Santa Margarida i al seu entorn, segurament impulsades per Francesc Santacana Campmany, que aleshores estava bastint el seu museu, conegut avui com l’Enrajolada.El 1972 el Centre d’Estudis Martorellencs va iniciar la recuperació del lloc i, des de 1981 i fins avui, s’hi han fet campanyes d’excavació programades, conjuntament amb la Universitat de Barcelona.

+ Informació

Visita virtual a Santa MargaridaRecorregut autoguiat pel jacimentSanta MargaridaVídeo sobre l'evolució històrica del conjunt (Duració: 13:33 min.)Evolució de l'edifici de l'església de Santa MargaridaVídeo de l'evolució de l'edifici de l'església des del seu origen fins a la destrucció de 1936 (Durada: 2:09 min.)Vídeos informatius de les campanyes d'excavació de 2020 i 202131 de juliol de 2021 (Tercera setmana de treball)24 de juliol de 2021 (segona setmana de treball)18 de juliol de 2021 (primera setmana de treball)8 de juliol de 2021 (inici de la campanya)31 de juliol de 2020 (jornada de portes obertes)28 de juliol de 2020 (la documentació de la ceràmica)24 de juliol de 2020 (el registre planimètric)20 de juliol de 2020 (tractament de materials arqueològics)17 de juliol de 2020 (primera setmana de treball)13 de juliol de 2020 (inici de la campanya)

Pont del Diable

02

El Pont del Diable va ser objecte de diverses intervencions de consolidació i excavació entre 1926 i 1934. La darrera d’aquelles intervencions va comportar l’excavació de rebliments dels segles XVIII i XIX, posant al descobert novament els basaments de l’arc honorífic romà.Posteriorment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, si bé habitualment a remolc d’obres que l’afectaven...

+ Informació

El 1966 es va descobrir el cap-pot del costat dret del riu, aigües avall, per a la construcció dels jardins. Malauradament no es va dur a terme cap tipus de control arqueològic. Va ser en aquest moment que es van descobrir les marques de les legions romanes constructores del pont: la IV, la VI i la X.Entre 1997 i 1999 la construcció de l’autovia A-2 i del calaix hidràulic a tocar de l’estrep esquerra del pont va comportar un fort impacte i va donar lloc a l’excavació de tot el sector, posant al descobert les infraestructures hidràuliques de protecció del cap-pont, restes del traçat de la Via Augusta, delimitada per un mur de contenció i amb les restes del basament d’un possible templet.Estudi del Pont del DiableAnàlisi de les transformacions del pont a través de la metodologia arqueològicaL'arc honorífic del pontVídeo sobre l'evolució històrica del conjunt (Durada: 13:33 min.)

Sant Genís de Rocafort

03

La primera intervenció arqueològica documentada a Sant Genís de Rocafort la va fer Isidre Clopas el 1937, amb diferents sondejos a l’interior i exterior de l’església, tal i com s’assenyala en la primera planimetria del conjunt elaborada per Jaume Amat el 1948. Diferents objectes procedents d’aquella intervenció es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. No serà fins el 2010, en el context de l’elaboració d’un pla director pel monument, que ...

