CALENDARI D'ADVENT MDL

29

1

30

15

12

5

3

17

2

4

6

7

8

11

13

14

16

18

19

20

21

23

24

MDL 2020

CALENDARI D'ADVENT

22

10

9

Aquest està essent molt especial. Són moltes les dificultats que tots i totes hem de superar. Davant d'aquesta situació els més febles són els que més ho pateixen i no podem mirar al costat com si res. Per aquest motiu avancem la campanya de recollida d'aliments per col·laborar amb Càritas. Tenim de temps fins al dia 10 de desembre. Segons l’ONU, el Dret a l’alimentació és “el dret a tenir accés, de manera regular, permanent i lliure, directament o comprant-los, a una alimentació quantitativament i qualitativa adequada i su!cient, que es correspongui amb les tradicions culturals de la població a la qual es pertany i que garanteixi una vida física i psíquica, individual i col·lectiva, lliure d’angoixes, satisfactòria i digna”.Aquest és l'encpçalament de presentació de la Campanya del Carret Solidari de Càritas Diocesana, dins del programa "Escoles amb Cor". Us animeu a participar-hi?

ESO - C. SUPERIOR L’inici de l’Advent ve precedit, com ja comença a ser habitual, per un nou Black Friday («Divendres negre»). Fa uns anys, gairebé ningú coneixia aquesta tradició nord-americana; ara inaugura la temporada de compres nadalenques. Milers de persones surten al carrer amb un únic objectiu: trobar les millors ofertes. La bogeria d’aquest dia és tan gran, que, fins i tot, hi ha persones que agafen un dia de festa per poder anar a comprar, ja que no poden resistir-se a les temptadores ofertes. Comença la cursa, una autèntica aventura. Es registren llargues cues de persones a la recerca de preus irresistibles que omplen carrers i centres comercials. Fins i tot, hi ha persones que acampen fora dels comerços per ser els primers. Tot això, per estalviar uns euros. Els compradors aguanten estoicament hores el seu torn per arribar a la caixa, on buiden la targeta de crèdit i omplen bosses i bosses de més coses de les que havien previst. Arriben a casa esgotats, però satisfets, sense sospitar que algunes botigues ofereixen productes de menor qualitat o de temporades anteriors. El fi de «vendre a qualsevol preu» justifica els mitjans. Mentre uns viuen la bogeria del consumisme, uns altres surten al carrer buscant una altra mena d’oportunitats; aconseguir-les també serà una gran aventura. Els espera un dia ple d’emocions, perquè no saben on ni com poden trobar el que necessiten. És probable que no aconsegueixin res. Aquests aventurers són els pobres de la nostra societat. Per a ells, tots els dies són Black Fridays, dies foscos, perquè cada dia han de buscar-se la vida. Alguns, faci fred o faci calor, aguanten estoicament llargues cues per ser atesos o trobar un plat en un menjador social. Tot per estalviar uns euros i, si tenen sort, també poden trobar gangues comestibles: iogurts a punt de caducar, fruita amb mal aspecte… Arriben a casa (els que la tenen) esgotats, però també satisfets d’haver aconseguit alguna cosa. L’endemà els espera una altra aventura plena d’emocions. TOTHOM

ESO Títol: Peace on Earth (Pau a la Terra) / Autor: U2 / Àlbum: All that you can’t leave behind / TRADUCCIÓ: El Cel a la terra. El necessitem ara. Estic cansat de tot això que ens envolta. Cansat de la pena. Cansat del dolor. Cansat de sentir una i altra vegada. Que hi haurà Pau a la terra On vaig créixer. No hi havia molts arbres. On hi eren els vam tallar. I els vam usar contra els nostres enemics. Diuen que del que et burles segurament et dominarà. I esdevens un monstre perquè el monstre no et destroci. Ja hem anat massa lluny. Vas dir que si entres amb força no surts malmès. Jesús, podries prendre’t el temps de tirar un cable a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals viuen al terra. Pau a la Terra. Sense quis ni perquès. Ningú plora com plora una mare. Per la pau a la Terra Mai ella va poder dir-li adéu. Veure el color en els seus ulls. Ara ell està entre la brutícia. Aquesta és la pau a la Terra Estan llegint noms per la ràdio. Tots els tipus que la resta de nosaltres mai coneixerem. Sean i Julia, Gareth, Ann i Breda. Les seves vides són més grans, més grans que qualsevol gran idea Jesús, podries prendre’t el temps de llençar una corda a l’home que s’està ofegant? Pau a la Terra Digues-los-hi als que no senten cap so. Els fills dels quals viuen al terra. Pau a la Terra Jesús, aquesta cançó que vares escriure. La lletra se’m queda a la gola. Pau a la terra La escolto cada Nadal. Però "esperança" i "història" no rimen. Així que de què serveix. Aquesta Pau a la Terra? Pau a la Terra (3) La Pau té rostre Els noms de Sean, Julia, Gareth, Ann i Breda que apareixen a la cançó són algunes de les víctimes de l'atemptat terrorista de Omagh (Irlanda del Nord), amb això en Bono ens recorda que "la pau" abstracta per la que preguem té rostres i noms concrets que passen pel davant de qualsevol idea, de qualsevol "-isme" (comunisme, nacionalisme...). No hi ha hagut cap idea que hagi donat la vida per nosaltres, però sí que hi ha hagut una persona, amb un nom concret, que ho ha fet: Jesús, el príncep de la pau. El temps de Nadal és un temps per demanar que el cel baixi a la terra, tal com demana la cançó, encara que sempre sembli impossible. El temps de Déu és un temps de pau, un espai sagrat que posa entre parèntesi els conflictes del món. Així va passar la nit de Nadal de 1914 quan, a les trinxeres de la primera guerra mundial, en contra del parer dels seus superiors, els soldats alemanys i els britànics van cantar nadales i es van intercanviar regals. El soldat enemic passava a ser un rostre concret i amable més enllà de la seva pertinença a un bàndol o a l’altre. És aleshores quan es torna a fer realitat la salutació de l’àngel als pastors: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14) PRIMÀRIA

