MRT segle XVII

SEGÜENT

martorell al segle xvii

Anar a l'Índex

En motiu dels 400 anys del naixement del músic martorellenc Joan Cererols (1618 – 1680) el 18 de novembre de 2018 es va inaugurar a La Caserna. Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric, l’exposició Martorell en temps de Joan Cererols, que va estar oberta fins el 9 de juny de 2019. L’exposició ens ofereix un recorregut pel Martorell del segle XVII a la llum de les investigacions més recents. Ara iniciem un cicle a través del qual recuperarem els continguts d’aquella exposició, adaptats a l’entorn digital. La presentació digital, a l’igual que la mostra original, està dividida en tres grans blocs: la gent, el lloc i els fets. Alhora, cadascun es divideix en diversos apartats que anirem incorporat al format digital progressivament. Des de l’índex que trobareu a la pantalla següent podreu accedir a aquests apartats conforme anem afegint continguts. D’aquesta forma fem accessible l’exposició de manera permanent, tot i que en paral·lel també s’està elaborant una edició impresa. El format digital, per la seva banda, facilita un accés més àgil als continguts que no dubtem que, en més d’un cas, us sorprendran.

Per seguir l'exposició, utilitzeu els botons de navegació o cliqueu en els apartats actius de l'índex.Quan en el text apareixen paraules subratllades podeu clicar a sobre per ampliar la informació.

La guerra

Bruixeria i superstició

La violència

L'inevitable

ELS FETS

Cruïlla de camins, pas de viatgers

L'estructura urbana

La baronia de Castellvell de Rosanes

El treball

Crèdits i agraïments

El poder municipal

EL LLOC

3.3

3.2

2.3

2.5

2.4

2.1

3.4

2.2

03

02

3.1

Morir

1.4

Casar-se

1.3

Néixer

1.2

Quants eren?

1.1

LA GENT

01

PRESENTACIÓ

00

Índex

(Fèlix Domènech. 1688 – Sant Feliu de Guíxols)

“És cert de que tota esta centúria no hés cinó de desditxas a més destitxas...”

00

PRESENTACIÓ

Aquesta frase, extreta del Recull redactat per Fèlix Domènech entre 1674 i 1700, resumeix amb molta versemblança la percepció que deurien tenir els martorellencs contemporanis seus. El segle XVII serà un segle de guerres, pesta i estralls de caràcter natural, amb un fort impacte sobre la població tant pel que fa a la qualitat de vida com a la presència impactant de la mort. L'exposició no pretén ser tant una mostra de la història del segle XVII a Martorell, com una aproximació a com els nostres predecessors vivien i van viure els esdeveniments d'aquell segle.No pretenem un relat basat en grans fets i esdeveniments institucionals, sinó que volem endinsar-nos amb com la desigualtat es feia present i en les causes que la motivaven. Un camí per entendre el passat, però també el nostre present.

Qui eren? Quants eren? D'on venien? Com naixien, vivien i morien?

01

LA GENT

Per conèixer la població del segle XVII no disposem de les fonts estadístiques que estem acostumats a manejar avui. Ens cal recórrer a altres documents, com els fogatges, i especialment als llibres sagramentals que podem trobar a les parròquies. En aquest cas a l'arxiu de la de Santa Maria de Martorell.A partir d'aquestes fonts podem aproximar-nos a la configuració demogràfica de Martorell al llarg del segle, si bé no tant en xifres absolutes com en la identificació de tendències, prou importants per sí mateixes.

QUANTS EREN?

Després de la desfeta provocada pels diferents episodis de pesta des del segle XIV, que s'estima que va comportar una davallada de la població a l'entorn del 50%, Catalunya comptava a l'inici del segle XVII amb una població estimada en 350.000 habitants.És un càlcul molt aproximat que pren com a referència principal els fogatges de 1497, 1515 i 1553, amb totes les limitacions i prevencions que això imposa. Al gràfic podem veure l'evolució en el nombre de focs que correspon a cada fogatge pel total de Catalunya i el conjunt de la comarca actual del Baix Llobregat, a la qual hem afegit Castellbisbal i l'Hospitalet de Llobregat.

