Revista GLOBUS 21-22_N42

Escola Sant Cristòfol. Les Planes d'Hostoles

Num. 42Curs 2021/2022

GLOBUS

Equip de redacció

Activitats d'aula P-3

Editorial

Activitats d'aula 1r

Educació Física

Activitats d'aula 6è

Activitats d'aula 5è

Activitats d'aula 4t

Activitats d'aula 3rB

Activitats d'aula 3rA

Activitats d'aula 2n

Activitats d'aula P-5

Activitats d'aula P-4

Sumari

Llengua Anglesa

Agraïments

Atenció a la diversitat

Educació musical

Jocs Florals

Contraportada

Extraescolars

Serveis

Pàgina de l'AMPA

Pàgina dels mestres

Entrevista

Any de...

Passatemps

Innovamat

Personal PAS

Mònica Conde

Claustre de mestres

AMPA

Alumnes

Equip de redacció

Aquest curs, l’any de.... l’hem dedicat a la salut. No mirada des d’un punt de vista físic, sinó enfocat en la salut global, tenint en compte l’aspecte físic, és clar, però també l’emocional, la familiar el social i l’espiritual. Les nenes i els nens són persones en procés de creixement, i per aquest motiu, cal que tinguin un benestar general que els faci tenir totes les capacitats intactes per a l’aprenentatge.

Amb aquesta editorial, donem per iniciada aquesta nova edició de la revista de l’escola. Una edició molt especial, degut als temps viscuts, i també al nou format que aquesta agafa a partir d’ara. La revista de l’escola en format paper de moment queda enrere. Ens sembla que cal tenir cura del nostre planeta, i si amb petits gestos com aquest hi podem contribuir, no cal dir que hi posarem tots els nostres esforços. Les llavors que plantem avui, seran les collites que tindran els i les nostres alumnes.

Seria molt fàcil tornar a parlar, un any més, del COVID i les seves conseqüències a l’escola i a les famílies, però em sembla que el que toca ara és començar a mirar més enllà. És el moment de parlar de l’escola, de l’alumnat i de tenir una mirada més positiva i menys centrada en aquest tema que ens ha portat de corcó els últims temps.

EDITORIAL

Mia Brugué

Un cop dit això, esperem i desitgem que gaudiu de la revista, de les fotografies, els textos i ja que tenim el nou format virtual, fins i tot dels vídeos o àudios que hi podem trobar.

És necessari que tots els alumnes coneguin aquesta necessitat de salut per a l’aprenentatge, però també cal que les famílies ho tinguem en compte, ja que els guiem i acompanyem en les edats més primerenques en el coneixement i la gestió del propi cos.

Des de l’escola hem intentat fer-los veure la importància d’aquesta salut, hem dut a terme activitats, tallers, sortides i un munt de propostes per afavorir que siguin conscients de la importància de la salut en el seu sentit més global. En aquest aspecte, creiem que les famílies també hi teniu un paper molt rellevant. Un infant que arriba a l’escola amb algun problema extern, difícilment podrà estar centrat en el que se li proposa a l’aula, de la mateixa manera que l’alumnat que estigui malalt no podrà estar concentrat perquè el cos li demana descansar.

P3

Les matemàtiques poden ser divertides! Manipulem diferents materials i juguem a classificar per colors, per mides... També enfilem boles fent una seriació.

FEM MATEMÀTIQUES

Els números són un concepte abstracte que els infants comencen a aprendre ben aviat. Ja de ben petits/es els ensenyem a comptar amb els dits quants anys tenen, els expliquem quants dies falten perquè arribin les festes més assenyalades en el calendari, comptem els dies que té la setmana i intentem situar-los en aquest entorn on els números ens envolten. Els números són tan importants com les lletres, són un altre llenguatge que cal anar coneixent, per això a l’escola els treballem a partir de jocs i activitats quotidianes, comptem quants alumnes estem a l’aula, quants no han vingut i s’han quedat a casa, resseguim la grafia amb el propi cos i amb materials diversos...

En l’aprenentatge dels conceptes matemàtics és millor utilitzar objectes, d’aquesta manera els nens i nenes els comprenen d’una forma vivencial. També és interessant aprofitar el que sovint, de manera totalment espontània, construeixen durant el joc. En aquest cas, els nens i nenes de P-3 han muntat un camí molt llarg amb peces de suro. És així quan la mestra proposa de caminar-hi mantenint l’equilibri, s’han mostrat molt motivats per la proposta i han fet un bon exercici de psicomotricitat.

P4

També, el projecte ens va permetre fer experiments, com aquest, que ens ha permès descobrir com els peixos poden surar, sense estar nedant. Resulta que tenen una mena de globus sota les espines, que es diu bufeta natatòria. Quan aquesta està inflada els peixos van cap a dalt i quan la desinflen van cap a baix. Curiós, oi?

En primer lloc, els alumnes van començar a portar informació de casa i vam crear un racó a l’aula, sobre el projecte. I a partir, dels seus interessos i inquietuds, vam aprendre moltes coses relacionades amb aquests animals.

Posteriorment van sorgir els dubtes i la curiositat… Què sabem d’aquests animals? Què mengen? Com respiren? Com són per dins i per fora? Per què suren?… Els infants de P4 havien d’investigar moltes coses! Cada setmana, durant el trimestre, han dut a terme una o més activitats temàtiques que els han anat convertint en experts en la matèria. Activitats on es treballaven continguts de l’àrea de descoberta de l’entorn, però també de la resta d’àrees.

Els nens i nenes de P4 durant el primer trimestre, hem treballat el projecte dels peixos, ja que és el nom de la nostra classe. A l’inici de curs vam posar nom a la nostra mascota. Per unanimitat, és el Peix Pallasso, amb el que vam aprendre a cantar la nostra cançó de grup: “Jo sóc el peix pallasso”.

ELS PEIXOS PALLASSO

ESCOLTA LES ENDEVINALLES DE p4

JUGA A ENDEVINA, ENDEVINETA...

Ara, us animem a vosaltres, perquè les escolteu. A veure quantes n’endevineu!!! Qui sap, potser se us n’acudeixen moltes més...

Per altra banda, aprofitant l’endevinalla del “Pop” que sortia en el conte del “Peix Irisat”, en hem inventat entre tots endevinalles relacionades amb animals marins. També, hem fet un concurs per veure qui n’encertava més!

P5

Vam fer: -Un llibre amb pestanyes (lapbook) molt treballat.-Hem simulat el moviment del nostre sistema solar al pati i n’hem fet un vídeo. -Hem creat un mini món llunàtic amb extraterrestres, naus, ...-Hem fet cadascun un coet amb un cilindre de cartró... -Un taller de “mural formiguer” sobre l’Univers portat a terme per la Laia Juez . -Un concurs de preguntes i dibuixos on han participat tots i han pogut aconseguir el carnet d’astronauta, com a bons coneixedors de l’espai. -I encara ens han quedat molts misteris per resoldre...

Hem fet un recull d’activitats amb fotos i un vídeo per tal que us en feu una idea.

