Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Significat i ús

Forma: VERBS -AR

Forma: VERBS -IR

Imperfet d’indicatiu

Ara que ja coneixes el present d’indicatiu et presentarem l’imperfet d’indicatiu. Si saps utilitzar el present d’indicatiu de seguida sabràs utilitzar aquest passat.

Aniràs trobant àudios com aquest al llarg de tota la presentació, escolta'ls, t'ajudaran a entendre-ho tot molt millor! Som-hi!

Què volem dir quan fem servir l’imperfet d’indicatiu?

Descrivim fets no acabats “ALLÀ”

[ALLÀ]

Com nevava!

[AQUÍ]

Com neva!

L'imperfet d'indicatiu té una relació molt estreta amb el present d’indicatiu. Tots dos posen el focus en el procés i no pas en el final del fet.


Quan diem: “com neva!”, presentem un fet com a no acabat. Quan diem: “com nevava!” també presentem un fet com a no acabat, en procés. Tant amb el present d'indicatiu com amb l'imperfet no ens fixem en el final de l'acció, és a dir, no diem si deixa de nevar o no.

Amb el present d'indicatiu presentem fets actuals. Presentem fets “aquí”, és a dir, dins de l’espai actual del parlant. L’imperfet d’indicatiu trasllada aquesta perspectiva i la “desactualitza”, és a dir, presentem fets “allà”, fora de l’espai actual de qui parla.

Com veus, la nena que diu "com nevava", veu l'escena allà, dins el núvol.

Què volem dir quan fem servir l’imperfet d’indicatiu?

Qualitats de les coses/persones:
- La Blanca tenia els cabells negres.

Situacions regulars:
- Cada dia em llevava a les sis.

Situacions momentànies:
- Les estudiants eren a classe, la professora explicava i elles escoltaven.

Ens
divertíem molt quan estàvem junts.

Ens divertim molt
quan estem
tots junts.

PRESENT > FETS ACTUALS > [AQUÍ]


IMPERFET > FETS DESACTUALITZATS > [ALLÀ]

Presentar fets situats "allà", fora de l'espai actual del parlant, ens permet parlar de fets del passat.

Presentar fets no acabats en el moment del qual es parla permet contemplar les escenes des de dintre, com si les estiguessis vivint en el moment en què parles, sense posar el focus al final.

Quan diem "Ens divertíem molt quan estàvem junts" estem mirant aquell fet allà i no donem informació sobre el final.

Amb l’imperfet d’indicatiu, podem parlar de: qualitats de les coses o les persones, "la Blanca tenia els cabells negres"; situacions regulars “cada dia em llevava a les sis”; o situacions momentànies "les estudiants eren a classe, la professora explicava i elles escoltaven".

Fixa’t que aquests usos també els tenim amb el present d’indicatiu.

Observem què passa amb cadascuna de les conjugacions:

verbs -ar

Com es forma l’imperfet d’indicatiu?

verbs -er / -re

verbs -ir

Com ja saps, classifiquem els verbs segons si acaben en a erra, primera conjugació, e erra o erra e, segona conjugació, i i erra, tercera conjugació. En aquesta presentació aprendràs com es formen els verbs de la primera i de la tercera conjugació. Més endavant, trobaràs l'explicació sobre els verbs de la segona conjugació. Comencem amb els verbs que acaben en a erra, la primera conjugació: som-hi!

verbs -ir

jo
tu
ell/a - vostè
nosaltres
vosaltres
ells/es -
vostès

parlava
parlaves
parlava
parlàvem
parlàveu
parlaven

anava
anaves
anava
anàvem
anàveu
anaven

PARLAR

ANAR

VERBS -AR: tots són REGULARS

Pel que fa a la forma dels verbs que acaben en a erra, tots són regulars. Això vol dir que tots segueixen el mateix patró. Mira el verb parlar: parlava, parlaves, parlava, parlàvem, parlàveu, parlaven. És igual que el verb anar: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven.

Fixa’t que hem marcat la vocal tònica, la que pronunciem amb més força, amb lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions que es repetiran amb tots els verbs que acaben en a erra.

Fixa’t, també, que hi ha lletres que es repeteixen i repetiran en totes les formes verbals que aprenguis en català: les formes de la segona persona tu, sempre acaben en essa; les de nosaltres, en ema; les de vosaltres en u; i les de ells/elles/ vostès en ena.

OBRIR

jo
tu
ell/a - vostè
nosaltres
vosaltres
ells/es -
vostès

obria
obries
obria
obríem
obríeu
obrien

VERBS -IR

El verb dir, tot i que acaba en -ir es considera de la segona conjugació.

Et recordes dels verbs obrir, dormir, decidir? Són verbs de la tercera conjugació. Els verbs de la tercera conjugació són els que acaben en i erra.

Pel que fa a la forma dels verbs que acaben en i erra, tots segueixen el mateix patró. Mira el verb obrir: obria, obries, obria, obríem, obríeu, obrien.


El verb dir, tot i que acaba en i erra, es considera de la segona conjugació, aprendràs com es conjuga més endavant.


Fixa’t que hem marcat la vocal tònica, la que pronunciem amb més força, amb lletra més gruixuda i en color taronja les terminacions que es repetiran amb tots els verbs que acaben en i erra.

Moltes gràcies per la teva atenció!
Ara toca practicar-ho molt!

Material inspirat en la Gramática básica del estudiante de español (editorial Difusión) i en Qué gramática enseñar, qué gramática aprender? (biblioteca Edinumen).

Marta Company Sanchez, amb el suport de l’equip de Gramàtica Cognitiva del CPNL i la inestimable ajuda de Lourdes Miquel i Carles Vilches.

Il·lustracions: Montserrat Batlle Casanovas.