150 anys d'Arqueologia a Martorell

Començar

De Francesc Santacana al Centre d'Estudis Martorellencs

Un recorregut per la història de l'Arqueologia a Martorell

150 anys d'arqueologia a martorell 1871 - 2021

Llista de jaciments

Les persones

Audiovisual

Cronologia d'intervencions

03

06

04

05

L'Arqueologia

Mapa d'intervencions

01

02

Índex

L’Arqueologia ha evolucionat des d’un interès centrat en l’objecte, molt vinculat a un afany col·leccionista, cap a l’estudi integral de les restes materials en tota la seva dimensió, esdevenint una font imprescindible en la recerca històrica, dotant-se d’un cos instrumental i metodològic que la converteix en ciència.A Martorell aquesta evolució la podem resseguir a través dels treballs de Francesc Santacana al segle XIX, de les diverses excavacions i troballes durant bona part del segle XX i dels estudis desenvolupats des del Centre d’Estudis Martorellencs a partir de 1972.

L'Arqueologia: del col·leccionisme a la ciència

El procés de treball avui

Passeu el ratolí sobre les diferents escenes per obtenir informació(Dibuix d'Albert Álvarez -dbòlit)

El procés de treball avui

Altres jaciments arqueològics

Restes paleontològiques

Intervencions arqueològiques

Mapa de jaciments

2018 - 2021

2010

2014

1997 - 1999

1996

1993

1990 - 1993

1987

1981 - 2021

1984 - 1985

1972 - 1980

1969

1966

1965 - 1966

1962

1953

1948

1941

1937

1926 - 1934

1871

Cronologia d'intervencions

15. Eremitori del Pou del Merli

16. Eremitori de Sant Genís

13. Convent de Caputxins

14. Castell de Rosanes

11. Plaça de l'Església

12. Sant Bartomeu

09. Vil·la romana

10. Hospital medieval de Sant Joan

07. Bóbila Bonastre

08. Carrer del Revall

05. Les Torretes

06. Font del Mamut

03. Sant Genís de Rocafort

04. Castellvell de Rosanes

01. Santa Margarida

02. Pont del Diable

Llista de jaciments

+ Informació

Les primeres excavacions arqueològiques de què tenim constància a Martorell es van realitzar la dècada de 1870 a l’església de Santa Margarida i al seu entorn, segurament impulsades per Francesc Santacana Campmany, que aleshores estava bastint el seu museu, conegut avui com l’Enrajolada. El 1972 el Centre d’Estudis Martorellencs va iniciar la recuperació del lloc i, des de 1981 i fins avui, s’hi han fet campanyes d’excavació programades, conjuntament amb la Universitat de Barcelona.

01

Santa Margarida

+ Informació

El Pont del Diable va ser objecte de diverses intervencions de consolidació i excavació entre 1926 i 1934. La darrera d’aquelles intervencions va comportar l’excavació de rebliments dels segles XVIII i XIX, posant al descobert novament els basaments de l’arc honorífic romà. Posteriorment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, si bé habitualment a remolc d’obres que l’afectaven...

02

Pont del Diable

+ Informació

La primera intervenció arqueològica documentada a Sant Genís de Rocafort la va fer Isidre Clopas el 1937, amb diferents sondejos a l’interior i exterior de l’església, tal i com s’assenyala en la primera planimetria del conjunt elaborada per Jaume Amat el 1948. Diferents objectes procedents d’aquella intervenció es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. No serà fins el 2010, en el context de l’elaboració d’un pla director pel monument, que ...

03

Sant Genís de Rocafort

+ Informació

Tot i que és situat fora del terme de Martorell, l’incloem aquí per la importància històrica com a centre de la baronia de Castellvell de Rosanes. La primera notícia documentada del Castellvell de Rosanes es remunta al 963, tot i que això no significa l'aparició de la fortificació. El seu origen cal vincular-lo al procés de fortificació de tota aquesta zona, especialment intens a les darreries del segle IX...

04

Castellvell de Rosanes

+ Informació

Sobre el nucli urbà medieval de Martorell i dominant el pas del Congost i el Pont del Diable s'alcen les restes de les torres del Clos i Griminella. La primera permet el control visual sobre la vila i la segona sobre el pas del Congost i el Pont del Diable. Ambdues torres, de planta quadrada, són edificades amb tècnica d'opus quadratum, atribuïda a l'època romana, si bé això és dubtós, malgrat que l’any 1948 Isidre Clopas va localitzar...

05

Les Torretes

+ Informació

El 1953, durant les obres de desviament de la carretera N-II del seu traçat pel carrer Montserrat cap el que s’iniciava després del pont d’Anoia directament cap el Pla, es van localitzar diverses restes paleontològiques en els treballs del desmunt a l’alçada de la Creu de Madrid, on avui hi ha la Font del Mamut, nom atribuït al suposar que les restes recuperades corresponien a aquesta espècieEls diversos fragments d’ullal ...

06

Font del Mamut

+ Informació

L’extracció d’argiles per a la producció ceràmica de la Bòbila Bonastre va posar al descobert el 1962 les restes corresponents a un enterrament col·lectiu del Neolític Final – Bronze Antic, amb una cronologia a l’entorn del 1.800 aC. No es va realitzar cap excavació sistemàtica sistemàtica i solament es van recollir diverses peces ceràmiques que formaven part de l’aixovar i que avui es conserven ...