+ Informació

...es realitzaran tasques de control arqueològic, sense excavació. Ja el 2014, al fer obres de consolidació i restauració de l’església, es va excavar la major part de la nau, alhora que es feien dues cales als costats nord i sud del recinte inferior dels tres en els que s’articula el monestir.Plànol del monestir traçat per Jaume Amat el 1948El 2018 es van començar les campanyes programades d’excavació per part del Centre d’Estudis Martorellencs, dins el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021.Visita virtual a Sant Genís de RocafortItinerari autoguiatSant Genís de Rocafort. Un monestir benedictí del segle XI a MartorellExposició virtualIntroducció a la història del monestir i als treballs de recerca actuals(Vídeo. Durada: 2:13 min.)Sant Genís de Rocafort, panteó familiar dels Castellvell(Vídeo. Durada: 1:26 min.)El monestir a vista de dron(Vídeo. Durada: 1:09 min.)Creació del model virtual 3DProcés de creació del model 3D per a la reconstrucció virtual de l'església romànica de Sant Genís de Rocafort (Vídeo. Durada: 1:26 min.)Procés de captura d'imatges per a la creació d'un model 3D d'un capitell de Sant Genís de Rocafort(Vídeo. Durada: 0:53 min.)Modelat 3D d'un capitell de Sant Genís de Rocafort(Vídeo. Durada: 0:48 min.)Vídeos informatius de les campanyes d'excavació de 2020 i 202130 d'abril de 2021(Tercera setmana de treball)23 d'abril de 2021(Segona setmana de treball)16 d'abril de 2021(Primera setmana de treball)8 d'abril de 2021(Presentació de la campanya de 2021)18 de setembre de 2020(Tercera setmana de treball)15 de setembre de 2020(Segona setmana de treball)11 de setembre de 2020(Primera setmana de treball)8 de setembre de 2020 (Inici de la campanya de 2020)28 d'agost de 2020(Presentació de la campanya de 2020)Campanya d'excavació de 2019

Fotografia de Josep Salvany(Biblioteca de Catalunya)

Castellvell de Rosanes

04

Tot i que és situat fora del terme de Martorell, l’incloem aquí per la importància històrica com a centre de la baronia de Castellvell de Rosanes. La primera notícia documentada del Castellvell de Rosanes es remunta al 963, tot i que això no significa l'aparició de la fortificació. El seu origen cal vincular-lo al procés de fortificació de tota aquesta zona, especialment intens a les darreries del segle IX...

+ Informació

...i, encara més, als inicis del X. És el moment quan veiem aparèixer a la documentació els castells de Masquefa, Gelida, Subirats, etc., i que hem de relacionar amb un procés de reorganització del territori i de consolidació del que serà l'administració alt-medieval i crearà les bases del procés posterior de feudalització.La construcció de la fortificació medieval respon a la consolidació d'un nou poder sobre uns territoris que sovint s'han presentat en la historiografia tradicional com a despoblats. No sembla que els estudis actuals confirmin aquesta situació.El Castellvell no ha estat mai objecte d’excavació arqueològica, més enllà d’unes cales realitzades per Isidre Clopas el 1941, en les quals va recuperar diversos materials que es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.El castell i la baronia de Castellvell de RosanesExposició virtualLes fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de RosanesPublicació digital

Les Torretes

05

Sobre el nucli urbà medieval de Martorell i dominant el pas del Congost i el Pont del Diable s'alcen les restes de les torres del Clos i Griminella. La primera permet el control visual sobre la vila i la segona sobre el pas del Congost i el Pont del Diable. Ambdues torres, de planta quadrada, són edificades amb tècnica d'opus quadratum, atribuïda a l'època romana, si bé això és dubtós, malgrat que l’any 1948 Isidre Clopas va localitzar...

+ Informació

...restes ceràmiques i teules d’època romana en una excavació feta a la base de la torre del Clos. Aquests materials es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. També s’han fet algunes troballes puntuals al seu entorn.No coneixem referències documentals a la torre Griminella. En el cas de la torre del Clos, apareix esmentada de forma ocasional en alguns documents baixmedievals i moderns. Va ser reedificada i ampliada amb motiu de les guerres civils del segle XIX. D’aquesta època són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i també una garita que controla la porta d’entrada.El Centre d’Estudis Martorellencs va documentar les dues construccions el 2007, dins el projecte de recerca Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, dirigit pel Dr. Alfred Mauri i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca de la Generalitat de Catalunya dirigit.Planta i alçats exteriors de la torreta del ClosLes fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de RosanesPublicació digital

Font del Mamut

06

El 1953, durant les obres de desviament de la carretera N-II del seu traçat pel carrer Montserrat cap el que s’iniciava després del pont d’Anoia directament cap el Pla, es van localitzar diverses restes paleontològiques en els treballs del desmunt a l’alçada de la Creu de Madrid, on avui hi ha la Font del Mamut, nom atribuït al suposar que les restes recuperades corresponien a aquesta espècieEls diversos fragments d’ullal ...

