Rius, galatxos i aiguamolls

El corb marí és un ocell de gran tamany amb el plomatge de color fosc. El bec és fort, de color gris i acaba en una mena de ganxo; el coll és allargat i té forma de S. Les potes són curtes i fosques i els dits estan units per una membrana. Menja peixos que captura submergint-se. És un ocell que ve a Catalunya durant la tardor i l'hivern, cap al març emigra cap al nord i est d'Europa.

El blauet és un petit ocell de colors vius, bec fosc, llarg i afilat i potes vermelloses. Menja peixos petits, insectes i larves aquàtiques. Quan vola es mou amb molta rapidesa i a poca alçada. Acostuma a romandre quiet sobre una branca observant fixament la superfície de l'aigua. Tan aviat com veu una presa es llança amb rapidesa submergint-se fins agafar-la.

El bernat pescaire és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color gris al cap i, al dors, té taques negres al coll i el ventre blanc. El seu bec és llarg i de color groguenc. El coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.

La llúdriga és un mamífer de cos allargat amb el cos recobert de pèl espès i fi de color marronós. Les seves potes són curtes i gruixudes i té una cua ampla que es va reduint cap a la punta. Té el cos adaptat per bucejar sota l'aigua i és capaç de moure's a gran velocitat. Viu en caus que queden amagats entre les roques i la vegetació dels marges dels rius. Li agraden les aigües netes i transparents, la qual cosa fa que només la trobem al curs alt d'alguns rius.

El martinet blanc fa el niu dalt dels arbres o entre la vegetació dels aiguamolls. Es passa llargues estones quiet esperant veure alguna presa i, un cop la veu, estira el coll i llença el seu bec amb molta precisió. Vola amb força movent lentament les ales, recollint el coll recollit entre les espatlles i amb les potes estirades. És un ocell gregari: viu en petits grups.

El milà negre és un ocell rapinyaire de color marró fosc. La cua acaba en forma de forca, la qual cosa el diferencia dels aligots, que la tenen més arrodonida. Viu en els boscos de ribera prop de rius, llacs i embassaments.

L'oreneta de ribera és un ocell petit, de vol ràpid i àgil que mou les ales molt ràpidament. És el primer a arribar a Europa a la primavera, fins i tot abans que les orenetes comunes. Es concentra en colònies i fa el niu en talussos de terra.

L'agró blanc és un ocell de gran tamany que fa un metre d'alçada aproximadament. Té el plomatge de color blanc intens i s'assembla al martinet blanc, però és més gran i amb el bec de color groguenc. Té un coll és allargat que li permet capturar peixos fàcilment. Les potes també són llargues i de color negre.

ESPÈCIE EXÒTICA INVASORA La gambúsia és una espècie de peix d'aigua dolça nativa de les maresmes del sud dels Estats Units. Es va començar a introduir en altres indrets al segle passat de manera intencionada, per controlar plagues de mosquits o amb objectius ornamentals. Avui en dia és una de les espècies invasores més perilloses del món, ja que la seva presència pot arribar a afectar a la qualitat de l'aigua i és una amenaça per a les espècies autòctones.

ESPÈCIE EXÒTICA INVASORA El cranc de riu americà és un cranc d'introducció recent que s'ha estès de manera molt ràpida. Viu en rius, rierols, torrents i pantans. Es va introduir per substituir les poblacions autòctones que havien anat desapareixent, però l'impacte ecològic ha estat molt negatiu, arribant a transformar alguns ecosistemes completament.

ESPÈCIE EXÒTICA INVASORA El silur és una espècie de peix d'aigua dolça originari dels grans rius de l'Europa central. Es va introduir artificialment a la península al 1974, a Mequinensa, i avui en dia està considerada una espècie exòtica invasora pel seu potencial colonitzador i per ser una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats i els ecosistemes.

L'anguila és un peix migratori. Els mascles viuen en la desembocadura dels rius i les femelles a la part alta del riu. La pell de les anguiles, coberta de mucositat, es pot mantenir humida durant un cert temps fora de l’aigua. Això permet que puguin respirar a través de la pell (respiració cutània) i desplaçar-se per terra, si convé.

La serp d'aigua és una de les serps més comunes de Catalunya. És completament inofensiva: a banda de la fugida, la seva principal estratègia defensiva consisteix en semblar i comportar-se com un escurçó.

L'ànec collverd és un animal tranquil que viu en zones aquàtiques com els aiguamolls. El mascle té el cap verd fosc, mentre que la femella és de color marronós amb taques.

L'agró roig és una mica més petit que el bernat pescaire i té el plomatge de tons més marronosos. Durant el dia s'està quiet durant llargues estones entre la vegetació dels canyissars i és cap al vespre quan està més actiu i camina buscant alguna presa.

La polla d'aigua té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga. Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques entre els canyissos o en arbustos o arbres. En general camina pels voltants cercant menjar i picotejant entre l'herba i s'amaga de seguida, a la mínima senyal de perill.