Want to make creations as awesome as this one?

Martorell al segle XVII

More creations to inspire you

ASTL

Presentation

FUTURE: ENGLISH LESSON ESL

Presentation

VISUAL COMMUNICATION AND STORYTELLING

Presentation

ENGLISH IRREGULAR VERBS

Presentation

LET'S DREAM OF A SAFE ENVIRONMENT

Presentation

GROWTH MINDSET

Presentation

CORONAVIRUS & TIPS FOR A BETTER AND HEALTHY LIFE

Presentation

Transcript

martorell al segle xvii,SEGÜENT,Anar a l'Índex,En motiu dels 400 anys del naixement del músic martorellenc Joan Cererols (1618 – 1680) el 18 de novembre de 2018 es va inaugurar a La Caserna. Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric, l’exposició Martorell en temps de Joan Cererols, que va estar oberta fins el 9 de juny de 2019. L’exposició ens ofereix un recorregut pel Martorell del segle XVII a la llum de les investigacions més recents. Ara iniciem un cicle a través del qual recuperarem els continguts d’aquella exposició, adaptats a l’entorn digital. La presentació digital, a l’igual que la mostra original, està dividida en tres grans blocs: la gent, el lloc i els fets. Alhora, cadascun es divideix en diversos apartats que anirem incorporat al format digital progressivament. Des de l’índex que trobareu a la pantalla següent podreu accedir a aquests apartats conforme anem afegint continguts. D’aquesta forma fem accessible l’exposició de manera permanent, tot i que en paral·lel també s’està elaborant una edició impresa. El format digital, per la seva banda, facilita un accés més àgil als continguts que no dubtem que, en més d’un cas, us sorprendran. ,Quants eren?,PRESENTACIÓ,Casar-se,2.1,Néixer,LA GENT,01,00,Morir,1.4,1.3,La baronia de Castellvell de Rosanes,1.2,Índex,1.1,2.2,El poder municipal,2.3,Cruïlla de camins, pas de viatgers,2.4,L'estructura urbana,2.5,El treball,03,ELS FETS,02,EL LLOC,3.1,La violència,3.2,Bruixeria i superstició,3.3,L'inevitable,3.4,La guerra,Per seguir l'exposició, utilitzeu els botons de navegació o cliqueu en els apartats actius de l'índex.Quan en el text apareixen paraules subratllades podeu clicar a sobre per ampliar la informació.,,Crèdits i agraïments,00,PRESENTACIÓ,“És cert de que tota esta centúria no hés cinó de desditxas a més destitxas...”,(Fèlix Domènech. 1688 – Sant Feliu de Guíxols),Aquesta frase, extreta del Recull redactat per Fèlix Domènech entre 1674 i 1700, resumeix amb molta versemblança la percepció que deurien tenir els martorellencs contemporanis seus. El segle XVII serà un segle de guerres, pesta i estralls de caràcter natural, amb un fort impacte sobre la població tant pel que fa a la qualitat de vida com a la presència impactant de la mort. L'exposició no pretén ser tant una mostra de la història del segle XVII a Martorell, com una aproximació a com els nostres predecessors vivien i van viure els esdeveniments d'aquell segle.No pretenem un relat basat en grans fets i esdeveniments institucionals, sinó que volem endinsar-nos amb com la desigualtat es feia present i en les causes que la motivaven. Un camí per entendre el passat, però també el nostre present.,Qui eren? Quants eren? D'on venien? Com naixien, vivien i morien?,01,LA GENT,Per conèixer la població del segle XVII no disposem de les fonts estadístiques que estem acostumats a manejar avui. Ens cal recórrer a altres documents, com els fogatges, i especialment als llibres sagramentals que podem trobar a les parròquies. En aquest cas a l'arxiu de la de Santa Maria de Martorell.A partir d'aquestes fonts podem aproximar-nos a la configuració demogràfica de Martorell al llarg del segle, si bé no tant en xifres absolutes com en la identificació de tendències, prou importants per sí mateixes.,QUANTS EREN?,Catalunya i el Baix Llobregat,Després de la desfeta provocada pels diferents episodis de pesta des del segle XIV, que s'estima que va comportar una davallada de la població a l'entorn del 50%, Catalunya comptava a l'inici del segle XVII amb una població estimada en 350.000 habitants.