150 anys d'Arqueologia a Martorell
Centre d'Estudis Martorellencs
Created on November 7, 2021
More creations to inspire you
TOM DOLAN
Presentation
ALICE'S WONDERLAND BOOK REGISTRY
Presentation
BASIL RESTAURANT PRESENTATION
Presentation
AC/DC
Presentation
THE MESOZOIC ERA
Presentation
ALL THE THINGS
Presentation
ASTL
Presentation
Transcript
Començar
Inauguració de les obres de restauració del Pont del Diable el maig de 1934
Una producció del
Amb el suport de
L’Arqueologia ha evolucionat des d’un interès centrat en l’objecte, molt vinculat a un afany col·leccionista, cap a l’estudi integral de les restes materials en tota la seva dimensió, esdevenint una font imprescindible en la recerca històrica, dotant-se d’un cos instrumental i metodològic que la converteix en ciència.
El procés de treball avui
El procés de treball avui
Les tècniques de prospecció (aèria, geomagnètica, georadar, geotècnica, documentals, etc), permeten reduir al màxim les troballes casuals i millorar la planificació.
La precisió de la maquinària permet integrar-la a l'excavació sense cap mena de perill i millorar l'eficiència del treball de camp
L'ús de mitjans aèris, com el dron, permeten una visió de conjunt, alhora que faciliten la documentació arqueològica fotogramètrica i la divulgació
L'instrumental topogràfic i l'escàner 3D proporcionen la qualitat planimètrica necessària i de forma eficient
L'excavació de la necròpolis aporta dades clau sobre la població de cada època: característiques dels individus, patologies, alimentació... gràcies als estudis posteriors al laboratori.
L'estudi arqueològic es fa extensiu a tot el conjunt edificat, més enllà de les restes que apareixen al subsòl.
Cada capa de terra és una font d'informació: hi podem trobar restes de pol·len, llavors, carbons, etc, que ens permeten reconstruir el paisatge de cada moment.
La fotografia ens permet una documentació acurada de les restes i aplicar-la a la creació de planimetria i representacions digitals 3D.
La comunicació científica i de divulgació dels resultats esdevé clau per complir amb el compromís social de l'arqueologia.
El registre sistemàtic de la informació que proporcionen el jaciment i els elements recuperats és clau per assegurar uns resultats fiables de la recerca.
Llocs que han estat objecte d'excavació arqueològica en algun moment, amb independència de la metodologia emprada
Lloc on s'han trobat restes paleontològiques. No han estat objecte d'excavació.
Llocs on es conserven o s'han documentat restes arqueològiques, però que no han estat objecte d'excavació
1871
1926 - 1934
1937
1941
1948
1953
1962
1965 - 1966
1966
1969
1972 - 1980
1984 - 1985
1981 - 2021
1987
1990 - 1993
1993
1996
1997 - 1999
2014
2010
2018 - 2021
02. Pont del Diable
01. Santa Margarida
04. Castellvell de Rosanes
03. Sant Genís de Rocafort
06. Font del Mamut
05. Les Torretes
08. Carrer del Revall
07. Bóbila Bonastre
10. Hospital medieval de Sant Joan
09. Vil·la romana
12. Sant Bartomeu
11. Plaça de l'Església
14. Castell de Rosanes
13. Convent de Caputxins
16. Eremitori de Sant Genís
15. Eremitori del Pou del Merli
Les primeres excavacions arqueològiques de què tenim constància a Martorell es van realitzar la dècada de 1870 a l’església de Santa Margarida i al seu entorn, segurament impulsades per Francesc Santacana Campmany, que aleshores estava bastint el seu museu, conegut avui com l’Enrajolada.
+ Informació
Recorregut autoguiat pel jaciment
Vídeo sobre l'evolució històrica del conjunt (Duració: 13:33 min.)
Vídeo de l'evolució de l'edifici de l'església des del seu origen fins a la destrucció de 1936 (Durada: 2:09 min.)