Se’ns plantejaren grans reptes per endavant, però, amb molt d’interès i il•lusió vàrem anar aprenent i descobrint coses de l’espai que ens envolta.

Durant el segon trimestre, els nens i nenes de P-5 vam escollir treballar el projecte de l’Univers.

viatgem per l'espai

1R

Hem après que aquesta normalment ve a Les Planes dos o tres cops al mes, ja que no és pròpiament del municipi, sinó que és de la Garrotxa i va voltant pels altres pobles. En el nostre municipi es troba a l’aparcament de la Sala Polivalent i té un horari fix: des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda.

Tot això ja ho coneixíem bastant perquè l’any passat es va fer el projecte sobre "La Terra és casa nostra". Així doncs, aquest any ens hem centrat un mica més en la brossa que no s’ha de llençar als contenidors del carrer, sinó que s’ha d’anar a portar a la deixalleria. Concretament, a la deixalleria mòbil.

Reciclar és una de les activitats diàries més fàcils i alhora importants que podem fer les persones, ja que nosaltres mateixos som els i les responsables de generar grans quantitats de residus. Per això, reciclant contribuïm a no contaminar tant el medi ambient i també a la fabricació de nous productes a partir de residus.

Durant una part del segon trimestre els i les alumnes de 1r hem estat treballant el reciclatge.

APRENEM a reciclar bé

Ens ho hem passat molt bé i hem après un munt de coses noves i, sobretot, útils!

Finalment, hem comptat amb la visita d’en David Llongarriu, tècnic del Sigma, que és el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Ens ha explicat més coses sobre el reciclatge, els contenidors i les targetes i hem fet algun joc. Per acabar, un matí vam anar a la deixalleria mòbil i cada alumne/a hi va portat algun residu que tenia a casa. D’aquesta manera hem pogut posar en pràctica tot el que hem estat treballant. Ho podeu veure a continuació.

També hem sabut que existeix la recollida de mobles vells i d’articles voluminosos a casa. A Les Planes d’Hostoles es du a terme els dimecres i per fer-ho cal notificar-ho prèviament a l’Ajuntament.

Fins ara, la deixalleria mòbil era un camió on podies deixar els productes intentant-los reciclar en diferents contenidors petits. No obstant, fa poc s’ha presentat el nou model amb un equipament mòbil, totalment informatitzat, que funciona a través de la identificació d’usuari i que té un sistema de pesatge i de recollida selectiva per poder triar i separar els diferents residus. A més, hi ha una zona d’atenció ciutadana, que té un professional que assessora els ciutadans en la millora de la gestió de residus i en l’ús de la instal•lació.

2n

El clavell de moro és una altra flor que hem pogut plantar. Les seves llavors no es veuen a simple vista. Quan acaba la floració de la planta, la flor queda seca i els pètals cauen. Hem recollit algunes flors seques i hem obert el calze. Quina sorpresa! Dins és ben ple de llavors. Són ben diferents de les que havíem vist. Aquestes són petits fils, semblen agulles de dos colors.

La flor de nit fa unes llavors petites i rodones, ben fosques. Aquestes llavors surten un cop acaba l’estiu quan la planta ja ha florit i un cop cau la flor queda la llavor a la vista, a sobre del calze.

Les nenes i els nens de segon, aquest curs, treballem les plantes. N’hem conegut els tipus i com diferenciar-los i hem pogut plantar-ne algunes. Hem recollit llavors d’algunes flors. Hem vist que poden ser molt diferents les unes de les altres.

APRENEM DE L'ENTORN

També hem tingut l’oportunitat de plantar estolons de cintes i de maduixera. La planta fa uns filaments que s’arrosseguen per terra i d’on creixen noves plantes. N’hem recollit i plantat algunes.

També hem cuidat les plantes que tenim a l’escola. Al costat de l’hort hi tenim algunes plantes aromàtiques com l’espígol, el romaní, la farigola...Finalment, també hem volgut cuidar l’entrada de l’escola i hem plantat narcisos. Ho podeu veure tot seguit. Ens ho hem passat d’allò més bé i hem après a cuidar del nostre entorn.

Un altre aspecte de l’entorn, també relacionat amb les plantes, ha estat el treball que hem fet dels arbres. Ens hem esforçat per conèixer els que tenim al pati i saber-ne les característiques que ens permeten diferenciar-los.

Al llarg del curs, en alguns tallers també hem pogut plantar llavors de trepadella, civada, sègol i fajol.

3r A

Després de decidir el que necessitàvem, i aprofitant que tenim l’ajuda dels alumnes de tercer d’ESO una tarda a la setmana, els vam demanar que ens donessin un cop de mà.

Vam començar fent una pluja d’idees per veure quines activitats podíem fer en grup per tal d’ajudar-nos entre nosaltres i poder arribar, tots i totes, a ser experts i expertes. D’aquesta activitat van sorgir idees per treballar tant el rellotge analògic com el digital. Per fer alguna d’aquestes activitats vam creure necessari fer un material especial per a cada alumne/a.

Durant el segon trimestre vam treballar les hores. Es va introduir el tema en gran grup. Vam poder veure que hi havia alumnes que eren força experts i expertes en aquest tema i d’altres a qui els costava una mica més.

treballem les hores

Per acabar el treball de les hores hem realitzat una manualitat que ens ajudarà a acabar d’assolir el funcionament del rellotge. Es tracta d’un rellotge que ens permetrà conèixer l’hora en franges de 5 minuts, segur que serà divertit i útil, és clar!

Amb aquest material vam treballar en grups, utilitzant tant el rellotge analògic com el digital. Vam posar en pràctica les activitats que nosaltres mateixos havíem pensat, com per exemple, que un/a digués una hora i la resta del grup l’hagués d’escriure correctament, esbrinar l’hora que havia escrit un company/a, escriure i llegir les hores diferenciant si eren de mati (a.m) o de tarda (p.m)... Hem après i ens ho hem passat molt bé, tot alhora.

3r b

Proposem que cadascú es presenti fent rima amb el seu nom: “Hola què tal? I tu qui ets? Jo sóc la Laia i ballo amb la iaia” Es proposa fer la mateixa roda de presentació amb la base de rap. Les nenes i els nens, s’han engrescat molt. Aquí en teniu una petita mostra:

La poesia, en concret, ens aporta noves descobertes que enguany hem introduït a través del taller Rap i poesia. Com ho fem? Doncs amb una demostració de lectura rítmica d'un poema escollit a l'atzar entre els llibres, a partir del ritme de les mans. Es tracta d’una petita presentació del rap i el seu vincle amb la poesia: ritme (mètrica) i rima. Marquem un ritme aplaudint amb les mans i també qui vulgui, amb el cap. Fem repetir alguns versos de presentació en els quals s'incorporin paraules, però sempre seguint el tempo.

Des de sempre, a l’escola hem promogut la literatura com a font de benestar. Aquest curs dedicat a ”Fem salut!” hem volgut emfatitzar especialment en la lectura com a eina de comunicació, aprenentatge, creativitat, il•lusió, fantasia i obertura al món.

poesia

Finalitzem amb un recital de poesia compartit amb els/les alumnes de tercer, que ens ha permès gaudir de les produccions tan originals dels nostres companys/es.

