UD 10 EL SECTOR PÚBLIC 4º

i EL FRAU FISCAL

EL SECTOR PÚBLIC

Pepa Azorín i Conxa Rovira

EL DÈFICIT PÚBLIC

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. By Pepa Azorín Forte

1

EL SECTOR PÚBLIC

2

LES FUNCIONS DEL SECTOR PÚBLIC

3

ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

3.1

INGRESSOS PÚBLICS

3.2

GASTOS PÚBLICS

4

EL DÈFICIT PÚBLIC

5

L'ECONOMIA SUBMERGIDA

6

LES DESIGUALTATS I LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

ÍNDEX

4.1

CONCEPTE DE DÈFICIT

4.2

FINANÇAMENT DEL DÈFICIT

1.- EL SECTOR PÚBLIC

És tot l'àmbit que està directament controlat pels poders polítics, no sols les administracions sinó també les empreses en què participa l'Estat, la resta d'instàncies del poder i els seus organismes autònoms

També s'anomena ESTAT

Una classificació dels organismes que formen el sector públic podria ser:

• Administracions Públiques:
• Administració Central:
• Consell de Ministres
• President del govern
• Ministres
• Organismes autònoms administratius
• Ens Territorials:
• Comunitats Autònomes
• Diputacions
• Comunitats locals: Ajuntaments
• Seguretat Social
• PRODUCTIU: Empreses Públiques:

Funcionen com una empresa privada però amb capital públic Controlen els sectors productius estratègics (energia, transport..)

• Financeres: El Banc d’Espanya
• No financeres:

Ej: Correus, RENFE, Drassanes IZAR

L'ESTAT es divideix en poder legislatiu, executiu i judicial.

• Poder legislatiu: és el que elabora les lleis, constituït per les Corts Generals
• Poder executiu: és l'encarregat de l'administració i execució de les lleis, constituït pel Govern
• Poder judicial: jutja i sanciona, vés-la pel compliment de les lleis, format pels jutges.

1

Funció REGULADORA

L'Estat elabora el conjunt de normes jurídiques que regeixen totes les relacions dels individus d'una societat. En l'àmbit econòmic estableix el marc jurídic-institucional en el qual es desenvolupa l'activitat econòmica. Ex.: lleis antimonopoli, lleis fiscals, lleis Societat Anònima i Societat Limitada, etc

2

PROVEÏDORA DE BÉNS PÚBLICS

3

Funció FISCAL

l'Estat estableix els impostos, per a finançar les despeses als quals ha de fer front. Ex.: IRPF, IVA, Impost de Societats.

4

Funció REDISTRIBUTIVA

Per a aconseguir una distribució més equitativa de la renda que la que proporciona el mercat quan remunera als factors productius, l'Estat estableix una sèrie de mesures que tendeixen a traslladar rendes de les capes més altes de la societat a les capes de menor poder adquisitiu.

5

Funció ESTABILITZADORA

L'Estat intenta suavitzar les fluctuacions de l'activitat econòmica per a reduir l'atur en les fases de recessió, i la inflació en les d'expansió, tractant d'aconseguir sempre un creixement econòmic estable.

2. LES FUNCIONS DEL SECTOR PÚBLIC

El sector públic oferta béns públics: són aquells del gaudi dels quals és impossible excloure ningú i el cost addicional d'extendre el servici a una persona és 0. Ex: La justícia, la defensa nacional, les cures del medi ambient. Alguns d'aquests béns són subministrats per l'Estat sense cobrar res (defensa), o són finançats parcialment pels ciutadans (sanitat o l'ensenyament), o són pagats pels usuaris de forma directa (transport públic). L'Estat subministra estos béns perquè són propis de la seua funció, com la defensa, o bé perquè té un interés social i la iniciativa privada no els cobreix.

3. PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

Document aprovat i elaborat com una llei que arreplega les PREVISIONS d'INGRESSOS i GASTOS PÚBLICS per a un any determinat

Són elaborats pel Govern i aprovats per les Corts Generals.

PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

PREVISIÓ

TAXES

CONTRIBUCIONS ESPECIALS

IMPOSTOS

INGRESSOS PÚBLICS

GASTOS PÚBLICS

EDUCACIÓ

SANITAT

DEFENSA

INGRESSOS I GASTOS PÚBLICS

DIFERÈNCIA ENTRE

SALDO PRESSUPOSTARI

SALDO = INGRESSOS - GASTOS

TIPUS DE SALDO PRESSUPOSTARI

SUPERÀVIT

DÈFICIT

EQUILIBRI

El saldo pressupostari és positiu, els ingressos superen els gastos públics. Ingressos > Gastos L'Estat té capacitat de finançament que pot fer servir per reduir l'endeutament d'anys anteriors.

El saldo pressupostari és negatiu, els gastos públics superen els ingressos públics. Gastos > Ingressos En les economies desenvolupades actuals és la situació normal, a causa de la tendència al creixement dels gastos públics, relacionada amb un augment de les prestacions socials de l'Estat. L'Estat té necessitat de finançament, és a dir, els seus ingressos no són suficients per a cobrir els gastos, per la qual cosa haurà de sol·licitar finançament al sector privat (famílies i empreses) i al sector exterior.

El saldo pressupostari és nul; els ingressos públics són iguals als gastos públics, també s'anomena dèficit zero. Gastos = Ingressos

VÍDEO

EL SECTOR PÚBLIC

FISCALS

3.1 INGRESSOS PÚBLICS

DIVIDITS EN

NO FISCALS

Los ingresos públicos son las cantidades de dinero que el Estado recauda para hacer frente a sus gastos, forman la partida positiva de los Presupuestos del Estado.

Poden tindre'ls altres entitats econòmiques, empreses, famílies (per tant no són propis de l'Estat) Es dividixen en:

• Ingressos patrimonials: Són els que procedixen dels béns patrimonials de l'Estat, com ara ingressos procedents del cobrament d'entradas a museus i, a més, béns del patrimoni cultural, dividends de les empreses públiques, etc.
• Ingressos procedents de la venda de béns del patrimoni estatal: el procés de privatització d'empreses públiques, dut a terme en els últims anys, ha suposat una font d'ingressos important.
• Transferències corrents i de capital rebudes per l'Estat sense cap contraprestació: són quantitats de diners que l'Estat obté sense cap contrapartida. Les primeres procedixen d'altres entitats com ara els ingressos de loteria. Entre les segones destaquen els fons estructurales i de cohesió rebuts de la Unió Europea.

Són propis de les Administracions Públiques Els distints nivells de l'administració: central, autonòmica i local. Tenen la principal font d'ingressos en els tributs que recapten als ciutadans i a les empreses.Tributs són els pagaments que les Administracions Públiques exigixen per diversas causes tant als particulars com a les societats. Tenen caràcter d'obligatorietat per als contribuents.

TIPUS DE TRIBUTS

TAXES

CONTRIBUCIONS ESPECIALS

IMPOSTOS

A CANVI ESREP UN SERVICI

ELS POSSEÏDORS D'UN BÉ OBTENEN UN INCREMENT DELSEU PATRIMONI

Son pagos a la Administración que se derivan de la obtención por parte de quien las ha de pagar, de un beneficio o un incremento de valor de los bienes propios, como consecuencia de la realización de obras públicas o del establecimiento o ampliación de servicios públicos.Ej: El Ayuntamiento establece una contribución especial para financiar obras de alcantarillado.

SENSE CONTRAPARTIDANO ES REP RES A CANVI

SÓN OBLIGATORIS

Tributs que es paguen com a contrapartida a la prestació d'un servei o a la realització d'una determinada activitat per part de l'Administració, que proporciona algun benefici a l'usuari. Exemple: Les taxes de matrícula d'un Institut

Són pagaments a l'Administració que es deriven de l'obtenció per part de qui les ha de pagar, d'un benefici o un increment de valor dels béns propis, com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de servicis públics. Ex: L'Ajuntamient establix una contribució especial per a finançar obres de clavegueram.

