Want to make creations as awesome as this one?

No description

Transcript

Començar. centre d'estudis martorellencs. Recursos tecnològics al serveide l'Arqueologia. Exemples de la recerca a Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida(Martorell). Digitalitzant l'objecte. Digitalitzant l'espai. La prospecció. Índex. Un registrepas a pas. 04. 02. 01. 03. Descobrir el jaciment i determinar on excavar. 01. La prospecció. Tot i que els mitjans de comunicació acostumen a fer-se ressò de les troballes arqueològiques quan aquestes tenen caràcter casual, la majoria són resultat de la investigació sistemàtica a partir de l'estudi i la prospecció del territori a diferents escales i mitjanç tecnològics.. On excavar?. En aquest cas el jaciment ja era conegut per la presència de l'església romànica i les referències a troballes diverses amb motiu d'excavacions realitzades al segle XIX, tot i que la interpretació dels resultats fos molt imaginària.. Santa Margarida. + info. En l'estudi de Santa Margarida s'ha fet ús de dues tècniques de prospecció: els sondejos mecànics i el georadar.Els sondejos mecànics ens identifiquen la topografia original del lloc i ens permeten diferenciar el sòl natural del que ha estat generat per l'activitat humana. El georadar ens proporciona una imatge detallada d'aquest segon.. Santa Margarida. Santa Margarida. Sondejos mecànics. L'escala de grisos ens mostra el relleu actual del terreny. Les línies blanques corresponen a les corbes de nivell que reconstrueixen la topografia original de la zona.. La prospecció amb georadar ens proporciona una imatge contínua en planta i en profunditat que ens permet identificar diferències en la composició del subsòl.Amb aquesta informació es pot fer una estimació de la presència d'estructures o altres elements i definir prioritats i estratègies a l'hora de planificar l'excavació arqueològica.. Santa Margarida. Georadar. El vídeo ens mostra els valors proporcionats pel georadar a l'entorn de Santa Margarida en talls horitzontals a profunditat creixent.. Santa Margarida. Georadar. L'acció destructiva de l'arqueologia fa imprescindible el registre de la informació. 02. Un registre pas a pas. Documentar l'excavació és indispensable per a fer possible l'anàlisi i interpretació posteriors, alhora que possibilitar el debat científic i la reinterpretació futura per part d'altres investigadors si fos el cas.Cada element constructiu, cada objecte recuperat, no té significat si no és possible conèixer el seu context arqueològic.. Documentar l'excavació. Des del CEM treballem conjuntament amb altres institucions i entitats en el desenvolupament d'un SIA que permet la gestió integrada de la informació generada en la recerca arqueològica en totes les seves tipologies: textual, gràfica, cartogràfica, etc.. El Sistema d'Informació Arqueològica (SIA). + info clicant sobre la imatge. La combinació de bases de dades i el potencial dels sistemes d'informació geogràfica permeten la documentació sistemàtica de l'excavació i una eficient recuperació posterior de la informació a tots el membres de l'equip de recerca a través d'Internet.El SIA possibilita també la producció normalitzada i semiautomàtica dels informes i memòries científiques de cada intervenció.. El Sistema d'Informació Arqueològica (SIA). + info clicant sobre la imatge. La digitalització al servei de la documentació de l'excavació i de la difusió. 03. Digitalitzant l'espai. Els plànols constitueixen una part fonamental del registre arqueològic.Ara les tecnologies digitals ens permeten afegir la cartografia 3D als plànols convencionals en dues dimensions.. Cartografiar l'excavació. + info. L’escàner làser és un instrument que ens permet capturar la geometria i el color de qualsevol objecte i del seu entorn immediat mitjançant l’obtenció massiva de dades que es poden combinar amb imatges fotogràfiques, obtinguts de manera pràcticament simultània.. L'escàner làser: l'aplicació a Sant Genís. El vídeo ens mostra l'aplicació de l'escàner làser a l'església de Sant Genís de Rocafort durant la campanya d'excavacions de 2020.. L'escàner làser: l'aplicació a Sant Genís. La fotogrametria terrestre es basa en l’ús de la fotografia digital, mitjançant una càmera convencional, portant a terme una cobertura d’imatges de tota la zona que es vol documentar i des de tots els angles de visió.. Imatges fotogràfiques georeferenciades. + info. El vídeo ens presenta en 3D una de les tombes excavades a Santa Margarida.. L'excavació en 3D. El tractament informàtic de la fotografia digital ens permet generar models 3D sobre els quals modelar propostes de reconstrucció, con en aquest exemple per crear una reconstrucció virtual de l'església de Sant Genís de Rocafort.. 3D: de la documentació a la reconstrucció. 3D: una visita virtual comentada. Un cop iniciat el vídeo, amb el ratolí podeu enfocar la visió de la càmera cap a qualsevol angle de l'edifici.. 