Philip Glass

Minimalisme

Philip Glass

1. Minimalisme -Concepte -Principals compositors -Context musical -Característiques2. Biografia -Infància -Trobada amb el budisme -Buscant un estil propi -Reconeixement i consagració3. Obra -Classificació i exemples -Concert per a violí n.14. Webgrafia

01

Minimalisme

Keith Potter

"El minimalisme força als oients a reinterpretar alló més familiar, no sols a través de les seues pròpies percepcions i sensacions, sinó també per les energies generades pels mateixos principis (pulsació regular, i la sensació d'encaminar-se cap a una meta), que han sostingut l'aproximació de la música tonal occidental durant els últims segles."

• Corrent de música contemporània actual sorgida en 1960 a Estats Units.
• Moviment underground dels espais alternatius de San Francisco fins ser l'estil més popular de la música experimental del segle XX.
• Anomenat també música repetitiva a França.
• A Europa s'accentuen els trets místics, espirituals i religiosos de la música.
• Sorgiment d'una música estatunidenca innovadora, deslligada dels seus llaços europeus.
• La televisió i el cine han utilitzat amplament aquesta música i l'han difós, especialment les obres de Philip Glass.

MINIMALISME

Principals compositors

La Monte Young

Terry Riley

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

John Adams

Philip Glass

Steve Reich

• Música contemporània dels anys 50-60 dominada pel serialisme integral i l'avantguarda europea.
• Els compositors experimentaven amb les noves tecnologies electròniques i sorgien la música electrònica i la música concreta.
• John Cage dominava, amb la indeterminació com a fil conductor.
• Apareix el moviment Fluxus.
• Naixement i desenvolupament del free jazz.
• En la música popular domina el rock i es descobreix la música extra-occidental, especialment la música de l'Índia.

Context musical

1. Reducció dels materials als elements essencials.
2. Repetició de motius breus mínimament variats.
3. Processos algorítmics, linials, geomètrics o graduals=regularitat.
4. Ritme i harmonia estàtics.
5. Instrumentació estàtica: cada instrument juga el mateix rol.
6. Ús de tons purs o afinació justa.
7. Utilització d'influències no-occidentals en les composicions.
8. "Metamúsica": amplificació de la percepció com a element colaeral.
9. Contraposició a les corrents modernistes.
10. Origen en les corrents del conceptualisme.
11. Utilització aleatòria i repetitiva de la veu, com a factor rítmic.

Característiques

02

Biografia

National Endowment for the Arts

"Ell és el primer compositor a guanyar una audiència ampla i multigeneracional en l'òpera, l'auditori, el món de la dansa, les pel·lícules i la música popular."

Nét d'immigrants jueus procedents de Lituània, va nàixer i créixer a Baltimore i va estudiar flauta al conservatori Peabody.Als 15 anys va començar a estudiar matemàtiques i filosofia a la Universitat de Chicago.Als 19 anys va entrat a la Julliard School de Nova York i va començar a tocar exclusivament el piano.Des de 1963 fins 1965 es va traslladar a París per estudiar en el Consevatori americà de Fontainebleau l'anàlisi de composicions de Bach, Mozart, Wagner i Beethoven.

infància

El seu treball amb Ravi Shankar i la seua percepció del ritme aditiu en la música índia el va conduir al seu singular estil. Quan tornà a Nova York el 1967, va començar a escriure peces austeres basades en ritmes aditius i amb un sentit del tempo influït per Samuel Beckett.

Glass va viatjar en 1966 al nort de l'Índia per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i conexeria Dalai Lama el 1972.

Trobada amb el budisme

10

Va formar el seu propi grup musical, el Philip Glass Ensemble, amb el qual va començar a tocar en galeries d'art i altres ambients de la cultura underground.Va haver de treballar de reparador d'electrodomèstics i de taxista mentre componia i interpretava.La seua música d'aquesta etapa és extremadament repetitiva, austera i complicada, rebuda amb gran incomprensió per part dels oients.El seu reconeixement va començar arran la seua col·laboració amb Robert Wilson, realitzant l'òpera experimental Einstein on the Beach.

buscant un estil propi

11

La dolcificació del seu estil en els anys 80 va fer avançar la seua fama així com la seua rellevància dins la cultura musical alternativa.Duant la resta dels anys 80 va seguir composant música en solitari i amb el seu grup, fent col·laboracions amb altres músics, tant pop com minoritaris o d'altres cultures, i en la realització de música de cine.En els anys 90, Glass va adquirir fama mundial. La seua música va anar allunyat-se més del minimalisme i dels seus plantejaments personals inicials per arribar a postures més comercials.Al començament del segle XXI, la seua música ha continuat sent motiu d'admiració i de crítica.

reconeixement i consagració

03

Obra

M. incidental

Philip Glass Ensemble

M. de cambra

M. orquestral

M. vocal

Obres

3r moviment

2n moviment

1r moviment

Philip Glass

"Vaig escriure la peça el 1987 pensant, deixeu-me escriure una peça que al meu pare li hauria agradat [...] un home simpàtic que no tenia cap mena d’educació musical, però el tipus de persona que ompli les sales de concerts. [...] És popular, se suposa, és per al meu pare"

Va ser encarregat per l'Orquestra de Compositors Americans per al solista Paul Zukofsky i es va estrenar a la ciutat de Nova York el 5 d'abril de 1987. L'obra es va compondre pensant en el difunt pare de Glass i es va convertir ràpidament en una de les seues obres més populars.Instrumentació: violí solista, dues flautes (un piccolo que dobla), dos oboès, dos clarinets B ♭, clarinet E, clarinet baix, dos fagots, quatre trompes, tres trompetes, dos trombons tenor, trombó baix, tuba, timbals, tambor, bombo, caixa xinesa, triangle, plats, arpa i cordes.

1987

Concert per a violí n.1

1r moviment

2n moviment

3r moviment

Moltes gràcies!

10

11

Imatges

WEBGRAFIA