07

Bòbila Bonastre

+ Informació

El desenvolupament urbà del nucli antic de Martorell ha propiciat que el carrer del Revall i del Riu siguin els indrets on més elements s’han conservat de l’antiga muralla i, també, del molí medieval situat a la zona de l’actual plaça de les Gemanes Maestre. En cap d’aquests casos no s’han fet mai excavacions arqueològiques i les restes trobades ho han estat a conseqüència d’obres que les han posat al descobert...

08

Carrer del Revall

+ Informació

La presència romana a Martorell no es testimonia solament per l'obra del Pont del Diable i els vestigis recuperats al jaciment de Santa Margarida. Al carrer Montserrat, sota els tallers de Ferrocarrils de la Generalitat i els jardins del carrer del Tit, s'amaga l'estructura d'una vil·la romana descoberta el 1964 i que avui quasi ningú recorda.

09

Vil·la romana Termes Glude / Martorell - Enllaç

+ Informació

Al número 61 del carrer de Pere Puig (antic carrer Nou), trobem la capella de Sant Joan, darrer vestigi del que havia estat el conjunt de l'hospital medieval de Martorell, que ocupava els solars dels actuals números 57 i 59. Edificat inicialment fora de les muralles, al peu del camí i proper al Pont del Diable, al segle XVII ja era dins el nou perímetre emmurallat, que protegia el...

10

Hospital medieval de Sant Joan

+ Informació

La remodelació de la plaça de l’església el 1987 va possibilitar que per primer cop es fes una excavació arqueològica sistemàtica dins el nucli urbà antic de Martorell. L’excavació va permetre posar al descobert un interessant conjunt de sitges i estructures excavades al sòl, possiblement relacionades amb l’activitat mercadera del lloc, així com part de l’empedrat de l’antic camí. El primer document en el qual s’esmenta el nom...

11

Plaça de l'Església

+ Informació

El tancament de l’escorxador de Martorell el 1990 i el seu posterior enderrocament va possibilitar l’excavació del solar que ocupava, en el qual es documentava l’existència de l’antiga capella de Sant Bartomeu des d’almenys 1208 i l’anomenat cementiri dels pobres. L’edifici, que apareix en alguns del gravats del Pont del Diable, va ser destruït definitivament el 1835 durant la Primera Guerra Carlina.

12

Sant Bartomeu

+ Informació

La implantació de orde dels Caputxins a Martorell va ser el resultat d'un llarg procés que va començar el 1663 i no va culminar fins el 1686, amb la seva arribada a la vila. Després d'instal·lar-se temporalment en una casa de la Plaça, que incloïa l'arc de l'antiga porta de les Hores, el 16 d'agost de 1687 es va posar la primera pedra del convent, a edificar en el terreny conegut com la Roca de l'Archs.

13

Convent de Caputxins

+ Informació

La primera notícia documentada del Castell de Rosanes es remunta al 1032, en el mateix document del Cartulari de Sant Cugat del Vallès (CSC, doc. 523) on s'esmenta per primer cop també Martorell, el seu mercat i l'església de Santa Maria, tot i que això no significa l'aparició de la fortificació en aquest moment. Aquest castell pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes i fou infeudat a la família dels Rosanes.

14

Castell de Rosanes

+ Informació

El 1974, fruit de treballs de reconeixement realitzats dels Centre d’Estudis Martorellencs, es va identificar a la zona del Pou del Merli un conjunt de tres petites balmes artificials, de tipologia diversa, però totes elles amb característiques que permeten associar-les a un establiment eremític altmedieval. L’eremitisme és una forma de vida cristiana en solitud, que va sorgir a Egipte al segle III i es va estendre per la Mediterrània i va perviure durant...

15

Eremitoris del Pou del Merli

+ Informació

El 1975, fruit de treballs de reconeixement realitzats dels Centre d’Estudis Martorellencs, es va identificar una cova artificial excavada al subsol, proper al torrent de les Set fonts i al monestir de Sant Genís de Rocafort. Atès el descobriment el 1974 dels eremitoris del Pou del Merli, s’ha interpretat que originàriament podia tenir també un origen eremític.

16

Eremitori de Sant Genís

El projecte d’excavació arqueològica a l’entorn de Santa Margarida va encetar, en paral·lel, un procés de formació en metodologia d’investigació i divulgació del patrimoni que amb el pas del temps ha donat forma a l’equip d’investigació arqueològica del Centre d’Estudis Martorellencs. No seria just, però, no fer esment dels centenars d’estudiants i altres persones que com a voluntaris han col·laborat i participat en les excavacions des de 1981 i amb el Centre d'Estudis Martorellencs. A tots ells els agraïm el seu suport i entusiasme.

Les persones

08. Isidre Ot

07. Josep Socorregut

05. Pablo del Fresno

06. Esther Travé

03. Rosario Navarro

04. Montserrat Farreny

01. Jaume Amat

02. Alfred Mauri

L'equip

Audiovisual