Són pagaments exigits per les administracions públiques sense que hi haja una contraprestació directa per al contribuent, és a dir, no hi ha un destí concret per a eixos diners.

TIPUS D'IMPOSTOS

DIRECTESEL CONTRIBUENT COINCIDIX AMB ELSUBJECTE PASSIU

INDIRECTESEL CONTRIBUENT NO COINCIDIX AMB EL SUBJECTE PASSIU

Recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, ja siga perquè s'ha obtingut un benefici o per l'ús d'un bé que es posseïx. Característica: el contribuent coincidix amb el subjecte passiu

Són els que es paguen quan s'adquirix un producte o s'utiliza un servici. Característica: el contribuent no coincidix amb el subjecte passiuGraven el consum

TIPUS D'IMPOSTOS

IRPF

Recae sobre las personas físicas que han obtenido rentas procedentes de su trabajo, de su capital o de otras fuentes de ingresos. Empresas que tributan por este impuesto: Empresario individual C.B. y Sociedad Civil si no tiene objeto mercantil

IMPOST DE SOCIETATS

lo pagan las sociedades por los beneficios que obtiene y la cantidad que se paga es proporcional al beneficio obtenido

DIRECTES

INDIRECTES

IVA

Impost sobre el Valor Afegit (IVA): Es paga en la majoria de les transaccions econòmiques, tant entre empreses com entre empreses i particulars. La quantitat que s'ha de pagar és un percentatges sobre el valor del bé.

ITP

Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP): Ho paguen els particulars que compren un altre bé a altres particulars

IBI

IMPUESTO DE BIENES INMUEBLES:lo pagan los propietarios de Bienes Inmuebles, se paga al Ayuntamiento.

Impost sobre el Patrimoni: el paguen les persones que posseïxen béns que superen un valor determinat.Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): Recau sobre les persones físiques que han obtingut rendes procedents del treball, del seu capital o d'altres fonts d'ingressos. Empreses que tributen per este impost:

• Empresari individual

• C.B. i Societat Civil si no té objecte mercantil

Impost de Societats (IS): el paguen les societats pels beneficis que n'obté i la quantitat que es paga és proporcional al benefici obtingut Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE): el paguen les persones (P.F. o P.J.) que exercixen activitats empresarials, professionals o artístiques. Impost sobre béns Inmmobles (IBI): el paguen els propietaris de Béns Inmmobles, es paga a l'Ajuntament. Impost sobre vehicles de tracció mecànica: el paguen els propietaris de vehicles de tracció mecànica a l'Ajuntament. Impost de Plusvàlua: el paguen els que obtenen un increment de valor per la venda de béns inmmobles. Es paga a l'Ajuntament.

Impostos sobre el Valor Afegit (IVA): Es paga en la majoria de les transaccions econòmiques, tant entre empreses com entre empreses i particulars. La quantitat que s'ha de pagar és un percentatge sobre el valor del bé. Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP): el paguen els particulars que compren un altre bé a altres particulars. Impostos especials: recauen sobre consums específics i graven la fabricació, importació i, donat el cas, la introducció en l'àmbit territorial intern de determinats béns, així com la matriculació de determinats vehicles. Alguns penalitzen el consum de determinats béns. Són: Impostos sobre l'alcohol y les begudes alcohòliques. L'impost d'hidrocarburs L'impost sobre el tabac L'impost sobre l'electricitat

3.2. GASTOS PÚBLICS

CONCEPTE

Amb ells s'oferixen SERVICIS PÚBLICS

EDUCACIÓ

Construcción de centros, salarios de los profesores, etc

SANITAT

Hospitales, medicamentos, salarios del personal sanitario, etc.

ACTIVITATS CULTURALS

Gastos en museos, parques, polideportivos, etc.

DEFENSA

Mantenimiento de las fuerzas armadas, etc.

SERVICIS COMUNITARIS

Servicios de agua, basuras, transporte público, etc.



