Want to make creations as awesome as this one?

More creations to inspire you

KING KONG VFX

Interactive Image

BANFF NATIONAL PARK

Interactive Image

JUDO

Interactive Image

THE EUKARYOTIC CELL

Interactive Image

RAINFOREST

Interactive Image

Transcript

Info

Exposició interactiva "Gavà Naturalment" Gavà és un municipi format per un ric mosaic de paisatges d'elevat valor paisatgístic. Aquests, es corresponen amb una gran varietat d’hàbitats naturals, alguns d'ells força singulars, i que alberguen una interessant biodiversitat. L'exposició està formada per quatre grans blocs on es mostren diferents fotografies i projectes realitzats en les diferents zones que formen el mosaic paisatgístic: Gavà Litoral, Gavà Agrari, Gavà Urbà i Gavà Muntanya. A cada bloc trobareu informació, fotografies i vídeos per conèixer-los més.

Play

Play

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

INici

LOCALITZACIÓ

Miradors a l'Estany de la Murtra © Joan Batlle

Plantació de Borró © Joan Batlle

Les platges de Gavà, amb 3.730m, representen un es­pai d’alt interès ambiental, turístic, social i econòmic. Els darrers anys s’ha pogut constatar una perceptible regressió d’aquesta costa. Per aquest motiu, l’Ajunta­ment de Gavà va engegar una estratègia basada en l’exigència de mesures correctores adequades per mi­nimitzar l’impacte de l’ampliació del Port de Barcelona i, alhora, en l’elaboració d’un model de platges resi­lents, és a dir, capaces de resistir i recuperar-se mi­llor. Aquest model es basa en tenir platges amb una granulometria adequada, ni massa gran ni massa pe­tita, amb un perfil sense escarpaments i amb sorra per sobre dels 1,5m respecte al mar, preveure actuacions ràpides de regeneració després d’un temporal i esta­blir cordons dunars que actuïn alhora com a reservori de sorra i com a barreres per evitar l’ultrapassament en cas de temporal. Amb aquest model s’han fet dues proves de regenera­ció de platja; la primera el 2015, on es va executar una regeneració d’uns 800m lineals amb 3.800m3 de sorra, basada en generar un perfil més resilent de platja, en completar el cordó dunar existent i en protegir-lo amb pals i corda del trepitg continuat. Alhora, es van reve­getar amb 2.100 plàntules d’espècies dunars (Amo­phila arenaria) per consolidar la seva estructura. La segona el 2017, a rel de les converses de l’Ajuntament amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb l’aporta­ció de 40.000m3 de sorra a les platges més afectades pels temporals de gener i febrer. A diferència d’altres fronts litorals, el de Gavà destaca per la seva fesomia singular. Gavà va ser un municipi pioner a l’Estat espanyol en executar el primer passeig marítim que incorporava el sistema dunar com una es­tratègia bàsica del paisatgisme. Els visitants gaudei­xen d’un passeig marítim respectuós amb el sistema dunar i amb pinedes que arriben fins a mar. Aquest passeig va guanyar el prestigiós premi FAD d’arquitec­tura exterior l’any 1995. Les dunes litorals són un ecosistema molt valuós amb una presència extremadament reduïda al Mediterrani, força alterat per l’urbanisme i la pressió del turisme. A més d’una vegetació molt interessant, amb plantes adaptades al sòl sorrenc, la sequedat i l’alta salinitat, s’hi troben multitud d’insectes, rèptils i diferents espè­cies d’ocells insectívors i mamífers. Les dunes de Gavà estan incloses al projecte “Dunes híbrides”, finançat per l’AMB, el qual forma part del pro­jecte de recerca europeu OPERAs, i que es centra en la gestió i restauració dels serveis ecosistèmics pro­veïts per les dunes, es a dir, els serveis que aquestes donen als habitants i usuaris. S’ha implementat en di­verses fases, retirant les espècies invasores, creant no­ves dunes per recuperar el relleu i afavorir el retorn de la biodiversitat i senyalitzar i protegir aquestes dunes. D’aquesta forma es pretén preservar el litoral, acon­seguint que de forma natural les platges s’adaptin a la pujada del nivell del mar degut al canvi climàtic. Finalment, en el marc de la Jugateca Ambiental de la platja de Gavà (un projecte d’AMB i l’Ajuntament Gavà) i amb la col·laboració de l’entitat ecologista les Agulles i l’Agrupament Escolta Roc del Migdia, s’han realitzat diverses jornades per divulgar els valors ambientals de la zona i sensibilitzar sobre la importància de pro­tegir aquests espais. Alhora, s’han organitzat jornades de retirada de plantes invasores i plantació d’espècies dunars amb l’objectiu de millorar l’estat del sistema dunar.