3D: més enllà del vídeo. Visiteu virtualmenrt els jaciments de Santa Margarida i el monestir de Sant Genís de Rocafort.. Visita virtual A Santa margarida >. Visita virtual A Sant GENÍS >. La digitalització al servei de la documentació, l'estudi i la difusió dels objectes arqueològics.Us presentem el procés de digitalització d'un capitell recuperat a Sant Genís de Rocafort, des de la troballa fins a la producció del model digital 3D.. 04. Digitalitzant l'objecte. La digitalització i modelat 3D dels objectes ens permet una documentació detallada que facilita l'estudi i la divulgació amb més precisió que una imatge fotogràfica convencional.. Modelat digital 3D d'un capitell. El vídeo ens mostra el procés de captura de les imatges fotogràfiques que, un cop tractades informàticament, permetran generar el model 3D.. Captura de les imatges. Un cop processades les imatges digitals, aconseguim un model 3D de l'objecte, que podem moure i visualitzar lliurement.. El model digital. DOCUMENTAR. Un objectiu. INTERPRETAR. Els recursos tecnològics són eines al servei de la recerca arqueològica, no pas el seu objectiu.Aquest no és altre que generar coneixement històric.. ¡Gracies!. Amb el suport de. La Tabula Peutingeriana és un exemple de document que ens ajuda a conèixer l'organització del territori durant l'imperi romà. Amb un punt blau hem assenyalat la localització d'Ad Fines, que havia de ser en un indret proper al pont del Diable de Martorell o potser del jaciment de Santa Margarida.+ info. Fixem-nos en el relat que fan els membres de l'Associació d'Excursions Catalana, que el 19 d'octubre de 1884 van visitar Santa Margarida. Es tracta d'una excursió que porta per títol Excursió col·lectiva à la Conca Baixa del Noya, de la qual s'aixeca acta detalladament i de la que reproduïm en el requadre de la pàgina següent la part dedicada a Santa Margarida (MASPONS, Francesc de S. (1886): “Excursió col·lectiva a la Conca Baixa del Noya”, a Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, 1886. Tom VIII. P 130-131). En la transcripció s'ha respectat l'ortografia original. Ara, tornant á la excursió; després de haver visitat las dependencias y vist funcionar algunas de las máquinas agrícolas de dita casa Abat, y de haver tret lo Sr. Aragonés tres distintas vistas fotográficas de la meteixa y lo Sr. Marí un dibuix, á dos quarts de cinch de la tarde emprenguérem nostre camí cap á Martorell pera agafar l' últim tren que devía retornamos á Barcelona, com ho férern. Atravessárem lo torrent de Castellví y per la vora del riu ab 15 minuts arribárern á Ribaroja a, ahont desemboca un torrent de dit nom, degut al color roig de la terra y que forma una gran riba ó alt marge. Allí nos ficárem per un calladís que forma la vinya; als quatre minuts atravessárem lo torrent d'En Querol, deixárem á má esquerra á casa 'n Sunyolet y ab set minuts més fórem al torrent y á la casa de Santa Margarida. Al detrás d' eixa hi ha lo cementiri de Martorell, y al costat una capella, la meytat d'ella arruinada que dona nom á la casa y torrent, per estar dedicada á dita santa. Es una capella bisantina, de una sola nau, bastant alta, tota de pedra esmoladora de que tant abunda aquella comarca, ab quatre archs ó voltas á cada costat en que hi deguéren haver altars. Avuy la primera meytat soIs conserva las parets y la entrada ab son portal, y encara al costat d' aqueix de dalt á baix de la paret, hi ha una grossa esquerda ocasionada per un lIamp. Ve á formar un pati en mitj del qual hi créixen varios plátanos, tant crescuts que rebassan ja las parets laterals. La segona meytat encara está cuberta y forma capella; sa porta dona á dit pati, té dos altars, un per banda, lo de la dreta, entrant, dedicat á la Mare de Deu dels Dolors, y lo de la esquerra á St. Genís. L' altar major té per patrona á Santa Margarida; lo meteix que aquells es de bastant mal gust; no obstant per sota de la mesa s' hi póden veure encara las dúas columnetas de pedra que la aguantavan. Al fer, fa pochs anys alguna reparació en dita iglesia, ó avuy capelleta, se traguéren interinarnent ditas columnas y dins lo capitell de cada una d' ellas, del tot vuydat, s' hi trobáren ossos humans; potser eran reliquias d' algun mártir. Ab molt bon acert s' acordá deixarho tot á son meteix puesto, com se feu. Se troba també en dita iglesia á má dreta, entrant, un armari que amaga una escala que baixa cap avall sota terra. Al fer ditas reparacions se trobá son comensament y se deixá cegada tal com estava. També á má esquerra s' hi veu una pica de aygua beneyta , ampla y alta, sense peu; es á dir, que té la forma de un brocal de pou; era sens dubte una pica de batejar per inmersió dels primitius temps de la Iglesia. Aixís meteix ab motiu de ditas obras, se trobáren una porció de sepulturas fetas ab tégulas romanas; d' eixas encara se n' conservan algunas de senceras en dit