+ Informació

...van ser restaurats per Ferran Serra i presentats la Festa Major de 1954 al Museu Municipal Vicenç Ros.La restauració i estudis realitzats modernament han permès precisar que les restes corresponen a un molar (queixal) de l’espècie Gomphotherium angustidens, i a la defensa (ullal) de l’espècie Elephas antiquus.El Gomphotherium angustidens és el primer representant dels mastodonts a Europa. Aquesta espècie presentava quatre ullals o defenses, dues a la mandíbula i dues més llargues al maxil·lar.L'Elephas antiquus era una espècie d’elefant de mida molt gran, de més de quatre metres d’alçada que es caracteritzava per presentar unes enormes defenses de mida rectilínia. L’exemplar de Martorell va viure entre 127.000 i 80.000 anys. Els rigorosos freds de la darrera glaciació que va començar fa 80.000 anys, varen extingir aquesta espècie, essent substituïda pels mamuts llanuts.(Informació i imatges facilitades per Museus de Martorell)

Pedro Pardo Oliva assenyalant el lloc on es va trobar l'ullal.Foto Porta. 1953.

Bòbila Bonastre

07

L’extracció d’argiles per a la producció ceràmica de la Bòbila Bonastre va posar al descobert el 1962 les restes corresponents a un enterrament col·lectiu del Neolític Final – Bronze Antic, amb una cronologia a l’entorn del 1.800 aC. No es va realitzar cap excavació sistemàtica sistemàtica i solament es van recollir diverses peces ceràmiques que formaven part de l’aixovar i que avui es conserven ...

+ Informació

...al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. La troballa va ser objecte d’una publicació a la revista Empúries, amb la descripció de la tomba, el dibuix de les peces ceràmiques i una secció de la tomba feta per Jaume Amat a partir de les descripcions dels treballadors que la van descobrir.Secció de la tomba (dibuix de Jaume Amat)Posteriorment, el 1996, es va fer un seguiment arqueològic a la zona amb motiu de les obres d’urbanització, sense que s’identifiquessin nous vestigis arqueològics.Vasos procedents de l'aixovar de la tomba (Foto: Museus de Martorell)

Carrer del Revall

08

El desenvolupament urbà del nucli antic de Martorell ha propiciat que el carrer del Revall i del Riu siguin els indrets on més elements s’han conservat de l’antiga muralla i, també, del molí medieval situat a la zona de l’actual plaça de les Gemanes Maestre. En cap d’aquests casos no s’han fet mai excavacions arqueològiques i les restes trobades ho han estat a conseqüència d’obres que les han posat al descobert...

+ Informació

Les troballes més notables corresponen al 1969, amb la descoberta al núm. 65 del carrer del Revall d’un parament probablement d’una torre, construïda amb carreuons i algunes filades d’opus spicatum. Associats hi van aparèixer diverses peces ceràmiques dels segles XIII i XIV.A la zona propera a l’enllaç del carrer del Revall amb la plaça de les Germanes Maestre es van recuperar tres moles que tot apunta que corresponien a l’antic molí medieval situat en aquest indret i mogut per la força de l’aigua de la deu que alimentava la font ubicada en aquets punt i de la qual encara es conserva la mina.De la plaça de l'Església al Pont del Diable: descoberta del Martorell medievalUn recorregut pel Martorell medieval, a partir de les restes conservades o conegudes de les muralles i altres edificis històrics, que mostra el procés de formació del nucli urbà des de l'any 1032. (Vídeo. Durada: 4:59 min.)Martorell: 10 segles de mercatExposició virtual

Vil·la romana Termes Glude / Martorell - Enllaç

09

La presència romana a Martorell no es testimonia solament per l'obra del Pont del Diable i els vestigis recuperats al jaciment de Santa Margarida. Al carrer Montserrat, sota els tallers de Ferrocarrils de la Generalitat i els jardins del carrer del Tit, s'amaga l'estructura d'una vil·la romana descoberta el 1964 i que avui quasi ningú recorda.