Cadascú ha realitzat un poema sobre un animal, un relacionat amb Sant Jordi i/o la salut i un acròstic en anglès. N’hem fet el recull en format de llibre.

Ho hem fet mitjançant la improvisació, escoltant, llegint, parlant, cantant, rapejant, relacionant, inventant, memoritzant, escenificant. Com a cloenda, que en realitat no deixa de ser un punt de partida, hem escrit un munt de poemes fets amb el cor.

La poesia és molt adequada per treballar vocabulari a través del qual es tractin valors i emocions de temes que interessen als infants d’aquesta edat. És un dels millors recursos per descobrir totes les possibilitats del llenguatge poètic .

L’objectiu ha estat descobrir la màgia dels poemes i relacionar-ho amb les sensacions i sensibilitat que ens desperta aquest gènere literari, aprenent a utilitzar un ventall de paraules ben ampli.

4t

Cal anar a poc a poc explicant-lo, que les paraules siguin senzilles, que les parts importants de la història es ressaltin...

Quan comencem els preguntem...

Com et dius? Quants anys tens? T’agraden els contes? Te n’expliquen a la nit els teus pares? Saps què és una guineu? Saps qui és la Caputxeta Vermella? Recordes el conte dels tres Porquets i el Llop? T’agraden els ratolins? Coneixes el conte del ratolí de camp i el de ciutat?

Última setmana del segon trimestre! Un munt d’activitats! El dijous a la tarda arriba l’hora d’explicar contes als nens i nenes de P-4!aCada nen i nena de Quart s’ha preparat un conte per explicar als petitons de la Classe dels Peixos. Anem al pati, prop de l’entrada de l’escola i convidem als petits a anar a un lloc tranquil i ombrejat per escoltar el nostre conte. Per preparar-nos, cadascú escull un conte que li agradi molt i que sigui adequat per infants. El conte pot ser d’un llibre de casa, de l’escola o de la biblioteca.L’hem memoritzat llegint-lo unes quantes vegades, i explicant-lo als altres tot assajant.

Petits contes de 4t per als alumnes de P-4

una tarda de contes

Les nostres recomanacions són: Parlar a poc a poc i amb claredat. Escollir paraules que siguin fàcils. Posar entusiasme mentre l’expliques. Explicar els petits detalls de manera que se'n recordin bé. (tot i que cansa molt repetir-los moltes vegades). Mantenir un bon ritme a l’hora d’explicar: fer pauses, no accelerar-se, respirar bé… Abans d’explicar el conte, beu molta aigua, dorm bé per tenir la veu reposada, no forcis la veu, menja pomes per millorar la ressonància de la veu i pren mel amb llimona per suavitzar-la. Alguns aliments, els fruits secs i les patates fregides, ressequen la gola, procoura portar roba ampla i sentir-te còmode al lloc on expliques el conte. Ha estat una bona vivència!

És el primer cop que ens tocava explicar un conte als més petits i ens ha agradat molt. Ens hem cansat un xic pel fet d’explicar-lo moltes vegades i hem notat que quan ho repetíem ja no hi posàvem tants detalls. Hem vist que alguns estaven més atents que els altres, alguns feien preguntes i alguns estaven inquiets… Les històries que més han agradat han estat les que es repetien, estaven molt atents.

Corre, corre, ratolí.. (Leo), La caputxeta forçuda (Sara) Els tres porquets (Nicole), En Silvestre i la pedra màgica (Jou) Em feu un lloc? (Aram), Som amics? (Fatoudembo) Les aventures de la Nora (Andrea Sofia) El ratolí de camp i el ratolí de ciutat (Isalee) T’estimaré sempre, petitó (Lena), El petit castor (Quim) Una agulla en un paller i altres relats (Charlize)

Els contes que hem explicat, han estat...

5è

Primerament, vam observar els colors i les formes de l’ocell escollit per cadascú. Després el vam dibuixar i finalment el vam fer amb volum i el vam pintar, buscant els colors més adients per a cadascun.

Allò que ens envolta és inspirador i a les Planes d’Hostoles tenim un entorn natural privilegiat. De manera transversal, englobant aspectes de llengua i medi, però sobretot centrat en l’àrea d’Educació visual i plàstica, l’alumnat de 5è, hem realitzat una activitat multidisciplinar molt interessant i ens agradaria mostrar-vos-la. Hem treballat a partir de fotos d’ocells que podem veure per aquí a prop, autòctons de la zona o de pas. Vam aprofitar per treballar l’observació, el dibuix i la planificació d’una obra plàstica. També hem fet el treball de passar del pla al volum, mitjançant la tècnica del “paper maixé”, que consisteix en una barreja de paper de diari i cola.

l'entorn ens inspira

Per acabar aquestes obres plàstiques, vam enganxar els diferents ocells en pals o troncs per presentar-los i fer-los més realistes.

A continuació us deixem un vídeo resum d’aquest treball, esperem que us agradi.

Una vegada acabada la part artística plàstica, vam passar a la literària. Vam elaborar un petit poema en honor a aquests petits (o no tant petits) animalons que ens alegren amb els seus càntics i colors, a part de ser una peça clau en els ecosistemes tant urbans com de bosc o camp.

6è

Vam contactar amb la Roser que sense pensar-s’ho ens va dir que si, vam buscar una data per trobar-nos i fer-li totes aquelles preguntes que ens permetrien descobrir com és la feina de pediatre, experiències que ha viscut, com viu el seu dia a dia…

Ens vam organitzar per pensar quines eren els qüestions més adients per preguntar-li i fer-ne un bon recull.

De seguida ens vam engrescar en la proposta i també ens va motivar molt poder fer l’entrevista a algú que ens és molt proper, que ens coneix i ens ha cuidat: la Roser Teixidor, la nostra pediatra des de ben petits i petites.

Els nens i nenes de sisè hem treballat l’entrevista. És per aquest motiu que hem escollit algú a qui entrevistar i també hem pensat que havia d’estar relacionat amb la medicina, ja que aquest curs a l’escola hem treballat sota el lema de “L’any de fem salut”.

L'ENTREVISTA A LA ROSER TEIXIDOR

A continuació teniu un recull d’imatges de com va anar.

I per descomptat, podeu veure i descobrir tot el que la Roser ens va desvetllar a l’apartat de l’entrevista de la revista de la nostra escola! Si us ve de gust, teniu una breu pinzellada de les preguntes que li vam fer i què ens va contestar. Cliqueu a la imatge que teniu a continuació!

Després de tants preparatius, vam posar a la pràctica tota la feina de preparació. Val a dir que la Roser va ser molt propera, hi va posar molt de la seva banda i ens va fer molt fàcil poder fer una entrevista d’allò més entretinguda. Tots junts vam passar una estona molt agradable i se’ns va fer molt curta.