Passeig dunar al passeig Marítim © Joan Batlle

Estany de la Murtra © Joan Batlle

Pineda Litoral © Joan Batlle

Zona Humida amb Cesquera a la Pineda Litoral © Joan Batlle

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

L’estany de la Murtra és un dels aiguamolls més re­presentatius del Delta del Llobregat. Alberga una gran diversitat biològica, amb vegetació típica d’ambients helofítics, com canyís, lliri groc o la boga, i arbres de ribera com àlbers, salzes, freixes i pollancres. També és un espai important per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se en la ruta migratòria entre el nord d’Europa i l’Àfrica. Algunes es­pècies nidificants són l’ànec collverd, la fotja, el morell cap-roig o el cabusset. També hi podem trobar tortu­gues d’aigua i moltes altres espècies, com peixos i in­vertebrats aquàtics. Actualment és una de les zones humides més impor­tants de Catalunya. Des de 1992 està inclosa al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya) dins dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L’any 2006 es va declarar zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) dins la Xarxa Natura 2000. I forma part de la xarxa de Parcs, platges i rius metropolitans. A mitjans s. XX es va començar a malmetre i els mar­ges de la llacuna van quedar contaminats. El progres­siu sanejament de les aigües residuals urbanes i el projecte de restauració que es va efectuar el 2012 han millorat significativament el seu estat de conservació. El projecte va consistir en la restauració de l’espai amb plantes autòctones de ribera (com el canyís, el jonc i el lliri groc), àlbers, freixes de fulla petita, salzes i pollancres i la introducció de nous hàbitats, com les illes flotants i les platges de llims, on s’alimenten diver­sos tipus d’aus pròpies de les zones humides. També es van eliminar les espècies al·lòctones. Amb l’objectiu de crear un espai de divulgació i donar a conèixer els seus valors ambientals, es van instal·lar miradors i es va obrir un sender a la riba dreta a la pineda de la Maiola per poder accedir al mirador. Posteriorment, per permetre l’accessibilitat a les dues ribes de l’estany, es va construir la passera de la Mur­tra. Per tal de donar a conèixer aquest espai entre la pobla­ció, anualment és duen a terme dues jornades obertes a tota la ciutadania; el Dia Mundial dels Ocells i el “Dia de la Murtra” on es commemora l’antiga diada festi­va celebrada fins a mitjans dels anys 60, on cada pri­mer diumenge d’agost els gavanencs i gavanenques es reunien a la Murtra per pescar anguiles. Els partici­pants poden gaudir de visites guiades i activitats com l’anellament científic d’ocells, construcció i col·locació de caixes niu i hotels d’insectes. Aquestes activitats estan organitzades per l’Ajuntament de Gavà, el Con­sorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barce­lona.

Aquesta subunitat paisatgística és segurament la de més interès ambiental i paisatgístic del municipi. Està formada majoritàriament per una comunitat de pi pi­nyer sobre dunes, considerada hàbitat d’interès priori­tari per la Unió Europea, encara que també hi podem trobar altres comunitats com alberedes, pollancredes i, entre la pineda litoral i els conreus d’horta, les úniques jonqueres de rereduna amb cesquera de Catalunya. L’Ajuntament realitza diverses tasques de manteniment a les pinedes, com les aclarides que tracten d’ajustar la densitat de les pinedes a la recomanable per qües­tions sanitàries i de manteniment. El criteri general de les aclarides és obtenir el màxim de recobriment arbori amb el mínim de competència, alhora que potenciar el creixement d’espècies de sotabosc, fet que implicarà un augment de la biodiversitat i millor qualitat ecològi­ca d’aquests espais. L’entitat ecologista DEPANA i SOS Delta del Llobregat promouen la conservació d’aquests espais organitzant entre d’altres accions, jornades de retirada de vege­tació oportunista i invasora, amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramí­nia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció degut a la degradació d’aquests espais i a la colonització d’espècies invasores com la cortadèria.