+ Informació

La instal·lació d’una torre de subministrament elèctric per la l’empresa GLUDE, que en aquell moment s’estava construint, va posar al descobert de forma casual les restes del que va ser l’àrea termal d’una vil·la romana. Va ser objecte d’excavacions sistemàtiques entre el desembre de 1965 i el gener de 1966 per part de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arqueòleg Manuel Bergés, amb la col·laboració d’Isidre Clopas i Jaume Amat i el suport de diversos obrers de la brigada municipal. Un cop finalitzada l’excavació, el lloc va restar abandonat fins a la construcció del parc que actualment hi ha al damunt.Vista de les excavacions de 1965 - 1966Entre novembre de 1985 i febrer de 1986 , coincidint amb les obres d’ampliació dels tallers de FGC a Martorell – Enllaç es van excavar els 14 pous de fonamentació dels nous tallers, posant al descobert nombroses restes constructives de la mateixa vil·la, posant de relleu així la seva notable extensió.Murs apareguts en un dels pous de fonamentació el 1986Martorell - Enllaç. Una vil·la romana a MartorellPublicació digital

Hospital medieval de Sant Joan

10

Al número 61 del carrer de Pere Puig (antic carrer Nou), trobem la capella de Sant Joan, darrer vestigi del que havia estat el conjunt de l'hospital medieval de Martorell, que ocupava els solars dels actuals números 57 i 59. Edificat inicialment fora de les muralles, al peu del camí i proper al Pont del Diable, al segle XVII ja era dins el nou perímetre emmurallat, que protegia el...

+ Informació

...carrer Nou, i al qual s'accedia a través del portal... de la Creu, situat a tocar de la plaça que avui encara porta aquest nom.Arcs exteriors del porxo medieval de l'hospital, enderrocats el 1987Resultat d'una política urbanística feta d'esquena al patrimoni, el 1987 van desaparèixer de forma definitiva les darreres restes de l'hospital. Malgrat els esforços fets des del CEM, documentant les estructures que encara pervivien per al seu desmuntatge, l'incompliment del compromís de l'ajuntament d'aleshores d'incorporar els elements conservats al nou edifici va dur a aquesta pèrdua irreversible.Ni a la capella ni a la part de l’edifici enderrocada el 1987 no s’hi ha realitzat mai excavacions arqueològiques.L'hospital medieval de MartorellPublicació digital

Plaça de l'Església

11

La remodelació de la plaça de l’església el 1987 va possibilitar que per primer cop es fes una excavació arqueològica sistemàtica dins el nucli urbà antic de Martorell. L’excavació va permetre posar al descobert un interessant conjunt de sitges i estructures excavades al sòl, possiblement relacionades amb l’activitat mercadera del lloc, així com part de l’empedrat de l’antic camí. El primer document en el qual s’esmenta el nom...

+ Informació

...de Martorell, el 1032, ja s’hi refereix com a plaça de mercat, que situa a tocar de l’església de Santa Maria, al peu del castell de Rosanes. És força versemblant que l’espai esmentat es correspongui amb el de la plaça de l’Església actual, si bé les excavacions van posar de relleu que el nivell medieval segurament era a una cota superior. Per aquesta raó, la major part de les restes medievals identificades corresponen a les que eren per sota del nivell de rebaix, segurament realitzat al segle XVI.Vista de conjunt de l'excavació de la plaça i detall de la sitja central i de l'empedrat del camíEn aquesta excavació, dirigida pel Dr. Alfred Mauri, el Centre d’Estudis Martorellencs, amb la col·laboració dels geòlegs Narcís Carulla i Josep M Tella, va utilitzar per primera vegada la prospecció geoelèctrica per obtenir una primera imatge del subsòl, prèviament a l’excavació i que orientés la seva planificació.Superposició del resultat de la prospecció geoelèctrica sobre la planta final de l'excavacióDe la plaça de l'Església al Pont del Diable: descoberta del Martorell medievalUn recorregut pel Martorell medieval, a partir de les restes conservades o conegudes de les muralles i altres edificis històrics, que mostra el procés de formació del nucli urbà des de l'any 1032. (Vídeo. Durada: 4:59 min.)Martorell: 10 segles de mercatExposició virtual

