Imperfet d'indicatiu -er / -re

Casos especials

Forma: VERBS -ER / -RE

• Verbs -DRE

• Verbs -URE u > v

• Verbs -URE pèrdua de la u

• Altres verbs que canvien la vocal tònica

Imperfet d’indicatiu

2a conjugació

En aquesta presentació aprendràs la forma dels verbs de la segona conjugació en imperfet d'indicatiu, és a dir, els que acaben en e erra i en erra e. Aniràs trobant àudios com aquest al llarg de tota la presentació, escolta'ls, t'ajudaran a entendre-ho tot molt millor! Som-hi!

VERBS -ER / -RE

Els verbs acabats en -er / -re / -ir tenen les mateixes terminacions:

SABER

córrer, perdre, créixer, néixer, etc.

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

sabiasabiessabiasabíemsabíeusabien

Alguns verbs acabats en -er i -re tenen les mateixes terminacions en l’imperfet que els que acaben en -ir. Et recordes dels verbs obrir, dormir, decidir? Doncs molts verbs de la segona conjugació, es formen de la mateixa manera. Mira el verb saber: sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien. Fixa't que hem marcat la vocal tònica, la que pronunciem amb més força, amb una lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions que es repetiran en la majoria dels verbs acabats en -er, -re i en els de la 3a conjugació, que acaben en -ir i ja coneixes. Però no tots els verbs de la segona conjugació es conjuguen igual, hi ha alguns casos especials.

Podem diferenciar-los en tres grups:

El verb ser és totalment irregular.

-DREpèrdua de la d

-URE : u > v

-URE : pèrdua de la u

VERBS -ER / -RE: casos especials

SER era eres era érem éreu eren

Podem diferenciar-los en tres grups: els que acaben en –dre (de erra e) i perden la lletra d, els que acaben en –ure (u erra e)i canvien la u per una ve baixa i els que també acaben en –ure (u erra e) i perden la lletra u. Els mirarem un per un, comencem pels que acaben en -dre (de erra e). I atenció! El verb “ser” és totalment irregular! Si hi cliques a sobre podràs veure com es conjuga.

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

El verb perdre no segueix aquest patró.

Perden la d de l’infinitiu

enteniaenteniesenteniaenteníementeníeuentenien

ENTENDRE

-DREpèrdua de la d

VERBS -DRE

-URE : u > v

prendre, vendre, atendre, caldre, etc.

El verb entendre és un exemple de verb que perd la de de l’infinitiu en l’imperfet: entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica, la que es pronuncia amb més força, amb un tipus de lletra més gruixuda i les terminacions en color taronja. Fixa't també que les terminacions coincideixen amb les de la majoria de verbs de la segona conjugació i amb les de la tercera conjugació. Altres verbs que acaben en -dre (de erra e) són: prendre, vendre, atendre o caldre...

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

Canvien la u de l’infinitiu per una v.

viviaviviesviviavivíemvivíeuvivien

VIURE

VERBS -URE u > v

-URE : u > v

-URE : pèrdua de la u

escriure, beure, moure, etc.

El verb viure és un exemple de verb que canvia la v baixa de l’infinitiu per una u en la formació de l’imperfet: vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica (la que es pronuncia amb més força) amb un tipus de lletra més gruixuda i les terminacions en color taronja. Fixa't també que les terminacions coincideixen amb les de la majoria de verbs de la segona conjugació i amb les de la tercera conjugació. Altres exemples de verbs que acaben en -ure (u, erra, e) són: escriure, beure, moure...

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

Perden la u de l’infinitiu i canvien la vocal tònica.

creiacreiescreiacrèiemcrèieucreien

CREURE

-URE : pèrdua de la u

Verbs -URE: pèrdua de la u

seure, veure, treure, riure, etc.

El verb creure és un exemple de verb que perd la u de l’infinitiu i, a més, canvia la vocal tònica, la que es pronuncia amb més força, en la formació de l’imperfet. Si fins ara, en els exemples que hem vist la vocal tònica era sempre la i, veiem que amb el verb creure, la vocal tònica passa a ser la e: creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica amb un tipus de lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions. Altres exemples que perden la u i canvien la vocal tònica són: seure, veure, treure...

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

feiafeiesfeiafèiemfèieufeien

Altres verbs que canvien la vocal tònica

FER

El verb fer també canvia la vocal tònica. Si en la majoria de verbs de la segona i tercera conjugació la vocal tònica era sempre la i, veiem que amb el verb fer, la vocal tònica passa a ser la e: feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica amb un tipus de lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions.

jotu ell/a - vostènosaltresvosaltresells/es - vostès

deiadeiesdeiadèiemdèieudeien

duiaduiesduiadúiemdúieuduien

DIR

Altres verbs que canvien la vocal tònica

DUR

El verb dir, que és en el grup de la segona conjugació tot i que acaba en -ir, és un verb que també canvia la vocal tònica, la que es pronuncia amb més força, en la formació de l’imperfet. Si en la majoria de verbs de la segona i tercera conjugació la vocal tònica era sempre la i, veiem que amb el verb dir, la vocal tònica passa a ser la e: deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica amb un tipus de lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions. A més a més, en el verb dir hi ha un canvi de vocal a l’arrel. Fixa’t que la i de l’infinitiu es transforma en una e. El verb dur també canvia la vocal tònica. Si en la majoria de verbs de la segona i tercera conjugació la vocal tònica era sempre la i, veiem que amb el verb dur, la vocal tònica passa a ser la u: duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien. Fixa’t que hem marcat la vocal tònica amb un tipus de lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions.

Moltes gràcies per la teva atenció! Ara toca practicar-ho molt!

Marta Company Sánchez, amb el suport de l’equip de Gramàtica Cognitiva del CPNL i la inestimable ajuda de Lourdes Miquel i Carles Vilches. Il·lustracions: Montserrat Batlle Casanovas.