Ens calia ser bons comunicadors per fer que l’entrevista fos divertida, interessant i no fos pesada i avorrida. També calia enregistrar tota la conversa per després passar-la per escrit sobre el paper. Va ser una feina entretinguda escoltar individualment o en parelles totes les respostes de la Roser, escriure-les i resumir-les..

2 COMPROVEM SI LA VÍCTIMA RESPON Com ho fem??? Hem de fer preguntes sacsejant, donant-li copets a la cara.

1 APROXIMACIÓ SEGURA Hem de vigilar diferents aspectes: ★ Escenari ★ Entorn ★ Rescatador ★ Víctima

A l’escola, amb els alumnes de cicle mitjà, hem treballat el suport vital. El suport vital són les tècniques i tractaments d'emergència que es realitzen en una situació d'urgència mèdica per mantenir la vida del pacient després de la fallada d'un o més òrgans vitals. Hem après i portat a terme els passos i accions que hem de seguir si ens trobem en una situació d’emergència. Anem a veure com hem d’actuar i què cal fer si ens trobem d’aquestes.

SUPORT VITAL

HO TROBES IMPORTANT???? EXPLICA-HO A LA TEVA FAMÍLIA I AMICS!!!!

6 POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT Si no respira amb normalitat cal trucar al servei d’emergències Si respira el col•loquem en posició lateral de seguretat.

5 COMPROVEM LA RESPIRACIÓ Durant 10 segons sentim, escoltem i mirem si respira.

4 OBRIR LA VIA AÈRIA Realitzem la maniobra Front - Mentó

3 CRIDAR AJUDA Demanem ajuda cridant a algú proper.

• First, we worked on the causes and the effects with a brain storming.• Second, we made a poster about our tunnel diagram in small groups.

We worked with a tunnel diagram. What is this? A tunnel diagram helps you to think about WHY something happens. These are the CAUSES. The results of the causes are the EFFECTS.

The 6th grade students have been working on healthy and unhealthy habits.

be healthy!

We had great fun recording the scenes and working in small groups and sharing ideas.

• Third, we record some videos with ‘real tunnels’. • Finally, we made a wall exhibition of our projects in the school corridor.

La majoria comenten que no ho han fet mai i que no en saben. Estan neguitosos i insegurs d’haver de fer una cosa que mai han fet abans. Però quan arriba el dia, el repte i l’emoció fan esvair tots els dubtes.

A 1r i 2n, els infants coneixen l’instrument. N’escolten alguna peça en audicions i valoren la seva importància. A vegades tenen la visió que la flauta és un instrument per petits i petites, però res més lluny de la veritat, hi ha autèntiques obres clàssiques interpretades per la flauta de bec, un dels instruments més antics que encara existeixen i que ha rebut menys canvis. Quan s’acosta l’acabament del cicle, ja estan preparats per encarar el següent i iniciar l’ús de l’instrument.

Els anys d’Educació Infantil els nens comencen a desenvolupar l’atenció auditiva, i és bo que tinguin referents vius. Les melodies suaus estan més acord amb el seu ritme: de joc, de transició... Enguany una flauta pentatònica ha estat qui amb el seu so, ha convocat els nens i nenes cap a la fila per anar del pati a l’aula de música. El món dels infants s’adiu molt a aquesta música tranquil•la, sense tensions ni semitons, i és una música present en diferents cultures.

El recorregut s’inicia escoltant melodies infantils, melodies cantades que ells coneixen i que de cop poden escoltar-se amb el timbre de la flauta.

A l’escola, la flauta és instrument present; pot semblar un recurs antic pels temps que corren, però de moment esdevé un fil conductor per interpretar individualment, i sobretot en grup, les melodies a l’escola.

la flauta a l'escola:un recurs d'escolta i interpretació

Finalment, quan l’alumnat arriba a 5è i 6è, i els dits ja comencen a estar entrenats per tocar la flauta, entrem en el complex món de la interpretació. Aquí, a banda de treballar per imitació, els nens i nenes ja són capaços de llegir les notes del pentagrama i tocar les peces de manera autònoma. Això, no cal dir-ho, no és empresa fàcil, cal estudi, esforç i dedicació per aconseguir que el so sigui l’adequat, el volum correcte, que els dits es col•loquin als seus niuets corresponents i finalment soni la nota que desitgem. Aquest procés, que és difícil per a la majoria d’alumnat, es pot convertir en un repte si es troba la peça adequada que converteix la dificultat en una oportunitat i no un obstacle. Per aconseguir-ho, la selecció de les cançons és primordial, cal escollir-ne una que motivi la seva curiositat. Que els hi agradi, que la coneguin… Així, els serà més fàcil llegir les notes perquè ja tindran la melodia interioritzada anteriorment.

En primer lloc, intentem tocar una peça senzilla que exerciti la mà esquerra... Aquest any hem començat amb la cançó Diu que quan seré gran... Quan hem despertat els dits i la flauta, preparem una postura que ens sigui còmoda. I afinem el primer so... ens trobem tots bufant un la o un sol. I anem escoltant el so de cada flauta: sol - sol - sol. La imitació és fonamental i cal atenció per trobar un bon so. A poc a poc s’arriba a poder tocar l’escala sencera. Enguany la melodia triada ha estat Do, re, mi al jardí… Es canta lentament tot exercitant la digitació.

A cicle mitjà els nens ja tenen la seva pròpia flauta; i sol ser a partir del segon trimestre quan s’introdueix. Convé exercitar els dits, despertar-los d’alguna manera per tal que siguin independents i àgils. Jocs i cantarelles amb els dits… Els dits són uns ocells que van al niu i han de posar-s’hi bé, sinó el so surt poc precís. I en bufar s’ha de sentir un “tuut”. I les mans, on van?

- Organitzem el SEP (Suport Escolar Personalitzat) per reforçar o ampliar els continguts de diferents àmbits i treballar aspectes emocionals i d’organització. - Detectem l’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) i els oferim els recursos que tenim al nostre abast per tal que es desenvolupin al màxim del seu potencial. - Oferim atenció individualitzada, en petit grup o amb dos docents a l’aula segons les necessitats de l’alumne/a, del grup i del moment. - A les CAD (Comissió d'Atenció de la Diversitat) planifiquem objectius específics per a una intervenció coordinada de tots i totes les professionals.

En aquest article us volem resumir les actuacions que tenim programades per tal d’acompanyar el nostre alumnat en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament.

L’atenció a la diversitat és el conjunt d’accions educatives que duem a terme a l’escola per tal de prevenir i donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat. Aquestes poden ser temporals o permanents i poden ser derivades de factors personals o socials, d’altes capacitats, de persones nouvingudes, de trastorns de conducta, del desenvolupament i de la comunicació…

L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT AL centre ESCOLAr

Si cliqueu aquí, podreu veure un bonic reportatge que tracta del tema.

Així doncs, l’atenció a la diversitat és un repte però també una oportunitat. El nostre alumnat és divers i tenen una diversitat d’aptituds, interessos, motivacions, capacitats, experiències, entorns… i ens agrada que així sigui!

