dones_2021

de l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fons Personals de Dones

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona 2021 us presentem una selecció de Fons Personals de dones que es troben a l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dolors Palau i Vacarisas

Mercè Miranda Camps

Montserrat Minobis i Puntonet

Sara Llorens Carreres

Josepa Vilà i Olivella

Concepción García López

Patricia Gabancho i Ghielmetti

Àngela Crusellas i Soler

Neus Català Pallejà

Josefina Boquera Campos

Teresa Buira Sabaté

Contingut

Teresa Buira Sabaté (1927)

Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC (Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940). L’any 1949 es va graduar com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, (més tard d’Escoles Universitàries), la primera dona catedràtic de comptabilitat, a tot l’estat espanyol.

El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla). Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959, -i en va ser directora (cursos 81-83) -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la UB, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit (com li agrada recordar).

Entre els cursos 1972-1983 va ser també Professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys 70’s, amb la seva vida familiar més tradicional. El 1992, per edat, i - com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a d’altres centres fins al 2006. La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.

Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu (impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos). Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. (Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment). Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.

El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, associació hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors. Malauradament als 91 anys, un parell d’ictus l’han retirada de la vida activa i viu tranquil·la des de fa 2 anys en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat. Apunt biogràfic escrit per Teresa Ibars

La seva filla, Teresa Ibars Buira, va cedir l’any 2020 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una col·lecció de monografies, la majoria llibres de text de la Segona República i del Franquisme, que trobareu al nostre catàleg, i tota una sèrie de documents que s’han incorporat al Fons Personals diversos i que comprenen uns quaderns d’exercicis d’italià i d’anglès dels anys 1940, publicitat de l’època franquista i fulls volants del període de la Transició democràtica relacionats amb la qüestió nacional de Catalunya (restabliment de la Generalitat de Catalunya, Estatut de Catalunya, etc.).

Més informació

La donació constava també d’alguns cartells i mapes que s’han incorporat a les col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Aviat incorporarem al fons diversos documents i fotografies relacionats amb la biografia de Teresa Buira que la seva filla està seleccionant.

Josefina Boquera Campos (Barcelona, 1903-1997)

Sabem per la seva neta, Lourdes Prades, que durant la Segona República i la Guerra Civil anava a mítings i reunions clandestines diversos i que durant els anys 40, va treballar a la fàbrica de pasta alimentària Magí Quer que hi havia al Poblenou, concretament a l’avinguda Icària. Anys més tard ella i el marit en foren els porters.

El fons de Josefina Boquera Campos fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per la seva neta Lourdes Prades l’any 2001. Consta de documentació personal diversa (cèdula personal, salconduits, targetes de racionament, diversos certificats conforme el seu germà, Juan Boquera, presoner de guerra, presta els seus serveis a l'exèrcit, etc.), i abasta cronològicament des dels anys vint fins als anys 1970.

Més informació

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també el fons personal del fill de Josefina Boquera, Enric Prades Boquera.

Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 6 d'octubre de 1915 - 13 d'abril de 2019)

Va ser una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Diplomada en infermeria l'any 1937, el 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt que estaven al seu càrrec. Col·laborà en activitats de la Resistència, fins que l'any 1943 fou denunciada a les autoritats nazis i detinguda. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament.

Després del seu alliberament va tornar a França, des d'on va seguir lluitant clandestinament contra el franquisme. Va cedir el seu fons personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona l'any 2005. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència i, també, sobre els camps de concentració.

Més informació

Angela Crusellas i Soler (Artés, 21 agost 1918 – 8 març 2011)

Va obtenir el títol de mestra de primària el 27 de març de 1941. Va fer de mestra interina a les escoles nacionals de Teià, Horta d’Avinyó i Artés. A l’abril de 1954 va guanyar la plaça en propietat i va exercir de mestra a l’escola mixta rural de Sant Joan d’Oló fins a l’any 1975 i a la de Monistrol de Calders fins a la seva jubilació forçosa, l’any 1984.Un document de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, emès el gener de 1984, li acredita 32 anys, 11 mesos i 21 dies de serveis en propietat i 10 anys, 11 mesos i 17 dies de serveis interins:

• Escola de nenes de Teià (interinatge: 1940-1941) • Escola de nenes d’Artés (substituta entre 1947-1952) • Escola mixta d’Horta d’Avinyó (interinatge: 1941-1945, 1953-1955) • Escola mixta Sant Joan d’Oló (mestra rural fixa provisionalment: 1955 i propietària plaça 1956-1975) • Escola mixta Monistrol de Calders (plaça en propietat: 1975-1982) • Jubilació forçosa l’any 1984

El fons personal d’Àngela Crusellas i Soler agrupa la documentació reunida per aquesta mestra de primària al llarg dels seus estudis i de la seva carrera professional.Cronològicament comprèn dels anys trenta, quan estudiava, primer a diversos instituts (Terrassa, Balmes i Maragall) i després a l’Escola Normal de Mestres, fins a l’any de la seva jubilació, el 1984.

El fons ocupa 0’20 metres lineals i consta de papers personals diversos d’ella i de la seva família, de documents relacionats amb els seus estudis de batxillerat (notes, certificat de l’Institut Maragall conforme no va cursar estudis durant “el periodo rojo separatista”, etc.) i amb la seva carrera professional com a mestra (fulls de serveis, nòmines, certificats de nona conducta, proves mèdiques, etc.), de documentació de la Falange (carnet i material relacionat amb el seu Servei Social, certificat d’adhesió al “Glorioso Movimiento Nacional” per poder ingressar a l’Escola Normal de Mestres, pagaments a Falange, etc), i de materials relacionats amb la seva professió de mestra (fotografies de l’Escola de nenes d’Artés, quadern de les visites de la Inspección Provincial de Primera Enseñanza de Barcelona a l’Escola d’Horta d’Avinyó i material escolar divers (dibuixos, preguntes d’exàmens, treballs de labors de les nenes de l’Escola d’Artés, etc.).

La seva neboda, Anna Crusellas i Serra, va cedir el seu fons personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona el gener de 2021.

Més informació

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952-Barcelona, 28 de novembre de 2017)

Va ser una periodista i escriptora argentinocatalana.Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme i es va traslladar a Catalunya el 1974 per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat. Va ser dirigent d’Esquerra Nacional, partit fundat a principis de 1977 que tenia per objectiu la independència dels Països Catalans i la fundació d'un estat socialista. El 1978, abans de dissoldre’s, es va incorporar al Comitè Català contra la Constitució Espanyola.

Més informació

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista i va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio i en tasques de difusió cultural. Va cedir documentació diversa relacionada amb la seva militància i la seva relació amb l’Assemblea de Catalunya, el PSC (Congrés), el Comitè Català contra la Constitució Espanyola, Esquerra Nacional, la Conferència d’Organitzacions Independentistes dels Països Catalans (1977) i Lluís M. Xirinacs, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona l'any 2016.

Concepción García López (Hellín, 1894)

El fons de Concepción García López fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Concha Marín Castillo l’any 2015.Consta de documentació del seu marit Rafael Marín (carnet d’afiliat al PSOE, notes de la seva fugida cap a l’exili el març de 1939, etc.) i de documents relacionats amb la sentència, empresonament i indult de Concepción García López.

Esposa de Rafael Marín Mira, alcalde d’Hellín (Albacete) del PSOE durant la segona República espanyola, va ser condemnada a vint anys de presó per les seves idees d’esquerra i per ser la dona d’un alcalde “roig” a l’agost de 1939.Empresonada a la Prisión Central de Mujeres de Saturrarán (Motrico), va obtenir la llibertat condicional l’any 1943 i finalment indultada el 1947.

Més informació

Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, novembre de 1881 - Perpinyà, abril de 1954)

Fou una mestra, escriptora i folklorista catalana. Va estar casada amb el polític Manuel Serra i Moret. Va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona, va acabar la carrera el 1897 i va ampliar estudis a l'Escola d'Institutrius i Altres Carreres per a la Dona, on va donar classes el curs 1903-04. Interessada en l'estudi del folklore va escriure, l’any 1931 va escriure El Cançoner de Pineda, que recull 238 cançons i 210 tonades.

Es va casar l'any 1908 amb el polític de la Unió Socialista de Catalunya Manuel Serra i Moret. L'any 1938 es va exiliar amb la seva germana a la hisenda familiar a l’Argentina fins que, el 1948, es va establir amb el seu marit.