Catalunya i el Baix Llobregat

Prenent com a referència un coeficient multiplicador de 5 podem calcular que el nombre d'habitants pel conjunt de la comarca era d'uns 4.600.Esparreguera i Sant Boi de Llobregat, amb 125 focs cada una, eren dues de les poblacions més grans.No es disposa de dades de 1553 per Olesa de Montserrat, que en tot cas se situaria en una xifra semblant a les d'aquests tres pobles. Per a la resta, la xifra següent ja baixa fins el 56 focs de Sant Vicenç dels Horts, o els 77 si incloem l'Hospitalet de Llobregat.

El Baix Llobregat

En el cas concret de Martorell, les xifres corresponents són de 83, 98 i 118 focs respectivament, que equivaldrien a 415, 490 i 590 habitants. És a dir, encetem el nostre camí en un poble amb uns 600 a 700 habitants. Les dades disponibles ens duran fins a una xifra per sobre dels 900 habitants al tancament del segle.Són xifres que comparades amb les d'avui ens poden semblar minses, però a l'inici del segle XVII, en una comarca amb uns 4.600 habitants, Martorell concentrava quasi el 13% de la població.

Martorell

Els registres sagramentals de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell ens proporcionen informació d'un total de 3.589 baptismes a Martorell per a tot el període del segle XVII que analitzem aquí.Aquestes xifres no corresponen al total real, tant per les omissions en les pròpies inscripcions, com per la documentació desapareguda i que ens deixa anys amb registres incomplets o inexistents. Tot amb tot, suficients per aproximar-nos a quina era la dinàmica demogràfica.

NÉIXER

Els baptismes

L'estacionalitat dels naixements

+ info

Reconstrucció virtual del porxo de l'hospital medieval de Martorell

Una dada que destaca a Martorell és l'elevat nombre de batejos de fills de pares desconeguts o incògnits, que és del 2,1% quan la mitjana de la comarca és de l'1,3%. Un valor segurament influenciat per la presència de l'hospital a Martorell.

Els fills de pares incògnits

Seguim prenent com a font documental els registres sagramentals de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell, els quals ens permeten documentar 758 matrimonis al llarg del segle XVII, si bé amb diversos buits. Un primer de sis anys, de 1614 a 1619; un altre entre 1664 i 1672; entre 1677 i 1689 i, finalment, entre 1695 i 1700.Tot i que aquestes xifres no corresponen al total real de matrimonis, són suficients per identificar les principals tendències i variacions al llarg del segle, com ens mostren les gràfiques que podeu veure comentades més endavant.

CASAR-SE

Els matrimonis

L'estacionalitat dels matrimonis

Els registres sagramentals de defuncions de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell ens proporcionen una informació menys extensa cronològicament que en altres casos ja que solament es conserven per a un total de 34 anys del segle XVII.Tot i els buits entre 1601 i 1633, 1647 i 1668 i 1690 i 1700, comptem amb un total de 1.270 inscripcions, les quals ens permeten una aproximació prou representativa al conjunt del segle.Com en els altres apartats, les gràfiques ens ajudaran a l'anàlisi de les dades.

MORIR

Les defuncions

L'estacionalitat de la mort

Quin era el territori? De qui depenia? Com es governava? Quina activitat hi havia? Com era el nucli urbà?

02

EL LLOC

Martorell, Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes i Sant Esteve Sesrovires, integraven el territori de la baronia. Des del seu origen medieval i fins el setembre de 1396, va estar en mans dels Castellvell i els Foix. A partir d'aquesta data va passar a la corona, fins que el 1474 Joan II, contravenint els privilegis concedits per Martí l'Humà, la vengué a Lluís de Requesens de Soler. Un fet que motivà un llarg plet que no va servir per a retornar els privilegis reials als habitants de la baronia.

LA BARONIA DE CASTELLVELL DE ROSANES

El territori de la baronia

+ info del document

Al llarg dels segles XIII i XIV trobem en diferents viles i ciutats la conformació de la universitas (universitat), com a organització política i social dels seus habitants. El seu reconeixement per part dels poders públics les dotarà de personalitat jurídica, esdevenint així municipis. Aquest reconeixement impulsarà la creació i reforçarà els consells municipals. Inicialment constituït per l'assemblea de caps de família, al segle XVII el trobem ja configurat per un conjunt de jurats, auxiliats pels anomenats prohoms que formen el consell. Aquests càrrecs eren habitualment d'elecció anual.

