Want to make creations as awesome as this one?

Projecte col·laborati de les es escoles de primària de Sabadell sobre el paper de la dona en el món científic en format d'eix cronològic.

Transcript

Científiques és un projecte col·laboratiu sobre el paper de la dona en la ciència al llarg de la història, treballat per 8 escoles de primària de Sabadell. El projecte s'emmarca en el projecte #STEAMSabadell de foment de les disciplines científiques en clau de gènere.

CENTRES

PROJECTE

AMADEU VIVES

CAN DEU

CALVET D'ESTRELLA

CAN LLONG

CIFUENTES

ESPRONCEDA

CREU ALTA

TARLATANA

1867 Marie Curie

1900

Antiguitat

0001 Història antiga - eix cronològic.

0100 50Dones Científiques de la Història

0306 Hypatia

1000 Dones rellevants de la història antiga

1700 Dones rellevants del segle XVIII.

1718 Gaetana Agnesi

1800 Eix cronològic segle XIX

1815 Ada Lovelace

1820 Florence Nightingale

1852 Letitia Geer

1865 Emma Lilian Todd

1875 Mireva Malic Einstein

1866 Mary Anderson

1887 Beulah Louise Henry

1885 Olive Wetzel

1887 Hedwig Kohn

1977 Maryan Mirzhakani

2000

1900

1900 Segle XX Eix cronològic.

1904 Florencia Parpat

1905 Diverses dones segle XX

1906 Grace Hopper

1920 Biografies de dones científiques.

1920 Rosalind Franklin

1934 Jane Goodall

1940 Diverses dones segle XX

1950 Teresa Riera

1959 Ameenah Gurib

1960 Diverses >1960

1972 Garet

2000 Eix cronològic

1909 Rita Levi

1910 DorothyCrowfoot

1912 Shieng Shuun Wu

1914 Hedy Lamar

1931 Serafina Poch

2000 Perfil Dona Científica

2021

2010

2000 Tabla periòdica de les científiques.

2020 Rol de la dona i la ciència

2021 Dia de la dona i la ciència

2020 Dones Científiques - exposició

2020 11 de febrer - Scattergories dones.

11 de febrer 2021 Dia Internacional de la Dona i la Ciència

Història antigua

Torna a l'índex

50 Dones Científiques

Torna a l'índex

Clica aquí per accedir al document

0370 Hypathia i altres

Torna a l'índex

Dones rellevants del primer mil·leni

Torna a l'índex

1700 Eix cronològic segle XVIII

Torna a l'índex

Gaetana Agnesi

Torna a l'índex

Maria Gaetana Agensi va nèixer el 16 de maig de 1718 i va viure 80 anys. Va tenir 20 germans i des de ben petita va destacar per la seva intel·ligència. Amb només 7 anys ja parlava el francés, el llatí, el grec i l’hebreu, i amb només 9 va publicar un discurs en llatí en defensa del dret a les dones a tenir una educació acadèmica.És una de les dones més citades en la historia de les matemàtiques. Li van proposar ser professora de matemàtiques a la Universitat de Bolonya, fet ben estrany doncs en aquella època es va permetre anar a la universitat a molt poques dones, però ho va rebutjar. L’any 1748 va publicar el manual Instituzioni analítiche ad uso della gioventù italiana, que és considerat el primer llibre de text que va tractar conjuntament el càlcul diferencial i el càlcul integral.

Torna a l'índex

1800 Eix cronològic segle XVIX

Ada Lovelace

Torna a l'índex

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, va néixer a Londres el 10 de desembre de 1815. La seva mare, amoïnada per a que no seguís els passos del seu pare, el poeta Lord Byron, la va orientar cap el món de les ciències. Només amb 12 anys va publicar el llibre “Flyology”, en el que estudiava les característiques de les ales dels ocells per poder comprendre el vol i poder arribar a volar.Va destacar en matemàtica i tecnologia. Va col·laborar amb la matemàtica Mary Sommerville, però és sobretot recordada per el seu treball amb Charles Babbage i la seva màquina analítica. L’Ada, amb la seva gran imaginació, va trobar nous usos a la màquina i va crear el que es considera el primer algorisme creat per programar un ordinador. Per això se la considera la mare de la programació.

