Want to make creations as awesome as this one?

El Blues més jove. Nascuts als 80s

Transcript

blues a fons

número 27

Butlletí informatiu del "Fons de blues" de la biblioteca tecla sala · L'hospitalet

desembre · 2021

(born in the 80s)

El blues més jove

Ben Levin

Són el blues del segle XXI. Nascuts a les dècades dels 80 i dels 90, les seves carreres musicals van paralel·les al nou segle.


Són la continuïtat de músics més consolidats i nascuts a la dècada dels 70, com Shemekia Copeland, Cedric Burnside, Joe Bonamassa, Kenny Wayne Sheperd, Kirk Fletcher, John Nemeth o Susan Tedeschi.
Al butlletí anterior us vam parlar dels joves nascuts als anys 90s, ara us presentem una tria dels vuitanters.

1995

1996

1993

1991

Ryan Perry

Jontavious Willis

Ally Venable

Christone "Kingfish" Ingram

Marquise Knox

King Solomon Hicks

The Peterson Brothers

1999

1988

1985

1986

1984

1980

Gary Clark Jr.

Trenton Ayers

José Ramírez

Andrew Alli

Kat Riggins

Selwyn Birchwood

Joanne Shaw Taylor

Betty Fox

El Blues més jove

Nascuts als 80s

1980

1988

1985

Gary Clark Jr.

1984

Betty Fox

Andrew Alli

Jose Ramirez

1988

Trenton Ayers

1986

1985

Joanne Shaw Taylor

1985

Selwyn Birchwood

Kat Riggins

Andrew Alli

Nascut a Richmond. S'inicia en la música a l'edat de 20 anys, després d'inspirar-se en un músic ambulant que tocava l'harmònica al carrer. Se'n compra una i es fa el propòsit d'aprendre la història de l'instrument. Ben aviat s'enamora del blues i comença a estudiar els grans harmonicistes: Big Walter Horton, Little Walter, Sonny Boy Williamson, Junior Wells,...

Ha desenvolupat un estil propi, tot i mantenir un gran respecte als grans bluesmen del passat i a les seves influències.

Web oficial d'Andrew Alli

Andrew Alli al Fons de Blues

1988

Andrew Alli amb Jontavious Willis

Andrew Alli

Jose Ramirez

Nascut a Costa Rica. És una de les estrelles del blues més popular d'Amèrica Llatina. Ha tocat amb alguns dels noms més importants de la indústria del blues, com ara Buddy Guy, Anson Funderburgh, Janiva Magness, Mark Hummel o Bryan Lee. El seu àlbum debut, Here I Come, va ser nominat al Blues Music Award 2021 i ha signat amb el famós segell de blues Delmark Records de Chicago pel llançament del seu segon àlbum d'estudi.

Web oficial de Jose Ramirez

Entrevista a Ciudad Criolla

1988

Jose Ramirez

Jose Ramirez Band

Trenton Ayers

Nascut a Holly Springs, Mississippi. Fill del bluesman Little Joe Ayers, comença a tocar la guitarra als quatre anys i fa el primer concert públic, amb el seu pare, als sis. Als dotze, crea la seva primera banda i als catorze fa la primera gira. L'any 2007 s'uneix com a baixista a The Electric Mudd i el 2011, com a guitarrista, al projecte Cedric Burnside. La primera gira europea és del 2012. És un bon representant del Hill Country Blues, del Mississippi Nord.

Web oficial de Trenton Ayers

1986

Trenton Ayers

Trenton Ayers amb Cedric Burnside

Joanne Shaw Taylor

Nascuda a Anglaterra. Cantant i guitarrista de blues rock. Descoberta als setze anys per Dave Stewart del Eurythmics. White sugar (2009) és el seu primer àlbum. N'ha publicat set més. La publicació musical britànica Blues Matters! va anomenar Taylor "la nova cara del blues". The Blues Album, publicat el mes de setembre de 2021 és el seu darrer treball.

Web oficial de Joanne Shaw Taylor

Joanne Shaw Taylor al Fons de Blues

1985

Joanne Shaw Taylor

Selwyn Birchwood

Nascut a Florida. Guitarrista, compositor i cantant de blues. Va guanyar, com a banda, l'International Blues Challenge 2013 de la Blues Foundation, així com el premi Albert King al Guitarrista de l'any. Living Blues diu: "Selwyn sorprèn la gent, desafia expectatives. Gaudeix de l'inesperat". Washington Post: jove i potent, guitarrista, cantant amb ànima. Bluesman de nova generació, modern i original; amb una veu dura i una guitarra que combina el blues clàssic de Chicago, el soul del sud i el boogie".