EL PODER MUNICIPAL

+ info del document

El 2 d'octubre de 1208 Guillema de Castellvell va concedir als habitants de Martorell el privilegi que els dispensava de diverses càrregues senyorials, a canvi del pagament de 1.200 sous en moneda de Barcelona. Aquest privilegi era d'aplicació en un àmbit territorial (franquesa) que no es correspon amb l'actual del municipi. Davant els dubtes sobre el perímetre de la franquesa, el novembre de 1662 s'encetà un procés per a delimitar-la i senyalitzar-la amb la col·locació de fites, que es va estendre fins el 10 de maig de 1663. La documentació que hi fa referència és el que ens permet reconstruir l'àrea que correspon a la franquesa i conèixer noms d'alguns prohoms i jurats, topònims, etc.

La franquesa

La situació geogràfica fa de Martorell un punt clau en l'articulació de la xarxa viària de Catalunya. Això afavorirà que sigui esmentat habitualment pels viatgers que hi transitaven, sovint camí de Montserrat, i ens transmetin les seves impressions sobre la vila.Us presentem les descripcions de diversos viatgers, entre els anys 1595 i 1700.

CRUÏLLA DE CAMINS, PAS DE VIATGERS

La xarxa viària

Cliqueu sobre els noms dels viatgers per llegir les cròniques

P. François de Tours, 1698 - 1700

Ambrosio Borsano, 1673

Cosme de Mèdici, 1668 - 1669

Gaspar Barreiros, 1646

Anònim, 1600

Thomas Platter, 1595 - 1599

Les cròniques dels viatgers

+ info sobre els capbreus

Des del segle XI Martorell creix al llarg de l'eix que uneix el pont d'Anoia amb el del Diable i el pas del Congost. Al segle XVII el nucli urbà arriba fins la porta de la Creu (actual plaça de la Creu). La construcció de la nova església parroquial a finals del segle XVI transformarà la part urbana a tocar del riu Anoia, amb l'espai ocupat pel nou edifici i el cementiri. A finals del segle XVII s'edificarà el Convent de capuntxins.L'estudi dels capbreus en permet la reconstrucció de l'estructura urbana de Martorell al segle XVII.

L'ESTRUCTURA URBANA

L'economia de la societat del segle XVII és agrària i, en conseqüència, els oficis que hi estan directament relacionats són els dominants: pagesos, mossos, boters... No obstant, no són els únics. També hi ha altres activitats orientades cap a fora de la població, com ho demostra la presència de paraires, teixidors de lli o de llana, torçador de seda, assaonadors de pell, mercaders, negociants... També l'activitat de la vila i les necessitats dels seus habitants propicien una demanda que reclama la presència d'altres oficis: adroguer, mestre de cases, baster, sastre, sabater, espardenyer, matalasser, moliner, ferrer, fuster, gerrer, corder, hostaler...

EL TREBALL

A través de les rajoles d'oficis, molt populars en aquells temps, podem veure imatges dels oficis que trobem esmentats a la documentació. Moltes es poden veure als Museus de Martorell. Us en presentem una mostra

Els oficis

Els oficis

Els oficis

Els oficis

Els oficis

I les dones?

Els oficis

El biaix masculí de les fonts històriques tendeix a la invisibilitat de les dones. El seu cognom es perd amb el matrimoni i en els registres pràcticament mai s'hi especifica ofici. Es dona per entès el seu paper a la societat: mare, cuidadora del marit, els fills, els malalts, de la casa... La realitat és aquesta, però també trobem la dona treballant amb activitats que no es reflecteixen en la documentació que podríem dir administrativa de l'època. Alguns documents fan palesa la presència de la dona treballant a l'hostal, rentant roba, tenint cura de despatxar en una botiga, però poca cosa més. La dona assumia les tasques domèstiques, però també treballava al camp, ja fos tenint cura de l'hort o del bestiar domèstic, ja afegint-se als jornals en època de collita. Curiosament és en una creació popular, com les rajoles d'oficis, on trobarem representacions del treball de la dona, ni que sigui en tasques que s'han considerat pròpiament femenines. Una de les poques representacions que les fan visibles i ens interpel·la pel que fa a la necessitat d'orientar la recerca donant veu a tots els protagonistes, superant el biaix d'unes fonts que no sempre s'han llegit a partir d'interrogants prou inclusius.

