Càpsula del temps digital
lucia.aranda013
Created on June 2, 2020
More creations to inspire you
Transcript
Lucía Aranda i Alexandra Martínez
CÀPSULA DEL TEMPS DIGITALl
Missatge pel futur
Hola, som la Lucía Aranda i la Paula unes noies de setze anys. En aquests moments estem vivint una època única, històrica i difícil. Sempre tingueu amb vosaltres aquesta frase: Gaudeix el moment perquè mai se sap el que ens depararà el futur... Amb aquesta càpsula el nostre objectiu es que sapigueu que era, com ens sentíem i sobretot que aquesta època és històrica.
Fotografies del meu municipi
Fotografies d'altres països o ciutats
Alemanya
Àfrica
Brasil
Egipte
Índia
Iran
Rússia
Romania
Suïssa
Las Vegas
Xina
Notícies d'opinions
opinió de Jamie Metzl en laCnn
Fundador de OneShared.World, membre del comitè assessor internacional de la Organización Mundial de la Salud sobre edició del genoma humà, i autor de “Hacking Darwin: Genetic Engineering and the Future of Humanity”.
-Va dir: El Covid-19 per si sol no va trencar el nostre món. Simplement va exposar un món que ja s'estava trencant.-Sempre em d’estar alerta de totes les pandèmies mortals, perquè inclús que llogàrem intentar frenar la pandèmia, encara no estarem segurs. Em de crear infraestructures per contrarestar totes aquestes pandèmies. --El problema final que enfrontem avui no es el Covid-19 o els patògens mortals, o qualsevol altre amenaça. Es la nostre incapacitat per resoldre la majoria dels desafius existencials compartits que enfrontem. No em pogut crear una sèrie de sistemes per ajudar-nos tots. --Els nostres líders polítics nacionals no han pogut protegir-nos no perquè no haguessin fet el seu treball sinó perquè han fet precisament el treball per el que els contractem.
Nou tipus d'art
El coronavirus ens ha canviat la vida i no només en les costums sinó també en l'art.
Experiència personal
Quan ens vam quedar confinats no sabia prou bé el que passava i mai m’hauria imaginat això. Els primers dies van ser amb molta tensió, per saber quan duraria i els danys que faria. Els contagis van pujar i amb ells les morts, la gent tenia por, no només per la salut sinó també per les feines i per la seva economia... Va ser molt difícil no poder veure als meus companys i altres familiars. I el contacte es va limitar amb la família que convivien per evitar fonts de contagi. Com a tots llocs hi ha gent egoista, que es pren el coronavirus com una tonteria però es un tema molt seriós. En comptes de respectar els horaris, i seguir les mesures de precaució, s’han limitat a fer tot el contrari. En aquest moments hem d’estar tots junts amb molta prudència i sense relaxar-nos ja que de tots depèn que puguem sortir d’aquest malson.