Literatura catalana de la clandestinitat i la resistència

Literatura catalana de la clandestinitat i la resistència (1939-1975)

Llengua Catalana i Literatura, 4t d'ESO

1975Mort del general Franco.Final del franquisme i inici de la Transició Democràtica

1936Inici de la Guerra Civil Espanyola

1939Final de la Guerra Civil i inici del règim franquista

La dictadura franquista: context històric

1931Inici de la Segona República Espanyola

El general Francisco Franco anuncia el final de la guerra l'any 1939

Les etapes del franquisme

• 1939-1953: repressió dels vençuts (bàndol republicà). S'aboleix la llibertat d'expressió i associació, es crea un poder militar autoritari, es suprimeixen les institucions autonòmiques i es prohibeix l'ús públic de la llengua catalana.
• 1953-1962: el règim franquista aconsegueix cert reconeixement internacional. S'inicia una certa recuperació econòmica a Catalunya i un fort creixement demogràfic.
• 1962-1975: formació d'associacions antifranquistes que reivindiquen el dret a la llibertat d'expressió, la recuperació de la democràcia i de les autonomies, i el dret a l'ús públic de la llengua catalana.

Cartell de propaganda franquista contra les llengües regionals

Els dos exilis

• Uniformització cultural i lingüística mitjançant un programa d'espanyolització.
• Prohibició de qualsevol manifestació cultural o artística que no fos considerada pròpiament "espanyola".
• Impossiblitat de publicar escrits o obres en català i prohibició de la llengua catalana en l'àmbit públic.Doble exili:
• Exili exterior: Un gran nombre d'escriptors en llengua catalana es van exiliar a l'estranger, ja que a Catalunya estaven completament silenciats i havien perdut els mitjans de comunicació amb el seu públic.
• Exili interior: Els autors que van quedar al país, tenien absolutament prohibit publicar. L'edició de llibres en català no es va recuperar del tot fins que s'acabà el franquisme.

La poesia durant l'època franquista

La repressió del règim franquista no va frenar el conreu del gènere poètic. Tanmateix, l'obra de la majoria d'autors no va ser publicada fins als anys seixanta, època en què l'edició en català va començar a recuperar-se i va sorgir el moviment de la Nova Cançó. Va ser aleshores quan alguns poetes reberen reconeixement públic i se'ls va considerar salvadors de la llengua i de la tradició literària.Els temes principals de la poesia de l'època franquista són:

• La mort, des de diferents punts de vista. L'absència, la soledat, la destrucció, la mort de familiars i amics, etc.
• La pàtria, ja que la Guerra Civil representà la destrucció de la pàtria: la cultura, la llengua, la llibertat...
• La realitat social: repressió, exili, pobresa, esperit de revolta...
• Els sentiments de la postguerra: tristesa, enyorança, por, solitud...

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Salvador Espriu: símbol de la resistència

• Símbol de la resistència de l'exili interior.
• Crea una obra extensa i consistent amb l'objectiu de salvar la llengua.
• Neix a Santa Coloma de Farners (Girona), però els seus pares eren d'Arenys de Mar, on hi manté un fort vincle.
• La guerra i la mort dels seus amics el marquen profundament i passa a dur una vida discreta i solitària.
• A partir dels anys 60 comença a divulgar la seva obra en defensa de la llengua, les llibertats, la justícia, la pau i el diàleg.

• Faceta de l'autor més cívica i vinculada amb la reflexió social i política.
• El títol del llibre La pell de brau fa referència a la similitud entre una pell de brau oberta i la forma de la península Ibèrica.
• Per anomenar Espanya empra la paraula Sepharad, que és el nom que utilitzaven els jueus hispànics (sefardites).
• Sepharad és el símbol de la diversitat de cultures, llengües i tradicions que ara es veu amenaçada per la repressió franquista.
• Actitud del poeta de resistència, però també de pau i diàleg.