- Vídeos informatius de les campanyes d'excavació de 2020 i 2021
- 31 de juliol de 2021 (Tercera setmana de treball)
- 24 de juliol de 2021 (segona setmana de treball)
- 18 de juliol de 2021 (primera setmana de treball)
- 8 de juliol de 2021 (inici de la campanya)
- 31 de juliol de 2020 (jornada de portes obertes)
- 28 de juliol de 2020 (la documentació de la ceràmica)
- 24 de juliol de 2020 (el registre planimètric)
- 20 de juliol de 2020 (tractament de materials arqueològics)
- 17 de juliol de 2020 (primera setmana de treball)
- 13 de juliol de 2020 (inici de la campanya)
El Pont del Diable va ser objecte de diverses intervencions de consolidació i excavació entre 1926 i 1934. La darrera d’aquelles intervencions va comportar l’excavació de rebliments dels segles XVIII i XIX, posant al descobert novament els basaments de l’arc honorífic romà.
+ Informació
El 1966 es va descobrir el cap-pot del costat dret del riu, aigües avall, per a la construcció dels jardins. Malauradament no es va dur a terme cap tipus de control arqueològic. Va ser en aquest moment que es van descobrir les marques de les legions romanes constructores del pont: la IV, la VI i la X.
Entre 1997 i 1999 la construcció de l’autovia A-2 i del calaix hidràulic a tocar de l’estrep esquerra del pont va comportar un fort impacte i va donar lloc a l’excavació de tot el sector, posant al descobert les infraestructures hidràuliques de protecció del cap-pont, restes del traçat de la Via Augusta, delimitada per un mur de contenció i amb les restes del basament d’un possible templet.
Anàlisi de les transformacions del pont a través de la metodologia arqueològica
Vídeo sobre l'evolució històrica del conjunt (Durada: 13:33 min.)
+ Informació
...es realitzaran tasques de control arqueològic, sense excavació. Ja el 2014, al fer obres de consolidació i restauració de l’església, es va excavar la major part de la nau, alhora que es feien dues cales als costats nord i sud del recinte inferior dels tres en els que s’articula el monestir.
Plànol del monestir traçat per Jaume Amat el 1948
El 2018 es van començar les campanyes programades d’excavació per part del Centre d’Estudis Martorellencs, dins el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021.
Itinerari autoguiat
Exposició virtual
- Introducció a la història del monestir i als treballs de recerca actuals
(Vídeo. Durada: 2:13 min.)
(Vídeo. Durada: 1:26 min.)
(Vídeo. Durada: 1:09 min.)
Procés de creació del model 3D per a la reconstrucció virtual de l'església romànica de Sant Genís de Rocafort (Vídeo. Durada: 1:26 min.)
- Procés de captura d'imatges per a la creació d'un model 3D d'un capitell de Sant Genís de Rocafort
(Vídeo. Durada: 0:53 min.)
(Vídeo. Durada: 0:48 min.)
- Vídeos informatius de les campanyes d'excavació de 2020 i 2021
- 30 d'abril de 2021 (Tercera setmana de treball)
- 23 d'abril de 2021 (Segona setmana de treball)
- 16 d'abril de 2021 (Primera setmana de treball)
- 8 d'abril de 2021 (Presentació de la campanya de 2021)
- 18 de setembre de 2020 (Tercera setmana de treball)
- 15 de setembre de 2020 (Segona setmana de treball)
- 11 de setembre de 2020 (Primera setmana de treball)
- 8 de setembre de 2020 (Inici de la campanya de 2020)
- 28 d'agost de 2020 (Presentació de la campanya de 2020)
Fotografia de Josep Salvany
(Biblioteca de Catalunya)
+ Informació
...i, encara més, als inicis del X. És el moment quan veiem aparèixer a la documentació els castells de Masquefa, Gelida, Subirats, etc., i que hem de relacionar amb un procés de reorganització del territori i de consolidació del que serà l'administració alt-medieval i crearà les bases del procés posterior de feudalització.
La construcció de la fortificació medieval respon a la consolidació d'un nou poder sobre uns territoris que sovint s'han presentat en la historiografia tradicional com a despoblats. No sembla que els estudis actuals confirmin aquesta situació.
