Criteris

COMENCEM

Joan Marc Ramos

Criteris per al disseny d'activitats de llengua i literatura en cada fase de la seqüència didàctica

ANÀLISI DEL TÍTOL

Criteris per al disseny d'activitats de llengua i literatura en cada fase de la seqüència didàctica

Quadre adaptat d'Ambròs i Ramos (2018)

La seqüència didàctica es pot definir com un conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat.

Seguint l'Escola de Ginebra

ANAR EN CONTRA o anar més enllà

Cal posicionar-se didàcticament.

importància dels sabers

Materials didàctics que fomenten l'acompanyament.

importància dels processos

Cal ser flexible en una canal cada cop més hibrid.

ECLECTICISME

El professor organitza allò que succeeix a classe.

LA PARAULA DEL PROFESSOR

El domini de la matèria en facilita l'organització.

PUNT DE PARTIDA

REPTE

Més enllà de... per arribar a...

Metacognició

Avaluació per a l'aprenentatge

Gust per la lectura

Resolució de problemes

Producció escrita

Competències

Aplicació de regles

Avaluació de l'aprenentatge

Sabers literaris

Memòria

Gramàtica

Continguts

MOBILITzACIÓ SABERS

EXERCITACIÓ SABERS

cONSTRUCCIÓ CONEIXEMENT

TRES FUNCIONS DE LES ACTIVITATS ≠ FASES

MOBILITzACIÓ SABERS

exercitació dels sabers

cONSTRUCCIÓ CONEIXEMENT

SIS MIRADES

PROJECTES

MOBILITZACIÓ SABERS

EXÀMENS

EXERCITACIÓ SABERS

LES LECTURES

CONSTRUCCIÓ DELS SABERS

Propostes 18-20

Propostes 14-18

Propostes 12-13

Propostes 10-11

Propostes 6-9

Propostes 1-5

presentació de materials

Primera activitat d'una SD sobre la llegenda. Busquem que l'alumnat es qüestioni la realitat i la ficció en la llegenda.Projecte Eines, 2n d'ESO

1. EXPLORACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS

+ info

Aquesta presentació forma part d'un taller de formació destinat a identificar les característiques pròpies d'un gènene discursiu a partir d'una bateria de preguntes. L'objectiu és seleccionar, a continuació, els trets que orientaran la nostra acció didàctica.Adaptació teories Karl Canvat

2. cOM CARACTERITZEM UN GÈNERE DISCURSIU?

Activitat que combina teoria incompleta i exercicis d'exercitació i reflexió.1r de BatxilleratBasat en una idea de Joan Busquets Gasulla

3. apunts incomplets

+ info

Presentació locutada

+ info CRE

Presentacions on s'exposen les característiques lingüístiques d'un determinat text. El format H5P permet, a més a més, automatitzar interaccions per guiar el procés de construcció dels coneixements.Àmbit: CRE (Curs en línia de català per a joves residents a l'estranger)

4. Presentacions digitals

TFM ALEIX TUGAS

CERCAR A INTERNET

+ info

Buscar informació a la xarxa és molt complicat i, per tant, cal acompanyar l'alumnat en aquest procés per tal que esdevingui eficient i crític.Activitat de reflexió sobre fonts d'informació. 4t d'ESO.

5. recerca guiada d'informació

Activitats de comprensió lectora. A banda de diversificar estratègies, la importància rau a anticipar dificultats i generar activitats que acompanyin la comprensió, activitats d'aprenentatge.

6. Activitats de comprensió lectora

+ info

Vídeo interactiu en el qual es busca que l'alumnat "escolti la forma" d'un sonet en anglès. Prèviament, ha llegit el text original i n'ha deduït aspectes formals. Estructura de joc repetitiu. Després n'analitarà el contingut a través de la traducció.Mòdul Literatura Universal GES (Educació en línia IOC)

+ info

7. vídeo interactiu

Dinàmica de lectura per parts. Es busca que el lector s'adoni dels processos que fa mentre llegeix: anticipacions, formular i reformular hipòtesis, inferències...L'activitat conté una fitxa i la dinàmica sol tenir una sorpresa final molt interessant perquè abasta tots els nivells de lectura.

8. el registre de lectura

+ info

Fem animacions amb poesia

+ info

Per arribar a comentar textos calen molts anys d'exercitació trobant elements significatus dels textos i relacionant-los progressivament.A sota, una proposta de comentari en format audiovisual (Ambròs i Ramos)

9. Cap al comentari de text

Practicar el que s'ha après pot ser un exercici mecànic, però també un exercici reflexiu. La repetició pot ser una manera de consolidar aprenentatges.Selecció d'exercicis de molts nivells

+ info

10. EXERCITACIÓ DELS SABERS

TFM ALBERT MARTÍNEZ

+ info

Recopilació d'activitats gramaticals. Es tracta d'un conjunt d'exercicis que cerca reprendre el que s'ha anat aprenent al llarg del curs.Exercici d'aprenentatge basat en les retroaccions. Curs de català per a joves residents a l'estranger.

