Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Sessió de sensibilització en l'atenció a la diversitat

la inclusió en l'educació fora escola

execució de l'activitat

el treball en xarxa

la inclusió

la situació de discapacitat

el temps lliure com a àmbit d'inclusió

planificació de l'activitat

la diversitat funcional: tipus

els suports

Sensibilització en l'atenció a la diversitat

índex

Context de la situació

les persones amb diversitat funcional

  • Prescindència o eliminació de les persones.
  • Model mèdic o rehabilitador, per ser curades o incloses en la societat.
  • Inici en l’estudi del psiquisme, amb tracte de segregació i marginació.
  • Aprofundiment en el coneixement de les afectacions físiques, psíquiques o sensorials, introduint aspectes relacionats amb la socialització.
  • Defensa dels drets humans i èmfasi en la inserció social.

Recorregut històric i models d'intervenció

la situació de discapacitat

  • Any 1976: l'OMS aprova la classificació de les deficiències, discapacitats i minusvalideses des de la perspectiva de la malaltia.
  • Any 2001: l’OMS aprova la Classificació Internacional del Funcionament de la Discapacitat i la Salut (CIF). Aquest model planteja la discapacitat com una falta d’adequació entre la persona i el seu entorn.
  • Concepte diversitat funcional vs. discapacitat.

+ INFO

diversitat funcional sensorial

Afectacions a la vista i l'oïda

Transtorns de l'espectre autista, transtorns de conducta, intel·lecte, síndromes i salut mental

diversitat funcional psíquica

diversitat funcional física

Afectacions motores i neuromusculars

Tipus i característiques

la diversitat funcional

  • Sordesa
  • Sordceguesa
  • Ceguesa

Les alteracions dels sentits de la vista i l’oïda poden generar els següents estats:

Afectacions dels sentits que invaliden o limiten la recepció dels estímuls del medi intern o extern

diversitat funcional sensorial

deficiència visual

ceguesa

  • Agudesa visual: capacitat per percebre la figura i la forma dels objectes, així com per discriminar-ne els detalls.
  • Camp de visió: capacitat per percebre els objectes situats fora del camp de visió central.

paràmetres de valoració

Situació en què les persones, amb la millor correcció visual possible, poden veure amb dificultats.

Fa referència a les persones que no veuen res o que tenen una percepció mínima de la llum.

La persona es veu privada total o parcialment del sentit de la vista, sense que aquesta pèrdua es pugui corregir

afectacions de la vista

Una afectació mixta de les capacitats visual i auditiva

afectacions de l'oïda

SORDESA

SORDCEGUESA

Segons la Federació Espanyola de Sordceguesa (FESOCE), el 95% de la informació que percebem ens arriba per la vista o l’oïda, per tant el grau de dependència d’una persona sordcega serà molt alt. La intervenció social requereix estratègies específiques que treballin la capacitat de relacionar-se i de desenvolupar habilitats d’aprenentatge i autonomia.

És el dèficit funcional auditiu que provoca la manca o afebliment de la capacitat auditiva.

  • Afectacions motores, que repercuteixen a l'aparell osteomuscular.
  • Afectacions neuromusculars: repercuteixen en els nervis, els músculs i la comunicació entre els mateixos; això pot provocar afectacions com la paràlisi, dificultats en el control i la coordinació, bradicinèsia o alteració de la postura.

Les persones amb diversitat funcional física presenten afectacions que limiten la locomoció o el moviment d’una persona.

diversitat funcional física

diversitat funcional psíquica

Diversitat intel·lectual: funcionament intel·lectual i conducta adaptativaTranstorns generalitzats del desenvolupamentSíndromes i malalties congènitesTranstorns mentals

Promoció del benestar i la millora del funcionament individual de la persona

Segons la intensitat, hi ha diferents nivells:

  • Intermitent: esporàdic, es proporciona quan es necessita.
  • Limitat: es presta ocasionalment de manera continuada, durant un període de temps limitat, amb una freqüència regular i en alguns entorns de la vida de la persona.
  • Extens: es presta de manera continuada, sense límit de temps, amb una freqüència regular o alta i que afecta algunes situacions de la vida de la persona amb discapacitat.
  • Generalitzat: necessitat constant i d’alta intensitat.

