Estic insuportable, i què?

COMENÇAR

I QUÈ?

ESTIC

INSUPORTABLE,

En parlem?

Mapa empatia

Pel·lícules

Llibres

Música

ÍNDEX

Dades i Internet

Amor?

Adults- joves

Pares - fills

Assetjament

01

Assetjament, relacions pares–fills, ajuda d'adults a adolescents, l'amor i l'atracció... Aquesta novel·la ofereix un bon grapat de temes interessants per a parlar-ne una estona. T'hi apuntes?

EN PARLEM?

Es creu que pot insultar-te quan li abellisca? –va preguntar la mare.

ASSETJAMENT

"Li acabava de contar que Fran no feia més que fotre'm. Estàvem en sisé de primària i ell es burlava quan li abellia i m'insultava sense pietat. L'havia presa amb mi, i la resta de companys li reien el que deia. O miraven cap a una altra banda, com si no passara res. Aquell mateix matí, jo corregia un exercici a la pissarra, però m'equivocava sense adonar-me'n. Aleshores, Fran va amollar un comentari burlesc, i tota la classe esclatà a riure. El professor li cridà l'atenció i tots van callar, però jo em moria de vergonya. Sol davant de cinquanta ulls que em miraven sense dissimular, pensant com de graciós era Fran... i com de ridícul em sentia jo! Ja no vaig encertar ni una resposta més de l'exercici, i el mestre m'envià al meu lloc amb una mala nota. No sé com vaig aguantar fins a l'hora d'eixir. Mentre tornava a casa, vaig plorar sense poder ni voler evitar-ho." (pàg. 25)

"Un altre dia me'n van fer una pareguda al pati. També anava volant la meua motxilla i un professor que ho va sospitar va intervindre.–No passa res –va dir un company.–Que estrany! M'ha semblat que Sergi Giner anava darrere d'una motxilla, la qual no podia recuperar perquè vosaltres li ho impedíeu.–No! Si estem jugant, veritat que sí? –va amollar el que hi havia al meu costat, passant-me la mà pel muscle.Jo vaig assentir. No tenia altra opció. No gosava contradir els pinxos de la classe. D'altra banda, hi havia companys que no hi participaven, però van callar. No isqué ningú en la meua defensa. Sempre callaven, convertint-se en còmplices de Fran i la seua colla. (...)Temps després, em va citar el tutor. Es veu que li havien arribat comentaris. Em va preguntar directament si m'assetjaven. Li vaig dir que no, que em feien bromes i que jo també en feia. Amb això es va conformar." (pàg. 28-29)

PARES – FILLS

(pàg. 23)

"Trini va tornar a la cuina a escudellar un altre plat. El marit s'havia presentat en el pis i ella no s'ho esperava. Des que s'hi havien instal·lat, només havia aparegut el primer dia a poqueta nit; el segon, no li va veure el pèl; i hui, sense avisar, acudia a sopar. Ella, a més de patir la humiliació de veure com no es quedava a dormir, l'excusava davant del fill: el pare eixia a pegar una volta a la nit perquè estava molt nerviós per tot el que havia passat. O ja se n'havia anat a treballar de bon matí abans que s'alçaren...–Per què em poses aquesta cara? Que no vols que vinga? –va dir ell, enutjat.–No, no és això. És que no puc més. La situació em desborda.–Si comences a queixar-te o a fer-me reprotxes, m'alce i me'n vaig.–No vull que te'n vages, vull que et quedes. Fes-ho per ton fill."

(pàg. 32)

"Més tard, quan vaig veure que el pare s'acostava per tercera vegada, vaig reaccionar ràpidament.–Mauri, crec que puc seguir.–N'estàs segur?–Vull provar.L'entrenador em va traure al camp immediatament. Perdíem i quedaven només deu minuts. Van ser eterns. El dolor s'intensificava per moments, però jo no em vaig retre. Dues pèrdues de baló quasi ens costen un disgust, i a l'últim minut, aconseguí traure un centre que un company rematà a gol, mentre jo em desplomava a terra amb un dolor agut, com quan se t'encavallen dos músculs. El pare em va dur a urgències, on ens digueren que es tractava d'un trencament muscular que requeria repòs durant vint dies. (...) Mentrestant, el pare no sols deixà d'acompanyar-me, sinó que em feia sentir culpable per no haver sabut mesurar les meues condicions físiques."

"–Vaja, quin bon rotllo! I la convides a berenar i tot! Després dius que no tens diners.–Sergi, no digues bajanades. Sols li he fet un café. A més, la xica és molt agradable i simpàtica. No entenc per què et molesta que haja sigut amable amb ella. Si m'ha parlat molt bé de tu...–El que em faltava sentir! Ara resulta que parlàveu de mi. I què, m'heu pelat a gust?–Açò no hi ha qui ho suporte! –es va queixar la mare.–Doncs estic insuportable, i què?–Ja està bé, fill! Per què t'encabotes a enfadar-te si no hi ha cap motiu?No va contestar. Se'n va anar amb cara de vi agre cap a la seua habitació. I Trini, com tantes altres vegades, es quedà a soles amb el disgust. Amb la desesperança. Amb el no saber què fer d'un fill que no controlava els impulsos, que tenia el geni heretat del pare, que sabia com ferir-la en cada moment."