11. gramàtica a punt

L'examen no només pot ser reproductiu. Pot concombinar l'avaluació de l'aprenentatge amb l'avaluació per a l'aprenentatge.1r d'ESO(ortografia) i 4t d'ESO (gramàtica)

12. EXÀMENS DE CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

+ ortografia

examen creatiu

Examen. El dia que porten la redacció, han de fer un examen sobre la seva pròpia redacció. Presa de consciència dels errors i, si escau, reescriptura.

Activitat preparatòria, en petits grups, els alumnes analitzen la descripció que Baltasar Porcel va fer de Víctor Català.Ens fixem en la forma.Els alumnes fan la descripció a casa.

Projecte d'escriptura conjunt, amb la matèria de Visual i Plàstica. Els alumnes visiten la residència d'avis veïna, es relacionen amb un avi o una àvia i el dibuixen. A llengua, en farem la descripció escrita.4t d'ESO

activitat

EXAMEN

13. L'examen com a procés de reflexió

MODELITZACIÓ

Orientar la mobilització de sabers. Una consigna densa orienta l'alumnat i facilita l'avaluació del producte final.Infografia digital al Curs de Català per a joves residents a l'estrangerDescripció del carrer (activitat amb Maria del Mar Olivé, IPM)

14. consignes denses

La densificació consisteix a formular consignes de revisió o de millora de les produccions abans que el professor la "corregeixi". L'autor torna al text i el millora, si escau.Projecte Eines 3r d'ESOSeguint una idea de Joan Busquets Gasulla

15. densificació del text

descripció

Els alumnes elaboren un arbre genealògic de les llengües. Un cop l'han explicat als companys, converteixen un DN3 en un tríptic i, seguint els passos de la presentació, elaboren progressivament el text expositiu corresponent.

en castellà

16. Tríptic procés d'escriptura

En acabar una seqüència didàctica podem potenciar que els alumnes reflexionin sobre què han fet, com ho han fet i què han après. En el cas que presentem, s'hi incorpora la reflexió sobre el treball en grup.Elaborada amb Maria del Mar Olivé per a 1r d'ESO (IPM)

17. la fitxa de metacognició

En el perfil lector, l'alumnat produeix una infografia que el presenta com a lector, tot creant un text multimodal. Quan acaba, ha de realitzar un text escrit explicant el procés que ha seguit per fer la infografia, des de la idea inicial fins al muntatge.Exemple alumna Màster de Recerca.

+ info

consigna

18. La metacognició del perfil lector

Exposició d'infografies digitals. Cada alumne participa amb una infografia sobre un insult triat per ell mateix: l'il·lustra, l'explica, escriu un poema que el contingui, recita el poema i organitza la infografia.4t d'ESO

19. Un projecte multimodal

consigna

Ruta literària elaborada amb Maria del Mar Olivé a partir de textos de Marià Manent i Guerau de Liost. Els alumnes elaboren el web a partir de l'experiència.4t d'ESO

+ info

Ruta d'espais literaturitzats elaborada pels alumnes de l'Institut Premià de Mar. Cada grup escriu una llegenda per a un lloc de la seva vila que considera digne de tenir una llegenda.2n d'ESO

20. de rutes literàries

idees finals

Primera aproximació, òbviament, revisable a partir de noves aportacions

SIS MIRADES AMB CRITERI

PROJECTES

MOBILITZACIÓ SABERS

EXÀMENS

EXERCITACIÓ SABERS

LES LECTURES

CONSTRUCCIÓ DELS SABERS

Bloc del Projecte Eines

Portafolis d'un professor, recull d'activitats (un pèl caòtic) empreat amb alumnes de 3r i 4t d'ESO

Riguem a la catalana, un web amb reflexions sobre programació i seqüències didàctiques d'alumnes del Màster

Sagetes didàctiques, una mostra d'exàmens i d'exercicis

PER SEGUIR NAVEGANT...

Didàctica, el meu bloc personal (una mica aturat)

Daniel T. Willingham: “Per què als nens no els agrada anar a l’escola?” Editorial Graó

“Una gran quantitat d’estudis mostren que els professors milloren durant els cinc primers anys de professió. Després de cinc anys, però, la corba de progressió és plana i, un professor que té vint anys d’experiència (com a mitjana) no és ni millor ni pitjor que un professor que en té deu. Sembla que la majoria de professors intenten millorar els seus mètodes fins que superen un llindar i els suposa molta més feina.”“Si ho pensem bé, com progressarem si ningú no avalua el que hem fet? Sense l’opinió dels altres, no sabríem què canviar per millorar.” “És molt interessant que una altra persona analitzi la nostra classe amb una altra mirada.”

grÀciEs