Classificació de les despeses públiques tenint en compte en què es gasta l'Estat els recursos:

• Habitatge i serveis comunitaris: serveis d'aigua, fems, transport públic.
• Activitats recreatives i culturals: despesa en museus, parcs, poliesportius...
• Educació: construcció de centres, salaris dels professors, etc.
• Sanitat: hospitals, medicaments, salaris del personal sanitari, etc.
• Defensa: manteniment de les forces armades.
• Protecció social: pensions, prestacions per desocupació, ajudes socials.
• Serveis de les Administracions: gestió de serveis, pagament a funcionaris, etc.
• Protecció del medi ambient: programes i polítiques mediambientals.
• Ordre públic i seguretat ciutadana: policia, bombers, justícia i serveis de protecció civil.
• Assumptes econòmics i inversió: impuls a sectors econòmics, infraestructures i I+D+i.
• Despeses financeres: corresponen a interessos de préstecs, interessos de demora, etc., destaquem en aquest apartat els interessos del deute públic
• Amortització de deute públic: recursos destinats a retornar el deute públic acumulat després dels successius dèficits.

INGRESSOS

4. EL DÈFICIT PÚBLIC

EQUILIBRI PRESSUPOSTARI:INGRESSOS=GASTOS

GASTOS

4.1. CONCEPTE DE DÈFICIT

consistix en el fet que el saldo pressupostari és negatiu, és a dir, els GASTOS PÚBLICS superen els INGRESSOS PÚBLICS.

En les economies desenvolupades actuals és normal l'existència del dèficit, a causa de la tendència al creixement de les despeses públiques, relacionada amb un augment de les prestacions socials de l'Estat.La capitalització del deute i els continus augments de la despesa han suposat augments constants del dèficit als PGE, de fet, la ràtio d'endeutament sobre el PIB (inferior al 60%), subscrita en el Tractat de Maastrich per a l'entrada en la moneda única, va ser, per a Espanya, una de les més difícils de complir. Només es va permetre la seua entrada quan va demostrar que estava en la senda del control del pressupost, que garantia en un futur pròxim l'equilibri, encara que no es va aconseguir en la data acordada.

4.2. EL FINANÇAMENT DEL DÈFICIT

AUGMENTAR ELS IMPOSTOS

CREACIÓ DE DINERS

DEUTE PÚBLIC

CREAR NOUS IMPOSTOS O AUGMENTAR ELS TIPUS IMPOSITIUS DELS IMPOSTOS EXISTENTS

EL BANC CENTRAL EMET DINERS

PRÉSTECS QUE EL SECTOR PRIVAT I EXTERIOR CONCEDIXEN A L'ESTAT

Amb aquesta mesura es generen tensions inflacionistes.Des de l'any 1994, i a conseqüència de la integració d'Espanya a la UE, queda prohibida aquesta forma de finançament del dèficit públic.

El deute Públic està constituït pels préstecs que el sector privat i exterior concedixen a l'Estat. Es realitza mitjançant l'emissió de títols (lletres del Tresor, bons i obligacions de l'Estat …), que es diferencien essencialment en el seu venciment (curt, mitjà o llarg termini) i en la manera de subscriure'ls, i suposen la concessió de crèdits a l'Estat. Amb aquesta fórmula l'Estat s'endeuta i assumeix una càrrega financera en concepte d'interessos.Problemes ocasionats pel Deute Públic: El sector Públic es compromet a retornar les quantitats prestades més els interessos generats, la qual cosa suposa un augment de la despesa pública en períodes posteriors, que redunda en un major dèficit en el futur, que hipoteca l'actuació de futurs governs. A més, els títols de deute públic competixen en el mercat per a captar els estalvis privats, la qual cosa genera dos efectes: Una elevació dels tipus d'interés, ja que el sector públic ha d'oferir una rendibilitat atractiva als estalviadors.Reducció de l'estalvi disponible del sector privat i, per tant, una menor inversió, fenomen denominat efecte expulsió. Efecte expulsió: té lloc quan la despesa pública, el dèficit públic o el deute públic redueixen la quantitat d'inversió destinada a les empreses privades. És tradicional l'existència de dèficit en els comptes públics de tots els països, no obstant això, als països desenvolupats, cada vegada cobra més importància la idea d'eliminar el dèficit públic, en aquests moments a Europa, la UM limita, en cadascun dels països membres, la xifra de dèficit públic al 3% del PIB i planteja com a objectiu la consecució del dèficit zero.