(pàg. 76)

ADULTS – JOVES

(pàg. 71)

"–Ja ho descobriràs tu mateix –va contestar Joan.–Però si tu m'aconselles, reduiria el risc d'enganyar-me –insistia Sergi–. Els adults sempre aneu dient que hem d'escoltar la veu de l'experiència.–No és com tu penses. L'experiència ajuda a l'hora de prendre decisions, però és una vivència personal. El que és vàlid per a mi no ha de ser-ho necessàriament per a tu.–Jo no dic que faça el mateix que tu, però em pot orientar.–No cregues. Has d'enfrontar-te a situacions noves i equivocar-te moltes voltes per a aprendre. Això és l'experiència. Si tu fas el que jo et diga, no viuràs la teua vida, sinó la meua.–Que exagerat! No t'he demanat que em faces un projecte vital, simplement busque un consell.

(pàg. 71-72)

"El xic es queixava perquè no trobava en Joan la resposta que li aclarira els dubtes que tenia. En els pocs dis que feia que vivia al carrer de la Corona, havien tingut unes quantes converses en les quals Sergi li havia contat facetes de la seua vida personal. No sabia per què, però des de ben prompte havia depositat la seua confiança en l'escriptor, malgrat el recel inicial. Potser la tensió, la ràbia i les frustracions que patia trobaven una vàlvula d'eixida en unes xarrades que quasi sempre giraven al voltant dels seus records més desgraciats. Joan s'havia convertit en el confident que l'escoltava i l'entenia, encara que sovint l'incomodava perquè el feia cavil·lar i ser conscient de les seues contradiccions."

(pàg. 65 - 66)

"–Per què creus que has suspés?–No ho sé.–Alguna idea deus tindre, no? –insistí la cap d'estudis–. Potser no estàs ben preparat per a cursar Batxillerat, o no has dedicat l'esforç que calia, o possiblement t'han afectat els problemes familiars...–Jo no tinc problemes familiars –respongué ell, secament.–La setmana passada, ta mare em va donar a entendre que no passàveu per un bon moment.–No vull parlar d'això. No em pregunte més per la meua família perquè ni li pense contestar.–D'acord, xic, d'acord. No cal que et poses així. Espera fora, i t'acompanyaré al canvi de classse."

(pàg. 119-120)

"–No, vull dir que hi ha hagut putades, però en el passat. Vas ser víctima d'assetjament, vas sentir-te malament durant anys perquè t'ho engolies tot sense saber com plantar cara. Tanmateix, les coses van canviar, i quan has guanyat confiança en tu mateix, has sigut tu el que ha assumit el paper d'assetjador. Vas patir tant que necessites estar a l'altre costat per a sentir-te segur. És un mecanisme de defensa. Abans que et xafen, xafes tu primer. No te n'adones, però això vol dir que no has superat el trauma que et van causar les experiències passades.

. com

AMOR?

(pàg. 88)

"Una setmana després el destí em va donar l'oprtunitat de venjar-me. El professor de Plàstica ens aconsellava com fer una composició de textures i colors, i quan va explicar que el roig és un color càlid que s'associa amb el foc, a la força i a la passió, vaig amollar el primer que em vingué al cap.–Inés du les bragues de color roig.Quan el professor va renyar-me pel comentari, em vaig justificar afirmant que era cert, que ella me les havia ensenyades.Tota la xala, totes les rialles i burles que vaig patir jo dies abans, es reproduïen ara, però en direcció oposada. La meua intervenció va ser tan inesperada que Inés no va saber reaccionar i es va sufocar.–Mira, ara la cara li fa joc amb les bragues –va afegir un company.

Al remat, acabí la conversa endafat amb Christian. Ara sé que tenia raó, però en aquell moment, em va fotre molt la seua actitud. Em va dir que era comprensible que Raquel es molestara perquè li revisava el mòbil per veure qui la cridava i què deien els whatsapps que intercanviava. Em va recordar com de cabut em posava quan s'havia de prendre una decisió i no consentia que ella discrepara del que jo deia. Em va reprotxar que l'haguera persuadida a fer-se fotos íntimes per a mi, i que jo, després, li haguera fet xantatge si no s'avenia als meus desitjos."

