Lluny de Roma, Pasqual Alapont

Comencem!

Lluny de roma

Teatre

Jocs

Economia

índex

Religió

Època

Societat

Domus

Saturnals

línia del temps

CLICA ACÍ

textos

pràctica

època

A

B

C

F

D

E

A

B

F

D

E

C

–Parla’m de les muntanyes dels càntabres –va dir. –Era allí on volies escapar? Em pensava que Demetri t’havia ensenyat com era el nostre món. Anaves en direcció contrària –va bromejar Marcel. Després va fer un sospir i va continuar parlant en veu baixa, els ulls fits en el buit, com si tinguera una imatge ben vívida al cap. –Tot era verd, d’un color que no he tornat a veure. Vitalis va somriure i es va mostrar animat. –Abans de morir ma mare em va contar com el nostre poble va lluitar contra els romans. El meu pare no es va retre mai, per això el van crucificar, però va morir cantant: lliure. Marcel va negar amb el cap. –No, Vitalis, les guerres ja havien acabat molt i molt abans de nàixer ta mare i jo. Els pocs càntabres que quedaven van estar vagant per les muntanyes durant lustres, atemorits, morts de fred i famolencs, aquest és el poble que nosaltres vam conéixer. Els legionaris ens van capturar com a alimanyes, però ens hi hauríem lliurat de gust, perquè ja no teníem on anar, i vam ser venuts com a esclaus, dispersats per tot arreu. El teu pare no... Llavors es va interrompre. Marcel es va regirar incòmode. –Oblida-te’n, Vitalis, fes-me cas, això no et pot fer cap bé . (Capítol "Port de Saguntum, any 50")

–Els homes dels pobles càntabres no haurien de parlar així –va respondre Vitalis amb desdeny. Marcel va alçar la veu. –Ja no existeix la terra dels càntabres, les tropes d’August ens van destruir, i des d’aleshores tres emperadors s’han assegut al tron de Roma, tot és ara una província romana, fica-t’ho al cap. Oblida el que et va contar ta mare, Vitalis, això són quimeres. (Capítol "Port de Saguntum, any 50")

Si de veres volies escapar-te no hauries d’haver escrit una carta de comiat. No aniries molt lluny amb aquesta confessió, creu-me, no hi ha cap lloc on no arribe el poder de Roma. –Després, mentre acostava la carta a la metxa de la llàntia i li pegava foc, va dulcificar l’expressió:– No, tu no volies escapar, només tens el cor encés de ràbia, però ja s’apagarà. (Capítol "Port de Saguntum, any 50")

Un actor et pot fer sentir qualsevol cosa, és per això que actuem, per fer riure o plorar, per traure l'esperit que tots portem dins. I de sobte va pujar damunt la taula, i es va posar a quequejar: –Ci, ci, ci..., ciuta, ciuta, ciuta... –Va fer una carassa, feia l’efecte que l’esforç de parlar l’irritava.– Ciutadans de Ro, Ro, Ro... de Roooooma. Ara, ara, em, em, ti, ti, ti, tirar, tiraré un edicte. Llavors Hortensi va fer un rot i l’escàs públic va esclafir a riure. Després l’actor va saludar, es va asseure a taula i es va servir un altre got de vi. Vitalis havia reconegut en la imitació les maneres de l’emperador Claudi, de qui tothom sabia que era farfallós. Va mirar de reüll la gent que hi havia a la taverna, una denúncia per burlar-se de l’emperador els podia costar la mort, però estaven tots tan beguts que dubtava que l’endemà se’n recordaren de res. Es va adreçar a Hortensi, admirat del seu art. (Capítol "Lluny de Roma")

A la fi van arribar al magatzem. Feia fred i es van asseure tots al voltant d’una foguera. Mentre menjaven els plats que havien preparat els esclaus de Luci, començaren a contar històries de la seua vida, uns i altres explicaven anècdotes que havien compartit de totes les ciutats on havien actuat, però sobretot parlaven de Roma, el centre del món, la ciutat que albergava un milió d’habitants. Només Horaci, Hortensi i l’anomenat Antoni eren ciutadans romans, els altres set components de la companyia, tres dones i quatre homes més, eren esclaus vinguts de tot arreu, cadascun tenia un relat diferent, però explicaven la mateixa història de desarrelament, de com al principi els havia costat adaptar-se a la nova vida. Roma era un imperi que s’alimentava d’ànimes de tot arreu. (Capítol "L’últim assaig")

–El que més tem un governant és la crítica, que el ridiculitzen en escena. Hortensi és un nostàlgic de la vella República, i no té pèls a la llengua. Pica com un tave, i per això l’emperador Claudi li ha agafat mania. No el podia fer assassinar perquè era un actor popular, amic de molts senadors, però el va castigar amb l’exili. És ell qui té l’entrada prohibida a Roma, i per això la companyia ha d’anar pegant bacs per tot l’imperi. (Capítol "L’últim assaig")

Textos A i B. Esbrina quan van començar les guerres càntabres i quan van acabar. Identifica després en la línia del temps el període que comprendrien.

