Want to make creations as awesome as this one?

Taula periòdica dels elements. Caràcter Metàl·lic dels elements. Electronegativitat en l'escala Pauling

Transcript

No es difícil deduir que el nom franci deriva de França. Mendeléievva predir l’existència del franci el 1871, però no va ser fins al 1939 que la física francesa Marguerite Perey el va descobrir. El franci és l’element menys estable de la natura, amb un període de semidesintegració de 22 minuts. Ara bé, no és prou radioactiu per a donar-li aplicacions basades en la radioactivitat, però s’evapora violentament i genera radioactivitat. És, doncs, un element no gaire útil. Un altre element que fa honor a França és el gal·li, un derivat de la forma llatina Gallia.

Tot i que el nom d’aquest element prové de la calcària (carbonat de calci), és molt probable que estiguem més familiaritzats amb el guix de la pissarra de l’escola (sulfat de calci). També és ben coneguda la importància del calci en la composició dels ossos. El que pot resultar més sorprenent és que també constitueix un element essencial per al funcionament del sistema nerviós i dels músculs, fins al punt que el cos arribaria a dissoldre els ossos per a evitar que disminuís la concentració de calci en la sang.

El nom del crom (del grec khrõma, ‘color’) fa referència a les coloracions diverses produïdes pels seus compostos. Per exemple, el verd d’òxid de crom és un pigment molt apreciat pels artistes. En la vida quotidiana el crom es troba, per exemple, en les carrosseries dels cotxes, en forma de recobriment metàl·lic lluent dipositat electrolíticament sobre capes d’altres metalls. Tot i que és resistent a la corrosió i molt lluent, no s’utilitza en joieria perquè és massa barat, fet que li resta valor. Sí que ha substituït la plata, però, en les coberteries d’acer inoxidable cromat.

En llatí, el mercuri s’anomenava hydrargyrus (‘aigua-plata’) perquè és un metall líquid i brillant. D’aquest nom deriva el símbol, Hg. És probable que rebés el nom del déu Mercuri, el missatger, per a fer referència a la mobilitat del metall. És l’únic metall líquid a temperatura ambient i és tan dens que fins i tot el plom hi sura. És molt tòxic per al sistema nerviós central, però els símptomes triguen tant a notar-se que durant segles no es van relacionar. El mercuri s’introdueix en la cadena alimentària especialment en forma de metilmercuri i els depredadors marins més grossos, com la tonyina, n’acumulen quantitats més grans.

A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven. Per a l’element de nombre atòmic 113, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom nihonium i el símbol Nh, pel fet que és el primer element descobert en un país asiàtic (la denominació Nihon correspon a una de les dues formes de pronunciar el nom del Japó en japonès). Pertany al grup 13 i, d’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació -ium en el seu nom, com tots els elements dels grups 1-16. La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és nihoni, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot pla masculí acabat en -i, és paral·lela a la resta de noms catalans d’elements que en anglès acaben en -ium.

El carboni es coneix des de l’antiguitat. Al s. XVIII, Lavoisier va comprovar que el carbó, el grafit i el diamant eren formes al·lotròpiques del mateix element, el carboni. Pot semblar estrany que el grafit, que perd capes fàcilment, com es veu en la mina d’un llapis, i el diamant, la substància més dura, siguin el mateix element. El carboni és la base de l’estructura de l’ADN i de les proteïnes i, de fet, de les molècules que permeten la vida. Per això la química orgànica és la química del carboni. Paradoxalment, el carboni és avui part d’una greu amenaça per l’emissió excessiva de diòxid de carboni a l’atmosfera.

A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven. Per a l’element de nombre atòmic 115, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom moscovium i el símbol Mc, pel fet d’haver estat descobert en territori rus. El nom, creat sobre Moscou, nom de la capital de Rússia, és un homenatge a aquest fet. Pertany al grup 15 i, d’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació -ium en el seu nom, com tots els elements dels grups 1-16. La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és moscovi, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot pla masculí acabat en -i, és paral·lela a la resta de noms catalans d’elements que en anglès acaben en -ium.