pati. Tot proba l' antigüetat d' eixa capella. La tradició diu que fou la iglesia primordial de Martorell, essentne Santa Margarida sa patrona. Los goigs d' eixa santa aixís encara ha portan. Potser fou lo que la Doma pera lo poble de la Garriga, en lo Vallés. No dubto que un estudi minuciós y conciensut en dita capella donaría molt bons resultats.Avuy com á recort, cada any los de Martorell hi van en aplech lo día de sa patrona.Santa Margarida en una imatge publicada el 1926(Fotografia de Pedro Cano. Arxiu del CEM). Els treballs actuals han posat al descobert alguns dels punts on es va excavar al segle XIX. A la imatge podem veure un paviment tallat i el posterior rebliment de l'antiga excavació a l'interior de l'església.. Els sondejos han permès identificar el relleu i el traçat original del torrent de Santa Margarida, rodejant l'església, representada pel rectangle de color beige.. Imatge aèria de Santa Margarida superposada a un dels talls horitzontals proporcionat pel georadar.. Tradicionalment la documentació de les intervencions arqueològiques es feia a través del diari d'excavació i el dibuix de plantes i seccions. Tots ells han estat substituïts per bases de dades i diversos sistemes de documentació gràfica i cartogràfica.. identifica els tipus d'informació i tipologies documentals, defineix el mapa de formats, els sistemes de descripció i classificació, l'esquema de metadades, i els quadres d'accés i de disposició dels documents.és una aplicació informàtica multiusuari en xarxa mitjançant la qual es gestionen les dades inherents a qualsevol intervenció arqueològica: descriptives, cartogràfiques, fotogràfiques, etc. Actua com a repositori documental i, alhora, com a instrument de gestió de la informació, des de la fase de creació, fins a la d'edició d'informes o memòries. Paral·lelament, l'ús de formats digitals oberts o públics permet la interoperabilitat amb altres aplicacions per a l'anàlisi i explotació de la informació.es planteja com un instrument obert i en desenvolupament per a la normalització del registre arqueològic i la definició de vocabularis controlats.. Exemple de planimetria d'una excavació generada des del SIAExemple de presentació de resultats a partir del SIA mitjançant una plantilla que agrupa automàticament els continguts informatius (fotogràfics, cartogràfics, textuals i estratigràfics). Els models 3D ens proporcionen una base sobre la qual dur a terme diferents processos segons les necessitats de les fases de treball que desenvolupem: investigació, conservació o divulgació.En el procés d’investigació utilitzem el model per a l’estudi dels procés constructiu dels edificis, amb les possibles fases que puguin presentar, la identificació de materials i tècniques constructives i la representació de resultats de les anàlisis i estudis realitzats i les propostes de restitució de les parts desaparegudes.En la conservació el model 3D facilita tant l’anàlisi de patologies que poden afectar els edificis com servir de base per a la redacció dels projecte de consolidació i restauració.Finalment, el model 3D ens ofereix un recurs molt potent de cara a la difusió ja que possibilita mostrar els resultats dels estudis de manera realista, especialment útils quan ens trobem amb construccions que presenten successions i transformacions al llarg del temps i cal facilitar-ne la comprensió.. L'escàner làser transmet a la tauleta digital i en temps reals la imatge que genera a partir dels punts llegits i les imatges fotogràfiques obtingudes de manera pràcticament simultània. Aquí veiem un moment dels treballs realitzats a Sant Genís de Rocafort el 2020,. Planta de l'excavació a Santa Margarida el 2020, a partir d'una imatge obtinguda amb un dron i georeferenciada a partir dels punt o dianes.. Les imatges es processen informàticament per tal d’identificar els punts comuns entre els diferents fotogrames i integrar-les en una única que ja ens proporciona un model 3D.Si a més volem que aquesta imatge ens proporcioni mesures reals i la puguem georeferenciar (és a dir, ubicar-la dins la cartografia d’un territori), prèviament a l’obtenció de les imatges col·locarem sobre el terreny un seguit de punts (dianes) que georeferenciarem mitjançant una estació total. La introducció dels seus valors en el moment previ al tractament informàtic ens proporcionarà la imatge 3D, ara amb la possibilitat d’ubicar-la en l’espai real i de mesurar els elements que hi apareixen representats.. Capitell i fragment de columna en el moment de la descoberta, a Sant Genís de Rocafort.. Exemple d'anàlisi arqueològica del parament interior nord de l'església del monestir de Sant Genís de Rocafort, diferenciant els moments constructius i les afectacions que presenta (erosió, esberles, destruccions, etc.).. Diagrama interpretatiu de la seqüència identificada al parament interior nord de l'església del monestir de Sant Genís de Rocafort.