El Castellvell no ha estat mai objecte d’excavació arqueològica, més enllà d’unes cales realitzades per Isidre Clopas el 1941, en les quals va recuperar diversos materials que es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.
Exposició virtual
Publicació digital
+ Informació
...restes ceràmiques i teules d’època romana en una excavació feta a la base de la torre del Clos. Aquests materials es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. També s’han fet algunes troballes puntuals al seu entorn.
No coneixem referències documentals a la torre Griminella. En el cas de la torre del Clos, apareix esmentada de forma ocasional en alguns documents baixmedievals i moderns. Va ser reedificada i ampliada amb motiu de les guerres civils del segle XIX. D’aquesta època són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i també una garita que controla la porta d’entrada.
El Centre d’Estudis Martorellencs va documentar les dues construccions el 2007, dins el projecte de recerca Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, dirigit pel Dr. Alfred Mauri i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca de la Generalitat de Catalunya dirigit.
Planta i alçats exteriors de la torreta del Clos
Publicació digital
+ Informació
...van ser restaurats per Ferran Serra i presentats la Festa Major de 1954 al Museu Municipal Vicenç Ros.
La restauració i estudis realitzats modernament han permès precisar que les restes corresponen a un molar (queixal) de l’espècie Gomphotherium angustidens, i a la defensa (ullal) de l’espècie Elephas antiquus.
El Gomphotherium angustidens és el primer representant dels mastodonts a Europa. Aquesta espècie presentava quatre ullals o defenses, dues a la mandíbula i dues més llargues al maxil·lar.
L'Elephas antiquus era una espècie d’elefant de mida molt gran, de més de quatre metres d’alçada que es caracteritzava per presentar unes enormes defenses de mida rectilínia. L’exemplar de Martorell va viure entre 127.000 i 80.000 anys. Els rigorosos freds de la darrera glaciació que va començar fa 80.000 anys, varen extingir aquesta espècie, essent substituïda pels mamuts llanuts.
(Informació i imatges facilitades per Museus de Martorell)
Pedro Pardo Oliva assenyalant el lloc on es va trobar l'ullal.
Foto Porta. 1953.
+ Informació
...al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell. La troballa va ser objecte d’una publicació a la revista Empúries, amb la descripció de la tomba, el dibuix de les peces ceràmiques i una secció de la tomba feta per Jaume Amat a partir de les descripcions dels treballadors que la van descobrir.
Secció de la tomba (dibuix de Jaume Amat)
Posteriorment, el 1996, es va fer un seguiment arqueològic a la zona amb motiu de les obres d’urbanització, sense que s’identifiquessin nous vestigis arqueològics.
Vasos procedents de l'aixovar de la tomba (Foto: Museus de Martorell)
+ Informació
Les troballes més notables corresponen al 1969, amb la descoberta al núm. 65 del carrer del Revall d’un parament probablement d’una torre, construïda amb carreuons i algunes filades d’opus spicatum. Associats hi van aparèixer diverses peces ceràmiques dels segles XIII i XIV.
A la zona propera a l’enllaç del carrer del Revall amb la plaça de les Germanes Maestre es van recuperar tres moles que tot apunta que corresponien a l’antic molí medieval situat en aquest indret i mogut per la força de l’aigua de la deu que alimentava la font ubicada en aquets punt i de la qual encara es conserva la mina.
Un recorregut pel Martorell medieval, a partir de les restes conservades o conegudes de les muralles i altres edificis històrics, que mostra el procés de formació del nucli urbà des de l'any 1032. (Vídeo. Durada: 4:59 min.)
Exposició virtual
+ Informació
La instal·lació d’una torre de subministrament elèctric per la l’empresa GLUDE, que en aquell moment s’estava construint, va posar al descobert de forma casual les restes del que va ser l’àrea termal d’una vil·la romana. Va ser objecte d’excavacions sistemàtiques entre el desembre de 1965 i el gener de 1966 per part de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arqueòleg Manuel Bergés, amb la col·laboració d’Isidre Clopas i Jaume Amat i el suport de diversos obrers de la brigada municipal. Un cop finalitzada l’excavació, el lloc va restar abandonat fins a la construcció del parc que actualment hi ha al damunt.