Aquesta mesura proporciona majors ingressos i redueix el dèficit públic.Aquesta mesura és sempre impopular, té l'inconvenient que pot influir negativament en el consum i la inversió reduint la demanda agregada i, per tant, el creixement econòmic.Ex.: augment dels tipus impositius de l'impost de l'IVAAjuntament d'Alacant: taxa de residus urbans.

EFECTES DEL DEUTE PÚBLIC

ELEVACIÓ DELS TIPUS D'INTERÉS

EFECTE EXPULSIÓ

Els títols de deute públic competeixen en el mercat per a captar els estalvis privats, la qual cosa genera dos efectes:

Ja que el sector públic ha d'oferir una rendibilitat atractiva als estalviadors i per això ha de PUJAR ELS TIPUS D'INTERÉS del Deute Públic

Reducció de l'estalvi disponible del sector privat i, per tant, una menor inversió en el mateix, ja que els estalviadors han decidit invertir en el sector públic en comptes de en el privat.

VÍDEO

EL SECTOR PÚBLIC

ACTIVITATSIL·LEGALS

ACTIVITATSLEGALS

5. L'ECONOMIA SUBMERGIDA I EL FRAU FISCAL

Aquests conceptes són similars, encara que tenen alguna diferència, que s'explica a continuació: Economia submergida: conjunt d'activitats econòmiques que no han sigut declarades a les autoritats i, per tant, eludeixen la regulació governamental i la tributació, per tant, no s'han inclòs en l'estimació del PIB L'economia submergida comprèn dues parts:

Elusió d'ImpostosIncompliments d'obligacions laboralsIncompliments d'altres obligacions administrativesIngressos no declarats d'autònomsSous i salaris no declarats d'activitats legalsBricolatge i ajuda als veïns.Incompliment de normes sobre jornada i salaris mínimsIncompliment de normes de qualitat

Producció i venda de drogues, joc, prostitució, tràfic d'armes

1

2

3

4

5

L'ECONOMIA SUBMERGIDA. ACTIVITATS LEGALS

INCOMPLIMENT NORMES DE QUALITAT

INGRESSOS NO DECLARATS D'AUTÒNOMS

Quan els AUTÒNOMS, empresaris individuals, no declaren part dels ingressos que obtenen

ELUSIÓ D'IMPOSTOS

Ocultar ingressos, evadir impostos, traure els diners a paradissos fiscals

INCOMPLIMENTS

Incompliment d'obligacions laborals Incompliment d'altres obligacions administratives

ALTRES INGRESSOS I GASTOS NO DECLARATS

SOUS I SALARIS NO DECLARATS D'ACTIVITATS LEGALS Bricolatge i ajuda als veïns

FRAU FISCAL

És la RENDA NO DECLARADA de la producció de béns i servicis LEGALS

En definitiva, l'ocultació de les activitats econòmiques suposa que es paguen menys impostos i per tant, l'Estat tindrà menys diners per a ofertar servicis públics

DEURE DE CONTRIBUIR

DADES

INDÚSTRIA TÈXTIL I CALÇAT

MORAL PERMISSIVA

ESPANYA: 20-22 % PIBFRANÇAREGNE UNIT 10%

SUBCONTRACTACIÓ DE TALLERS CLANDESTINS

AMB EL FRAU FISCAL

Los ciudadanos debemos contribuir al sostenimiento del Estado y cumplir con nuestras obligaciones tributarias porque todos queremos recibir SERVICIOS PÚBLICOS.