Text C. Quina frase indica la importància de Roma?

Text D. Quina frase parla d'un poder autoritari, més propi d'un imperi que d'una democràcia?

Al text E es parla de Roma com a centre del món. Nomena els límits de l'Imperi en aquesta època.

Text F. Nomena alguna diferència entre el període de la República i el de l'Imperi que explique la nostàlgia d'Hortensi.

Inicio Biblioteca Digital MundialLa Biblioteca Digital Mundial ofrece acceso gratuito a manuscritos, libros raros, mapas, fotografías y otros importantes documentos de interés...Wdl

monarquia

des de la fundació de roma fins la caiguda de tarquini el superb

753

imperi

3

1

4

2

5

nomenament D'OCTAVI AUGUST COM A EMPERADOR

27

línia del temps de la roma clàssica

S.VIII ac - S.V DC

divisió de l'imperi

dioclecià divideix l'imperi l'any 285 dc, però constantí el gran el reunifica i legalitza el cristianisme

285

caiguda imperi romà

derrocament de l'últim emperador d'occident: ròmul augústul

476

aC

república

des de la caiguda de tarquini EL SUPERB FINS L'ANY 27 ac amb l'establiment de l'imperi

509

aC

aC

dC

teodosi torna a dividir l'imperi de manera definitiva l'any 395 dc

dC

s.viii - s.vi

aC

s.vi- s.i

aC

s.i - s.iii

dC

s.iii- s.v

dC

text

més informació

culte privat

déus lars, manes i penats

Déus que les famílies tenien en les cases. Vetlaven pel seu benestar i estaven associats als avantpassats.

religió

culte públic

tríada capitolina

Els tres déus principals del Panteó romà són Júpiter, Juno i Minerva.

text

En un angle, l’amo Luci, la seua dona Valeria i la seua filla Lucil·la estaven prostrats davant dels déus lars. Demetri estava un pas darrere amb el cap acotat en senyal de reverència. Luci llavors es va alçar, va fer una libació de vi i una ofrena de pansa i blat, després va pronunciar un vot perquè les festes Saturnals transcorregueren sense problemes. Vitalis es va mantenir darrere de les columnes del peristil, i quan va acabar la cerimònia es va deixar veure. Luci no li va dirigir la paraula, tot just li va dedicar un gest de simpatia quan va passar al costat de la família cap a l’interior de la casa. Tothom estava content, de ben segur que les festes Saturnals elevarien el prestigi del patriarca entre els ciutadans. El fill gran, Marc, havia començat la carrera militar i aviat prometrien la filla, que ja tenia deu anys, amb una bona família. Tot eren bons auguris, els déus semblaven beneir-los.(Capítol "El preu de la llibertat")

Com si volguera confirmar les seues paraules va fer unes palmellades i els músics començaren a tocar la cítara i els címbals. Llavors un ballarí va fer una paròdia del déu Apol·lo on se’l representava com un pobre vell que corria i corria darrere de la nimfa Dafne, però no podia atrapar-la mai. Els espectadors es van descosir de riure amb les seues bufonades, i fins i tot van demanar que Lleòncia, la ballarina que feia de Dafne, es despullara de la seua roba. Aquesta va deixar caure la seua túnica i es va quedar parada i nua com un arbre de fulles tremoloses mentre Apol·lo girava impotent al seu voltant. Tothom va aplaudir i el qüestor Quint Divina, que havia begut més del compte, volia per tot i per tot comprar Lleòncia, però Horaci la va fer desaparéixer oportunament i li ho va traure del cap. [...] Mentrestant, el sopar estava en el punt àlgid i tothom estava content. Luci, que era molt supersticiós, es va alçar i va oferir una libació a Apol·lo perquè el déu de la música i la poesia no tinguera en compte les bromes que s’havien fet en el seu nom i els propiciara unes bones festes. Estava eufòric, la qualitat dels actors era excel·lent; estava segur que els ciutadans de Saguntum estarien agraïts i que, a l’hora de les eleccions, se’n recordarien. (Capítol "Lluny de Roma") Per a saber més sobre el mite d'Apol·lo i Dafne: https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/24/bernini-apol%C2%B7lo-i-dafne/

JÚPITER

JUNO

MINERVA

TRÍADACAPITOLINA

Il·lustracions: Pedro Cifuentes, @krispamparo

Pare dels déus i dels homes. S'encarregava, entre altres coses, de mantindre l'equilibri entre els uns i els altres si sorgia algun problema. També dominava els núvols i la pluja. Símbols: el raig i l'àguila.