Sant Bartomeu

12

El tancament de l’escorxador de Martorell el 1990 i el seu posterior enderrocament va possibilitar l’excavació del solar que ocupava, en el qual es documentava l’existència de l’antiga capella de Sant Bartomeu des d’almenys 1208 i l’anomenat cementiri dels pobres. L’edifici, que apareix en alguns del gravats del Pont del Diable, va ser destruït definitivament el 1835 durant la Primera Guerra Carlina.

+ Informació

Al cementiri dels pobres hi eren enterrades aquelles persones que morien a l’hospital o en altres circumstàncies i que, per manca de recursos, eren enterrats per l’amor de déu. Hi foren també enterrades les víctimes de la Guerra de Successió, de 1705 a 1714, i de la del Francès, de 1808 a 1814.A primer terme, a la dreta, edifici de l'escorxador al primer terç del segle XXL’excavació arqueològica, impulsada pel Centre d’estudis Martorellencs i dirigida per la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri, es va dur a terme en tres campanyes, els anys 1990, 1991 i 1993.La capella de Sant Bartomeu a l'actualitatGravats del Pont del DiableExposició virtual

Pati interior de l'escorxador de Martorell, enderrocat a finals dels anys 1980

Convent de Caputxins

13

La implantació de orde dels Caputxins a Martorell va ser el resultat d'un llarg procés que va començar el 1663 i no va culminar fins el 1686, amb la seva arribada a la vila. Després d'instal·lar-se temporalment en una casa de la Plaça, que incloïa l'arc de l'antiga porta de les Hores, el 16 d'agost de 1687 es va posar la primera pedra del convent, a edificar en el terreny conegut com la Roca de l'Archs.

+ Informació

L’església, consagrada el 1700, presenta una teulada suportada amb bigues, sota la qual es van construir les diverses voltes de maó sobre les naus i capelles.Vista d'una de les voltes, sobre l'antiga sagristiaHabitualment els carcanyols d’aquestes voltes eren omplertes amb materials voluminosos i poc pesants, com ara peces ceràmiques defectuoses. Els treballs d’excavació realitzats des del Centre d’Estudis Martorellencs el 1993, dirigits pel Dr. Alfred Mauri i Montserrat Farreny, van fer possible recuperar nombroses peces ceràmiques del pas del segle XVII al XVIII que avui, un cop restaurades, formen part del fons del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.Mostra d'alguns dels materials recuperats

Castell de Rosanes

14

La primera notícia documentada del Castell de Rosanes es remunta al 1032, en el mateix document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès (CSC, doc. 523) on s'esmenta per primer cop també Martorell, el seu mercat i l'església de Santa Maria, tot i que això no significa l'aparició de la fortificació en aquest moment. Aquest castell pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes i fou infeudat a la família dels Rosanes.

+ Informació

Les restes del castell s'alcen sobre les roques anomenades del Peiret o també del Mateuet, de manera que en alguns casos podem trobar la referència al castell sota alguna d'aquestes denominacions. Aquest conjunt rocós presenta tres agrupacions de nord a sud. La més propera a migdia és molt irregular, amb poques superfícies planes, i tot i ser la que presenta les cotes més elevades és molt fàcilment accessible. L'agrupació central presenta un punt més accessible precisament al sector de contacte amb l'anterior, mentre que per la resta dels costats és notablement escarpat i difícilment accessible. A més, en tots tres costats es localitzen diverses balmes de diferents dimensions, clarament aprofitades per la fortificació.Les restes constructives conservades són visibles a la part superior amb el basament d'una torre de planta circular de la que solament és conserva una filada i encara solament en un segment del cercle al migdia; una cambra rectangular sobre el penya-segat del sud-oest i que conserva la volta que la cobreix; el perímetre de muralla, molt arrasat; una cisterna en un punt més o menys central de la superfície emmurallada; i les restes d'una cisterna bastida dins la balma del costat de ponent. Són visibles nombrosos encaixos i forats de pal a la roca que evidencien la presència de nombroses estructures de fusta en las fases primerenques de la fortificació.Planta del castell de Rosanes1 - Muralla. 2 - Encaixos de biga. 3 - Cisterna. 4 - Àrea afectada per excavació furtiva. 5 - Cambra coberta amb volta. 6 - Forats de pal a la roca. 7 - Restes de la torre de planta circular. 8 i 9 - Forats de pal externs al recinte.El Centre d’Estudis Martorellencs va fer-ne la planimetria el 2007, dins el projecte de recerca Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, dirigit pel Dr. Alfred Mauri i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca de la Generalitat de Catalunya dirigit.No ha estat objecte d’excavacions arqueològiques però si d’excavacions furtives que han malmès algunes de les restes.Les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de RosanesPublicació digital

