El miracle d'Anne Sullivan

El miracle d'anne sullivan

Índex

04. la diversitat funcional i la superació

03. sistemes de comunicació

02. adaptacions audiovisuals

01. la història de helen keller

El miracle d'Anne Sullivan ens narra en forma d'adaptació teatral la història real de Helen Keller i la seua professora, Anne Sullivan. Però, com era la verdadera Helen?

la història de hellen keller

Anne Sullivan

Helen Keller (Alabama, 1880 - Connecticut, 1968)

Va créixer amb normalitat fins que als dinou mesos, a causa d'una malaltia greu, va perdre la vista i l'oïda. Tot el seu món va emmudir i pràcticament es van esgotar les possibilitats de comunicació amb ella. Semblava que no entenia res del que passava al seu voltant.Desesperats, els seus pares van contractar Anne Sullivan, una professora que estava convençuda que Helen podria parlar si disposava de les eines necessàries. Gràcies a molts esforços i encara més fracassos, als sis anys Helen utilitzava de forma eficaç desenes de signes manuals per a comunicar-se. Un temps després, va ser capaç de comunicar-se oralment i va aprendre a llegir i escriure amb el sistema Braille. La seua capacitat de superació era tan gran que, el 1994, es va convertir en la primera persona sordcega a obtenir un títol universitari. Les seues dificultats a la universitat van ser importants, ja que les classes a què assistia havien de ser traduïdes mitjançant el sistema dactilològic. Per tant, només una vegada acabades les classes podia anotar el que havia "escoltat". Així, depenia totalment de la seua memòria.

Anne Sullivan (Massachusetts, 1866 - Nova York, 1936)

La seua mare va morir quan ella tenia huit anys. Els seus dos germans van anar a viure amb uns familiars mentre ella es feia càrrec del seu pare. Al cap de poc, els seus germans van ser ingressats en un centre per a nens pobres. Allà va morir-ne un afectat de tuberculosi. Poc després, Anne va contraure tracoma, una malaltia que genera lesions a la còrnia i que va afectar-li greument la visió. La jove va ser atesa a l’escola Perkins per a cecs, a Boston. El seu director va enviar Sullivan a atendre Herlen Keller el 1887. L'any següent, les dues retornaren a l’escola, on s’hi van estar cinc anys. Cal afegir que l’escola Perkins va ser on David Abraham va crear la màquina Perkins, que permet l’escriptura mecanitzada en Braille, el 1951.

Helen Keller

"Les millors coses i les més belles del món no poden veure's ni tocar-se, han de sentir-se amb el cor."

Com en el cas de Helen, la passió i la confiança de les seues educadores va ser determinant.

Gennet, nascuda a Etiòpia, va arribar a Espanya molt xicoteta i va cursar Educació Primària i Secundària en el sistema dactilogràfic, com Helen. El 2013, es va convertir en la primera universitària sordcega del país.

Marie Heurtin

Marie Heurtin va nàixer sordcega el 1885. El mateix any que l'escola Perkins va enviar l'Anne a casa de la Helen, la família de la Marie la va enviar a l'Institut Larnay, on la Germana Marguerite se'n va fer càrrec, malgrat l'escepticisme de la congregació.

Gennet Corcuera

Les altres Helen Keller...

Adaptacions audiovisuals

Dirigida per Arthur Penn i estrenada el 1962, The miracle worker es va basar en l'obra de teatre de William Gibson que acabes de llegir i que es va publicar per primera vegada el 1959.L'obra de teatre, al seu torn, adaptava el guió del drama televisiu de 1957 escrit per Gibson i emés com a episodi de la sèrie d'antologia de la CBS Playhouse 90. Aquesta teatralització es va inspirar en la autobiografia de Helen Keller, The Story of My Life, publicada el 1903.

The miracle worker

Originalment titulat The Unconquered, el documental Helen Keller in her story –dirigit per Nancy Hamilton i narrada per Katharine Cornell– va guanyar l’Oscar a la millor pel•lícula de no-ficció. Com a curiositat, va ser la mateixa Helen Keller qui va recollir la preuada estatueta com a protagonista del documental.