Deessa del matrimoni i representació de la maternitat. Era germana de Júpiter, amb qui es va casar i va tindre tres fills: Mart, Ilitia i Vulcà.

Deessa de la saviesa. Filla de Júpiter. Era la protectora de Roma i la patrona dels artesans.

més informació

més informació

SOCIETAT

PATRICIS

De classe social alta. Eren propietaris de terres i descendents dels primers senadors de Roma.

PLEBEUS

Homes lliures d'origen humil. No tenien propietats ni privilegis. Normalment eren camperols, comerciants o artesans.

ESCLAUS

No tenien llibertat i eren tractats com a possessions, no com a persones.N'hi havia de tres tipus.

Il·lustració: Valdavia

Il·lustració: Pixabay

Imatge: Sebastià Giralt

esclaus

tipus

No tenien llibertat ni drets.Pertanyien a altres persones.Treballs durs: mines, camp, construcció, tasques domèstiques...

sense llibertat

Podien fer tasques importants, com ara ajudar a gestionar el patrimoni de la família.

amb formació

Esclaus que eren alliberats pels seus amos, encara que en la majoria d'ocasions això suposava un problema perquè no tenien on anar ni de què viure.

lliberts

+ info

+ info

+ info

–A mi també me’n va fer una, de filla, l’amo Luci. Li vaig posar Roxana. Hi hagué una pausa, després Septímia va deixar anar la rancúnia que havia covat durant molts anys. –Quan tu vas nàixer, Demetri va convéncer l’amo perquè et deixara a la casa, va dir que un dia series molt útil. En canvi va vendre la meua filla. No hi hagué cap bon auguri per a ella. Érem massa dones a la casa, van dir. Tenia dos anys. No l’he tornada a veure, ni tan sols sé si és morta. Tant de bo l’haguera venuda acabada de nàixer, ara no me’n recordaria de la seua cara ni del seu nom. (Capítol "El preu de la llibertat")

–Tens un bon futur, Vitalis, no el malbarates. Jo ja soc vell i un dia, quan [Marc, fill de Luci Baebi Caulis] torne de la legió carregat d’honors, seràs el servidor de Marc, com jo ho he sigut del seu pare. Qui sap on pot arribar aquest xicot amb uns consells prudents. (Paraules de Demetri. Capítol "El preu de la llibertat").

–Però la vida no és fàcil per a un llibert sense patró. Puc donar gràcies que l'amo Luci em va donar faena. (Paraules de Marcel. Capítol "Port de Saguntum, any 50").

economia

Productes principals

Blat

Vinya

Olivera

Text 1

Text 2

01

02

03

vaixell

Mitjans

calçada romana

de

transport

Marcel va avançar amb els ulls fits en la porta que guardava la bodega de la nau. Lentament va passar a l’interior i va passejar la llum de la torxa amb precaució. La nau duia una càrrega d’oli, vi i saladures preparada per a salpar l’endemà. Entre els centenars d’àmfores arrenglerades va descobrir un jove que el mirava amb els ulls molt oberts. (Capítol "Port de Saguntum, any 50")

Saguntum, l’antiga ciutat que els ibers havien fundat al cim de la muntanya, fidel aliada de Roma en la guerra contra els cartaginesos, no havia parat de créixer des que l’emperador August l’havia elevada a la categoria de municipi, i ara, pocs decennis després, en temps de l’emperador Claudi, havia arribat a la plena expansió. Per tot arreu s’alçaven cases i obres públiques que s’estenien des del fòrum fins al port. De feia temps, la ciutat gaudia d’una línia regular per canalitzar les exportacions dels seus productes cap a Tarraco, Ebussus, Massília i la mateixa Roma, però necessitava construccions de prestigi que atragueren comerciants, i el nou teatre, situat en el mateix vessant de la muntanya, n’era l’obra més important. (Capítol "Les festes saturnals")

més informació

saturnals

QUÈ EREN?

Festes que se celebraven al desembre.

Implicaven molta llibertat a l'hora d'actuar i de vestir.

