Casa Duran i Sanpere

9

8

17

13

1

16

3

10

6

5

14

12

2

11

7

15

4

1. El rebedor Ens introdueix a l’atmosfera decimonònica de la casa. Està presidit per una pintura a l’oli de la Mare de Déu del Bon Consell, patrona de la família, que és còpia del segle XVIII (1797) d’un gravat anterior, possiblement del segle XVI. El rebedor, que rep la llum d’un pati interior, serveix de distribuïdor, d’una banda cap a la part noble de la casa i, de l’altra, al darrere, cap a la part més funcional i habitada.

2. El despatx El despatx. D’Agustí Duran i Farreras i, després, d’Agustí Duran i Sanpere. Contenia, bàsicament, la biblioteca jurídica i l’arxiu familiar. S’obre al rebedor i comunicava per una escala amb el despatx de registrador de la propietat, que era situat a la planta baixa de l’edifici. D’entre el mobiliari destaca la taula del segle XVII de tradició catalana re- naixentista

3. La saleta Dóna entrada a la part noble de la casa. El paper de la paret, el llum, l’enrajolat i els cortinatges són els originals. El mobiliari, en canvi, ha sofert alguns canvis posteriors.

4. La cambra alegre Denominació familiar que rebia el dormitori d’hivern d’estil isabelí, amb la tradicional sala, l’alcova i la llar de foc. Es conserva pràcticament tal com era l’any 1914, en què va morir Agustí Duran i Farreras. Està construït sobre els porxos del carrer Major, fet que li dóna una bona panoràmica sobre el carrer.

5. El saló Estança conservada intacta, re- servada per a grans ocasions. Està presidida per dos retrats fotogràfics familiars, ricament emmarcats seguint la tradició romàntica de l’època. D’una banda, els avis paterns d’Agustí Duran i Sanpere: l’advocat i alcalde de Cervera, Jeroni Duran i Massó, i la seva muller, Joaquima Farreras i Montaner, de Ca Capellades. I, de l’altra, els avis materns de la muller d’Agustí Duran i Farreras, Elisa Sanpere i Labrós: el notari barceloní Nicolau Labrós i Ferrer i la seva muller, Carme Inglés i de Torres, que va ser padrina d’Agustí Duran i Sanpere

6. La cambra blava Denominació familiar donada al dormitori principal constituït per cambra i alcova. La cambra, que conserva el mobiliari tapissat de seda blava, un cop tan- cada la porta que l’unia amb l’alcova podia servir, en casos excepcionals, d’ampliació del saló. L’armari rober i el llit amb dosser de xicranda pintada de negre són els mobles més valuosos de la casa. A l’alcova hi ha el bressol d’Agustí Duran i Sanpere que, anys després, aquest destinà a la seva filla petita.

7. El vestidor L’alcova de la cambra blava comunicava amb un vestidor o recambra que, per un estret passadís (el laberint), desembocava al rebedor. Aquest vestidor era reservat a les tasques del servei domèstic, d’aquí la senzillesa de paviments i decoració de l’estança, i era on es planxava i plegava la roba.

8. El corredor Introdueix a la part més funcional de la casa que habitualment era habitada. És l’eix que comunica el dormitori, la cuina, el menjador, la capella, la galeria i, al fons, el terrat.

9. La camilla Denominació que rebia el dormitori, la cambra del qual servia de menjador d’hivern per la seva proximitat amb la cuina. D’aquí la camilla i el trinxant. A banda i banda de l’alcova hi ha els vestidors.

10. El dormitori Originàriament era el dormitori de les filles d’Agustí Duran i Farreras. A la postguerra, va ser habilitat per a Agustí Duran i Sanpere i la seva muller Hermínia Grau i Aymà. Actualment s’hi ha instal·lat un Punt d’Interpretació de la Casa Museu amb la projecció d’un audiovisual sobre l’espai domèstic i la vida familiar dels Duran, i uns plafons informatius sobre la trajectòria vital i professional del que va ser màxim promotor del museu: Agustí Duran i Sanpere

11. La cuina Cambra amb llar de foc i cuina econòmica que conserva l’estructura i enrajolat originals. Comunica amb el rebost i amb el dipòsit de l’aigua que s’omplia amb càntirs de l’aigua de la font del carrer Major. Una escala puja al segon pis de la casa, reservat inicialment al servei. En aquest pis es feia la matança del porc, s’hi elaboraven els embotits i s’hi preparaven els pernils. També s’hi feia el sabó.

12. Lestudi Aquesta habitació, habilitada com a despatx de treball, conserva una interessant col·lecció d’objectes relacionats amb la vida profesional d’Agustí Duran i Sanpere: des de la biblioteca a antigues càmeres fotogràfiques, de filmació i un estereoscopi. Entre les prestatgeries hi podem trobar alguns dels regals que s’intercanviaven Agustí Duran i Sanpere i els seus col·legues que, so- vint, jugaven amb reproduccions històriques tan del seu gust.

13. La capella Oratori familiar, d’estil neogòtic francès, on se celebrava missa per Sant Agustí i on es van casar alguns membres de la família. Obra del que va ser pintor de renom Antonio Béjar, les pintures dels àngels són retrats dels tres fills d’Agustí Duran i Farreras: Agustí i Montserrat a banda i banda de l’altar i Joaquima sobre la porta de l’entrada. També hi figuren, als costats, els sants patrons del matrimoni, Sant Agustí i Santa Elisa.

14. El menjador Menjador d’estil alfonsí con- servat tal com era originàriament. Mercès a la llar de foc, també servia de lloc d’estada a l’hivern. Els dobles cortinatges i els paravents l’aïllaven de la galeria i del corredor. Els quadres de les vaques, record d’un viatge a Holanda, no s’adiuen amb el mobiliari però són una prova de la insensibilitat de la burgesia de l’època que, sovint, imposava la preferència sentimental a l’estilística.

15. La cambra de la padrineta Dormitori habitat per Elisa Sanpere i Labrós, mare d’Agustí Duran i Sanpere, durant els darrers anys de la seva vida, i on morí el 1949.

16. La galeria Construïda sobre un angle del terrat. Era el lloc més habitat durant l’estiu. D’acord amb la funció de terratinents dels propietaris, també havia servit per penjar raïms, assecar figues i guardar ametlles.

17. El terrat Originàriament, era una terrassa mig enjardinada. Dóna sobre la barbacana, la muralla i el passeig del Portalet. Al bell mig hi ha una cisterna que proveeix d’aigua fresca la casa. Des del terrat es pot veure, a l’altre costat de la vall, el Mas Duran, torreta feta construir per Agustí Duran i Sanpere arran del seu casament, el 1924, i que va utilitzar fins a la guerra.