Els oficis: les dones

Els oficis: les dones

+ info sobre el pedrenyal

Pedrenyals, violència, bruixeria i superstició, pesta, verola, pluja i riuades, males collites, guerra...

02

ELS FETS

+ info

Més enllà dels fets de guerra, la societat del segle XVII se'ns mostra afectada per una violència estructural de la qual participen i arriba a totes les capes socials. Una violència que lluny d'atribuir-la exclusivament a l'àmbit delictiu dels bandolers, cal interpretar-la com a símptoma d'una societat profundament desigual, plena de discriminació, i que amenaça l'ordre establert. D'aquí unes polítiques repressives que van més enllà de la persecució del bandolerisme, o que per la forma arbitrària com es persegueix, acaben fomentant el rebuig i la resistència popular davant el poder establert. Què explicaria, sinó, el fet que la gent ajudi els bandolers? Això, però, no exclou que hi hagi temor, sovint més pels enfrontaments entre bàndols locals que no pas pels bandolers.

LA VIOLÈNCIA

Al segle XVI i XVII el pas del camí ral pel Congost del Llobregat era especialment perillós. El mal estat i l'estretor del camí el feien lloc propici pels saltejaments, com ho posen de relleu diversos processos contra lladres que documentem el 1601 i el 1603, per exemple.Però del bandolerisme en tenim un exemple prou il·lustratiu a tocar de Martorell: can Margarit del Pont. Una casa al terme de Castellbisbal, propera al Pont del Diable. Aquesta nissaga de bandolers la trobem ja en un procés de 1603 contra Antic i Vicenç Margarit del Pont, acusats de robar viatgers. Però és especialment destacable el cas de Francesc i Miquel Margarit, els quals esdevenen caps d'una quadrilla força activa i que actua sovint amb la de Serrallonga. Miquel Margarit va ser capturat el 1621 i Francesc Margarit va ser abatut prop de Gelida el 1627. Una família pagesa, amb un extensa vinculació amb el bandolerisme, que fins hi tot en alguns moments exerceixen solament a les nits, d'amagat dels mossos de la casa.

Bandolerisme

A més de la violència derivada del bandolerisme, els enfrontaments armats entre persones o grups de diferents bàndols eren habituals. Una situació que trobem ben explicada el 1581 i que encara es repetirà al llarg de força anys:[...] A la vila també hi ha molts avalotadors i amotinadors, persones malcriades que infamen les que mereixen respecte. I jo m'he trobat fer de mitjancer en semblants escàndols per temor no s'i seguissin bregues i altres mals. [Testimoni de Joan Egidi Riba, boter] [...] I n'hi ha, particularment a la vila de Martorell, que de nits passen pel mig de la vila i per dalt de les muralles i altres parts, ja que troben els portals oberts, i es tem que vinguin a guaitar els qui estan en llits a casa seva i fer altres coses il·lícites, segons que en diversos llochs són estats vists y trobats, encara que no coneguts. [Fiscal de la baronia de Castellví de Rosanes]

Bàndols i avalots

GOMIS, C. (1987): La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864-1915. Alta Fulla Editorial.

Aquesta bruixa, la del poble, és entre nosaltres els catalans la personificació de totes les misèries, de totes les malalties, de tots els crims que pesen damunt la humanitat (...). No pregunteu al poble per què creu en aquests éssers (...). Hi creu perquè sí; hi creu perquè aquesta creença li dona l'explicació de tots els mals l'origen dels quals no sap com explicar-se.La cacera de bruixes, encetada ja al segle XIII, tindrà a Catalunya moments àlgids entre 1595 i 1615, el 1627, i entre 1665 i 1667. Entre 1560 i 1700 es van jutjar un total de 369 casos de supersticions, dels quals 36 van ser considerats pròpiament de bruixeria.