Les platges de Gavà, amb 3.730m, representen un es­pai d’alt interès ambiental, turístic, social i econòmic. Els darrers anys s’ha pogut constatar una perceptible regressió d’aquesta costa. Per aquest motiu, l’Ajunta­ment de Gavà va engegar una estratègia basada en l’exigència de mesures correctores adequades per mi­nimitzar l’impacte de l’ampliació del Port de Barcelona i, alhora, en l’elaboració d’un model de platges resi­lents, és a dir, capaces de resistir i recuperar-se mi­llor. Aquest model es basa en tenir platges amb una granulometria adequada, ni massa gran ni massa pe­tita, amb un perfil sense escarpaments i amb sorra per sobre dels 1,5m respecte al mar, preveure actuacions ràpides de regeneració després d’un temporal i esta­blir cordons dunars que actuïn alhora com a reservori de sorra i com a barreres per evitar l’ultrapassament en cas de temporal. Amb aquest model s’han fet dues proves de regenera­ció de platja; la primera el 2015, on es va executar una regeneració d’uns 800m lineals amb 3.800m3 de sorra, basada en generar un perfil més resilent de platja, en completar el cordó dunar existent i en protegir-lo amb pals i corda del trepitg continuat. Alhora, es van reve­getar amb 2.100 plàntules d’espècies dunars (Amo­phila arenaria) per consolidar la seva estructura. La segona el 2017, a rel de les converses de l’Ajuntament amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb l’aporta­ció de 40.000m3 de sorra a les platges més afectades pels temporals de gener i febrer. A diferència d’altres fronts litorals, el de Gavà destaca per la seva fesomia singular. Gavà va ser un municipi pioner a l’Estat espanyol en executar el primer passeig marítim que incorporava el sistema dunar com una es­tratègia bàsica del paisatgisme. Els visitants gaudei­xen d’un passeig marítim respectuós amb el sistema dunar i amb pinedes que arriben fins a mar. Aquest passeig va guanyar el prestigiós premi FAD d’arquitec­tura exterior l’any 1995. Les dunes litorals són un ecosistema molt valuós amb una presència extremadament reduïda al Mediterrani, força alterat per l’urbanisme i la pressió del turisme. A més d’una vegetació molt interessant, amb plantes adaptades al sòl sorrenc, la sequedat i l’alta salinitat, s’hi troben multitud d’insectes, rèptils i diferents espè­cies d’ocells insectívors i mamífers. Les dunes de Gavà estan incloses al projecte “Dunes híbrides”, finançat per l’AMB, el qual forma part del pro­jecte de recerca europeu OPERAs, i que es centra en la gestió i restauració dels serveis ecosistèmics pro­veïts per les dunes, es a dir, els serveis que aquestes donen als habitants i usuaris. S’ha implementat en di­verses fases, retirant les espècies invasores, creant no­ves dunes per recuperar el relleu i afavorir el retorn de la biodiversitat i senyalitzar i protegir aquestes dunes. D’aquesta forma es pretén preservar el litoral, acon­seguint que de forma natural les platges s’adaptin a la pujada del nivell del mar degut al canvi climàtic. Finalment, en el marc de la Jugateca Ambiental de la platja de Gavà (un projecte d’AMB i l’Ajuntament Gavà) i amb la col·laboració de l’entitat ecologista les Agulles i l’Agrupament Escolta Roc del Migdia, s’han realitzat diverses jornades per divulgar els valors ambientals de la zona i sensibilitzar sobre la importància de pro­tegir aquests espais. Alhora, s’han organitzat jornades de retirada de plantes invasores i plantació d’espècies dunars amb l’objectiu de millorar l’estat del sistema dunar.

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

INici

Un patrimoni agrícola amb futur. A la vall baixa i al del­ta del Llobregat es troba una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país: un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l’àrea més poblada de Catalunya. Preservar i pro­mocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural és una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans. El camp agrari és un dels valors paisatgístics, naturals i també econòmics més rellevants de l’àrea metropo­litana de Barcelona. A més, aquest mar de conreus és també un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d’una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llo­bregat és un dels principals valors d’un paisatge en­cara no prou valorat per la població privilegiada que l’envolta. Alhora, aquest espai preserva una gran biodiversitat, especialment a Gavà, on podem trobar llacunes lito­rals, zones humides, boscos de ribera i espècies tant interessants com l’eriçó clar o el picot garser petit.

