Setmana de la Ciència 2020

Començar

centre d'estudis martorellencs

Exemples de la recerca a Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida(Martorell)

Recursos tecnològics al serveide l'Arqueologia

Digitalitzant l'objecte

Digitalitzant l'espai

Un registrepas a pas

La prospecció

04

02

01

03

Índex

Descobrir el jaciment i determinar on excavar

01

La prospecció

Tot i que els mitjans de comunicació acostumen a fer-se ressò de les troballes arqueològiques quan aquestes tenen caràcter casual, la majoria són resultat de la investigació sistemàtica a partir de l'estudi i la prospecció del territori a diferents escales i mitjanç tecnològics.

On excavar?

+ info

En aquest cas el jaciment ja era conegut per la presència de l'església romànica i les referències a troballes diverses amb motiu d'excavacions realitzades al segle XIX, tot i que la interpretació dels resultats fos molt imaginària.

Santa Margarida

En l'estudi de Santa Margarida s'ha fet ús de dues tècniques de prospecció: els sondejos mecànics i el georadar. Els sondejos mecànics ens identifiquen la topografia original del lloc i ens permeten diferenciar el sòl natural del que ha estat generat per l'activitat humana. El georadar ens proporciona una imatge detallada d'aquest segon.

Santa Margarida

L'escala de grisos ens mostra el relleu actual del terreny. Les línies blanques corresponen a les corbes de nivell que reconstrueixen la topografia original de la zona.

Santa Margarida. Sondejos mecànics

La prospecció amb georadar ens proporciona una imatge contínua en planta i en profunditat que ens permet identificar diferències en la composició del subsòl. Amb aquesta informació es pot fer una estimació de la presència d'estructures o altres elements i definir prioritats i estratègies a l'hora de planificar l'excavació arqueològica.

Santa Margarida. Georadar

El vídeo ens mostra els valors proporcionats pel georadar a l'entorn de Santa Margarida en talls horitzontals a profunditat creixent.

Santa Margarida. Georadar

L'acció destructiva de l'arqueologia fa imprescindible el registre de la informació

02

Un registre pas a pas

Documentar l'excavació és indispensable per a fer possible l'anàlisi i interpretació posteriors, alhora que possibilitar el debat científic i la reinterpretació futura per part d'altres investigadors si fos el cas. Cada element constructiu, cada objecte recuperat, no té significat si no és possible conèixer el seu context arqueològic.

Documentar l'excavació

+ info clicant sobre la imatge

Des del CEM treballem conjuntament amb altres institucions i entitats en el desenvolupament d'un SIA que permet la gestió integrada de la informació generada en la recerca arqueològica en totes les seves tipologies: textual, gràfica, cartogràfica, etc.

El Sistema d'Informació Arqueològica (SIA)

+ info clicant sobre la imatge

La combinació de bases de dades i el potencial dels sistemes d'informació geogràfica permeten la documentació sistemàtica de l'excavació i una eficient recuperació posterior de la informació a tots el membres de l'equip de recerca a través d'Internet.El SIA possibilita també la producció normalitzada i semiautomàtica dels informes i memòries científiques de cada intervenció.

El Sistema d'Informació Arqueològica (SIA)

La digitalització al servei de la documentació de l'excavació i de la difusió

03

Digitalitzant l'espai

+ info

Els plànols constitueixen una part fonamental del registre arqueològic. Ara les tecnologies digitals ens permeten afegir la cartografia 3D als plànols convencionals en dues dimensions.

Cartografiar l'excavació

L’escàner làser és un instrument que ens permet capturar la geometria i el color de qualsevol objecte i del seu entorn immediat mitjançant l’obtenció massiva de dades que es poden combinar amb imatges fotogràfiques, obtinguts de manera pràcticament simultània.

L'escàner làser: l'aplicació a Sant Genís

El vídeo ens mostra l'aplicació de l'escàner làser a l'església de Sant Genís de Rocafort durant la campanya d'excavacions de 2020.

L'escàner làser: l'aplicació a Sant Genís

+ info

La fotogrametria terrestre es basa en l’ús de la fotografia digital, mitjançant una càmera convencional, portant a terme una cobertura d’imatges de tota la zona que es vol documentar i des de tots els angles de visió.

Imatges fotogràfiques georeferenciades

El vídeo ens presenta en 3D una de les tombes excavades a Santa Margarida.

L'excavació en 3D

El tractament informàtic de la fotografia digital ens permet generar models 3D sobre els quals modelar propostes de reconstrucció, con en aquest exemple per crear una reconstrucció virtual de l'església de Sant Genís de Rocafort.

3D: de la documentació a la reconstrucció

Un cop iniciat el vídeo, amb el ratolí podeu enfocar la visió de la càmera cap a qualsevol angle de l'edifici.

3D: una visita virtual comentada

Visita virtual A Sant GENÍS >

Visita virtual A Santa margarida >

Visiteu virtualmenrt els jaciments de Santa Margarida i el monestir de Sant Genís de Rocafort.

3D: més enllà del vídeo

La digitalització al servei de la documentació, l'estudi i la difusió dels objectes arqueològics.Us presentem el procés de digitalització d'un capitell recuperat a Sant Genís de Rocafort, des de la troballa fins a la producció del model digital 3D.

04

Digitalitzant l'objecte

La digitalització i modelat 3D dels objectes ens permet una documentació detallada que facilita l'estudi i la divulgació amb més precisió que una imatge fotogràfica convencional.

Modelat digital 3D d'un capitell

El vídeo ens mostra el procés de captura de les imatges fotogràfiques que, un cop tractades informàticament, permetran generar el model 3D.

Captura de les imatges

Un cop processades les imatges digitals, aconseguim un model 3D de l'objecte, que podem moure i visualitzar lliurement.

El model digital

Els recursos tecnològics són eines al servei de la recerca arqueològica, no pas el seu objectiu.Aquest no és altre que generar coneixement històric.

INTERPRETAR

DOCUMENTAR

Un objectiu

Amb el suport de

¡Gracies!