BRUIXERIA I SUPERSTICIÓ

El gener de 1619 va tenir lloc el procés contra Àngela Benaca, una suposada fetillera resident a Martorell. Afortunadament la sentència no va tenir conseqüències greus: (...) en conformidad se acordo a los 15 de dicho mes de henero que esta rea fuese reprendida y advertida y que se le mande que no use mas de estas oraciones y supersticiones so pena que haciendo lo contrario seria castigada con rigor (...).Quin havia estat el delicte?

Una fetillera a Martorell

La malaltia i els fenòmens naturals tindran un impacte molt determinant sobre la societat martorellenca del segle XVII. La pesta i les infeccions delmaran sovint la població. Les riuades provocaran danys catastròfics; les sequeres, males collites i fam. No sempre podem avaluar l'efecte directe d'aquests fenòmens per a l'àmbit estricte de Martorell, però les dades més generals de la comarca ens permeten una aproximació.Veiem els principals esdeveniments documentats al llarg del segle.

L'INEVITABLE

El 1618 s'inicia un conflicte político-religiós entre l'emperador d'Àustria i els prínceps alemanys, que aviat es va estendre a les disputes entre diversos regnes pel domini del Bàltic. Hi hem de sumar el conflicte dels holandesos amb la monarquia hispànica, i encara la pugna d'aquesta amb França per dirimir l'hegemonia europea. Serà la coneguda com a guerra dels Trenta Anys.

LA GUERRA

La guerra de la monarquia hispànica contra França va provocar la presència constant de tropes al Principat i, alhora, l'exigència de la participació de milícies catalanes en les campanyes militars. Per altra banda, això permetia al comte-duc d'Olivares avançar en la seva estratègia d'uniformització territorial i unificació militar sota la corona de Castella.Aquests fets, i especialment els conflictes derivats dels allotjaments, van acabar provocant l'esclat violent del juny de 1640, que coneixem com la Guerra dels Segadors.

La monarquia hispànica contra França

La revolta del mes de juny aviat va donar pas a un procés de revolució política i a una guerra que no finalitzaria fins a la rendició de Barcelona el 1652.De forma immediata als esdeveniments del juny de 1640 el Consell d'Estat va decidir l'ocupació militar del Principat. El 27 de novembre, Pedro Zúñiga i de Requesens, marquès de Los Vélez i de Martorell, arribà a Tortosa amb un exèrcit de 25.000 homes i inicià una ocupació davant la qual s'oposà inicialment una resistència insuficient que li va permetre arribar fins a Matorell. La batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641, va comportar la derrota de les tropes castellanes. Això no va evitar els estralls que va patir Martorell aquell gener a mans de les tropes del marquès de Los Vélez, camí de Barcelona.

La Guerra dels Segadors

La reconstrucció dels fets

La crònica de F. M. de Melo

Els Dietaris de la Generalitat

Les tropes del marquès de Los Vélez van iniciar l'atac sobre Martorell el 20 de gener de 1641.Els Dietaris de la Generalitat i la crònica de F. M. de Melo ens permeten la reconstrucció dels fets.

Atac i defensa de Martorell

AGRAÏMENTS Ajuntament de Martorell Montserrat Farreny Pablo del Fresno M Carme Palou Josep Socorregut Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell Arxiu Municipal de Martorell Museus de Martorell Arxiu Nacional de Catalunya Institut Amatller d'Art Hispànic Biblioteca de Catalunya Arxiu de la Corona d'Aragó Archivo Histórico Nacional Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Biblioteca de l'Abadia de Montserrat Museu de la Música de Barcelona

DISSENY MUSEOGRÀFIC Projecte i direcció Alfred Mauri Documentació i recerca Alfred Mauri Miquel Vives Ramon Benavente Aura Porta Muntatge videogràfic Alfred Mauri Isidre Ot Infografia 3D Isidre Ot PRODUCCIÓ I MUNTATGE Centre d'Estudis Martorellencs

Crèdits i agraïments