Parc Agrari de Gavà © Joan Batlle

Marge del canal sense consolidar © Albert Sorolla

Marge del canal consolidat © Albert Sorolla

Mercat de Pagès © Ajuntament de Gavà

E.D.A.R. Gavà i Viladecans © Àrea Metropolitana de Barcelona

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

Riera dels Canyars © Joan Batlle

Cultiu d'espàrrecs © Ajuntament de Gavà

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

Des del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat s’ha engegat un Pla d’actuacions per consolidar els marges de les corredores de la xarxa de reg i drenatge del Parc Agrari. L’objecte d’aquest pla és la definició i execució d’actuacions de baix cost en recursos i man­teniment que permetin protegir els marges erosionats del canals de reg i drenatge de la zona. Les actuacions han de servir com a model per a una posterior actu­ació més generalitzada aplicada a altres canalitzaci­ons de reg i drenatge que també presentin problemes d’erosió. S’ha actuat en dos trams de corredores, un dins el mu­nicipi de Gavà i l’altra, a Viladecans, ambdós molt pro­pers a la llacuna de la Murtra. Les actuacions es basen en tècniques de bioenginyeria com per exemple palis­sades d’un o dos nivells, herbassars pluriespecífics, roll vegetalitzat, xarxes orgàniques o de coco i gabions flexibles.

Fruit del conveni signat entre l’Ajuntament de Gavà i el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat cada di­marts podeu trobar el Mercat de Pagès al Parc de la Torre Lluch. L’objectiu del Mercat de Pagès és promoure un nou sis­tema de comercialització que afavoreixi un increment de les rendes generals per l’activitat agrària i promou­re el producte de proximitat sota la marca Producte FRESC del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest pro­jecte neix amb la voluntat de promoure una agricultura local i de temporada, justa socialment i ambiental, i un consum responsable que eviti la despesa en envasos i en el combustible que comporten els productes d’im­portació. Actualment al Mercat de Pagès de Gavà hi trobem pa­rades on els pagesos participants venen directament el seu producte, fruites i hortalisses de proximitat i de temporada.

La societat està davant d’un canvi de paradigma en el qual es tracta d’implementar una nova economia, l’economia circular, basada en el principi de conservar els recursos amb el màxim valor i tancar el cicle de vida dels productes, serveis, residus, materials, aigua i energia i conservar aquests recursos, assegurant-nos que reutilitzem, reparem i/o reciclem. Per aquest mo­tiu, l’Ajuntament de Gavà, Aigües de Barcelona i CE­TAQUA han realitzat un estudi que incorpora una guia metodològica d’economia circular, basada en la relació entre aigua, energia i residus. Aquest projecte estudia els recursos del nucli urbà, el cicle urbà de l’aigua, la zona industrial i el Parc Agrari per identificar potencials col·laboradors entre ells. A tall d’exemple, actualment, Aigües de Barcelona ges­tiona l’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) de Gavà, que contribueix a la recuperació de cabals al delta i al Parc Agrari del Llobregat, mitjançant la línia de tractament que permet la regeneració i reutilitza­ció de l’aigua tractada. Gràcies a aquesta recuperació obtenim una major sostenibilitat i eficiència del recurs, ja que l’aigua regenerada es retorna a les corredores del delta, la qual cosa contribueix a preservar el seu aqüífer en restituir de l’ordre d’uns 3 hm3 l’any dels re­cursos hídrics a la zona.

La Fira d’Espàrrecs combina tradició i modernitat. El certamen manté els seus orígens agrícoles, que es remunten als anys trenta. La primera edició del que avui coneixem com la Fira d’Espàrrecs es va celebrar el 22 de maig de 1932 i va néixer com un Concurs Exposició d’Espàrrecs on els pagesos volien mostrar un producte autòcton que no­més es cultiva als camps situats a les Sorres de Gavà. La Fira s’ha adaptat als nous temps i als canvis de la societat. Així, la transformació econòmica que ha ex­perimentat Gavà es reflecteix al recinte firal, format per la plaça de Jaume Balmes, el carrer de Sant Pere, el carrer de Martí l’Humà i el pavelló Jacme March, que acull la Mostra Agrícola. Així, a més de conservar la seva vessant agrícola, ele­ment identificatiu d’aquesta mostra, amb les paneres artístiques, amb productes del camp i els lots d’es­pàrrecs la Fira ha anat incorporant altres sectors com el comercial i al de restauració. Així, a GastroGavà, l’espai gastronòmic de la Fira, els restauradors locals ofereixen la seva oferta culinària que inclou l’espàrrec com a ingredient. La Fira d’Espàrrecs està organitzada per l’Ajuntament de Gavà, amb la col·laboració, en la seva vessant agrí­cola, de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, i de l’Agrupació de Restauradors de Gavà i l’Associació de Gatronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), en la vessant gastronòmica.