Vista de les excavacions de 1965 - 1966
Entre novembre de 1985 i febrer de 1986 , coincidint amb les obres d’ampliació dels tallers de FGC a Martorell – Enllaç es van excavar els 14 pous de fonamentació dels nous tallers, posant al descobert nombroses restes constructives de la mateixa vil·la, posant de relleu així la seva notable extensió.
Murs apareguts en un dels pous de fonamentació el 1986
Publicació digital
+ Informació
...carrer Nou, i al qual s'accedia a través del portal... de la Creu, situat a tocar de la plaça que avui encara porta aquest nom.
Arcs exteriors del porxo medieval de l'hospital, enderrocats el 1987
Resultat d'una política urbanística feta d'esquena al patrimoni, el 1987 van desaparèixer de forma definitiva les darreres restes de l'hospital. Malgrat els esforços fets des del CEM, documentant les estructures que encara pervivien per al seu desmuntatge, l'incompliment del compromís de l'ajuntament d'aleshores d'incorporar els elements conservats al nou edifici va dur a aquesta pèrdua irreversible.
Ni a la capella ni a la part de l’edifici enderrocada el 1987 no s’hi ha realitzat mai excavacions arqueològiques.
Publicació digital
+ Informació
...de Martorell, el 1032, ja s’hi refereix com a plaça de mercat, que situa a tocar de l’església de Santa Maria, al peu del castell de Rosanes. És força versemblant que l’espai esmentat es correspongui amb el de la plaça de l’Església actual, si bé les excavacions van posar de relleu que el nivell medieval segurament era a una cota superior. Per aquesta raó, la major part de les restes medievals identificades corresponen a les que eren per sota del nivell de rebaix, segurament realitzat al segle XVI.
Vista de conjunt de l'excavació de la plaça i detall de la sitja central i de l'empedrat del camí
En aquesta excavació, dirigida pel Dr. Alfred Mauri, el Centre d’Estudis Martorellencs, amb la col·laboració dels geòlegs Narcís Carulla i Josep M Tella, va utilitzar per primera vegada la prospecció geoelèctrica per obtenir una primera imatge del subsòl, prèviament a l’excavació i que orientés la seva planificació.
Superposició del resultat de la prospecció geoelèctrica sobre la planta final de l'excavació
Un recorregut pel Martorell medieval, a partir de les restes conservades o conegudes de les muralles i altres edificis històrics, que mostra el procés de formació del nucli urbà des de l'any 1032. (Vídeo. Durada: 4:59 min.)
Exposició virtual
+ Informació
Al cementiri dels pobres hi eren enterrades aquelles persones que morien a l’hospital o en altres circumstàncies i que, per manca de recursos, eren enterrats per l’amor de déu. Hi foren també enterrades les víctimes de la Guerra de Successió, de 1705 a 1714, i de la del Francès, de 1808 a 1814.
A primer terme, a la dreta, edifici de l'escorxador al primer terç del segle XX
L’excavació arqueològica, impulsada pel Centre d’estudis Martorellencs i dirigida per la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri, es va dur a terme en tres campanyes, els anys 1990, 1991 i 1993.
La capella de Sant Bartomeu a l'actualitat
Exposició virtual
Pati interior de l'escorxador de Martorell, enderrocat a finals dels anys 1980
+ Informació
L’església, consagrada el 1700, presenta una teulada suportada amb bigues, sota la qual es van construir les diverses voltes de maó sobre les naus i capelles.
Vista d'una de les voltes, sobre l'antiga sagristia
Habitualment els carcanyols d’aquestes voltes eren omplertes amb materials voluminosos i poc pesants, com ara peces ceràmiques defectuoses. Els treballs d’excavació realitzats des del Centre d’Estudis Martorellencs el 1993, dirigits pel Dr. Alfred Mauri i Montserrat Farreny, van fer possible recuperar nombroses peces ceràmiques del pas del segle XVII al XVIII que avui, un cop restaurades, formen part del fons del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.
