Habitatge, infància i salut

Març 2021

Objectius de l'estudi

Identificar les situacions de vulnerabilitat i exclusió residencial dels infants.

Explorar els efectes de l’exclusió residencial en la salut dels infants.

03

02

Conèixer i descriure la situació de l’habitatge dels infants de la Xarxa de Centres Socioeducatius (XaCs) de Fundació Pere Tarrés.

01

04

05

Valorar els efectes de la crisi sanitària i social derivada del COVID-19 sobre les condicions de vida, l’habitatge i la salut dels infants.

Orientar els centres socioeducatius en l’atenció a la salut de la infància en situació de risc d’exclusió residencial.

Metodologia

03

02

01

04

Centres

24 Centres de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Famílies

176 famílies enquestades

Educadores

1 GD amb 4 educadores i 1 educador

Infants

1 Taller amb 3 infants i 1 educador

LLARS AMB INFANTS - DADES ESPANYA

La presència de menors incrementa el risc de caure en l’exclusió social

El risc és més gran en les llars monomarentals

de les llars amb menors tenen problemes per asssumir el pagament de serveis bàsics de l’habitatge

La pobresa pot generar seqüel·les importants quan aquesta es dona en edats primerenques

6%

7%

de les famílies amb infants té deutes relacionats amb l'habitatge, enfront del 2% de llars sense infants

Hi ha una relació directa entre la qualitat de l’habitatge i la salut dels infants

16% de les llars pateix pobresa energètica

12%

enfront del 7% de llars sense infants

13%

dels infantsviuen en habitatges inadequats

dels infants viuen en habitatges insegurs

LES FAMÍLIES VULNERABLES DELS CENTRES

lloguen una habitació

Són famílies amb només la figura de la mare, monomarentals

viuen amb uns ingressos mesuals per sota dels 700 euros

ocupen un habitatge

64% no tenen ingressos procedents de feines regulars

31%

Cobra la Renda Garantida

75%

han vist disminuït els seus ingressos com a conseqüpencia del COVID-19

65%

25%

de les famílies ha canviat de residència els últims 4 anys per motius econòmics, però, d'aquestes, el 29% ha hagut de canviar amb el Covid-19

52%

41%

dels ingressos provenen de prestacions

ha vist afectat el pagament de les despeses de la llar com a consequència del Covid-19

10%

8 %

46%

Considera que està en risc de perdre el seu habitatge

74%

Declara tenir dificultats per pagar l'habitatge

6%

Viuen en un habitatge social

65%

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

03

Les condicions de l'habitatge de les famílies vulnerables del centres socioeducatius

Impacte de l'habitatge en la salut dels infants

Característiques de l'habitatge amb un fort impacte en la salut dels infants

info

info

info

info

info

info

Inestabilitat residencial i pèrdua

Convivència forçada

Amuntegament

Ocupació

Despeses i condicionament del pressupost

Qualitat de l'habitatge

EstudisNoves dades que aporta l'estudiMalalties respiratòries/asmaExposició a fumsExposició a alergènicsEfectes psicològics com ara l’estrèsAccidentsAlimentació, higiene i l’activitat física.Relacions amb els iguals: estrès, ansietat L’estigma de la pobresa: estrès, ansietat, vergonya, culpabilitat“Tot el que tingui a veure amb la pobresa en general, nens i nenes al mateix grup del col·legi, per exemple, de dir-li a una nena “es que tu ets pobre” Tu imagina’t, segons quin habitatge no hi ha un espai de dutxa. Dons has d’anar motxilla cap aquí i cap allà....Una sèrie de dinàmiques que el nen aprèn a viure”

EstudisNoves dadess que aporta l'estudiTransmissió de malalties infecciosesConflictes matrimonials que a la vegada afecten a l’infantFalta d’espai personal/d’intimitatEstrèsConflictesEstigmaIntimitat i falta d’espai personal: depressióAutocontenció del joc i de l’expressivitatEfectes al joc simbòlicConvivència forçada i conflicte.Consum excessiu de pantallesConductes sexualitzadesDescans i son (espais inadequats pel descans)“La falta d’habitacions i falta d’intimitat va molt relacionat amb l’adolescència i la pre-adolescència. I això si que ho manifesten molt els joves. Manifesten no tindre un espai propi. De fet fan dels espais que oferim nosaltres els seus espais. Passa que a vegades no volen ni marxar –del centre- “És que és el meu espai”