Les normes socials s'oblidaven i esclaus i amos podien intercanviar els papers.

Es feien molts banquets i es bescanviaven regals.

banquet romà

Roberto Bompiani, Wikimedia Commons

text

A tot arreu es respirava l’ambient de les festes Saturnals. L’amo Luci havia disposat banquets i jocs per als ciutadans arreu de la ciutat i tothom estava content. Per pocs dies, l’ordre se subvertia, alguns amos s’encasquetaven els barrets dels lliberts i als esclaus se’ls permetia vestir més lliurement; en moltes cases l’ambient era esbojarrat i amos i esclaus compartien taula, fins i tot se’n podia triar un, d’esclau, que fora el rei de tots i se li permetien els manaments més forassenyats. (Capítol "L’últim assaig")

domus

Infografia: nachovidalvia.com

Passadissos estrets que hi havia entre les portes i l'atri o atrium.

Lloc de trànsit. Espai entre la vorera del carrer i la porta d'accés a les casa on la gent esperava a ser atesa, ja que tots no hi tenien permesa l'entrada. L'accés depenia de la classe social.

Habitació de les cases dels comerciants que s'utilitzava per a parlar i negociar amb els proveïdors i els clients.

Depòsit situat a l'atri de la casa per a recollir l'aigua de pluja.

Obertura al centre de l'atri per a deixar eixir el fum i fer entrar la claror. Recollia les aigües pluvials procedents dels quatre vessants de la casa, que anaven a l'impluvium o impluvi.

Pati cobert per un sostre, excepte l'obertura que deixava el compluvium. L'atri o atrium era el centre de la casa i de la vida familiar.

Estava situat darrere de l'atri i separat per una cortina o un reixat de fusta. era el despatx del pater familias, que rebia allí les visites i també hi guardava l'arxiu familiar.

El menjador de la casa.

Un jardí envoltat per una porxada sostinguda per columnes. Al voltant d'aquest es distribuïen les habitacions.

Dormitoris situats al voltant de l'atri.

Sala amb seients destinada a la conversa. Era on es rebien les visites habitualment.

Estança menuda i poc ventilada on es cuinava.

Sala situada al pis superior per a prendre el sol. Només les cases de la gent més poderosa o amb diners en tenien. S'utilitzava sobretot a l'hivern.

teatre

Infografia: nachovidalvia.com

Coberta feta de teulada. S'utilitzava en els teatres romans dedicats a la comèdia i a la música.

Espai on actuaven els actors.

Decorat de fons permanent. Solia imitar la façana d'un palau imperial.

Espai situat als costats de l'edifici escènic. Servia de pas entre diferents parts de l'escena i l'orquestra.

Espai semicircular on s'ubicava el cor.

Accés central dels actors a l'escenari.

Accés lateral dels actors a l'escenari.

Accés lateral dels actors a l'escenari.

Grada inferior del teatre reservada per als càrrecs més importants de la societat romana.

Part de la grada reservada per a les classes intermèdies de la societat.

Part superior de la grada reservada per a les classes més baixes de la societat, és a dir, la plebs.

Pati porticat amb columnes.

Corredor semicircular que divideix la càvea.

Sales laterals de l'escenari.

Tribunes d'honor situades sobre les entrades laterals. Són les antecessores a les llotges actuals del teatre. La seua funció era marcar distància respecte a la resta de públic.

1

2

jocs

quizizz

Posa a prova els teus coneixements amb aquest joc.

quizizz

Text + preguntes

Recordes les classes socials i els esglaons del cursus honorum? Comprova-ho!

Ordena

Text + memòria

genially

ORDENA per importància

1

2

3

4

Arrossega i col·loca per ordre els càrrecs i comprova en 'SOLUCIÓ' si has encertat.

La solució apareixerà en 20 segons

SOLUCIÓ

1. Gai Servili, duumvir.2. Luci Baebi Caulis, edil curul.3. Quint Divina, qüestor.4. Demetri, esclau.

Com a edil curul, magistratura que havia obtingut en les darreres eleccions, Luci Baebi Caulis s’havia de fer càrrec enguany d’organitzar els jocs de les festes Saturnals. Per això, i a fi d’exposar-los les seues idees, s’havia citat amb els prohoms de la ciutat, entre els quals hi havia el duumvir Gai Servili i el qüestor Quint Divina. Tot i la seua condició d’esclau, Demetri també assistia a la trobada per ajudar el seu amo i alçar acta de les decisions que s’hi havien de prendre.

("Les festes saturnals")

Fins prompte!

Lluny de roma