Mostra d'alguns dels materials recuperats
+ Informació
Les restes del castell s'alcen sobre les roques anomenades del Peiret o també del Mateuet, de manera que en alguns casos podem trobar la referència al castell sota alguna d'aquestes denominacions. Aquest conjunt rocós presenta tres agrupacions de nord a sud. La més propera a migdia és molt irregular, amb poques superfícies planes, i tot i ser la que presenta les cotes més elevades és molt fàcilment accessible. L'agrupació central presenta un punt més accessible precisament al sector de contacte amb l'anterior, mentre que per la resta dels costats és notablement escarpat i difícilment accessible. A més, en tots tres costats es localitzen diverses balmes de diferents dimensions, clarament aprofitades per la fortificació.
Les restes constructives conservades són visibles a la part superior amb el basament d'una torre de planta circular de la que solament és conserva una filada i encara solament en un segment del cercle al migdia; una cambra rectangular sobre el penya-segat del sud-oest i que conserva la volta que la cobreix; el perímetre de muralla, molt arrasat; una cisterna en un punt més o menys central de la superfície emmurallada; i les restes d'una cisterna bastida dins la balma del costat de ponent. Són visibles nombrosos encaixos i forats de pal a la roca que evidencien la presència de nombroses estructures de fusta en las fases primerenques de la fortificació.
Planta del castell de Rosanes
1 - Muralla. 2 - Encaixos de biga. 3 - Cisterna. 4 - Àrea afectada per excavació furtiva. 5 - Cambra coberta amb volta. 6 - Forats de pal a la roca. 7 - Restes de la torre de planta circular. 8 i 9 - Forats de pal externs al recinte.
El Centre d’Estudis Martorellencs va fer-ne la planimetria el 2007, dins el projecte de recerca Tècniques constructives i seqüència estratigràfica de les estructures arquitectòniques de les fortificacions medievals de la baronia de Castellvell de Rosanes, dirigit pel Dr. Alfred Mauri i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca de la Generalitat de Catalunya dirigit.
No ha estat objecte d’excavacions arqueològiques però si d’excavacions furtives que han malmès algunes de les restes.
Publicació digital
+ Informació
...força segles fins a la consolidació del monaquisme, fonamentalment. Probablement aquest conjunt pertanyi a un petit grup que va donar lloc als tres eremitoris.
Planta i alçat de l'eremitori núm. 1, publicat per Manuel Riu
+ Informació
Va ser publicat per la Dra. Montserrat pagès el 1980. No ha estat objecte de cap intervenció d’excavació arqueològica.
Planta i alçats de l'eremitori, traçat per Jaume Amat
El projecte d’excavació arqueològica a l’entorn de Santa Margarida va encetar, en paral·lel, un procés de formació en metodologia d’investigació i divulgació del patrimoni que amb el pas del temps ha donat forma a l’equip d’investigació arqueològica del Centre d’Estudis Martorellencs.
02. Alfred Mauri
Alfred Mauri Martí
Dr. en Història Medieval. Es va iniciar en la recerca arqueològica a Santa Margarida des de l’inici de la recuperació del monument el 1972. És fundador del Centre d’Estudis Martorellencs i actualment n'és vicepresident.
Des de 1981 ha estat codirector de l’excavació a Santa Margarida, juntament amb la Dra. Rosario Navarro, Montserrat Farreny i la Dra. Esther Travé.
Va ser director de les excavacions a la vil·la romana de Martorell – Enllaç, entre 1984 i 1985; a la plaça de l’Església de Martorell, el 1987; i a Sant Bartomeu, conjuntament amb la Dra. Rosario Navarro, entre 1990 i 1993. Des de 2018 codirigeix les excavacions al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno i Josep Socorregut.
01. Jaume Amat
Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 -2003)
Va desenvolupar al llarg de la seva vida una intensa labor artística, acompanyada de l'activitat docent en el món de les arts i divulgadora de la història.