Elusió d'ImpostosIncompliments d'obligacions laboralsIncompliments d'altres obligacions administrativesIngressos no declarats d'autònomsNo existix una xifra exacta de la dimensió de l'economia submergida, no obstant això, la Comissió Europea estima que l'economia submergida a Espanya està entorn del 20-22% del PIB, molt per damunt de França o el Regne Unit on és d'un 10% aproximadament. Al nostre país les altes xifres d'atur fomenten l'economia submergida en sectors com l'hostaleria, la construcció, l'agricultura, la cura de persones dependents, el treball domèstic, etc. També es dona entre els treballadors autònoms ja que un 25% dels negocis xicotets funciona en B, en negre o sense IVA i això produïx competència deslleial respecte als autònoms que sí que declaren la seua activitat.

A Espanya existeix una moral permissiva amb el frau fiscal ja que, segons l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), quasi un 40% dels espanyols justifica el frau i asseguren que no pagar l'IVA no és un problema. D'altra banda, cal tindre en compte que, en aquests moments, la conducta de l'elit política i empresarial no ajuda a millorar la consciència fiscal dels ciutadans.

Una pràctica molt estesa d'economia submergida és la subcontractació de xicotets tallers irregulars per part d'algunes indústries com la tèxtil o el calçat, en aquests casos la major part de la producció es realitza en tallers clandestins en els quals els treballadors no tenen condicions laborals adequades i, per descomptat, no cotitzen a la S. S.

1

2

3

PARADÍS FISCAL

EVASIÓ FISCAL

Consistix a ocultar els diners per a no pagar impostos.

ENGINYERIA FISCAL

Algunes multinacionals transferixen beneficis a filials de països on paguen menys impostos.

BLANQUEIG DE CAPITALS

Consistix a legalitzar o blanquejar els diners negres obtingut, fonamentalment, amb activitats delictives com poden ser el narcotràfic i la venda d'armes.

És un territori o Estat que aplica uns impostos molt reduïts i sol comptar amb lleis de secret bancari i protecció de dades personals. Alguns exemples són: Bahames, illes Caiman, Suïssa, Luxemburg

6. LES DESIGUALTATS ECONÒMIQUES

DINS D'UN PAÍS

ENTRE PAÏSOS

Nord i sud, el que s'anomena països pobres i rics

La renda no es distribueix de forma equitativa es reparteix en funció de com està distribuïda la propietat dels recursos i dels salaris vigents i com a conseqüència d'açò apareixen grans diferències de rendes.

Entre diferents zones del país, podem trobar zones riques i zones més deprimides, i fins i tot dins de les grans ciutats podem observar barris pobres i deprimits junts a barris amb major poder adquisitiu.

Los niveles de desigualdad han aumentado en los últimos años incluso dentro de los países desarrollados, alcanzando niveles desconocidos. A Espanya aquest problema s'ha agreujat a conseqüència de la crisi econòmica. Segons Eurostat (Oficina Europea d'Estadística) abans de la crisi els espanyols amb majors ingressos guanyaven 5,3 vegades més que els que obtenien menys ingressos. Després de la crisi aqueixa bretxa va augmentar fins a situar-se en 7,2 vegades més.

A TRAVÉS DELS IMPOSTOS

MITJANÇANT EL GASTO

MESURES DE L'ESTAT

Una de les funcions de l'Estat és la d'intentar disminuir les desigualtats en la distribució de la renda.

Amb els impostos progressius es recapta proporcionalment més dels ciutadans i empreses que obtenen rendes altes i menys dels que obtenen rendes més baixes. Un exemple d'aquesta mena d'impostos és l'IRPF

Amb aquestes mesures es produeix una redistribució de la renda, transferint recursos des dels quals tenen més als que tenen menys, complint d'aquesta manera l'Estat la funció redistributiva que es va explicar en el punt 2 d'aquesta unitat didàctica.

Amb transferències i ajudes als ciutadans (prestacions per desocupació, ajudes de caràcter social, pensions, etc.) o proporcionant serveis com a educació o sanitat

Contacta'ns:

CONTACTE

Creat per Pepa Azorín Forte

azorin_josfor@gva.es

965938480

GRÀCIES!

Pepa Azorín i Conxa Rovira