Eremitoris del Pou del Merli

15

El 1974, fruit de treballs de reconeixement realitzats dels Centre d’Estudis Martorellencs, es va identificar a la zona del Pou del Merli un conjunt de tres petites balmes artificials, de tipologia diversa, però totes elles amb característiques que permeten associar-les a un establiment eremític altmedieval.L’eremitisme és una forma de vida cristiana en solitud, que va sorgir a Egipte al segle III i es va estendre per la Mediterrània i va perviure durant...

+ Informació

...força segles fins a la consolidació del monaquisme, fonamentalment. Probablement aquest conjunt pertanyi a un petit grup que va donar lloc als tres eremitoris.Planta i alçat de l'eremitori núm. 1, publicat per Manuel RiuVan ser donats a conèixer pel Dr. Manuel Riu el 1978 i, posteriorment, també es van referenciar per part de la Dra. Montserrat Pagès en diverses publicacions.No han estat objecte de cap intervenció d’excavació arqueològica.

Eremitori de Sant Genís

16

El 1975, fruit de treballs de reconeixement realitzats dels Centre d’Estudis Martorellencs, es va identificar una cova artificial excavada al subsol, proper al torrent de les Set fonts i al monestir de Sant Genís de Rocafort. Atès el descobriment el 1974 dels eremitoris del Pou del Merli, s’ha interpretat que originàriament podia tenir també un origen eremític.

+ Informació

Va ser publicat per la Dra. Montserrat pagès el 1980. No ha estat objecte de cap intervenció d’excavació arqueològica.Planta i alçats de l'eremitori, traçat per Jaume Amat

Les persones

El projecte d’excavació arqueològica a l’entorn de Santa Margarida va encetar, en paral·lel, un procés de formació en metodologia d’investigació i divulgació del patrimoni que amb el pas del temps ha donat forma a l’equip d’investigació arqueològica del Centre d’Estudis Martorellencs.No seria just, però, no fer esment dels centenars d’estudiants i altres persones que com a voluntaris han col·laborat i participat en les excavacions des de 1981 i amb el Centre d'Estudis Martorellencs. A tots ells els agraïm el seu suport i entusiasme.

L'equip

02. Alfred Mauri

Alfred Mauri MartíDr. en Història Medieval. Es va iniciar en la recerca arqueològica a Santa Margarida des de l’inici de la recuperació del monument el 1972. És fundador del Centre d’Estudis Martorellencs i actualment n'és vicepresident.Des de 1981 ha estat codirector de l’excavació a Santa Margarida, juntament amb la Dra. Rosario Navarro, Montserrat Farreny i la Dra. Esther Travé.Va ser director de les excavacions a la vil·la romana de Martorell – Enllaç, entre 1984 i 1985; a la plaça de l’Església de Martorell, el 1987; i a Sant Bartomeu, conjuntament amb la Dra. Rosario Navarro, entre 1990 i 1993. Des de 2018 codirigeix les excavacions al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno i Josep Socorregut.