2n Diumenge d'Advent Evangeli Mc 1,1-8 En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant».

ESO - C.SUPERIOR C. INICIAL - C. MITJÀ CONTE- L'Escala Un fuster es va posar un dia a construir una escala. Va passar un veí, va veure el que estava fent i li va dir: "Si em regales un petit tros, a mi em servirà molt i a la teva obra quasi no li perjudicarà, podries regalar-me un tram de la teva escala?" El fuster es va rascar el cap i li va donar. El veí li va agrair i se'n va anar content. Després una altra persona i li va explicar que, permetent-li usar uns esglaons, treballaria i alimentaria als seus fills. El fuster va accedir i li va regalar uns escalons. L'home es va retirar content i agraït. El fuster va continuar treballant en la seva obra. Va passar per allí una pobra dona i li va demanar que li regales un tros de fusta, ja que era urgent arreglar una paret de casa seva per la qual es colava el vent. El fuster va accedir. La dona es va allunyar contenta i agraïda. Van venir molts més i el fuster seguia accedint. L'hivern era dur, la misèria molt gran i el fuster donava a tots trossos de la seva escala, inclòs per a cremar-los com a llenya. I deia: "No comprenc, dona. La meva escala és cada vegada més petita i, no obstant, mai s’acaba” QUÈ EN PENSEU D’AQUESTA HISTÒRIA?? PERQUÈ MAI S’ACABA?? COMUNITAT EDUCATIVA UN PLAT A TAULA

Evangeli Lc 1,26-38 En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.

ESO Què escrius a la lletra de la teva cançó? PRIMÀRIA

Evangeli Jo 1,6-8.19-28 Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat». Això va passar a Bet-Ània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

ESO QUÈ SAPS DEL NADAL? PRIMÀRIA LA TRADICIÓ DEL PESSEBRE

ESO - C.SUPERIOR C. INICIAL - C.MITJÀ

Evangeli Lc 1,26-38 En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.

ESO - C. SUPERIOR

NADALA DE SORRA I LLUM

ESO - C.SUPERIOR INFANTIL - C.INICIAL - C.MITJÀ

EN FAMILIA

ESO - PRIMÀRIA Advent: vivim-lo amb Passió! Llegiu cada apartat i RESPONEU LA PREGUNTA COM A CLASSE. ENVIEU LES RESPOSTES COM A COMENTARI AL BLOG DE PASTORAL. EL DIA DE LA CELEBRACIO COMPARTIREM TOTES LES RESPOSTES. NO US OBLIDEU DE SIGNAR-LES MascaretaLa mascareta ens protegeix però amaga la nostra boca, els nostres llavis, el nostre somriure, les nostres paraules. QUÈ POT SER LA MASCARETA EN AQUEST NADAL? Rentar mansRentar-se les mans sobretot serveix per tenir-les netes. Per fer fora allò que no volem tenir. QUÈ HEM DE RENTAR DE LES NOSTRES MANS AQUEST NADAL? Distància socialSeparats no vol dir lluny. Distància en l’espai no vol dir distància en el cor. Som capaços de reconèixer aquells que tot i que no estan a prop, ens estimen. QUÈ PODEM FER PER REDUIR LA DISTÀNCIA EN EL COR AMB ELS QUE ENS ESTIMEN? VentilarQuan un ventila una habitació, el “mal ambient” marxa i entra aire renovat. QUÈ HA D'ENTRAR EN L'AIRE DE LA NOSTRA HABITACIÓ?

ESO - C.SUPERIOR És Nadal, fem una treva?El 7 de desembre de 1914, el papa Benet XV demanava "que les armes quedin en silenci almenys durant la nit en què els àngels cantaven", intentant que s'aturés el conflicte armat la nit de Nadal. Els governants no li van fer cas, però en diversos llocs de les trinxeres sí que es van produir altos al foc i, fins i tot, es va confraternitzar amb l'enemic fent partits de futbol. (veure article a wikipedia). Nadal és el convit a un temps de treva. No només a les trinxeres físiques, sinó també a les diplomàtiques, ideològiques o, encara més a prop, les familiars. Si els soldats de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial van saber restar en pau una jornada... no podem mirar de fer del nostre entorn una gran treva nosaltres que ho tenim infinitament més fàcil? C. INICIAL - C. MITJÀ

ESO

• Qui pot “tocar” l’amor? Com es pot “donar”, regalar, allò que és immaterial?
• Estimar per Nadal potser no és tant “donar coses” com “donar-se” (a través d’objectes, però també d’actes, paraules o silencis).
• Com puc ser jo mateix/a un regal pels altres? Només si estimo, la meva donació pot ser entesa com un regal i no com una càrrega o un objecte inútil que acumula pols en un prestatge.

