Sagrat Cor de Jesús copia

El cor amb una nafra oberta de la qual brolla «sang i aigua» i per la qual hem estat guarits. «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic» (Jn, 3, 16). Ell ens ha estimat i ens estima amb un cor humà que revela l'infinit amor de Déu.

La pietat popular de la baixa edat mitjana va desenvolupar una veneració profunda i expressiva de la Humanitat Santíssima de Crist sofrent en la Creu.

Les flames representen el foc d'amor, signe d'aquest amor encès que Jesús té per tots nosaltres, especialment pels més desvalguts.

La creu és el signe de la redempció, l'instrument en el qual Jesús es va lliurar per nosaltres, donant-nos la salvació.

Pintura realitzada per Pompeo Batoni, l’any 1760 que es pot contemplar a l'Església de Jesús a Roma. L’artista es va inspirar en les visions de la monja francesa Margarida Maria Alacoque (1647-1690).

La corona d'espines és el símbol d'humiliació que es va convertir en glòria: «Jesús ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom» (Hb 2, 9).

Batoni representava a Crist, vestit amb una túnica de color vermell (el color de la sang i el martiri, la humanitat) i un mantell blau (el color de cel i del diví).

La mà dreta és una crida als espectadors per reclinar el seu cap sobre el pit de Jesús, com va fer l'apòstol Joan.