- Acompanyem a les famílies en la tramitació de les beques d'educació especial del Ministeri, tràmits i altres serveis escolars i extraescolars. - Elaborem els Plans Individualitzats (PI) de l’alumnat que necessita modificacions curriculars o metodològiques. - Ens coordinem amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) per tal de detectar necessitats i fer un seguiment de l’alumnat que en algun moment de la seva escolarització ho requereix. Així com també amb altres serveis que donen atenció al nostre alumnat: CDIAP (Centre de Detecció i Atenció Precoç), CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) EBASP (Equip Bàsic d’Atenció Primària), Centre de referència Joan XXIII… - Treballem conjuntament amb Serveis Socials per donar suport a l’alumnat i a les famílies que en un moment determinat ho necessiten. - Integrem la tasca dels diferents professionals al dia a dia de l’escola (vetlladores, TEIs, …). - Estem en contacte, si s’escau, amb els serveis privats que atenen l’alumnat de l’escola. - Oferim atenció logopèdica per fer una detecció precoç, treballar la consciència fonològica, exercitar pràxies, optimitzar estructures del llenguatge i d’articulació i assessorar a les famílies quan es detecta alguna dificultat en la parla o en el llenguatge. - Acollim a l’alumnat nouvingut i els acompanyem durant la seva incorporació a l’escola i al sistema educatiu català.

A INNOVAMAT es presenten diverses maneres per a resoldre les sumes. Per posar un exemple, a aquesta imatge es veu com proposen que es col•loquin els nombres en una suma. Primer se sumen les desenes i es posen a la primera línia. Llavors les unitats i es posen a la segona. Finalment, se sumen desenes i unitats.

El que fa INNOVAMAT, a grans trets, és afavorir que l’alumnat entengui el perquè de les matemàtiques de manera més manipulativa. Tots tenim present el nostre pas per l’escola i com ens van explicar les sumes i restes portant. “Si sumen 12, el 2 va a baix i l’1 va a dalt”. “Si fem restes, posem un 1 a davant i en portem un al subtrahend”. Aquestes explicacions que ens servien per aprendre mecànicament, s’ha comprovat que són tremendament ineficients amb el temps degut a la poca comprensió que n’acabàvem tenint.

Creiem interessant fer una petita explicació d’aquest mètode d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques ja que té unes característiques concretes que poden comportar que si no hi esteu avesats no s’acabi d’entendre. Esperem que aquest article us ajudi a conèixer i comprendre com s’han treballat les matemàtiques a cicle inicial.

Com potser ja sabeu, aquest curs hem iniciat el treball de matemàtiques a 1r i 2n amb la plataforma INNOVAMAT, aquesta opció també ha estat escollida per moltes escoles properes. Enguany hem començat a portar-la a terme en els primers cursos de primària amb la intenció d’implementar-la en breu a tots els altres.

INNOVAMAT

L’app i els reptes són altres eines que ofereix la plataforma. La primera, és una aplicació que fem servir un cop per setmana i en la que l’alumnat es construeix una ciutat a mesura que resol activitats matemàtiques de tota mena. Als petits i a les petites els motiva molt i el fet de veure créixer la seva ciutat, fa que sempre en vulguin més i més. Pel que fa als reptes, es caracteritzen per unes històries d’1 o 2 minuts en què presenten una situació que ells/elles han de resoldre i així ajudar als/les protagonistes.

A l’inici de curs, la plataforma ofereix una caixa de material que conté molts recursos que durant el curs es van fent servir: pissarretes, bitllets i monedes, collarets de boles, cubets encaixables… Amb tots ells, es vol que l’alumnat vegi i manipuli diversitat de materials per tal d’interioritzar més fàcilment els aprenentatges.

I com aquestes dues, n’hi ha d’altres per arribar a la mateixa solució. Aquest només és un exemple concret per reflectir que per aconseguir un objectiu/aprenentatge es fan servir diversos mètodes. El mateix passa amb la resta de continguts, competències, sabers, dimensions… que es volen dur a terme a l’aula.

Una altra manera, és fer servir la LNB, on poden anar fent els salts corresponents des d’un dels sumands inicial

A un dels cursos on s’ha implementat la metodologia aquest curs, es va preguntar de cada assignatura, a qui no li agradava. L’única assignatura que no va tenir cap dit aixecat, va ser matemàtiques! Això ens dona una idea de com de contents i contentes que estan treballant així, i també ens ha donat peu a fer un pas més de cara als propers cursos. Així doncs, durant el curs 22-23,a l’escola incorporarem aquesta plataforma a la resta de classes de primària. Només deixarem 6è, que havent treballat tota l’escolarització amb el sistema anterior, ens ha semblat lògic que acabin de la mateixa manera. Volem recalcar que aquesta és una metodologia que intenta donar molts punts de vista per resoldre les diferents activitats. Això significa que si a casa ajudeu als vostres fills i filles de manera diferent, no serà un entrebanc, sinó una opció més que tindran per entendre-ho. De la mateixa manera, cal que com a famílies intentem entendre el que fem a l’escola i com ho fem. A vegades, escoltant el que ens expliquen els petits, els ajudem a interioritzar-ho i de passada ho podem entendre nosaltres.

Passatemps

Mini trencaclosques

Trencaclosques

Memory

Ordena la paraula

El penjat

Sopa de lletres

Sònia Roca Badosa

Biel Itzà Baldiz Aldans

Duna Oliveras Escoda

Ariadna Bergonyó Fradera

Arlet Naspreda Colomer

Premiats en dibuix:

P5

Adrià Tengo Portillo

Santi Navas Soler

Aura Salvador Palomeras

Premiats en dibuix:

P4

Jared Ventura Lamas

Janake Touray

Premiats en fotografia:

Premiats en dibuix:

P3

JOCS FLORALS

Àngela Costa Viñals

Pep Mercader Julià

Premiats en fotografia:

Grup - classe

Jana Sebastià Quin

Àngela Costa Viñals

Judit Morales Domínguez

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

2n

Grup - classe

Nina Masaló Gómez

Ingrid Boix Prat

Núria Martínez Macià

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

1r

Jou Muñoz Heatherwich

Sara Costa Viñals

Lena Martín Escoda

Aram Martínez Macià

Sara Costa Viñals

Fatoudembo Juwara Gumaneh

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

4t

Bruc Muñoz Heatherwick

Adrià Domènech Hidalgo

Guillem Ferriol Mitjà

Gina Rabionet Portillo

Dídac Balam Baldiz Aldana

Indira Capdevila Flores

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

3B

Berta Lafuente Garcia

Premiats en fotografia:

Lola Masaló Gómez

Mariona Domínguez Hom

Berta Lafuente Garcia

Ainet Prat Sala

Blai Guirado Garcia

Victòria López Aulet

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

3A

Dídac Ruíz Pol

Mar Garriga Torrellas

Jan Llorà Carbonés

Aida Pastor Garcia

Laia Conde Fornas

Mar Garriga Torrellas

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

6è

Queralt Prats Sala

Premiats en fotografia:

Queralt Prats Sala

Oriol Bergonyó Fradera

Neus Espuña Melian

Queralt Prats Sala

Lluc Domènech Carbonés

Dani Llover Domínguez

Premiats en poesia:

Premiats en prosa:

5è

FAMILIAR

SALUT AMBIENTAL

RELACIONS SOCIALS

SALUT INTEL·LECTUAL

MEDITACIÓ

SALUT CORPORAL

DESCANS

ALIMENTACIÓ

any de fem salut

En algun moment vas pensar en estudiar alguna altra carrera? Una altra carrera no, però una altra especialitat sí. M’hagués agradat també fer psiquiatria (tot el que afecta la salut mental).

