Accentuació, diacrítics i dièresi.

ACCENTUACIÓ, DIACRÍTICS I DIÈRESI

COMENÇA

ÍNDEX

Els diacrítics

La dièresi

2

3

1

L'accentuació

1. L'ACCENTUACIÓ

Agudes

S'accentuen si acaben en:

• vocal (a, e, i, o, u)
• vocal+s (as, es, is, os, us)
• en, in

Planes

S'accentuen quan NO acaben en:

• vocal (a, e, i, o, u)
• vocal+s (as, es, is, os, us)
• en, in

Esdrúixoles

S'accentuen sempre

pagès

també

cafè

veí

carbó

però

cautxú

cabàs

excés

xamfrà

pastís

calabós

arròs

embús

amén

Pequín

bolígraf

harmònic

tomàquet

sòlid

últim

difícil

préssec

colònia

península

acadèmia

termòmetre

RECORDA: Les paraules agudes tenen la tònica a l'última síl·laba. Les paraules planes tenen la tònica a la penúltima síl·laba. Les paraules esdrúixoles tenen la tònica a l'antepenúltima síl·laba.

2. l'accent diacrític

La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules monosíl·labes que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual.Has de tenir en compte que si escrivint a ordinador confons alguna d’aquestes paraules, el corrector ortogràfic mai no ho detectarà, ja que són paraules correctes i només el context determinarà quan estan ben accentuades.

3. la dièresi

ÚS DE LA DIÈRESI

ESTALVI DE LA DIÈRESI

1. Per marcar que la u s’ha de pronunciar en els grups qüe, qüi, güe, güi: conseqüència, obliqüitat, següent, pingüí…2. Per indicar que trenquem diftong: ra-ïm, pe-ü-lla, con-du-ïm, en-sa-ï-ma-da…

1. En les paraules en què la i i la u porten accent: Lluís, veí, agraíem...2. En els mots amb prefixos anti-, re-, co-, auto-, contra-... que darrere portin una i o una u: antiinflamatori, reunió, coincidència, autoinducció, contraindicació...3. En els mots acabats en -us, -um, -isme, -ista: Màrius, harmònium, egoisme, europeista...4. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia...