Què implica l'avaluació en l'àrea de llengua i literatura? copia

Com es delimiten els objectius d'aprenentatge i es relacionen amb l'avaluació? Bloc 2

Joan Marc Ramos@joanmarcramos

objectius del bloc

1. Saber definir els objectius d'aprenentatge i relacionar-los correctament amb l'avaluació. 2. Entedre la implicació de l'avaluació amb els aprenentatges, tant en la seva funció certificativa com en la seva funció reguladora. 3. Saber redactar criteris d'avaluació i relacionar-los amb les evidències que es poden obtenir en les classes.. 4. Tenir nocions bàsiques sobre la confecció de rúbriques d'avaluació. 5. Desenvolupar els elements constitutius dels gèneres discursius susceptibles de ser integrats en seqüències didàctiques.

1. Referent de saber: Estudi dels usos tenint en compte l'estudi del sistema i les relacions que s'estableixen entre llengua i ús.

....................................................................

....................................................................

2. Importància dels textos socialment reconeguts: els gèneres discursius.

Idees força bloc 1

3.Repte professional: Generar rutines (dispositius didàctics) que aconsegueixin que els alumnes pensin i s'hi fixin quan utilitzen la llengua (i la literatura).

....................................................................

Els gèneres discursius són conjunts de convencions i expectatives que focalitzen l'atenció sobre diferents aspectes del text i que guien el procés de formulació d'hipòtesis i, per tant, el procés de comprensió oral i escrita. Per què els considerem un útil didàctic? a) Són pràctiques de llenguatge socialment reconegudes. b) N'hi ha d'orals, escrites, audiovisuals, digitals, multimodals... c) Tot text és, socialment, un exemplar de gènere. d) Organitzen i desenvolupen l'horitzó d'expectatives del lector i de l'emissor. e) Presenta regularitats de composició "ensenyables". En aquest sentit, ajuda l'ensenyant a tenir clar què està ensenyant i passa a ser també un útil d'ensenyament. MÉS INFORMACIÓ

"Mai no s'ha de transmetre una profecia negativa."

Marc Romainville

Què és l'avaluació?

....................................................

"És tota aquella activitat avaluativa que succeeix durant el procés d'ensenyament i aprenentatge, de manera que implica el professor en l'exercici de la seva professió i a l'alumne en un context d'aprenentatge formal." [Figueras i Puig, 2013]

Activitat

Què succeeix en el curtmetratge? Té alguna relació amb el procés d'avaluació? Quins problemes té l'aprenent? En cas afirmatiu, quin rol desenvolupa l'avaluador? Què destaríeu positivament i negativament d'aquesta manera d'avaluar?

Què succeeix en el curtmetratge? Té alguna relació amb el procés d'avaluació? Quins problemes té l'aprenent? En cas afirmatiu, quin rol desenvolupa l'avaluador? Què destaríeu positivament i negativament d'aquesta manera d'avaluar?

La importància de l'avaluació

..................................................................

"L'avaluació guia i condiciona completament els aprenentatges dels alumnes." "Els alumnes saben detectar què s'haurà de fer per aprovar i actuen en conseqüència." Gibbs i Simpson (2009)

Com plantegem l'avaluació certificativa?

1. Avaluació de l'aprenentatge Avaluació sumativa, certificativa: mesurar el rendiment per posar una qualificació.

....................................................................

....................................................................

2. Avaluació per a l'aprenentatge Avaluació formativa: integra l'avaluació al procés d'aprenentatge de manera que es potencia el desenvolupament de cada individu. Funció reguladora: feed-back.

Les funcions de l'avaluació

3. Avaluació formadora Té com a objectiu l'autoregulació dels aprenents i, per si mateixa, és un instrument d'autoaprenentatge. L'alumnat s'apropia dels criteris d'avaluació.

....................................................................

Certificativa

Formativa

Avaluació de qualitat: Utilitzar instruments d'avaluació que ens permetin, a la vegada, fer un ús certificatiu i formatiu de les informacions recollides.

L'autoavaluació és l'autèntica finalitat de tota acció educativa: assolir l'autonomia de l'alumnat.

Identificar els objectius d'una tasca

............................................................................

A partir de la descripció de la tasca sobre INSULTS explicada pel formador, redacteu els objectius d'aprenentatge que intuïu que hi ha darrere de l'activitat.

ACTIVITAT

Aprendre a insultar

Objectius Objectius en format competencial Al final d’aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: - Apropar el català col·loquial als alumnes - Ensenyar registres - Implicar l’alumnat en la tasca a partir de la motivació - Normalitzar el català - Apropar l’alumnat a la cultura catalana - Reflexionar sobre la diglòssia - Introduir el català col·loquial a l’argot juvenil - Descobrir nova terminologia - Treballar la creativitat dels alumnes - Trencar amb l’estereotip que el català no es pot fer servir per insultar - Introduir els alumnes en els aspectes essencials de la lírica (rima i mètrica) - Relacionar un text amb una imatge - Reflexionar sobre l’ús i els prejudicis de l’insult - Millorar l’expressió escrita - Posar-se (mantenir) els alumnes a la butxaca - Participar en un projecte col·lectiu i col·laboratiu - Aprendre de manera autònoma - Aprendre de manera lúdica - Intervenir en el context proper de l’alumne Al final d’aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: Participar en un projecte col·lectiu i col·laboratiu [què] Relacionar un text amb una imatge [com] Apropar el català col·loquial als alumnes [per què?] Participar en un projecte col·lectiu de difusió d'insults catalans a través de la creació de textos poètics il·lustrats per conèixer el registre col·loquial del català.

Insultem amb gràcia 2017

Un treball atacat a les xarxes socials per inadequat...mil disculpes

Insultem amb gràcia 17

Redacció d'objectius

• En les programacions, solem treballar amb objectius d'aprenentatge.
• Fórmula: "Al final d'aquest curs/unitat/tasca els alumnes han de ser capaços de...+ infinitiu (saber explicar, redactar, resoldre, valorar...)
• La concreció en l'objectiu resulta fonamental per poder avaluar-los.
• Hem de ser capaços d'identificar els objectius centrals.
• La formulació pot ser en format competencial.

La formulació pot incloure el què (concepte), el com (procediment) i la finalitat (que sovint pot ser una actitud) En la guia de l'educació bàsica (2022) es presenta el redactat dels criteris d'avaluació com capacitat (infinitiu)+ saber(substantiu)+ context (a través de)

Nivells de concreció d'objectius

• H. Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita...[Currículum 2015, p.3]
• Utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, instructius, expositius, i argumentatius senzills. [Criteri avalució 1r ESO]
• Redactar una descripció del carrer on es viu de qualitat i amb prou densitat informativa per distingir-lo d'altres espais similars. [Exemple objectiu central unitat 1 1r ESO]

H. Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura.

La noció de competència

..................................................................

"Allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes amb els quals s'enfrontarà al llarg de la vida. Una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en la qual es mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals." Zabala i Arnau (2007)

Una competència fa referència a un conjunt d'elements (sabers, sabers fer, sabers ser) que un individu pot mobilitzar per enfrontar-se a una situació amb èxit. Philippe Jonnaert (2002)

Com plantegem l'avaluació certificativa?

1. Les activitats estan contextualitzades?

Criteris observació nivell competencial

3. Cal integrar fonts i sabers diversos? Hi ha interdisciplinarietat?

8. Hi ha reflexió metacognitiva: "què he fet?"//"què he après?".

4. Es planteja algun repte que hagi de ser resolt amb èxit per superar l'avaluació?

TASCA

2. Les activitats estan orientades a l'acció per part de l'alumnat?

5. Es parteix de la realitat/interessos de l'alumnat?

6. Hi ha construcció cooperativa del saber?

7. S'integren els coneixements lingüístics de manera coherent?

Competències bàsiques àmbit lingüístic

Llibre de competències de l'àmbit

Competències de l'àmbit amb descriptors (molt impòtant de cara a l'avaluació)

http://hdl.handle.net/2445/127608

Currículum 2015

Competències específiques llengua catalana i lit. LOMLOE

Enllaç a l'Annex 3 del currículum

Competència específica 10 Posar al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, les pròpies pràctiques comunicatives, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula, per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

Rúbrica

....................................................

"Matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització i, de l'altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats amb la tasca d'avaluació" [Neus Sanmartí, 2010]

El professorat la pot fer servir per a l'avaluació formativa i per a l'avaluació sumativa. Constitueix una base d'orientació. L'alumnat la pot fer servir per a l'autoavaluació i la coavaluació.

Rúbriques llengua oral

Activitat 1: L’EXPOSICIÓ Definició: Consisteix en la presentació ordenada part d’una persona de les seves idees o coneixements sobre un determinat tema, tant per a informar o convèncer com per a qüestionar. Nom de l’observador: Data de l’exercici: companyÞ S’expressa en català 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Utilitza un nivell formal del llenguatge 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Anuncia el tema i fa un petit resum dels punts que tractarà sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Usa articuladors per indicar que el discurs evoluciona 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Al final resumeix els aspectes essencials del seu discurs sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Fa servir paraules tècniques pròpies del tema que tracta. 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Mira el interlocutors quan parla 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Acompanya el seu discurs amb els gestos. sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Varia el to i el ritme de les seves paraules? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Parla prou fort per què se l’entengui? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Utilitza correctament el material de suport 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Utilitza proves, raonaments, xifres,... per convèncer. 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Està ben informat? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Has trobat interessant el que has sentit? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no

Criteris per a la redacció de descriptors

• FORMULACIÓ POSITIVA: Procureu tenir en compte allò que fa l'alumnat, no el que no fa.
• PRECISIÓ: en les realitzacions descrites, defugint generalitzacions.
• CLAREDAT: Han de ser fàcilment comprensibles per al professorat no especialitzat i per a l'alumnat.
• BREVETAT: Eviteu formulacions de més de 25 paraules, ja que ningú té en compte el final del redactat.
• INDEPENDÈNCIA: No vinculeu més d'un aspecte en el mateix descriptor, ja que pot induir a confusió.

Neus Figreras

TASCA

RÚBRICA

Descripció d'un espai

SEQÜÈNCIADIDÀCTICA

Evidència

Criteris /indicadors

Activitat :“Descripció del meu carrer” Atenció a: a) Posaré un títol de l’estil: Carrer.................................., ...................................................... Ex. Carrer JoanotMartorell, un oasi de pau b) Faré servir un mínim de 15 d’adjectius i els subratllaré per tal que els identifiqui tothom. c) Faré servir, com a mínim, dues enumeracions. d) Em fixaré en l’accentuació, sobretot als verbs copulatius. e) Pararé especial atenció al vocabulari del mobiliari urbà. f) Atenció als connectors de l’espai Per estructurar l’espai Per donar un exemple Per marcar ordre A dalt/a baix a la dreta/ a l’esquerra al mig davant/Carrere lluny/prop Com com ara per exemple així en particular... En primer lloc (primerament) Després, per continuar, a continuació Per començar d’entrada finalment

Descripció del carrer o plaça on visc habitualment Rúbrica d’avaluació 1r d’ESO 3 2 1 0 a. El text mostra especialment les particularitats de la via. El text mostra alguna particularitat de la via i les combina amb característiques generals. El text mostra les característiques generals de la via. El tret mostra algunes característiques de la via. b. Les dimensions del text s’adeqüen a les seves necessitats. El text conté 200 paraules o més amb un contingut variat. El text conté 200 paraules, però inclou alguna repetició innecessària. El text no s’ajusta a les dimensions exigides. c. La divisió en paràgrafs s’ajusta a les idees que planteja el text. El text conté els tres paràgrafs principals. El text conté tres paràgrafs que no tenen unitat temàtica. La divisió en paràgrafs és inexistent o caòtica. d. Hi ha 2/3 enumeracions adequades al contingut del text. Hi ha 2/3 enumeracions no gaire ben emprades. Hi ha 2/3 enumeracions mal construïdes. No hi ha enumeracions. e. Conté almenys 15 adjectius variats i significatius. Conté almenys 15 adjectius variats de tipus genèric. Conté 15 adjectius repetits o mal emprats. No hi ha l’adjectivació exigida. f. S’acompleixen les normes d’accentuació treballades S’acompleixen les normes d’accentuació amb un màxim de 3 errors. S’acompleixen les normes d’accentuació amb un màxim de 6 errors. Hi ha més de 7 errors d’accentuació. g. S’utilitzen els accents diacrítics treballats: ÉS, SÓN, SÓC, TÉ, MÉS, SÍ i .... Hi ha un o dos errors en accents diacrítics. Hi ha tres o quatre errors en accents diacrítics. Hi ha més de cinc errors en accents diacrítics. h. Globalment, el text respecta les normes ortogràfiques regulars. Hi ha un màxim de dues errades ortogràfiques greus (normes regulars). Hi ha un màxim de quatre errades ortogràfiques greus (normes regulars). Hi ha més de cinc errades greus (normes regulars). i. Hi ha un màxim de cinc cops la conjunció I. La conjunció I apareix 6 o 7 cops. La conjunció I apareix 8 o 9 cops. La conjunció I apareix més de 10 cops. Valoració: 16 punts o menys: Insuficient 17-19 punts: Suficient 20-22 punts: Bé 23-25 punts: Notable 26-27 punts: Excel·lent

UN EXEMPLE

....................................................

Projecte de transformar un poema en un audiovisual. I això com ho avaluem? I com ho guiem?

AVALUACIÓ

Criteris d’Avaluació del muntatge poètic Criteri Valoració El vídeo té la durada establerta? fins a 10 punts El muntatge presenta unitat? fins a 10 punts La recitació del poema s’entén i es fa de manera expressiva? fins a 20 punts Les imatges són originals? Fins a 10 punts Les imatges complementen el sentit del poema? Fins a 20 punts El material lingüístic (oral i escrit) és en català estàndard fins a 10 punts Els crèdits són complets i adequats fins a 10 punts Plus de creativitat (música, vídeo, muntatge...) Fins a 10 punts

1. Els alumnes poden disposar de la rúbrica dels del primer moment que comença la tasca.

....................................................................

....................................................................

2. Anar amb compte de no carregar-se massa Les rúbriques donen molta feina, s'ha de buscar el moment en què siguin més efectives.

Algunes recomanacions

3. Seleccionar un nombre raonable de descriptors.

....................................................................

4. El nombre de graus parell per exigir prendre decisions.

ELS PORTAFOLIS

Joan Marc Ramos

joanmarcramos@gmail.com

Bloc personal: Didàctica

Bibliografia

ALSINA, p i al (2013) Rúbriques per a l'avaluació de competències, ICE-UB AMBRÒS, A; RAMOS, J.M. i ROVIRA, M. (2009): Enfilem les competències, les competències bàsiques a l'àrea de llengua. Barcelona, ICE de la Universitat de Barcelona FIGUERAS, N i PUIG, F (2013) Pautas para la evaluación del español LE, Barcelona, Edinumen. FIGUERAS, N. (2009). “L’avaluació de la llengua oral” a Articles, 47, pp. 85-98. GIBBS, G i SIMPSON, C (2009) Condicions per a una avaluació continuada que afavoreixi l'aprenentatge, ICE-UB. RAMOS, J.M. (2010). «La evaluación de la competencia lingüística y audiovisual» dentro del monográfico La competencia comunicativa lingüística, a Aula de innovación educativa, 188, Pp. 17-21. SANMARTÍ (2010) Avaluar per aprendre, Generalitat de Catalunya.