Charles Baudelaire

començar

(BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller)

Com, en allò que sempre s'ha considerat roí,Baudelaire hi troba plaer i bellesa

CharlesBaudelaire

Bibliografia

Poemes comentats

Biografia

Introducció

A internet

Cites

Índex

L’obra Les flors del mal va ser censurada en alguns poemes. Jordi Llovet en la seva nova versió catalana els ha reunit tots. Cliqueu per llegir els fragments que hem seleccionat de la seva introducció al poemari.

Introducció

1857

1845

1842

1827

1821

Biografia

1857: surten a la venda Les fleurs du mal, serà jutjat per aquest llibre i se l'obligarà a la supressió de sis poemes.Deu anys més tard, mor el 31 d'agost a París

1845: crisi que el porta a voler suïcidar-se

S'enamora de la mulata Jeanne Duval. Tirada irreprimible i dandi a envoltar-se de mobles i objectes luxosos, que el fan endeutar-se

10 de febrer: mor el seu pare.Tindrà un padastre amb qui es portarà molt malament

9 d'abril neix Charles-Pierre Baudelaire a París

Bibliografia

faríeu, arrecerats en reservat palau, néixer sonets a mils al cor de molts poetes: als vostres ulls submisos, molt més que cap esclau. (A una dama criolla)

Quina explosió de calor dins d’una fosca Sibèria! (Cançó de la tarda)

Vull explicar-te, oh blana encantadora!, tot allò bell que adorna la teva joventut; jo vull pintar-te la bellesa en què s’uneixen infància i maduresa. (El vaixell airós)

Oh fangosa grandesa! Ignomínia sublim! (Spleen i ideal XXV)

El poeta és semblant a aquest príncep dels núvols que coneix la tempesta i es mofa de l’arquer; exiliat pel terra, enmig de les xiulades, les ales de gegant no el deixen caminar. (L’albatros)

La meva joventut va ser només una tempesta foscatravessada, aquí i allà, per lluminosos sols; la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa, que el meu jardí és desert de fruits assaonats. (L’enemic)

Per aixecar un pes tan feixuc, Sísif, caldria el teu coratge! encara que hi posem molt de mestratge, immens és l’Art, el Temps és curt. (La mala sort)

Cites

Entén això: cal estimar, sense manies, el pobre, el pèrfid, el boig i l’esguerrat, per poder fer a Jesús, quan passarà, catifa triomfal amb molta caritat. (El rebel)

¿ Què em fa que siguis assenyada? Sigues bonica i trista! Les llàgrimes donen encant al rostre teu, com el riu fa més bell un paisatge, fa joves les flors la maltempsada. (Madrigal trist)

A tocar del cementiri, la taverna (Una taverna alegre)

Màscara o ornament, salut! Adoro ta bellesa. (L’amor per la mentida)

El cor se’m va espantar de sentir enveja d’aquella gent corrent cap a un abisme estès i que, embriacs de pròpia sang, en suma s’estimaven més que la mort, la pena; l’infern més que el no-res. (El joc)

Sovint la música m’agafa com ho faria un mar! (La música)

Jo sóc ferida i sóc punyal, la galta i la plantofada. Sóc el cos i sóc el mal, la víctima i el botxí! (L’heautontimoroumenos)

horror, crim i follia! –Pàl·lida margarida! ¿no ets, com ho sóc jo, un sol tardoral, tu, la tan blanca, la freda Margarida! (Sonet de tardor)

Cites 2

Al lector

Recolliment

Els cecs

Tristeses de la lluna

Poemes

Los cinco poemas más representativos de Baudelaire

Charles Baudelaire

11 grandiosos poemas de Charles Badelaire analizados

Introducció al simbolisme

A internet