El seu fons personal, custodiat juntament amb el del seu marit Manuel Serra i Moret, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, consta de correspondència, articles de premsa i escrits diversos i papers personals.

Més informació

Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d'octubre de 1942 – Barcelona, 11 de maig de 2019)

Periodista. Estudià filosofia i lletres i periodisme. El 1961 va començar a treballar a Ràdio Popular de Figueres. El 1974 es va incorporar a Ràdio Espanya, a Barcelona, on va presentar el primer informatiu en català de la cadena. L'any 1976 va entrar a Ràdio 4, on va desenvolupar una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals. També va treballar per a Televisió Espanyola a Catalunya. Del 1994 al 2002 va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Va formar part de la comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976) i del Congrés de Cultura Catalana. Va col·laborar també en la premsa escrita: Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d'Or, entre d'altres, i va ser professora associada de la Facultat d'Audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els anys 2001 i 2004, va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i entre el 2004 el 2005, directora de Catalunya Ràdio. Al setembre de 2010 va impulsar l'agència de notícies La Independent, amb el propòsit de centrar-se especialment en les notícies relacionades amb la igualtat de gènere.

Del 1970 al 1977 va militar a Unió Democràtica de Catalunya, partit que deixà després de les eleccions de 1977. Posteriorment va participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i a les eleccions municipals espanyoles de 1995 va formar part de la candidatura d'Iniciativa per Catalunya a l'ajuntament de Barcelona.El seu fons personal es troba dipositat a la Biblioteca del Pavelló de la República. Consta de documents relacionats fonamentalment amb la seva etapa a Unió Democràtica de Catalunya.

Més informació

Mercè Miranda Camps(Barcelona, 1904 - ?)

Mecanògrafa i funcionària de la Diputació de Barcelona. Aquest fons personal, cedit a la Fundació Figueras als anys 1990, conté documentació sobre la trajectòria professional d’aquesta mecanògrafa, formada a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona durant la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura de Primo de Rivera i que va treballar a la Diputació de Barcelona durant més de trenta anys.

Més informació

Dolors Palau i Vacarisas (Terrassa, 15 de març de 1948 - Barcelona, 20 de gener de 1991)

Periodista feminista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura.Va treballar a diferents mitjans de comunicació. Va estudiar periodisme a Barcelona i a Pamplona. Fundadora de la llibreria El Mirall de Barcelona, una de les llibreries que més atacs va rebre, el 1980 començar a treballar a la secció de cultura del Diari de Barcelona, en la seva etapa autogestionària. Va ser una de les promotores i col·laborades de les pàgines feministes que publicava el aquest diari.

Des de la seva responsabilitat professional, sempre va donar suport i difusió al moviment feminista i a totes les activitats creatives de les dones. Pocs dies després de deixar el rotatiu barceloní, l'any 1984, es va incorporar a l'Agència EFE de Barcelona, on va treballar prop de cinc anys com a responsable de l'àrea de cultura i espectacles. També va col·laborar a Liberación i Europa Viva, i va coordinar la secció de cultura de la revista valenciana El Temps. L'any 1989 va entrar a treballar com a cap de secció de cultura del diari Avui.

La família va cedir el seu fons personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona l’any 1991. Consta de documentació sobre temes de cultura (teatre, cinema, literatura, música, actes públics -exposicions-), moviment feminista, homosexualitat, moviment per a la pau, ecologisme, drets humans, infantesa, mitjans de comunicació i temes de llengua i cultura catalanes.

Més informació

Josepa Vilà i Olivella (Vilafranca del Penedès, 1908-2007)

Va treballar d’auxiliar d’oficina a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès durant la Segona República. En acabar la Guerra Civil no va ser depurada però va haver d’afilar-se a la Falange. Va decidir deixar la seva feina a l’ajuntament i va obrir una botiga d’aviram a la plaça de la Vila de Vilafranca el Penedès on va treballar fins a la seva jubilació. Va morir amb quasi 100 anys.

El fons de Josepa Vilà fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per la seva neboda Rosa Esteve i Vilà, l’any 2007. Consta de documentació personal diversa (carnet d’afiliada a la Unió de Rabassaires, carnets d’empleada de l’ajuntament dels anys 1938 i 1940, carnet d’afiliada a la Falange, salconduits, etc.) i abasta cronològicament des de l’any 1933 fins al 1940.

Més informació