Florence Nithingale

Torna a l'índex

Florence Nightingale(1820-1910) és considerada la mare de la infermeria moderna. Va defugir de la seva funció social com a esposa i mare i, amb l’ajuda d’un pare d’idees avançades, va dedicar la seva vida a la infermeria i a les reformes socials. Va fer d’infermera en la guerra de Crimea, on es va convertir en una heroïna que la premsa anomenava la dama de la llum.Les seves idees van produir una millora revolucionària en la qualitat del servei sanitari a l’exèrcit britànic i en la formació del personal sanitari femení. També va aconseguir millorar i estendre a tothom l’atenció sanitària, va eixamplar el món professional de les dones, va lluitar contra la desnutrició a la Índia i va contribuir a abolir lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones. A més, era una bona escriptora i divulgadora. Va ser la primera dona en rebre l'Orde del Mèrit del Regne Unit.

Letitia M Geer

Torna a l'índex

Letitia Mumford Geer és una infermera i inventora nascuda a Nova York el 1853. L’invent per el que és recordada és la xeringa de mà, tal i com la coneixem ara, doncs abans de la seva patent calien les dues mans per a fer servir una xeringa. Tot i que ara es fabriquen amb materials diferents, el seu invent no ha estat millorat ni superat des del 1899, any en el que el va patentar. Aquesta millora va suposar un canvi significatiu en el treball del personal sanitari.En la seva època només un 1% de les patents concedides als Estats Units eren per a dones. Tradicionalment, les invencions de les dones eres registrades sota el nom dels seus marits! A més, a les dones se’ls hi demanava moltes més proves de que elles eren qui realment havia ideat l’invent.

Emma LilianTodd

Torna a l'índex

Emma Lilian Todd va néixer al 1865 i va morir al 1937. Va ser una inventora dels Estats Units considerada la primera dona que va dissenyar avions. No va poder estudiar mecànica de forma oficial i va aprendre tot el que sabia de mecànica de forma autodidacta. Va poder desenvolupar aquesta activitat gràcies a l’ajuda de Margaret Russell Sage, que la va finançar.Abans d’interessar-se per la mecànica va estudiar mecanografia i lleis. També va patentar un invent per aguantar els papers que calia copiar a la màquina d’escriure, i va ser membre de la primera classe per a dones de legislació de la Universitat de Nova York.

Mary Anderson

Torna a l'índex

Aquesta promotora immobiliària, ranxera i viticultura nord-americana va néixer el 1866 i és coneguda sobretot per un gran invent: l’eixugaparabrisa. Va patentar aquest dispositiu automàtic de neteja de la finestra del cotxe al novembre de 1903. De fet ja s’havia intentat un parell d’aquest tipus abans, però el seu va ser el primer en ser veritablement efectiu. Es tractava d’un invent mecànic que s’accionava des de dins del cotxe.Mary Anderson no va patentar cap invent més i es va dedicar a la gestió del negoci immobiliari familiar a Birmingham. Va morir als 87 anys. Curiosament, un del primers eixugaparabrisa elèctric també va ser inventat per una dona: Charlotte Bridgwood, el 1917.