Sinera és Arenys llegit al revés. Faceta de l'autor més lírica i lligada als sentiments.Aquest mite respresenta tres coses:

• El paradís perdut de la infantesa
• La pàtria perduda
• Un lloc de repòs per als morts

El poeta evoca elements com el paisatge, el pas del temps, els sentiments de pèrdua, la dessolació de la postguerra, la incertesa de futur, i la mort.

L'obra d'Espriu: el mite de Sinera i La pell de brau

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)

Miquel Martí i Pol: el poeta de la realitat social i l'experiència

• De família humil, als 14 anys comença a treballar en una fàbrica.
• Als 19 anys agafa tuberculosi i es passa un any al llit. És llavors quan descobreix els poetes catalans.
• La seva realitat social, de classe obrera, el porta a fer una poesia social i crítica, parla sobre la vida dels treballadors, les desigualtats econòmiques i la manca de llibertats.
• A partir del 1969, quan contrau una esclerosi múltiple, comença a fer una poesia més personal i íntima sobre la malaltia, la solitud, la mort i l'amor.
• Obra: destanquem La fàbrica (1972), Quadern de vacances (1976) i Estimada Marta (1978).

Obres més significatives:

• Cròniques de la veritat oculta (1955), de Pere Calders
• Vint-i-dos contes (1958), de Mercè Rodoreda
• La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda
• Mecanoscrit del segon origen (1974), de Manuel de Pedrolo

La narrativa durant l'època franquista

• Impossibilitat de publicar en català.
• A partir de 1955 alguns contistes i novel·listes reinicien la seva activitat literària.
• Es comencen a publicar obres, que demostren que la tradició no s'ha perdut i que hi ha esperances per la narrativa, però encara sota el control de la censura.
• Als anys cinquanta i seixanta s'incorporen noves tècniques i continguts que ja havien triomfat a Europa i Amèrica (la novel·la psicològica, el realisme màgic, la novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra).

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Girona, 1983)

Mercè Rodoreda, la gran novel·lista del segle XX

• Tot i que només va anar a l'escola fins als nou anys, va adquirir una formació literària important gràcies als seus avis i pares.
• Als vint anys va començar a publicar narracions curtes en revistes i diaris.
• Als trenta anys va publicar la seva primera novel·la, Aloma (1938).
• En acabar la Guerra Civil es va haver d'exiliar, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra.
• L'any 1958 va publicar Vint-i-dos contes i, a partir d'aquest any, va publicar cinc novel·les més, entre les quals destaquen La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974).

La plaça del Diamant

• Novel·la innovadora amb un estil singular i original.
• La veu narrativa: és la veu de la protagonista, que narra els fets en forma de confessió (caràcter monòton, impotent, resignat).
• Rodoreda aprofundeix en el caràcter i la psicologia dels personatges, en el seu món interior.
• Ús d'elements simbòlics: flors (joventut), jardí (infantesa), coloms (submissió de la dona), etc.
• Ambientació en llocs concrets de Barcelona i en èpoques precises.
• Novel·les protagonitzades preferentment per dones que pateixen els efectes de la societat masclista.

Pere Calders (Barcelona, 1912 - Barcelona, 1994)

Pere Calders, el renovador del conte

• Des de jove es va interessar pel dibuix i la literatura.
• Va treballar en diversos diaris i revistes on va publicar articles, contes i il·lustracions.
• L'any 1936 va publicar el seu primer recull de contes: El primer arlequí.
• L'any 1937 es va inscriure com a voluntari de l'exèrcit republicà, i amb l'inici de la batalla de Terol va ser mobilitzat al front. Fruit d'aquesta experiència escriví el llibre Unitats de xoc (1938).
• El 1939 es va exiliar a Mèxic.
• Va emprar la tècnica del realisme màgic en els seus contes, ja que narra una realitat farcida d'elements màgics
• Obra: destaquem el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955) i la novel·la L'ombra de l'atzavara (1964).