(pàg. 116)

"–No cal que li ho haja dit ningú. És normal que la teua nóvia comente coses de les que tu fas, i que les amigues interpreten que te n'has passat.–A Raquel també li demanaré que m'explique què és el que va contant de mi.–No calen explicacions. Si quan no està amb tu, no pares d'enviar-li whatsapps per a saber on i amb qui està! Et creus que les amigues no se n'adonen?

(pàg. 196)

"Durant uns segons, pensà en com li havia canviat la vida des que l'havia coneguda. L'adolescent conflictiu i desagradable que s'havia instal·lat a disgust al barri del Carme, ara era un xic normal que tenia davant una xica meravellosa, a la qual necessitava dir-li ja allò que sentia.-Laura, tu m'agrades molt. Sé que soc inestable i impulsiu. Sé que a vegades em pose insuportable, però et jure que intente millorar, i faré tot el que siga perquè estiguem junts, perquè no he sentit mai el que sent ara per tu."

DADES I INTERNET

(pàg. 45)

"A la porta del Jardí Botànic, Laia va trobar-se amb Xavier, un amic aficionat a la fotografia que l'ajudava quan havia de fer un reportatge. Va presentar-li a Sergi i es disposaren a entrar al recinte.–Quin model més jove t'has buscat –va dir Xavier–. Tu no has fet els díhuit encara, veritat?–No –contestà secament.–És menor d'edat –li va comentar a Laia–. Ho has tingut en compte?–I això és cap problema? –preguntà Sergi, amb un to quasi desafiador.–No deu ser-ho –digué ella–. A l'hora de publicar les fotos necessitaré el permís de ta mare, però ja parlaré jo amb ella, no et preocupes."

Dades i Internet

Què en saps?

• Luka, Suzanne Vega / Solitude Standing• Jeremy, Pearl Jam / Ten • Diferente, Arkano / Bioluminiscencia

MÚSICA

Aquesta cançó es va fer moltfamosa a finals dels anys 80.Podries relacionar la lletraamb la situació que viu Sergi?

• Luka

Em dic Luka i visc en el segon pis. Visc dalt de tu. Sí, crec que m’has vist abans. Si escoltes alguna cosa a altes hores de la nit, algun tipus de problema, algun tipus de baralla no em preguntes què fou. Crec que és perquè soc una negada. Intente no parlar massa alt. Potser és perquè estic boja. Intente no actuar amb supèrbia. Ells només et colpegen fins que plores, i, després, no preguntes per què fou, no discutisques més. Sí, crec que estic bé. Entrí a casa una altra vegada. Bé, si em preguntes, és el que diré, tampoc és assumpte teu. Supose que m’agaradaria estar a soles sense res trencat o coses tirades per ací. No em preguntes com estic.

Suzanne Vega Solitude Standing

Sergi aconsegueix eixir del cercle perillòs en què havia entrat. Com ho fa? Poden els adults i els amics ajudar a trobar una solució al problema del maltractament i de l’assetjament?

Sabies que parla d’un fet real?https://blog.rtve.es/citaprevia/

El pare no li donà afecte, ¡no!I la mare no acceptava el xic. El rei Jeremy, el Malvat,regnava al seu món. Jeremy hui ha parlat a classe. Jeremy hui ha parlat a classe. Intenta oblidar-ho tot.. Intenta esborrar-ho totde la pissarra.

Aquesta cançó parla de dos temes que apareixen al llibre: maltractament a l’àmbit familiar i assetjament escolar.

• Jeremy

A casa, dibuixant cims de muntanya amb ell en el cim. Sol de groc de llima, els braços alçats en V. I avall jauen els morts en bassals roig fosc. El pare no prestà atenció,Oh, al fet que a la mare no li importara.El rei Jeremy, el Malvat,regnava al seu món. Jeremy ha parlat a classe hui.Jeremy ha parlat a classe hui. Em recorde clarament assetjant el xic. Semblava un xicotet idiota inofensiu, però deslligàrem el lleó. Cruixí les dents i mossegà la cuidadora del pati. Com podria oblidar-ho? I em va pegar amb una esquerra sorprenent, la meua mandíbula va quedar endolorida, completament oberta.Com aquell dia,Oh, com el dia del que he escotlat parlar.

Pearl jam Ten

Sabies que el cantant va patir assetjament a l’escola també? Al següent enllaç trobaràs més informació:Un pas avant contra l’assetjament escolar a ritme de rap.

Sergi no només va patir assetjament, sinó que es va convertir en un dels assetjadors. Escolta la següent cançó d’Arkano. Fixa’t en la lletra i opina:És difícil mantindre la verdadera personalitat en un centre escolar i ser respectat?Normalment els companys que veuen situacions d’assetjament miren cap a un altre costat?