Marie Curie

Torna a l'índex

Maria Sklodwoska (que així es deia) va néixer a Varsòvia el 1867. Sempre va sobresortir en totes les assignatures, però a Polònia, a les dones se'ls vedava l'entrada a la universitat. Per això, va treballar fins a guanyar els suficients diners per marxar a París i matricular-se a la Sorbona. No va defallir fins a aconseguir el seu objectiu: llicenciar-se en ciències físiques i matemàtiques.Poc després coneixeria un dels físics més eminents de França: Pierre Curie. La parella es va casar el 1895 i van tenir Irène, la seva primera filla i futur premi Nobel de Química. Deu mesos després, el juliol del 1898, el matrimoni va mostrar al món el seu gran descobriment: un nou element radioactiu que Marie batejà amb el nom ‘polonium' en homenatge a la seva terra. El 1902 fou capaç de produir un gram de radi pur.

Mileva Maric Einstein

Torna a l'índex

Mileva Maric va ser una matemàtica i física sèrbia nascuda al 1875. Va estudiar a la secció de física i matemàtiques del prestigiós Institut Politècnic de Zurich, on era la única dona del seu curs. Allà va conèixer el famós Albert Einstein i anys després es va convertir en la seva primera dona. Compartien la seva passió per la matemàtica i la música.Després de casar-se amb ell, ella va renunciar a les seves metes professionals, i encara no s’ha aclarit l’abast de les seves contribucions a la obre d’Einstein. S’han trobat però diverses cartes i testimonis que proven que els dos van col·laborar des que es van conèixer fins a la seva separació l’any 1914. També sabem que van escriure diversos articles junts, publicats sota el nom d’ell, i que van elaborar junts la teoria de la relativitat.

Olive Wetzel

Torna a l'índex

Olive Wetzel Dennis (1885-1957) va ser la segona dona en obtenir el grau d’enginyeria civil a la Universitat de Cornell, títol que va aconseguir en només 1 any. També era llicenciada en Arts pel Goucher College i tenia un màster en matemàtiques de la Universitat de Colúmbia.Va introduir innovacions en el disseny del ferrocarril que van suposar un canvi en la naturalesa del viatge en aquest mitjà de transport, i que va influenciar després els autobusos i avions. Les seves millores en la comoditat del ferrocarril per als passatgers van ser patentades per la companyia de ferrocarril i el seu nom no apareix en la patent ni els materials publicitaris. Va ser la primera dona membre de l' American Railway Engineering Association i va ser elegida membre de la British Women Engineering Society el 1931.

Beulah Louise Henry

Torna a l'índex

Beulah Louise Henry va ser una inventora estatunidenca nascuda el 1887. Va inventar tants artilugis que es va guanyar el malnom de “Lady Edison”. Va desenvolupar 110 invents, tot i que només en va patentar 49. Alguns dels seus invents més destacats són una màquina de cosir sense bobines i un congelador per fer gelats per buit.Va fundar dues empreses a Carolina del Nord i va treballar com a inventora per l’empresa Nicholas Machine Works durant 16 anys. També va exercir de consultora per diverses companyies que manufacturaven els seus invents, incloent-hi Mergenthaler Linotype Company i la International Doll Company. Va pertànyer a diferents societats científiques i no es va casar mai.

Hedwig Kohn

Torna a l'índex

El 5 d’abril de 1887 va néixer aquesta física, una de les tres primeres dones que va obtenir una capacitació per a accedir a una càtedra a una universitat alemanya. Va obtenir la càtedra abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, però va haver de deixar el seu país d’origen durant el règim Nazi, doncs era jueva. Per aquest motiu va passar alguns anys de penúries fins que finalment va trobar una feina a una universitat dels Estats Units, gràcies a l’Associació americana de Dones Universitàries i a d’altres persones.Va ser professora i investigadora, i va desenvolupar mètodes per a mesurar la intensitat de la llum a partir de fonts de banda ampla i també mitjançant línies d’emissió discretes d’àtoms i molècules. Va escriure nombrosos articles en revistes científiques i va dirigir diversos estudiants i investigadors.