Web oficial de Selwyn Birchwood

Selwyn Birchwood al Fons de Blues

1985

Selwyn Birchwood

Betty Fox

Nascuda a Florida, iniciada en el gospel i apassionada pel soul, Betty Fox ha estat finalista del International Blues Challenge. El seu darrer àlbum és "Peace In Pieces" (2020). Va debutar com a blueswoman compositora i vocalista amb "Too Far Gone" (2012). El segon àlbum, fou "Slow Burn" (2015). La banda que l'acompanya sempre està formada per Jake Winebrenner a la batería, Barry Williams al bajo y Josh Nelms en la guitarra.

Web oficial de Betty Fox

1988

Betty Fox

Gary Clark Jr.

Nascut a Austin, Texas. Guitarrista. És conegut per la combinacióo de blues, rock i soul amb elements de hip hop. El 2011 Clark va debutar amb l'àlbum "The Bright Lights", el van seguir els "Blak and Blu" (2012) i "The Story of Sonny Boy Slim" (2015). Habitual dels concerts, ha publicat dos 'directes': "Gary Clark Jr. Live" (2014) i "Live/North America" (2017). El 2014 va rebre un Grammy a la millor interpretació de R&B tradicional per "Please Come Home". El seu darrer àlbum és "This Land" (2019)

Web oficial de Gary Clark Jr.

Gary Clark Jr. al Fons de Blues

1984

Gary Clark Jr.

Kat Riggins

Inspirada per la varietat de la música dels seus pares, la seva esta esquitxada de R&B, soul, country, gospel, hip-hop i rock-n-roll. Riggins és però, una blueswoman, que viatja pel món, amb el seu Blues Revival Movement per tal de mantenir el blues ben viu. Comparada amb Koko Taylor, Etta James i Tina Turner, manté un estil i una veu pròpies, plena de potència i força. Es capaç de cantar un blues original contemporani i oferir també un estàndard tendre i sensual.

Web oficial de Kat Riggins

Kat Riggins al Fons de Blues

1988

Kat Riggins

Sobre el blues actual...

Recordeu les paraules del nostre savi de capçalera, amb què finalitzava l'article sobre el "Blues modern" del Blues a fons anterior:

"...al mateix temps que apareixen bluesmen d'edats avançades, fins ara només coneguts a les seves regions, darrerament també ha començat a destacar un grup de músics negres joves com Gary Clark Jr., Miss Freddye, Terrie Odabi, The Homemade Jamz Blues Band, Trenton Ayers, Gary Burnside, The Peterson Brothers, Solomon Hicks, Clarence Turner, Anthony “Big A” Sherrod, Akeem Kemp, McDowell Brothers, Marcus Cartwright, Jontavious Willie, Marquise Knox o Christone Ingram. Molts d’ells són del Mississippí, on el blues continua arrelat a la terra i conserva un bon estat de salut. El blues, en general, ha perdut la base social que el va crear però és més conegut que mai i és interpretat per músics de tot el mon.
Miquel Abella

EL BLUES MODERNO, EL BLUES ACTUAL

El blues es actualmente una música popular que se aprecia y se interpreta en todo el mundo. Lejos quedan aquellos años de principios del siglo XX y hasta la década de los 60, cuando era una música étnica, patrimonio exclusivo de sus creadores los afro-americanos. El blues siempre había tenido una función catártica entre la población negra. Las historias sencillas, personales, e intimistas que relataban los bluesmen, eran compartidas por su auditorio que se identificaba plenamente con el artista.


A finales de los años 50 los intereses de la población afro-americana empezaron a ir por otros derroteros mucho más reivindicativos y de compromiso político. Unas ideas que se expresaron a través del gospel o el soul, pero que solo en escasas ocasiones se vieron reflejadas en el blues. La lucha por los derechos civiles y antisegregacionistas acabó alejándolo de su base social.


Paralelamente, esta música nacida en los campos de algodón y en los suburbios de las grandes ciudades, empezó a interesar a un nuevo público, blanco, y de clase media que lo incluyó en la categoría de música folk. En las universidades empezaron a programarse conciertos de blues en su versión acústica y más primitiva, el country blues. Fue la llamada época del blues revival, cuando numerosos bluesmen olvidados desde hacía años, volvieron a los estudios de grabación y a los escenarios, para tocar en grandes festivales de Estados Unidos y Europa, a la vez que empezaron a surgir por primera vez en la historia de esta música numerosos artistas blancos.