Membre fundador del Centre d'Estudis Martorellencs, en va ser president des de 1972 fins a 2003. Aquesta entitat i el conjunt arqueològic de Santa Margarida van ser motiu d'una estima especial per part seva. Santa Margarida va esdevenir un espai privilegiat on durant més de trenta anys va compartir les inquietuds de la recerca, la incertesa pel futur del jaciment i la il·lusió per veure'l convertit en un punt de referència per a la història de Martorell i per al coneixement i la divulgació de la història.
04. Montserrat Farreny
Montserrat Farreny Agràs
Llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Actualment és Tècnica de documentació i conservació dels Museus de Martorell.
Va iniciar la seva participació continuada a les excavacions de Santa Margarida, encara com a estudiant, el 1984. Va formar part de l’equip de direcció de l’excavació, conjuntament amb la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri entre els anys 2000 i 2013.
Des de Museus de Martorell s’ocupa del tractament i documentació dels materials arqueològics recuperats en les diferents excavacions arqueològiques realitzades a Martorell. Ocupa el càrrec de Tresorera del Centre d’Estudis Martorellencs.
03. Rosario Navarro
Rosario Navarro Sáez
Dra. en Filosofia i Lletres i professora Titular a la Universitat de Barcelona fins el 2016.
Es va incorporar al Centre d’Estudis Martorellencs el 1981, assumint la direcció de les excavacions a Santa Margarida conjuntament amb el Dr. Alfred Mauri, amb el qual també compartirà la direcció dels treballs a Sant Bartomeu entre 1990 i 1993.
La seva incorporació a l’equip va suposar la introducció de les noves tècniques d’excavació i registre a Santa Margarida, basades amb la metodologia desenvolupada per Eduard Harris i Andrea Carandini, sent un dels primers jaciments de l’Estat on es va aplicar.
Des de 2003 és presidenta del Centre d’Estudis Martorellencs.
06. Esther Travé
Esther Travé Allepuz
Dra. en Història Medieval i professora Agregada a la Universitat de Barcelona.
Encara com a estudiant, es va incorporar amb continuïtat a les excavacions a Santa Margarida el 2002. És investigadora principal en el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021 impulsat pel CEM i la Universitat de Barcelona. Des de 2014 comparteix la codirecció de l’excavació a Santa Margarida amb la Dra. Rosario Navarro i el Dr. Alfred Mauri.
És vocal a la junta directiva del Centre d’Estudis Martorellencs.
05. Pablo del Fresno
Pablo del Fresno Bernal
Dr. en Història. Membre de la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni.
Encara com a estudiant, es va incorporar a les excavacions a Santa Margarida el 1997. Va ser director de la intervenció arqueològica al sector de Santa Margarida afectat per les obres d’ampliació de l’autopista el 2010. El 2014, conjuntament amb Josep Socorregut, va dirigir la intervenció preliminar al monestir de Sant Genís de Rocafort.
Actualment és investigador principal suplent en el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021 impulsat pel CEM i la Universitat de Barcelona. En aquest mateix període és codirector de l’excavació al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb Josep Socorregut i el Dr. Alfred Mauri.
07. Josep Socorregut
Josep Socorregut Domènech
Llicenciat en Història. Membre de la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni.
Es va incorporar de forma continuada a l’excavació a Santa Margarida el 2011.
El 2014, conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno, va dirigir la intervenció preliminar al monestir de Sant Genís de Rocafort. És codirector de l’excavació al monestir de Sant Genís de Rocafort conjuntament amb el Dr. Pablo del Fresno i el Dr. Alfred Mauri entre 2018 i 2021.
08. Isidre Ot
Isidre Ot Padilla
Graduat en Història. Fundador de Virtual Past, empresa especialitzada en virtualització, difusió i presentació del patrimoni històric.
Va iniciar la seva col·laboració amb el Centre d’Estudis Martorellencs el 2018, responsabilitzant-se de la producció de vídeos, digitalització 3D d’objectes arqueològics, reconstrucció virtual de l’església romànica de Sant Genís de Rocafort i creant els tours virtuals als jaciments de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort, entre altres..