Torna a l'índex

Eix cronològic segle XX

Torna a l'índex

Científiques destacades segle XX

Florencia Parpat

Torna a l'índex

Florence Parpart era una mestressa de casa que vivia a Nova York i que va patentar diversos invents. El 1904 va patentar el seu primer invent: una màquina d’escombrar industrial, que millorava substancialment les versions anteriors i que va vendre a diverses ciutats dels Estats units.El 1914 va patentar una nevera elèctrica, millorant de nou els models anteriors de manera que la seva patent es va estendre per tot el país. És per això que es coneix com a la inventora de la nevera domèstica, tot i que durant uns anys qui es va portar el mèrit va ser el seu marit. Ella mateixa va desenvolupar la campanya de publicitat de l’invent i va dirigir la seva exitosa comercialització.

Grace Hopper

Torna a l'índex

Grace Murray Hopper (1906), és llicenciada en matemàtiques i física i doctora en matemàtiques. Se la considerada una pionera de la programació. Va ser professora fins la Segona Guerra Mundial, quan decidí unir-se a la Reserva Marina dels Estats Units, treballant com a investigadora al Laboratori de Computació de Harvard. Allà va formar part de l’equip de programació de l’ordinador Mark I. El 1949 va començar a treballar a l’Eckert-Mauchly Computer Corporation com a matemàtica d’alt nivell i va formar part del desenvolupament del UNIVAC, el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial.Va ser la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació, i se la recorda sobretot com a la inventora del llenguatge de programació COBOL. El 1954, va ser nomenada la primera directora de programació automàtica de la companyia, i el seu departament va llançar alguns dels primers llenguatges de programació basats en compilador.

Rita Levi

Torna a l'índex

Rita Levi-Montalcini va néixer el 1909. Neuròloga i professora universitària, va ser guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986. El seu pare era enginyer i matemàtic, però pensava que les dones havien de ser mares i esposes i no podien combinar aquests deures amb una carrera professional. Va haver d’exercir la medicina de forma clandestina degut al seu origen jueu. L’expansió del feixisme i la Segona Guerra Mundial la van convertir en refugiada, i en no poder entrar a Suïssa va acabar vivint oculta a Florència. Després de la caiguda del feixisme es va mudar als Estats Units, on va treballar a la Universitat de Washington.Als anys 60 va retornar a Itàlia, on va fundar el laboratori de recerca Instituto Superiore di Sanitá i L’Institut de Biologia Cel·lular del Consell Nacional Italià d'Investigació. També va ser la instigadora de la creació de l'EBRI (European Brain Research Institute).

Dorothy Crowfoot

Torna a l'índex

Dorothy Crowfoot Hodgkin va néixer a una colònia britànica a El Caire el 1910. Va rebre el Premi Nobel de Química l’any 1964. La Dorothy es va traslladar diversos cops i es va criar a Anglaterra. Va estudiar a la Lehman School, on l’ensenyament de les ciències a les noies era limitada. Es va graduar en Química a la Somerville College de la Universitat de Oxford, amb les màximes qualificacions. Durant el seu doctorat es va especialitzar en cristal·lografia, disciplina que va ensenyar fins la seva jubilació. L'any 1965 li fou atorgat el títol de l'Orde del Mèrit concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit, que des de la seva creació el 1901 només havia estat concedida a una altra dona: Florence Nightingale.

Shien Shuung Wu

Torna a l'índex

Chien-Shiung Wu (1912-1997) va ser una física experta en radioactivitat. Els seus descobriments en física van ser tant importants que se l’ha anomenat “la Marie Curie xinesa”, la “primera dama de la Física” o la “reina de la investigació nuclear”. Destaca per dur a terme l’Experiment de Wu, de gran importància doncs contradeia la llei hipotètica de la conservació de la paritat. El Premi Nobel de Física de 1957 va ser atorgat als seus companys per aquest descobriment, però no a ella, que sí va rebre el Premi Wolf de Física 21 anys després.Wu va estudiar a la Xina, on va actuar com portaveu de les protestes estudiantils, i va emigrar als Estats Units per a obtenir el seu doctorat. En saber que la Universitat de Michigan les dones no podien utilitzar l’entrada principal del campus va decidir estudiar a Berkeley. Va treballar en el projecte Manhattan i a la Universitat de Columbia.