Al s. XVIII, Carl Wilhelm Scheele i Joseph Priestley van descobrir, per separat, l’oxigen, però el nom d’aquest element —del grec oxýs (‘àcid’) i génos (‘origen’)— prové de Lavoisier, el qual pensava, erròniament, que tots els àcids contenien oxigen. L’oxigen és molt reactiu i molt oxidant. Permet la combustió de quasi tots els compostos orgànics i fa possible molts processos biològics. És tan necessari per a la combustió que els coets, que surten fora de l’atmosfera al buit de l’espai, han de carregar l’oxigen que els cal per a cremar el combustible. El 21 % de l’atmosfera és oxigen elemental i gairebé la meitat de l’escorça terrestre és oxigen que forma part de molts compostos.

A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven. Per a l’element de nombre atòmic 117, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom tennessium i el símbol Ts, com a reconeixement a la contribució d’institucions i investigadors de l’àrea de Tennessee a la recerca enelements superpesants. Pertany al grup 17, que inclou els halògens,si bé encara no es coneix si comparteix totes les propietats típiques dels altres elements d’aquest grup. D’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació -ine en el seu nom, pròpia dels elements d’aquest grup. La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és tennes, la qual és coherent amb l’eliminació de la terminació anglesa -ine que fa el català per adaptar els halògens i amb la tendència d’accentuació que segueixen els noms dels elements químics d’aquest grup.

El nom de l’argó deriva del grec argós, que significa ‘inactiu’, ja que, en ser un gas noble, no reacciona ni es combina amb altres àtoms. Les bombetes antigues contenien argó dins del bulb per a evitar que el filament s’oxidés; així cremava a temperatures més altes i feia més llum. L’argó és incolor, però quan s’excita amb un corrent elèctric produeix una llum intensa de color blau cel. Tots els gasos nobles produeixen llum en aquestes condicions, tot i que de diferents colors (de tots ells, possiblement els més coneguts són els llums de neó). L’argó és el més barat dels gasos nobles perquè és relativament abundant a l’atmosfera.

A principi del 2016 la IUPAC va anunciar que s’havien caracteritzat els quatre elements del setè període que faltaven. Per a l’element de nombre atòmic 118, la IUPAC ha aprovat, a proposta dels seus descobridors, el nom oganesson i el símbol Og, com a homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian per la seva contribució a la recerca en transactínids. Pertany al grup 18, que inclou els gasos nobles, si bé encara no es coneix si comparteix totes les propietats típiques dels altres elements d’aquest grup. D’acord amb els requisits de creació de noms establerts per la IUPAC, presenta la terminació -on en el seu nom, pròpia dels elements d’aquest grup. La forma catalana fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT és oganessó, la qual presenta una grafia propera al nom original anglès i, en ser un mot agut masculí acabat en -ó, és paral·lela a la resta de noms catalans dels gasos nobles.

Tot i que és visible a ull nu, Urà no es va reconèixer com a planeta fins al 1781. El químic alemany Martin H. Klaproth, que va descobrir l’urani el 1789, va anomenar així aquest element per a commemorar el reconeixement del planeta fins que no es trobés un nom millor. No se’n va trobar cap. No es va saber que l’urani era radioactiu fins al 1896. Malauradament, la seva aplicació més coneguda és la bomba atòmica d’Hiroshima. La bomba de Nagasaki no era d’urani, sinó de plutoni. Per ordre de massa atòmica, l’urani és l’últim element present a la natura, ja que els més pesants són tots sintètics.

El curi va ser un dels primers elements a rebre un nom en homenatge a personalitats científiques. Actualment, els elements no se solen anomenar amb el nom del seu descobridor, ja que es podria considerar arrogant, i més tenint en compte que els descobriments no solen ser mèrit d’una sola persona, sinó d’equips de científics. El matrimoni Curie va descobrir la radioactivitat natural i va afegir a la taula periòdica el poloni (de Polònia, el seu país d’origen) i el radi (del llatí radius, ‘raig’, perquè és radioactiu). Les aplicacions del curi estan relacionades amb la seva radioactivitat. Per exemple, s’utilitza en generadors d’energia portàtils per a instruments que han de funcionar molt de temps de manera autònoma, com les sondes espacials.

El valor donat per a cada element és la mitjana ponderada de les masses atòmiques dels diferents isòtops o, per als elements més inestables, la de l’isòtop més estable entre parèntesis.

Els electrons dels àtoms tenen diferents energies i es troben en diferents orbitals atòmics: orbitals s, orbitals p, orbitals d i orbitals f. Els blocs indiquen en quin tipus d'orbital se situa l'electró de major energia de cada element.