És un càlcul molt aproximat que pren com a referència principal els fogatges de 1497, 1515 i 1553, amb totes les limitacions i prevencions que això imposa. Al gràfic podem veure l'evolució en el nombre de focs que correspon a cada fogatge pel total de Catalunya i el conjunt de la comarca actual del Baix Llobregat, a la qual hem afegit Castellbisbal i l'Hospitalet de Llobregat.,El Baix Llobregat,Prenent com a referència un coeficient multiplicador de 5 podem calcular que el nombre d'habitants pel conjunt de la comarca era d'uns 4.600.Esparreguera i Sant Boi de Llobregat, amb 125 focs cada una, eren dues de les poblacions més grans.No es disposa de dades de 1553 per Olesa de Montserrat, que en tot cas se situaria en una xifra semblant a les d'aquests tres pobles. Per a la resta, la xifra següent ja baixa fins el 56 focs de Sant Vicenç dels Horts, o els 77 si incloem l'Hospitalet de Llobregat.,Martorell,En el cas concret de Martorell, les xifres corresponents són de 83, 98 i 118 focs respectivament, que equivaldrien a 415, 490 i 590 habitants. És a dir, encetem el nostre camí en un poble amb uns 600 a 700 habitants. Les dades disponibles ens duran fins a una xifra per sobre dels 900 habitants al tancament del segle.Són xifres que comparades amb les d'avui ens poden semblar minses, però a l'inici del segle XVII, en una comarca amb uns 4.600 habitants, Martorell concentrava quasi el 13% de la població.,Els registres sagramentals de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell ens proporcionen informació d'un total de 3.589 baptismes a Martorell per a tot el període del segle XVII que analitzem aquí.Aquestes xifres no corresponen al total real, tant per les omissions en les pròpies inscripcions, com per la documentació desapareguda i que ens deixa anys amb registres incomplets o inexistents. Tot amb tot, suficients per aproximar-nos a quina era la dinàmica demogràfica. ,NÉIXER,Els baptismes,L'estacionalitat dels naixements,Els fills de pares incògnits,Una dada que destaca a Martorell és l'elevat nombre de batejos de fills de pares desconeguts o incògnits, que és del 2,1% quan la mitjana de la comarca és de l'1,3%.Un valor segurament influenciat per la presència de l'hospital a Martorell.,Reconstrucció virtual del porxo de l'hospital medieval de Martorell,+ info,Seguim prenent com a font documental els registres sagramentals de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell, els quals ens permeten documentar 758 matrimonis al llarg del segle XVII, si bé amb diversos buits. Un primer de sis anys, de 1614 a 1619; un altre entre 1664 i 1672; entre 1677 i 1689 i, finalment, entre 1695 i 1700.Tot i que aquestes xifres no corresponen al total real de matrimonis, són suficients per identificar les principals tendències i variacions al llarg del segle, com ens mostren les gràfiques que podeu veure comentades més endavant.,CASAR-SE,Els matrimonis,L'estacionalitat dels matrimonis,Els registres sagramentals de defuncions de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell ens proporcionen una informació menys extensa cronològicament que en altres casos ja que solament es conserven per a un total de 34 anys del segle XVII.Tot i els buits entre 1601 i 1633, 1647 i 1668 i 1690 i 1700, comptem amb un total de 1.270 inscripcions, les quals ens permeten una aproximació prou representativa al conjunt del segle.Com en els altres apartats, les gràfiques ens ajudaran a l'anàlisi de les dades.,MORIR,Les defuncions,L'estacionalitat de la mort,Quin era el territori? De qui depenia? Com es governava? Quina activitat hi havia? Com era el nucli urbà?,02,EL LLOC,Martorell, Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes i Sant Esteve Sesrovires, integraven el territori de la baronia. Des del seu origen medieval i fins el setembre de 1396, va estar en mans dels Castellvell i els Foix. A partir d'aquesta data va passar a la corona, fins que el 1474 Joan II, contravenint els privilegis concedits per Martí l'Humà, la vengué a Lluís de Requesens de Soler. Un fet que motivà un llarg plet que no va servir per a retornar els privilegis reials als habitants de la baronia.,LA BARONIA DE CASTELLVELL DE ROSANES,El territori de la baronia,Al llarg dels segles XIII i XIV trobem en diferents viles i ciutats la conformació de la universitas (universitat), com a organització política i social dels seus habitants. El seu reconeixement per part dels poders públics les dotarà de personalitat jurídica, esdevenint així municipis. Aquest reconeixement impulsarà la creació i reforçarà els consells municipals. Inicialment constituït per l'assemblea de caps de família, al segle XVII el trobem ja configurat per un conjunt de jurats, auxiliats pels anomenats prohoms que formen el consell. Aquests càrrecs eren habitualment d'elecció anual.,EL PODER MUNICIPAL,+ info del document,La franquesa,El 2 d'octubre de 1208 Guillema de Castellvell va concedir als habitants de Martorell el privilegi que els dispensava de diverses càrregues senyorials, a canvi del pagament de 1.200 sous en moneda de Barcelona. Aquest privilegi era d'aplicació en un àmbit territorial (franquesa) que no es correspon amb l'actual del municipi. Davant els dubtes sobre el perímetre de la franquesa, el novembre de 1662 s'encetà un procés per a delimitar-la i senyalitzar-la amb la col·locació de fites, que es va estendre fins el 10 de maig de 1663. La documentació que hi fa referència és el que ens permet reconstruir l'àrea que correspon a la franquesa i conèixer noms d'alguns prohoms i jurats, topònims, etc.,+ info del document,La situació geogràfica fa de Martorell un punt clau en l'articulació de la xarxa viària de Catalunya.Això afavorirà que sigui esmentat habitualment pels viatgers que hi transitaven, sovint camí de Montserrat, i ens transmetin les seves impressions sobre la vila.Us presentem les descripcions de diversos viatgers, entre els anys 1595 i 1700.,CRUÏLLA DE CAMINS, PAS DE VIATGERS,La xarxa viària,Les cròniques dels viatgers,Thomas Platter, 1595 - 1599,Anònim, 1600,Gaspar Barreiros, 1646,Cosme de Mèdici, 1668 - 1669,Ambrosio Borsano, 1673,P. François de Tours, 1698 - 1700,Cliqueu sobre els noms dels viatgers per llegir les cròniques,DISSENY MUSEOGRÀFIC Projecte i direcció Alfred Mauri Documentació i recerca Alfred Mauri Miquel Vives Ramon Benavente Aura Porta Muntatge videogràfic Alfred Mauri Isidre Ot Infografia 3D Isidre Ot PRODUCCIÓ I MUNTATGE Centre d'Estudis Martorellencs,AGRAÏMENTS Ajuntament de Martorell Montserrat Farreny Pablo del Fresno M Carme Palou Josep Socorregut Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell Arxiu Municipal de Martorell Museus de Martorell Arxiu Nacional de Catalunya Institut Amatller d'Art Hispànic Biblioteca de Catalunya Arxiu de la Corona d'Aragó Archivo Histórico Nacional Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Biblioteca de l'Abadia de Montserrat Museu de la Música de Barcelona,Crèdits i agraïments,Des del segle XI Martorell creix al llarg de l'eix que uneix el pont d'Anoia amb el del Diable i el pas del Congost. Al segle XVII el nucli urbà arriba fins la porta de la Creu (actual plaça de la Creu). La construcció de la nova església parroquial a finals del segle XVI transformarà la part urbana a tocar del riu Anoia, amb l'espai ocupat pel nou edifici i el cementiri. A finals del segle XVII s'edificarà el Convent de capuntxins.L'estudi dels capbreus en permet la reconstrucció de l'estructura urbana de Martorell al segle XVII.,L'ESTRUCTURA URBANA,+ info sobre els capbreus