Helen Keller in her story

The miracle worker (pel·lícula)

1962

1959

The miracle worker (teatre)

1957

The miracle worker (TV)

1955

Helenn Keller in her story (documental)

La vida de Helen Keller en imatges

Sistemes de comunicació

L'objectiu d'Anne Sullivan va ser posar paraules en la vida de Helen, és a dir, obrir una finestra i ordenar el seu món, ja que són les paraules les que donen sentit i permeten interpretar la realitat i poder pensar. Sense paraules, el món és confús i no té formes comprensibles. Sense llenguatge, no és possible la vida psíquica, igual que sense aigua no és possible la vida física. Poder dir una paraula és poder lligar un signe aparentment arbitrari, com pot ser un gest o un grup de sons, a un objecte de la realitat, de forma que esdevinga un símbol d'aquest objecte. El símbol ens permet referir-nos a l'objecte sense que aquest estiga present. Aquest és el miracle del llenguatge: ens permet referir-nos a objectes i pensar en coses que no tenim davant. Per tal d'aconsegur-ho, Sullivan va utilitzar sistemes de comunicació pensats per a persones sordes i cegues, com la dactilologia o el sistema Braille.

El miracle del llenguatge

+ info

La dactilologia és un sistema alfabètic destinat a la comunicació de les persones afectades de sordceguesa. L'Anne utilitza amb la Helen el sistema dactilològic tàctil en què el palmell de la mà de la persona sordcega se situa sobre del dors de la mà del seu interlocutor. Hi ha una posició de la mà determinada per a cada una de les lletres de l'alfabet, per tant suposa un sistema de lletreig.

Dactilologia

Curiositats sobre les llengües de signes

+ info

El 1825, Louis Braille va idear un sistema, que encara hui en dia utilitzem i que permet a les persones cegues accedir a la lectoescriptura. El sistema Braille utilitza un sistema de punts en relleu. Mitjançant un grup de sis punts que es codifiquen a partir de la presència o absència dels mateixos punts s’obtenen seixanta-quatre combinacions que permeten representar les diverses lletres, números i signes de puntuació, i permeten un accés a la lectoescriptura a les persones cegues.

El sistema Braille

L'alfabet

Què passa amb les lectures digitals?

Iniciatives com la del videojoc Huyendo en la oscuridad permeten acabar amb la discriminació també en el sector de l'entreteniment.

Pensa que les persones que pateixen ceguesa viuen sempre en la foscor que tu has experimentat per uns segons. No és fàcil, veritat?Per això, és important facilitar la integració de les persones amb diversitat funcional en la nostra societat, garantint, a més a més, que puguen desenvolupar el seu dia a dia amb total autonomia.

Què t'ha semblat ser cec per uns segons?

La diversitat funcional i la superació

+ info

L’Anne confia en les capacitat de la Helen però dubta d’ella mateixa. I és aquest dubte el que l’acaba portant a l’èxit. Pensa i repensa el seu mètode d’ensenyament, demana consell i intenta mantindre a ratlla les seues pròpies pors davant la possibilitat de fracassar. La por fa que l’educadora busque i rebusque, pense i repense contínuament la seua intervenció fins a trobar una estratègia que permet a Helen eixir de la presó i que puga contemplar el món amb els ulls de les paraules. Aquest procés suposarà un veritable renaixement per a Helen.

Confiança i perseverança

Perspectives sobre la diversitat funcional

Jamie Brewer

Té síndrome de Down i s'ha fet coneguda a nivell mundial per ser una de les protagonistes d'American Horror Story.

Frida Khalo

La pintora mexicana va contraure poliomielitis quan era menuda i sembla que també tenia espina bífida, fet que li va fer tindre una cama més llarga que l'altra.

Gaten Matarazzo

Aquest jove actor es va fer famós per interpretar a Dustin en Stranger Things (Netflix) i fa poc va declarar que tenia una displasia cleidocraneal.

Diversitat funcional i èxit professional

Gràcies!