En aquesta taula periòdica s'indica l'estat dels elements a 30 °C. Els elements sintètics de nombre atòmic 103 o menor són sòlids a aquesta temperatura. Es desconeix l'estat d'agregació de la resta d'elements sintètics.

Els elements del bloc d i del bloc f s'anomenen elements de transició o metalls de transició. Tenen l'aparença metàl·lica característica i són relativament estables a l'aire. Alguns s'oxiden lentament, com el ferro, i d'altres són molt difícils d'oxidar, com el platí i l'or.

Nombre de protons del nucli atòmic de l'element. Coincideix amb el nombre d'electrons de l'àtom quan és neutre.

Els elements del grup 1 s'anomenen metalls alcalins, tret de l'hidrogen, que és un no-metall i té propietats diferents de la resta. Els metalls alcalins reaccionen violentament amb aigua per a alliberar gas hidrogen provinent de l'hidrogen de l'aigua. Aquesta reacció pot ser explosiva.

Els elements del grup 2 s'anomenen metalls alcalinoterris. Els metalls alcalinoterris reaccionen lentament amb aigua per alliberar gas hidrogen provinent de l'hidrogen de l'aigua. Per això es poden utilitzar en generadors d'hidrogen.

Els elements del grup 17 s'anomenen halògens. Els halògens són molt reactius i pudents. Tot i això, s'utilitzen en la vida quotidiana com a part de compostos com la sal comuna (NaCl) o els dentifricis fluorats.

Els elements del grup 18 s'anomenen gasos nobles. Els gasos nobles són els elements menys reactius, ja que és quasi impossible que els seus àtoms s'enllacin amb altres àtoms per a formar compostos.

Els metalls compresos entre l’escandi (Sc) i el Hassi (Hs), excloent els del grup 1 i el grup 2, són els metalls pesants.Es troben en l’aire i les aigües residuals i en altres parts del medi ambient a conseqüència d’activitats humanes com els processos industrials o els processos de combustió.

Hi ha metalls que són molt difícils d’oxidar i es troben a la natura en estat elemental, com el platí (Pt) i l’or (Au). S’anomenen metalls nobles.

Els metalls que s’utilitzen per a fer monedes s’anomenen metalls d’encunyació. Tradicionalment es consideren metalls d’encunyació el coure (Cu), la plata (Ag) i l'or (Au).

Els metalls compresos entre l’escandi (Sc) i el Hassi (Hs), excloent els del grup 1 i el grup 2, són els metalls pesants.Es troben en l’aire i les aigües residuals i en altres parts del medi ambient a conseqüència d’activitats humanes com els processos industrials o els processos de combustió.

Els no-metalls són electronegatius. Els òxids dels elements no metàl·lics presenten caràcter neutre o àcid i reaccionen amb l’aigua.

Els semimetalls, si bé tenen un comportament bàsicament de no-metall, presenten fenòmens com el de la semiconductivitat i defineixen una zona intermèdia entre els metalls i els no-metalls.

Els elements superpesants són elements artificials dels quals se sintetitzen uns pocs àtoms amb una vida mitjana de mil·lisegons. Per tant, no se’n pot confirmar el caràcter metàl·lic.

Els metalls són molt poc electronegatius. Els òxids dels elements metàl·lics presenten caràcter bàsic (que s’oposa al caràcter àcid) i es dissolen en aigua o a pH àcid.

Es diu que els elements menys electronegatius són electropositius.

enllaç metàl·licSi els àtoms que s’enllacen són poc electronegatius, cap no atrau els electrons de l’enllaç i es forma un enllaç metàl·lic entre ells. Els electrons de l’enllaç metàl·lic es mouen lliurament entre els àtoms. Per això els sòlids metàl·lics tenen una conductivitat elèctrica alta.enllaç covalentSi els àtoms que s’enllacen són molt electronegatius, tots dos atrauen els electrons de l’enllaç i es forma un enllaç covalent entre ells. Els electrons de l’enllaç covalent no es poden moure lliurament entre els àtoms. Per això els sòlids covalents no són bons conductors de l’electricitat.enllaç iònicSi els àtoms que s’enllacen tenen electronegativitats molt diferents, el menys electronegatiu cedeix electrons al més electronegatiu i es forma un enllaç iònic entre ells. L’àtom menys electronegatiu es queda amb càrrega electrònica positiva, es converteix en un catió. L’àtom més electronegatiu es queda amb càrrega electrònica negativa, es converteix en un anió. Els cations i anions es mantenen units per una atracció electrostàtica.