Quant de temps vas estar estudiant per ser pediatra i amb quants anys et vas treure la carrera? La carrera de medicina eren 6 anys, després vaig fer un any de medicina de família i a continuació vaig aprovar el MIR. Em vaig treure plaça a la Vall d’Hebron i vaig estudiar 4 anys més. Per tant en total d’11 anys de formació.

Com et pensaves i creies que seria ser pediatra? Quan fas la formació de pediatre vas a uns hospitals en concret, jo vaig estar a la Vall d’Hebron, un hospital molt gran. Estudies pediatria de més alt nivell on hi ha casos més greus, i tot plegat és més complex del que al final he acabat fent. En realitat ha sigut estar en un hospital més petit o en centres d’atenció primària on veus casos no tan greus. Al principi no pensava gaire si preferia estar en un hospital petit o gran.

Quan eres petita què volies ser de gran? Quan era petita havia pensat ser infermera però als 15 anys vaig decidir que faria medicina. Inicialment volia fer psiquiatria però a l’últim any de carrera de medicina, les pràctiques que fèiem em van agradar molt a pediatria i vaig decidir que faria pediatria. Des de molt aviat vaig saber que volia fer medicina i això va bé perquè a l’hora d’estudiar saps segur el que vols fer i t’esforces més per si s’ha de treure nota.

ENTREVISTA A LA ROSER TEIXIDOR

T’has trobat en situacions on t’era incòmode dir-li el pacient el que tenia o què li passava? Al pacient no perquè són petits, però en els pares sí. Els nens i nenes també poden tenir malalties i trastorns greus, càncers, leucèmies...i això sempre és difícil d’explicar als pares.

T’hagués agradat canviar de treball quan estaves fent de pediatra? Quin? En algun moment potser vaig pensar que també m’hagués agradat fer alguna altra feina, però no. La veritat és que he estat contenta amb la pediatria, m’ha agradat. He anat veient les tasques d’un hospital gran, un hospital petit, a l’atenció primària i m’ha agradat tot.

Has treballat en algun altre centre de salut, fora de la Garrotxa o Catalunya? Fora de Catalunya no, però fora de la Garrotxa sí. Vaig començar a les Planes d’Hostoles fent una substitució de metge a l’estiu. De pediatre he treballat a Sant Jaume de Llierca, Girona, al CAP de Vilarroja, al CAP d’Olot i després ja a l'Hospital d’Olot (CAP de la Vall d’en Bas i Hostoles).

Quant de temps vas fer de pediatra? Doncs des que vaig començar la formació fins ara, uns 40 anys.

Quants anys tenies quan vas començar a ser pediatra? Quan vaig començar a treballar fent pràctiques aproximadament va ser als 25 anys.

Quina és la situació en l'àmbit mèdic més difícil que t’has trobat? Bé, per exemple quan una reanimació no funciona. Hi ha situacions que veus que un nen/a si no fas res s’acabarà morint i el comences a reanimar però veus que no reacciona. A vegades alguns nens/es acaben morint i no arribem a salvar-los i això és la situació més complexa. Passa poc, però passa.

Quina és la pitjor i millor edat? Les millors edats són els que tenen entre 1 i 5 anys perquè veus com evoluciona el petit molt ràpid i com els pares estan atents al seu fill/a. És molt bonic veure com una criatura passa de no parlar ni caminar i al cap d’un o dos anys ja sap caminar i parla. Els adolescents estan en una edat que no és tan bonica de veure com evoluciona però també té les seves coses bones; entén més bé el que diu el pediatre i també comprèn moltes més coses que un nen més petit. Totes les edats tenen les seves coses.

Has tingut algun pacient molt greu? Sí. Ara potser no tant, però durant la formació quan estava en hospitals més grans on hi havia nens/es que estaven crítics, patien malalties greus i estaven a la unitat de cures intensives, podien arribar a morir-se. No hi pensem gaire, però hi ha pacients que es moren. La mort és l’altra cara de la vida, per sort els nens es moren menys que els adults però sempre n’hi ha que estan greus i es moren, això és inevitable.

Què és el que t’agradava més de la teva feina? Primer el contacte amb les persones. Després el poder diagnosticar i saber què és el que tenen els pacients. Al principi el que té el pacient és una incògnita i depèn del que t’explica ell o els pares tu has d'esbrinar, investigar, descartar coses i saber què té i què és el que li passa, i això m’agrada.

T’hauria agradat continuar sent pediatre i no jubilar-te encara? Tenia la possibilitat de no jubilar-me encara, però vaig decidir que ho faria perquè ja tenia l’edat, tenia el pares grans i així podria estar més per ells i cuidar-los… A més, la gent jove també ha de tenir les seves oportunitats per treballar, no?

Ens pots explicar alguna anècdota divertida? Un dia va venir un pare preocupat perquè el seu fill de 5 anys tenia a l’esquena una taca vermella. M’ho vaig mirar bé però era una taca molt estranya, no es veia cap malaltia de la pell i no sabia què era fins que vaig agafar un tros de cotó amb alcohol i li va fregar i va marxar, resulta que era pintura.

T’has trobat amb algun pacient molt exagerat, en sentit que es queixava per tot? Home, sí que n’hi ha, però sovint és difícil saber si els mals que tenen són reals o bé una mica imaginats (com els mals de panxa produïts per angoixes, preocupacions...) però realment a la panxa no hi ha res.

T’agradava fer revisions i ajudar als nens i a les nenes? Sí, sí que m’agradava fer revisions i ajudar als nens i a les nenes perquè així parles amb les persones i coneixes a les famílies.

Et sents millor ara sense treballar els 5 dies de la setmana? És diferent, però vaig molts dies a Girona a casa els meus pares que ja tenen una edat i necessiten que els ajudi. Tinc més temps lliure per llegir, cosa que abans no tenia temps de fer. Però quan la gent parla que s'avorreix no ho entenc, en el meu diccionari personal no existeix la paraula avorrir-se.

Trobes a faltar els teus companys i companyes de feina? Home sí, sempre es troben a faltar. Els últims anys la meva companya era la Montse. Avui mateix he anat a esmorzar amb la Raquel, amb la Mariona...

Ara que ja t’has jubilat, estàs orgullosa del treball que vas fer? En general sí, tot i que sempre es cometen errors, t’equivoques i amb la perspectiva del temps haguessis fet les coses diferent. Quan has de resoldre algun cas no sempre ho fas prou bé, et pots equivocar, però això és inevitable, som persones i ens equivoquem, però en conjunt sí, sí que estic contenta.