Pero todas las modas dejan de serlo, y a mediados de los años 60 las discográficas americanas se desentendieron del blues, y las pocas grabaciones que se efectuaron en aquella época son europeas. Muchos artistas se dedicaron al soul, y otros abandonaron la música, hasta que en 1980, gracias al éxito de la película The Blues Brothers de John Landis, i posteriormente Crossroads de Walter Hill, un nuevo público compuesto mayoritariamente por jóvenes descubrió el blues. Un blues visto desde la óptica del rock, que se alimentó con la leyenda del nuevo héroe, el tejano Steve Ray Vaughan, y con las grabaciones de la discográfica Alligator Records de Chicago.


Es aquí donde podríamos situar el nacimiento del blues moderno. Una música interpretada indistintamente por artistas blancos y negros, que ha cruzado las fronteras americanas y ha enrolado a músicos de todo el mundo.


En un principio resucitaron antiguos bluesmen que seguían el estilo de B. B. King y del West Side Chicago blues de los años 60, como Buddy Guy, Lonnie Brooks o Luther Allison, después vino la aportación tejana, con Albert Collins y Johnny Copeland, y finalmente la sangre nueva con artistas como Robert Cray, Joe Louis Walker, William Clarke, Kenny Neal o Lucky Peterson.


Así como los primeros bluesmen alternaban los blues con las baladas irlandesas y otras canciones folklóricas, los músicos actuales suelen intercalar en sus repertorios temas de soul, rock o ritmos funk.


Durante los últimos años ha surgido un grupo de músicos que, siguiendo el camino que Taj Mahal emprendió en los 60, están investigando sus raíces afro-americanas tanto en EEUU como en el Caribe o África. Se trata de Corey Harris, Guy Davis, Alvin Youngblood Hart, Olu Dara o Mighty Mo Rodgers, que interpretan los blues más arcaicos, al lado de otras músicas fruto de sus experimentos.


El blues tuvo su máximo esplendor en los años 40 y 50 con artistas como Muddy Waters, T Bone Walker, Howlin’ Wolf, Jimmy Reed, Elmore James, John Lee Hooker, o Little Walker. Pero paradójicamente es ahora cuando más discos se editan. Artistas de edades avanzadas, que no habían tenido ninguna notoriedad en su época, han sido rescatados del ostracismo y llevados a los estudios de grabación con más o menos fortuna, a la vez que proliferan las reediciones del material más primitivo. A nivel divulgativo el blues cuenta en la actualidad con numerosas revistas, tan prestigiosas con Living Blues, Blues Unlimited, Soul Bag, o Blues Acces. Existe también una red de asociaciones y fundaciones que ha tenido un papel destacado en la preservación y estudio de esta música. Una de las más notables, es la Memphis Blues Foundation, que otorga anualmente los ya prestigiosos WC Handy, los oscares del blues.


Por otro lado, esta música que ha vivido siempre al otro lado de la ley, actualmente goza del beneplácito y el soporte de las instituciones que han bautizado algunas calles con nombres de bluesmen famosos. Los grandes festivales se han extendido por todo el mundo y los turistas peregrinan a Chicago, Nueva Orleans y Memphis. El blues, padre de todas las músicas populares del siglo XX, se ha convertido en una música clásica.

Miquel Abella (2001)

Catálogo Salamanca 2002, capital europea de la cultura

PD: Vaig escriure aquest article l'any 2001 a petició de l'Ajuntament de Salamanca per incloure'l al macro catàleg Salamanca 2002, capital europea de la cultura. Han passat 17 anys i la situació segueix sent la mateixa: el blues és del blancs i, darrerament, cal comptar també amb els bluesmen europeus. Els músics afro-americans es troben més còmodes amb la soul, el rap i el hip hop, estils molt més adients per expressar els seus sentiments de rebel·lia que no pas el vell blues de repertori.


Ara bé, no tothom pensa així, i al mateix temps que apareixen bluesmen d'edats avançades, fins ara només coneguts a les seves regions, darrerament també ha començat a destacar un grup de músics negres joves com Gary Clark Jr., Miss Freddye, Terrie Odabi, The Homemade Jamz Blues Band, Trenton Ayers, Gary Burnside, The Peterson Brothers, Solomon Hicks, Clarence Turner, Anthony “Big A” Sherrod, Akeem Kemp, McDowell Brothers, Marcus Cartwright, Jontavous Willie, Marquise Knox o Christone Ingram. Molts d’ells són del Mississippí, on el blues continua arrelat a la terra i conserva un bon estat de salut. El blues, en general, ha perdut la base social que el va crear però és més conegut que mai i és interpretat per músics de tot el mon.

Butlletí "Blues a Fons", núm. 26

llarga vida al blues !