01. Jaume Amat

Jaume Amat Bargués(Martorell, 1924 -2003)Va desenvolupar al llarg de la seva vida una intensa labor artística, acompanyada de l'activitat docent en el món de les arts i divulgadora de la història.Membre fundador del Centre d'Estudis Martorellencs, en va ser president des de 1972 fins a 2003. Aquesta entitat i el conjunt arqueològic de Santa Margarida van ser motiu d'una estima especial per part seva. Santa Margarida va esdevenir un espai privilegiat on durant més de trenta anys va compartir les inquietuds de la recerca, la incertesa pel futur del jaciment i la il·lusió per veure'l convertit en un punt de referència per a la història de Martorell i per al coneixement i la divulgació de la història.

04. Montserrat Farreny

Montserrat Farreny AgràsLlicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Actualment és Tècnica de documentació i conservació dels Museus de Martorell.Va iniciar la seva participació continuada a les excavacions de Santa Margarida, encara com a estudiant, el 1984. Va formar part de l’equip de direcció de l’excavació, conjuntament amb la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri entre els anys 2000 i 2013.Des de Museus de Martorell s’ocupa del tractament i documentació dels materials arqueològics recuperats en les diferents excavacions arqueològiques realitzades a Martorell.Ocupa el càrrec de Tresorera del Centre d’Estudis Martorellencs.

03.Rosario Navarro

Rosario Navarro SáezDra. en Filosofia i Lletres i professora Titular a la Universitat de Barcelona fins el 2016.Es va incorporar al Centre d’Estudis Martorellencs el 1981, assumint la direcció de les excavacions a Santa Margarida conjuntament amb el Dr. Alfred Mauri, amb el qual també compartirà la direcció dels treballs a Sant Bartomeu entre 1990 i 1993.La seva incorporació a l’equip va suposar la introducció de les noves tècniques d’excavació i registre a Santa Margarida, basades amb la metodologia desenvolupada per Eduard Harris i Andrea Carandini, sent un dels primers jaciments de l’Estat on es va aplicar.Des de 2003 és presidenta del Centre d’Estudis Martorellencs.

06.Esther Travé

Esther Travé AllepuzDra. en Història Medieval i professora Agregada a la Universitat de Barcelona.Encara com a estudiant, es va incorporar amb continuïtat a les excavacions a Santa Margarida el 2002. És investigadora principal en el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021 impulsat pel CEM i la Universitat de Barcelona. Des de 2014 comparteix la codirecció de l’excavació a Santa Margarida amb la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri.És vocal a la junta directiva del Centre d’Estudis Martorellencs.

05. Pablo del Fresno

Pablo del Fresno BernalDr. en Història. Membre de la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni.Encara com a estudiant, es va incorporar a les excavacions a Santa Margarida el 1997. Va ser director de la intervenció arqueològica al sector de Santa Margarida afectat per les obres d’ampliació de l’autopista el 2010. El 2014, conjuntament amb Josep Socorregut, va dirigir la intervenció preliminar al monestir de Sant Genís de Rocafort.Actualment és investigador principal suplent en el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021impulsat pel CEM i la Universitat de Barcelona. En aquest mateix període és codirector de l’excavació al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb Josep Socorregut i el Dr. Alfred Mauri.

07. Josep Socorregut

Josep Socorregut DomènechLlicenciat en Història. Membre de la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni.Es va incorporar de forma continuada a l’excavació a Santa Margarida el 2011.El 2014, conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno, va dirigir la intervenció preliminar al monestir de Sant Genís de Rocafort. És codirector de l’excavació al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno i el Dr. Alfred Mauri entre 2018 i 2021.

08. Isidre Ot

Isidre Ot PadillaGraduat en Història. Fundador de Virtual Past, empresa especialitzada en virtualització, difusió i presentació del patrimoni històric.Va iniciar la seva col·laboració amb el Centre d’Estudis Martorellencs el 2018, responsabilitzant-se de la producció de vídeos, digitalització 3D d’objectes arqueològics, reconstrucció virtual de l’església romànica de Sant Genís de Rocafort i creant els tours virtuals als jaciments de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort, entre altres..

Audiovisual