Per atendre les necessitats de les persones amb diversitat funcional es disposa de certs suports: tècniques, estratègies, productes, materials o ajuda personal que contribueixen a la millora de la qualitat de vida.

els suports

  • Situar els objectes o material en el camp de visió de la persona.
  • Tenir en compte la il·luminació i el contrast a l'hora de triar els colors del material.
  • Convertir els senyals visuals en sonors o tàctils.
  • El nostre braç és un bon suport per guiar el moviment de la persona, i anar una mica per davant de l’altre ho facilita.
  • Informar dels elements físics que puguin suposar un obstacle i anar explicant els elements de l’entorn per facilitar el coneixement del lloc.
  • És positiu utilitzar referències a partir de la persona.
  • Per donar alguna cosa a una persona invident cal posar en contacte la seva mà amb l’objecte en qüestió, i tenir cura de no canviar les coses de lloc sense informar.

Aspectes a tenir en compte per al suport a les persones amb afectació sensorial a la vista

afectacions a la vista

  • Cal tenir contacte visual amb l’altre i vocalitzar amb claredat evitant exageracions.
  • Ritme pausat, frases curtes i llenguatge entenedor.
  • Fer ús de la comunicació no verbal.
  • L’escriptura o altres recursos comunicatius escrits són un suport més.
  • És probable que sigui necessari l’aprenentatge del llenguatge de signes.

Aspectes a tenir en compte per al suport a les persones amb afectació sensorial a la vista

afectacions a l'oïda

Davant de dificultats en la parla:

  • Cal deixar que repeteixi, i si cal, fer ús de recursos externs (sistemes alternatius de comunicació).
  • Fer preguntes de resposta curta o tancada.
  • Evitar els tons de parla infantilizadors.
  • Tampoc s’ha de contestar o acabar una frase per l’altre, ni dirigir-se a una tercera persona per a què ens respongui les qüestions davant de l’altre.

  • Preguntar a la persona, si es desconeix, com fer el suport a la mobilitat o a les altres funcions.
  • Respectar el ritme de la persona i que pugui fer les coses per ella mateixa.
  • Adaptar el material en ús.

Aspectes a tenir en compte per al suport a les persones amb diversitat física

afectacions en la locomoció o el moviment

Aspectes a tenir en compte per al suport a les persones amb diversitat psíquica

transtorns de conducta

TEA

diversitat intel·lectual

  • Reforç conductual positiu.
  • Anticipació i prevenció.
  • Intervenció després de la crisi.
  • Organitzar allò que anem a fer i fer-ne una presentació prèvia.
  • Explicar-se amb el màxim grau de concreció.
  • Evitar distractors.
  • Fer ús de SAAC.
  • Evitar tractes infantilitzadors o de sobreprotecció.
  • Amb infants, anar facilitant el camí cap a l’adultesa.
  • Fer partícip la persona de les decisions i activitats que li són pròpies.
  • La comunicació ha de ser clara i tenir el ritme que requereixi cada cas.
  • Cal tenir coneixement dels aspectes que poden tenir efecte sobre els processos psicològics bàsics de cada cas.

+ INFO

afectacions en el funcionament psíquic

Els fills diferents es fan grans (Anna Vila, 2004)

Tot progrés necessita un risc

Es necesario descubrir que cualquier persona tenga la discapacidad que tenga, es más que dicha discapacidad. Se debería poner todo el interés posible, más que en conocer lo que no puede realizar la persona con minusvalía, en lo que ésta es capaz de hacer.