QUÈ PASSA QUAN RIEM ?Però ara, des de ja fa un temps, s’intenta conèixer des d’un punt de vista científic els mecanismes d’aquesta important associació. i així, ja hi ha estudis que assenyalen que riure augmenta l’oxigenació de la sang, en regula la pressió, augmenta les nostres defenses i ajuda a calmar el dolor. S’ha observat que, en alguns aspectes, 5 minuts de riure són equivalents a 45 minuts d’exercici, i que una bona riallada fa moure uns quatre-cents músculs de tot el cos, tot servint de massatge per als òrgans interns; i mentre dura s’observa una postura relaxada, una disminució del to muscular i un abandonament a les respostes del cos. Del riure també se’n beneficia el nostre estat d’ànim, ja que s’oposa a les emocions negatives, augmenta la confiança en nosaltres mateixos, facilita i afavoreix la creativitat i expressivitat i és un amortidor de l’estrès. També sembla que ens ajuda a pensar d’una manera més flexible i amb una major complexitat, de manera que afavoreix l’amplitud de mires.

fem salut partint-nos de riure

Riure és una extraordinària capacitat humana. Tots hem experimentat que bé que ens quedem després d’unes quantes expansives i sonores riallades, i és que aquesta és una de les experiències més agradables de la vida. Però més enllà de les sensacions percebudes, riure s’està mostrant com un poderós factor de salut. Ben mirat, no es tracta de cap nou descobriment, perquè a l’antiga Xina i a l’Índia ja existien temples on es reunien per riure, una capacitat que consideraven com una qualitat de savis o divina; d’altra banda, Aristòtil, un dels personatges més destacats de la Grècia clàssica, ja va descriure el riure com un valuós exercici per a la salut.

Així, doncs, sembla inqüestionable que, en diferents àmbits, la nostra qualitat de vida augmenta tot rient. Agafar-se el riure molt seriosament, heus aquí un recurs sense contraindicacions i que podem practicar en tot moment. Us hi podeu posar ara mateix: només cal que us planteu davant el mirall i comenceu a fer ganyotes, o que recordeu l’últim acudit que us van explicar, o que us poseu un vídeo de disbarats, o que feu una llista de les ficades de pota sonades que ja porteu en el vostre historial, o que us vestiu d’una manera estrambòtica, o que jugueu amb la vostra mascota, o que aprengueu a veure la vessant riallera de la realitat, o que… Sabíeu que… la direcció del cabdal de la felicitat va de dintre cap enfora?

RIURE EN COMPANYIA Però encara n’hi ha més, ja que també té un destacat paper social, i algú que ha dit que és la distància més curta entre dues persones. No hi ha dubte que afavoreix els vincles en les nostres relacions i facilita que ens obrim als altres; i ja ho diu la dita: “Com més serem, més riurem”. El riure, com el badallar, són contagiosos, i és molt difícil sentir les riallades d’algú al nostre costat i quedar-nos indiferents. No sorprèn, doncs, que al Japó, les empreses disposin d’espais per a deixar anar unes bones rialles, ja que han observat que això millora les relacions interpersonals, la productivitat i eficiència. De fet, aquesta és tan sols una mostra de l’impacte social que està adquirint d’un temps ençà això d’agafar-se les coses de molt bon humor. Un altre exemple el dóna el Dr. Madam Kataria, que ha creat a l’Índia els Clubs del Riure. Aquests clubs ja són més de 1.300 per tot el món.

Per aquest motius, la Junta de l’AMPA, de manera voluntària, efectua les tasques necessàries per contribuir a la millora de l’ensenyament que reben els nostres fills i filles mitjançant la gestió d'activitats educatives i lúdiques i la col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa de la nostra escola. Per exemple, és membre del Consell Escolar i participa activament en la presa de decisions relacionades amb el funcionaments i les activitats de la nostra escola. També fa d’enllaç entre les famílies i l’escola.

- Educar és entrenar els nostres fills i filles dotant-los d’eines per saber fer front als reptes del dia a dia. - Educar és nodrir els nostres infants, alimentar-los, no només fisiològicament sinó també emocionalment. - Educar és guiar els nens i nenes en el camí cap al seu futur individual i col·lectiu.- Educar és extreure el millor de cadascun d’ells, acceptant la riquesa de la diversitat.

L'AMPA és una entitat sense ànim de lucre que agrupa les mares i els pares dels alumnes de la nostra escola. La voluntat de l’AMPA és treballar per millorar la coordinació i comunicació entre les famílies i l’escola en benefici dels infants. Per això col·labora en diferents activitats educatives i lúdiques amb l’objectiu de contribuir d’una manera positiva en l’educació dels nostres fills i filles. La paraula educació educatio (criança, entrenament) que, al mateix temps, deriva del verb llatí educare (nodrir, criar) i educere (guia, extreure). D’aquí en podem extreure algunes idees:

Estem encarant la fi d’un altre curs. Portem dos cursos que no han estat fàcils, sobretot per la incertesa a l’hora de prendre decisions. A través d’aquestes ratlles voldríem reflexionar sobre les funcions i el paper que té la nostra entitat a l’escola.

AMPA

Entre les diferents activitats que fa l’AMPA; una d’elles és l’organització de les extraescolars. Durant aquest curs han estat diverses les activitats que s’han proposat. A part de les extraescolars que des de fa anys es fan a la nostra escola, com l’anglès, la mecanografia i les manualitats, hem continuat apostant per activitats que es van iniciar el curs passat com robòtica, artteràpia i equitació. També hi ha hagut noves activitats que s’han incorporat a l’oferta d’extraescolars com la música i el taekwondo.

Una altra eina important en l’ensenyament i l’educació són els llibres i diferents materials docents que fan servir els professors a l’aula. L’AMPA, d’acord amb l’escola, s’encarrega de gestionar la compra de llibres, negociant els preus i els terminis de lliurament.

Una altra de les principals funcions de l’AMPA és la d’administrar i gestionar els recursos que aportem els pares i mares amb la quota anual per família. La quota cobreix l’assegurança dels alumnes i permet tenir accés a tots els serveis i activitats que programa l’AMPA. Amb els diners de la quota, juntament amb diners que es recullen d’altres activitats organitzades o bé de subvencions que es demanen, l’AMPA pot donar suport econòmic a l’escola. Per exemple, l’AMPA subvenciona els cursos de natació de cicle inicial i finança el desplaçament des del centre fins a la piscina. L’AMPA també es fa càrrec del transport de les sortides final de curs i del transport per participar en el Rodajoc. També hem finançat la compra de material per a l’escola, des de la compra de tablets i notebooks per facilitar el treball amb eines digitals; fins a la compra d’equipament per al pati.

Aquests últims cursos una de les coses que s’ha deixat aparcada és l’organització de jornades de formació per a famílies i per alumnat com xerrades o tallers fora de l’horari lectiu. Les raons són les que tots ja coneixem, però també esperem que de cara al curs vinent es puguin pensar en poder realitzar alguna activitat pensada per a les famílies. Per això també és important que les famílies ens facin arribar les seves inquietuds o propostes de possibles temes que podrien ser d’interès.