EstudisNoves dades que aporta l'estudiIntimitatRisc per la integritat física dels infantsAbusos sexuals i físics: Por, inquietud, angoixaIntimitat: depressióAuto contenció del joc i de l’expressivitatAuto aïllamentConsum de pantalles“En el cas de pisos compartits hem vist que els nens s'han fet més addictes a les pantalles del que ja eren. Hi ha molta addicció a mòbils, a pantalles. I al viure en pisos compartit, per no fer soroll, per no molestar la família que viu a l'altra habitació, molts nens s'han vist "obligats" a ficar-se en l’habitació. I què fan? Doncs mòbil, mòbil, mòbil. I arriba finalment a afectar i crear una addicció important.”

EstudisNoves dades que aporta l'estudiEfectes en l’escolarització, activitats i grups d’igualsSensació de vulnerabilitatPorFalta d’arrelamentSilenci i malestar: autolesions, riscs intents autolíticsAngoixa no expressadaNerviosismeVergonya“En general nosaltres fem l’acompanyament amb les famílies. Amb els infants no es tracta gaire. Amb el nens no es que no es vulgui, és que es un tema del que no parlen. Es fa difícil treure un tema que no es parla i a més treballar-ho de forma emocional."" “Els adolescent no parlen explícitament de que els han fet fora de casa o de que han d’ocupar sinó que[ho expliquen com que ]canvien de casa: es muden, es traslladen ...Con que són adolescents jo no sé si ho expliquen com que els hi fa vergonya i no volen compartir aquesta mancances o ho viuen d’aquesta manera. "

EstudisNoves dades que aporta l'estudiNeguitEstigmaHigiene“Hi ha bulling a l’escola cap al nens i nenes que viuen en un llar ocupada.[L’ocupació]no és una sola problemàtica, sinó que es van derivant problemàtiques de la mateixa [situació relacionada amb l’habitatge]

EstudisNoves dades que aparota l'estudiAlimentacióAlimentació: reducció d’àpatsAtenció bucodental o oftalmològica al no poder assumir les despeses del dentista o la compra d’ulleres“Aquí cada família posa en la balança diferents coses. Pagar el lloguer o la hipoteca (...) o alimentació i altres necessitat bàsiques. Alguns decideixen pagar el pis. I desprès hi ha famílies que diuen “jo, aquesta forma de viure em fa vergonya o no vull formar part d’aquest assistencialisme" i decideixen assessorar-se sobre el tema de deixar de pagar el pis."

Les cases posen tristos als infants quan estan trecandes, brutes i són petites

Ets sents malament si a 'escolal li diuen a un nen: “Quin fàstic de casa que tens. És molt petita!"

Què els passa als infants quan no es pot pagar la casa?

Es queden sense casa i han de viure en un hostal.

T'ajuda la treballadora social

RECOMANACIONS

01

Regulació per l'abaratiment dels preus de l'habitatge

02

Més prestacions pel pagament de l'habitatge i despeses de les llars amb infants

03

Potenciar el dret a l'habitatge digne dels infants

04

Atenció a la salut mental dels infants en risc residencial

05

10

07

Acompanyar les famílies durant els processos de desnonament

08

Desenvolupar protocols per les famílies i infants en risc de pèrdua de l'habitatge als centres educatius

09

06

10

Accions prioritàries per al benestar dels infants i adolescents

Millora la detecció i atenció dels abusos infantils

Promoure espais fora de l'habitatge pel joc, la tranquil·litat i l'estudi

Incrementar el nombre de centres socioeductius i la coordinació amb escoles, serveis socials i agents del teorritori

Impulsar les activitat de vacances i participació en espais de lleure

www.peretarres.org/consultoria-estudis

cie@peretarres.org

Moltes gràcies