Hedy Lamar

Torna a l'índex

Hedy Lamarr, (1914) va ser actriu, productora i inventora. Se l’ha anomenat “la dona més bonica de la història del cinema”, però ha passat a la història per un invent.Hedy era superdotada. Tocava el piano i va estudiar enginyeria, però va deixar els estudis per a ser actriu. Després d’un primer treball al cinema que va ser un escàndol doncs sortia nua, la seva vida es va convertir en una pel·lícula. Va ser obligada a casar-se amb un home ric que venia armes als Nazis. Es va escapar i va arribar als Estats Units, on va adquirir gran fama com a actriu. Durant la segona Guerra Mundial, tot i les resistències, va oferir al govern americà un invent per a xifrar missatges. George Antheil, un músic, la va ajudar a resoldre un problema de sincronització en l’invent i el van patentar junts quan ella tenia 27 anys. L’artilugi es considera el precursor del GPS, la tecnologia sense cables i el wi-fi.

Torna a l'índex

Biografies Dones Científiques

Rosalind Franklin

Torna a l'índex

Rosalind Elsie Franklin (1920-1958) doctora en química, va tenir un paper fonamental en la descripció de l’estructura de la molècula d’ADN, considerat un dels decobriments més importants del segle XX.Després d’estudiar la tècnica de difracció de raigs X a París, va tornar a Anglaterra per a treballar al King’s College de Londres, on va patir algunes dificultats pel fet de ser dona. Allà va obtenir unes imatges de la molècula d’ADN fent servir aquesta tècnica. Maurice Wilkins va ensenyar aquesta imatge sense consentiment a James Watson i Francis Crick, que l’any 1953 van publicar l’estructura de l’ADN. Watson i Crick van obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1962 per la descripció de la molècula i, tot i estar admès que la imatge que els va inspirar va ser la obtinguda per Rosalind Franklin, ella mai no va obtenir aquest reconeixement. De fet, havia mort anys abans degut a un càncer d’ovari, segurament provocat per l’exposició a rajos X en el seu laboratori de rajos X.

Serafina Poch

Torna a l'índex

Serafina Poch va néixer al 1931 a Cerdanyola del Vallès. Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona (1964), es va doctorar amb la tesi Musicoterapia per a nens autistes. Historia de la musicoteràpia. Es considera la introductora de la musicoteràpia a l’estat espanyol.Va treballar a hospitals de Nova Jersey i Nova York amb nens i nenes autistes i esquizofrènics, i durant els anys 70 va treballar a diversos centres de Barcelona. També ha impartit i dirigit cursos de formació i postgraus a diverses universitats espanyoles. És cofundadora de la World Federation of Music Therapy (1983) i fundadora de l’Associació Espanyola de Musicoteràpia (1976) i l’Associació Catalana de Musicoteràpia (1983). També ha participat a diverses associacions internacionals. L’any 2017 fou guardonada amb un premi a la trajectòria pel Grupo Iberoamericano de Investigación en Musicoterapia.

Jane Goodall

Torna a l'índex

Dame Valerie Jane Goodall, nascuda al 1934 a Anglaterra, és doctora en etologia i missatgera de la pau de la ONU. Destaca pel seu treball amb els ximpanzés, que ha estudiat durant 55 anys. Va dissenyar mètodes d’estudis de les interaccions familiars del ximpanzés salvatges a Tanzània, convivint amb aquests animals en el seu medi natural.A més d’ajudar a comprendre els ximpanzés, i per extensió la naturalesa humana, sempre ha divulgat la importància de la conservació i protecció de la vida salvatge. Ha aconseguit convertir diversos indrets del món en Parcs Naturals protegits o santuaris de ximpanzés, i continua lluitant per la conservació de la vida salvatge des del Jane Goodall Institute for Wildlife Research, fundat el 1977 i que ja té filials a molts països. La seu de l'Institut Jane Goodall Espanya és a Barcelona. Ha rebut diversos premis importants per la seva labor.