Normalment l’AMPA també col·labora en la organització de diferents celebracions com el festival de Nadal o la festa fi de curs. Si bé és cert el curs passat va ser un curs totalment atípic i no es van poder organitzar cap d’aquestes dues activitats, esperem que de cara aquest curs es pugui retornar una mica a la normalitat. Enguany per Nadal es va celebrar una versió reduïda del festival de Nadal a les escales de l’església on els nens i nenes van fer una cantada de Nadales i es van poder sortejar dues paneres. Esperem que el curs que ve puguem recuperar, també, els pastorets. Sembla ser que de cara a final de curs si que es podrà celebrar de nou el festival, per tant, tindrem un espai de retrobada amb totes les famílies per gaudir i compartir un moment tan especial pels infants com és el fi de curs.

Organitzar les activitats extraescolars vol dir des de parlar amb els monitors i les monitores que fan les activitats a gestionar les llistes amb els alumnes inscrits passant per fer un seguiment del desenvolupament de cada una de les activitats proposades. No cal dir que l’objectiu de les extraescolars és promoure activitats que complementin l’educació rebuda a l’escola i el foment de la pràctica d’activitats lúdiques i esportives.

La Junta de l’AMPA

La voluntat de l’AMPA és la de treballar de manera continuada i desinteressada per millorar l’educació que reben els nostres infants, però això és feina de tots. Per això esperem i us animem a participar activament en les diferents activitats proposades i també a fer-nos arribar propostes, suggeriments i idees que ens podrien ajudar a millorar. Si caminem sols anirem més ràpid… si caminem tots junts arribarem més lluny.

En aquesta mateixa línia, l’AMPA és membre de la recent creada comissió de pati que té l’objectiu de fomentar un espai de lleure educatiu, entenent que és un lloc no només d’esbarjo sinó també un espai en el que es forja la personalitat dels nens i es traven les relacions entre ells més enllà de l’aula.

Finalment, i també de cara al curs vinent, l’AMPA recuperarà la gestió del servei de menjador. Tal com dèiem abans, educació també és nodrir, i això vol dir participar activament en la presa de decisions sobre el funcionament del servei de menjador i de monitoratge, fent d’aquest espai també un moment de creixement per a tots els infants.

Bon dia Mercè, bon dia! Aquestes veuetes que cada matí em desperten amb més alegria que mai, i és que són elles les que fan que el dia sigui més amè. Veure’ls començar el dia amb un somriure a la cara de bon matí és tot un repte. A l’acollida matinal els nens/es s’evadeixen de la rutina. Comencen el dia relacionant-se amb la resta de companys de l’escola que tenen diferents edats, on poden aprendre, gaudir i créixer amb activitats i sobretot el joc, que és el que més els hi agrada. En aquest espai ells són els protagonistes.Com tots molt bé sabeu, degut a la Covid-19 i la pandèmia, l’acollida matinal es fa al menjador de l’escola, on l’espai és més ampli i tenen l’opció de divertir-se fora al porxo.

acollida matinal

L'extraescolar d'equitació que oferim és per a infants de primària que busquen experiències a la natura ientre animals, en hoari no lectiu.Duem a terme activitats d'equitació (tant dins el recinte com als voltants de la finca), cues i alimentació dels cavalls i ponis, així com activitats complementàries (gimcanes, tallers, jocs) que fomenten el coneixement del món dels èquids a través del lleure.

QUÈ VOLEM TRANSMETRE?Equitació alternativa i respectuosaDes de Cavalls Mas el Pla apropem el món del cavall des d'una prespectiva alternativa, posant consciència en primer terme sobre qui són els cavalls, què necessiten per a gaudir d'un adequat benestar físic i emocional i vivenciant noves vies de relació més saludables per a ells

cavalls mas el pla

ACTIVITATS ADAPTADES I ALTERNATIVESLa munta no és l'única via de relació amb el caball, tamé fomentem passejades i exercicis a peu estant i cures diàries

ACOLLIDA I REINSERCIÓ DE CAVALLSCreiem en les segones oportunitats

SENSE FERROSConsiderem la ferradura prescindible i l'ús de ferros a la seva boca no és la nostra primera opció

ESPAI, MOVIMENT I CONVIVÈNCIA EN GRUPCavalls que viuen en ramat i espais oberts, amb cobers però sense quadres

LES BASES QUE ENS MOUENEls valors del dia a dia es traslladen a les activitats amb els infants

- La Laia Juez de la Biblioteca Municipal Maria de Jonquers que ens ha costat una mica més al gust per la lectura i ens ha engrescat a participar en diferents propostes. - En Xevi Prat per haver-nos ensenyat aspectes relacionats en l’ofici de mecànic als nens i nenes de P4. - L’Eduard Puig pel taller d’electricitat i circuits elèctrics a 5è.

Gràcies a... - La Comissió de Festes del Jonquer per la donació de pilotes i altres materials. - Josep Llach per la xerrada a 6è.- La Montse (metgessa) per la xerrada a 6è.- La Roser Teixidor per l’entrevista feta amb els alumnes de 6è. - La Mònica Conde per dissenyar-nos la portada de la nostra revista. - Les famílies de 6è que van col•laborar en la venda de roses per Sant Jordi. - L’Anna-Isabel Cerrillo Valero pel taller d’educació emocional a 1r. - Carles Colomer per deixar-nos visitar el forn de pa.

AGRAÏMENTS

- En Peio que ens ha portat la màgia del Patge Reial. - Mas el Pla per obrir-nos les portes i donar a conèixer el món de l’hípica. - Els tres alumnes de l’Institut Castell d’Estela que han vingut a fer servei comunitari i l'alumnat i professorat de 1r d'ESO per l'organització de la jornada de portes obertes.- En Joan Soler per mantenir viu el contacte entre l’escola i Ràdio les Planes amb diverses propostes. - L’Ajuntament de les Planes, el seu personal i especialment la brigada municipal que ha atés i ha intentat donar respostes a les necessitats de l’escola. - A la Laura Viñals, mare l'Àngela i la Sara Costa, i a la unitat de recerca de la UB pels tallers emocionals a primària.- A la família de l'Aida de 6è per deixar-nos material per fer els Pastorets.- A l'Encarnació Llorà, àvia de la Berta de 3r, per confeccionar-nos algunes peces pels Pastorets.- A l'Albert Marès per la mostra de la maqueta del poble.- En Guaio, pare d'en Biel i d'en Dídac, per col·laborar en la remullada. - Les empreses i particulars que han fet aportacions. - A l'Albert de l'Aixadell per la visita a les seves instal·lacions.- A Publiani promotional gifts per la donació d'articles diversos al centre. - I tots aquelles i aquelles que ens hem deixat, perdoneu-nos i moltes gràcies també.

AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS

Escola Sant Cristòfol. Les Planes d'Hostoles