• Diferente

Tot comença amb un mal pas que es va voler fer per avançar i va acabar sent en fals. Per a mi, allò diferent és bell; per a ells, alguna cosa que hauria de ser castigada. I així m'ho van fer veure en primer. Van decidir que el meu ego tornara a partir de zero. Em van ignorar, em van ofendre, em van colpejar, em van escopir, van aconseguir que diguera: "No em vull".Li dic la paradoxa de l'embut: la meua inseguretat els va fer sentir més segurs. I cada dia m'afonava més profund i cada dia dolia més el món. Em deia: "Ells no són tan durs". Somiava amb tombar-los un a un, mirar-los fixament, traure'ls del meu present i aconseguir fer present el meu futur.He vist aquesta crisi en instis, col·legis i només hi ha un rei: la llei del silenci. Diuen que són bromes, no es prenen seriosament el fet de veure un humà que deixa escapar la seua vida. L'equació és fàcil. No li busques el misteri, si no veiem el problema mai tindrem remei. Pressions perquè canvien les versions dels fets, depressions, mal humor i sessions de menjar sostre. Quant cal engolir perquè estigueu contents? Un xiquet que deixa de ser xiquet abans d'hora, que ha aprés abans a ocultar els colps als seus pares que a besar el seu amor inconfessable, que pensa més en la mort que en la vida, que ha convertit la humiliació en rutina, que somia amb deixar de ser real i escapar d'aquest món brutal que se li tira damunt.És cosa de tots ser responsables. Amic, no fa falta que em parles, amb la mirada em demanes que et salve abans que siga massa tard i jo faré un pas al capdavant per tu, ningú en el món es mereix patir. Als que miren sense fer res no els excuse perquè no anar contra l'abús és ser part de l'abús. Digues de quin bàndol estàs i deixa de mentir-te a canvi de menjar, sigues honest amb tu i persegueix la veritat, si manques de principis et perdràs el final. Si no, com aconseguir el cel? Mai ningú va poder volar sense un company, no et deixes confondre, per a mi allò diferent és bell. I per a tu?

Arkano Bioluminiscencia

• Tot plegat semblava una broma, Anna Vilar• El senyal, Marta Meneu-Borja• Canviem les regles, Teresa Broseta i Patricia Campos

LLIBRES

Llegeix-ne un fragment

Totplegat semblava unabroma

Desgraciadament, el tema de l’assetjament es pot trobar en altres llibres. En aquest cas, una jove rep les burles d’un grup de companys de classe.Tanmateix, a la novel·la apareix també la veu de l’assetjador i la d’una altra jove, Ona. Els joves conformen una història a tres veus que dona una visió ampla de la violència des de diferents punts de vista.

Anna Vilar

On el trobe?

Llegeix-ne un fragment

Elsenyal

La novel·la conta la vida i els problemes de dones de diferent edat i condició. Una d’elles, Val, manté una relació tòxica amb Fabri. Començarà a patir maltractament i no sabrà com eixir-se’n.Et recorda a alguna escena del llibre que acabes de llegir?

Marta Meneu-Borja

On el trobe?

Llegeix-ne un fragment

Canviem lesregles

Aquest llibre són molts llibres alhora. Per això, el pots llegir de moltes maneres. Una opció és llegir-lo d’una tirada. En la primera part, Teresa Broseta ens conta la història d’Olívia, un personatge de ficció que s'enfronta a l’assetjament gràcies a un esport integrador com el rugbi.En la segona part, Patricia Campos escriu una sèrie de reflexions per a Olívia. Una altra opció és llegir-lo intercaladament: un capítol de la narració seguit de la reflexió que li correspon, i així fins al final.I segur que encara hi ha més maneres de llegir un llibre que ens convida a canviar les regles, a pensar el món des de la diferència, el respecte i la integració. És a dir, a pensar des de l’esperança d’Olívia, a pensar des de la confiança que la ficció es pot convertir en realitat.

Teresa Broseta i Patricia Campos

On el trobe?

• Descubriendo a Forrester• El indomable Will Hunting• El bola

PEL·LICULES

• Descubriendo a Forrester

Jamal és un jove molt intel·ligent però amb poques possibiitats de progessar. Coneix de manera inesperada Forrester, un escriptor que viu aïllat al seu apartament. Entre ambdós s’establirà una relació d’ajuda mútua que resultarà molt profitosa.Quin paral·lelisme trobes amb la història de Sergi?

• El indomable Will Hunting

Un psiquiatra intenta ajudar un jove molt intel·ligent sense possibilitats d’estudiar per problemes familiars i econòmics. Es mostra rebel i tracta malament aquells que tracten d'ajudar-lo..Quants adults intenten ajudar Sergi?N’és conscient en algun moment?

• El bola

El protagonista, un xic de 12 anys, és maltractat físicament i psicològicament pel seu pare. Aïllat del món per la vergonya que li suposa aquesta situació, l’arribada al col·legi d’un nou company l'ajudarà a canviar la situació.Quins paral·lelismes trobes amb la història de Sergi?

MOLTES GRÀCIES!