Torna a l'índex

Referents 2a meitat del segle XX

Torna a l'índex

Teresa Riera

Teresa Riera (Barcelona, 1950), llicenciada en Matemàtiques i doctora en Informàtica, és catedràtica de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial a la Universitat de les Illes Balears. Els seus treballs d'investigació s'han desenvolupat en els camps de les lògiques no clàssiques, i el raonament aproximat i les seves aplicacions a la intel·ligència artificial. S'ha ocupat també de la didàctica de les matemàtiques i de la divulgació científica. També ha exercit diversos càrrecs polítics, entre ells el de Secretària de Participació de la Dona en la Comissió Executiva del PSIB-PSOE i el de diputada del Parlament Blaer, de Les Corts i del Parlament Europeu.

Ameenah Gurib

Torna a l'índex

Ameenah Gurib-Fakim va néixer a Surinam l’any 1959 i es va llicenciar en Química a Regne Unit. Va obtenir el títol de doctora en Química Orgànica a la Universitat de Dexter. Es dedica al desenvolupament farmacèutic i està especialitzada en investigar i catalogar les propietats medicinals de la flora de les Illes Maurici. Va rebre el premi L’Óreal – UNESCO “La dona i al ciència” l’any 2007, i va ser presidenta honorífica de les Illes Maurici entre els anys 2015 i 2018.

Torna a l'índex

Referents anys 1960

Elizabeth Garrett

Torna a l'índex

Elizabeth Garrett Anderson (1836- 1917) va ser una doctora britànica. Se li va denegar l'admissió a les escoles de medicina; estudià pel seu compte amb altres metges i en hospitals de Londres i Edimburg. Es doctorà a París el 1870, convertint-se en la primera dona de Gran Bretanya a ser llicenciada com a metgessa.Anderson va crear una facultat mèdica per a dones i, el 1918, la clínica va prendre el seu nom, i quedà reanomenada com el Nou Hospital per a Dones.Escrigué diversos articles i memòries al voltant d'assumptes mèdics i socials

Maryan Mirzakhani

Torna a l'índex

Maryam Mirzakhani (en persa: مریم میرزاخانی) va néixer l’any 1977. Va ser una matemàtica iraniana i la primera dona iraniana en guanyar la prestigiosa Medalla Fields, en el 2014. D’adolescent ja va obtenir reconeixement internacional en rebre la medalla d’or a les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques de Hong Kong de 1994 i de Toronto de 1995, on es va convertir en la primera estudiant de l’Iran en aconseguir la puntuació perfecta.Es va llicenciar a la Universitat de Tecnologia Sharif de Teheran i es va doctorar a la Universitat de Harvard. Va treballar als Estats Units en geometria de l’espai, i va revolucionar el seu camp relacionant de forma enginyosa la geometria i la dinàmica. Va morir només amb 40 anys degut a una càncer de mama que es va estendre a la medul·la òssia.

Torna a l'índex

Eix cronològic 2000

Torna a l'índex

Quin és el perfil de la dona científica?

Torna a l'índex

Dones científiques - 11 febrer

Torna a l'índex

Scattergories dones 11 febrer

Torna a l'índex

Rol dona i ciència - 11 febrer

Torna a l'índex

Rols i perfils de famos@s - Dia Internacional de la dona 8M

Torna a l'índex

Fem un conte d'una dona científica

Torna a l'índex

Entrevista a una científica

Guillermina López Bendito

Torna a l'índex

#100tífiques

Torna a l'índex

Referents de l'11 de febrer

Torna a l'índex

Referents de l'11 de febrer

Torna a l'índex

Mosaic de dones científiques