• Qui pot “tocar” l’amor? Com es pot “donar”, regalar, allò que és immaterial?
• Estimar per Nadal potser no és tant “donar coses” com “donar-se” (a través d’objectes, però també d’actes, paraules o silencis).
• Com puc ser jo mateix/a un regal pels altres? Només si estimo, la meva donació pot ser entesa com un regal i no com una càrrega o un objecte inútil que acumula pols en un prestatge.

Denunciades 480 morts en una setmana d'inmigrants que tractaven d'arribar a les Illes Canaries

ESO - PRIMÀRIA MESTRES I PROFESSORS/ES

ESO - C.SUPERIOR El gra de cafè Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou. El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir. El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè. Mirant a la seva filla, li va dir: - Digues, Laura, ¿que veus aquí? - Veig pastanagues, ous i cafè - Toca les pastanagues, ¿com estan? - Estan toves - Ara agafa un ou, trenca’l. Com és? - És un ou dur - Ara tasta el cafè. T’agrada? - Mmmm, sí, ha quedat boníssim La noia va demanar: - Que em vols dir amb això, pare? - Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur. - I el cafè? - Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu? - Que vols dir? - Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? ¿O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mala experiència, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit? ¿O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors. La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments. C. INICIAL - C. MITJÀ “El fanal de Nadal” Era l'hivern i la neu cobria els carrers de la ciutat. El fred era molt intens. La majoria de la gent estava fentles últimes compres per preparar el sopar de Nadal. Entre tanta gent, va resultar que una nena petita es vaperdre. Els seus pares anaven tan preocupats comprant coses i més coses, que no es van adonar que s'haviaperdut la seva filla.La nena va començar a caminar tota sola pel carrer. Hi havia tanta gent caminant per les voreres, quegairebé la trepitjaven. Tothom anava amb presses, pendent únicament del que havien de comprar. Anavencarregats de bosses i paquets. Ningú no es fixava en ella. Ningú no es va adonar que aquella nena tan petitaanava sola.Ella s'anava aturant d'aparador en aparador. L’atreien tots aquells llums i tots aquells regals. Quan els pareses van adonar que la seva filla no hi era, van començar a buscar-la desesperats. Van deixar tirat al terra tot elque havien comprat; i van recórrer els carrers preguntant per ella. Però ningú no en sabia res. Van avisar lapolicia i es van posar a buscar-la per tota la ciutat.S'anava fent tard. Els carrers van començar a buidar-se de gent. Les botigues van tancar. Tots estavenpreparant a les seves cases el sopar de Nadal. Feia ja molt fred. Va arribar la mitjanit i la nena seguia senseaparèixer. Els seus pares estaven angoixats. Si no la trobaven aviat, es moriria de fred.La nena, cansada de tant caminar, s'havia assegut al costat d'un fanal. I s’hi va quedar arraulida, tremolantde fred. Algunes persones van passar pel costat, però anaven tan carregades de paquets i regals, que no lavan veure. D'altres anaven amb tanta pressa a celebrar el Nadal, que no s’hi van fixar.Però llavors va succeir una cosa inesperada. El fanal va començar a fer més llum del normal. La calor queprovocava tanta llum va escalfar la nena. Cada vegada brillava amb més força aquella llum, i cada vegada feiamés i més calor. La nena, abrigada per aquesta escalfor, es va adormir.Uns escombriaires que estaven al costat d'una foguera, en veure aquella llum enlluernadora a la llunyania,s'hi van acostar. Van veure la nena, la van agafar en braços, la van embolicar en un dels seus abrics i la vanportar a la policia.Quan els pares van recuperar la seva filla sana i estàlvia, van donar gràcies a Déu. I aquella nit, no vannecessitar res d'allò que havien comprat per celebrar un Nadal feliç, perquè tenien el que és principal:estaven tots junts, més units que mai. ReflexióEl regal més especial que podem rebre és estar tots junts, reunir-nos tota la família i que no hi falti ningú. I elregal més especial que podem donar és l'amor incondicional a la nostra família.

ESO C. MITJÀ - C.SUPERIOR ED. INFANTIL - C.INICIAL

S'acosta la festa del Nadal i no volem que passi de llarg, que ens trobi amb les portes i finestres tancades, i sobretot amb el cor sense esperança. Esperem que aquest calendari amb reflexions per a cada dia ens ajudi a tots a SOS-TENIR-NOS i viure l'autèntic sentit de les festes nadalenques. ESO - C.SUPERIOR C. INICIAL - C.MITJÀ

Evangeli Mc 13,33-37 En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L'home que se'n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l'amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l'hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».