No ser una silla (diversos autors, 1996)

Infants i joves amb discapacitat

La inclusió fora escola

Alguns conceptes clau

  • Reconeixement de les necessitats específiques
  • Igualtat de drets i oportunitats
  • Accessibilitat
  • Capacitació: ajuts i suports
  • Participació en comunitat
  • Desenvolupament de l'autonomia personal i social
  • Benestar i qualitat de vida

la inclusió

Integrar una persona en un grup, ignorant les seves característiques i esperant que el procés inclusiu es generi espontàniament, no és inclusió.La inclusió implica una actitud d'acollida, personal, social i institucional; i significa proporcionar els suports precisos per a la millor qualitat de vida de la persona en els diferents àmbits de la vida.

Què m'aporta?

  • Relacionar-me amb altres persones i amb l'entorn
  • Autodeterminació, perquè jo escullo què faig
  • Promocionar les meves capacitats, fent activitats que em motiven
  • Formar i sentir-me part de la comunitat

Àmbits d'inclusió i benestar

cultura, lleure I esport

Els recursos de temps lliure han de satisfer les necessitats de la persona:

  • Les necessitats que cal cobrir són les mateixes per a totes les persones, però la resposta ha de ser diferent (suports).
  • Des de l'activitat s'ha de potenciar el màxim desenvolupament i autonomia personal; incrementar la participació social i, en conseqüència, les oportunitats que ofereix la societat.

  • Oferta ordinària en la comunitat.
  • Mixtes: inicialment eren específiques per a persones amb discapacitat i s'han obert a la participació de la resta de ciutadania.
  • Específiques: activitats dirigides a persones amb dsicapacitat en recursos de la comunitat o en recursos propis de l'entitat prestadora.

Models d'activitat

EL TEMPS LLIURE

Accessibilitat físicaAccessibilitat sensorialAccessibilitat cognitiva

Disseny universal

planificació de l'activitat

I altres recursos com el CDIAP, el CSMIJ... i les ENTITATS.

Xarxa en el territori

el treball en xarxa

És indispensable el compromís de l'infant/jove i la seva família.Fomentar les relacions de confiança, crear aliances estables i voluntats compartides és l’objectiu d’aquesta xarxa.

Xarxa d'acompanyament

  1. Procurar l'accessibilitat en la difusió, el procés d'inscripció i l'activitat en si.
  2. Entrevistar-se amb el participant i la família i establir acords.
  3. Valorar les dinàmiques que té el grup i afavorir la integració amb companys/es amb actituds acollidores.
  4. Fer un disseny d'activitat per a tohom.
  5. Establir objectius educatius i tècnics (relacionats amb l'activitat).
  6. Buscar alternatives en lloc d'adaptar les activitats:
    1. Preveure el rol assignat a l'infant amb diversitat funcional.
    2. Treballar amb tot el grup tal com ho faríem amb col·lectius específics.
  7. Evitar donar per segures certes limitacions en l'infant/jove. Assumim "riscos" per progressar.
  8. Programar el temps d'activitat i comptar amb el "pla B" i fins i tot el C.
  9. Valorar si calen suport específics: monitoratge, formació, materials... i aconseguir-los.

Què fem abans?

l'execució de l'activitat

  1. Tenir en compte criteris com l'edat a l'hora de fer els grups.
  2. Proposar activitats que facilitin l’adopció de normes i rutines de grup consensuades i ben compreses per tothom.
  3. Evitar situacions d'aïllament; fer l'activitat en petits grups cooperatius ho facilitarà.
  4. Recollir dades i registrar-les amb un suport documental.
  5. Prevenir situacions de conflicte.
  6. Valorar l'activitat mentre s'està executant, fer un disseny flexible.
  7. Acceptar la diferència en el procés i els resultats.

+ INFO

Què fem durant?

l'execució de l'activitat

  1. Els suports. Cal continuar igual? Es poden poden reduir els suports? En necessitem d’altres?
  2. La relació de l’adult amb l’infant/jove.
  3. La relació i el treball amb la família.
  4. La participació i el grau de satisfacció del grup, amb mètodes de valoració accessibles.
  5. El treball en xarxa i l'intercanvi de recursos: el treball col·laboratiu.

Què valorem després?

l'execució de l'activitat

Els suports

exercici pràctic

Gràcies per venir!

valoració de la sessió