La xarxa hidrològica de Gavà està conformada per una complexa trama de rieres, corredores agrícoles i llacu­nes litorals, amb el tret singular que totes les rieres, excepte la de Sant Llorenç, neixen i desemboquen a mar al mateix municipi. Mentre els trams de riera de muntanya sols acostu­men a portar aigua en època de pluges, els dèltics en duen tot l’any, com a mínim en algun tram, ja que sovint el nivell freàtic està per sobre de la cota baixa de la llera. Transporten aigües lentes que acumulen sediments als trams finals, motiu pel qual calen tas­ques de manteniment d’eliminació d’aquests. La més important és la dels Canyars, un dels principals cursos fluvials del delta i que pot fer la funció de connector en­tre el Garraf i la plana deltaica, ja que permet salvar el contínuum urbà que separa aquests espais naturals i travessar les diferents infraestructures que intercepten el pas de la biodiversitat. Per aquest motiu és clau la renaturalització d’aquest curs hidrològic. Els aproximadament 20Km de corredores agrícoles, amb més de 400 anys d’antiguitat, tenen la funció de drenar el delta i abastir els camps agrícoles, així com d’elevar el nivell freàtic de l’aigua perquè arribi als cul­tius per capil·laritat. La corredora més llarga és la Prin­cipal, procedent del municipi de Castelldefels. Moltes d’aquestes rieres i corredores porten les seves aigües fins a l’estany de la Murtra. L’any 2012 es va restaurar amb una plantació d’arbres, reperfilat del ter­reny, estabilització de talussos, eliminació d’espècies al·lòctones i instal·lació d’illes flotants. Actualment és una de les zones humides més importants de Cata­lunya, inclosa al Pla d’Espais d’interès Natural i a la Xarxa Natura 2000.

Play

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

INici

Parc del Calamot © Joan Batlle

Carrer de l'Àngel © Ajuntament de Gavà

Bicicletes elèctriques i cotxes híbrids a l'Ajuntament © Ajuntament de Gavà

Pla de ponent © Ajuntament de Gavà

Caixa niu a la ciutat de Gavà © Joan Batlle

Parc Arqueològic de Gavà © Ajuntament de Gavà

L’actual entorn urbà de Gavà és caracteritza per la pre­sència de dos grans parcs a la zona oest; el parc del Calamot i el parc del Mil·leni on s’han preservat valors naturals i paisatgístics, així com testimonis de l’activi­tat humana que s’hi desenvolupà en el passat. El parc del Calamot pertany a la xarxa de Parcs Metro­politans de l’AMB i s’estructura en dos espais diferenci­ats: la pineda i el garroferar. La primera corona la part més alta del parc, on trobem l’abrupte penyal que fa de mirador a la plana deltàica. La seva pineda és una de les mostres més allunyades de la costa de les frondo­ses pinedes de pi pinyer que trobem al litoral. Per altra banda, l’espai del garroferar conserva la conformació ruderal dels camps de fruiters de secà, amb presència d’alineacions de garrofers, oliveres i ametllers. Al parc del Mil·leni també s’ha preservat la presència dels garroferars, testimoni d’una explotació agrícola del territori que conformava el paisatge dominant de Gavà fins fa ben poc. També hi trobem un bosc de pi blanc amb un sotabosc de càrritx, molt freqüent als primers contraforts del Garraf fruit de l’abandonament de les explotacions agrícoles, on destaquen alguns peus de roure de bon port associats a la comunitat de ribera de la riera que solca el parc. Durant la tardor i l’hivern podem trobar ocells com el pit roig, la cotxa fumada, la cadernera o el pinçà que hi baixen a alimentar-se. Les cueretes solen passejar per les rieres i a les nits s’hi pot sentir cantar el mussol. Les pinyes rosegades indiquen la presencia de ratolins de camp i esquirols i, prop del parc s’ha localitzat la presència esporàdica de guineus i de senglars.

Entre els objectius municipals està el donar a conèixer entre els ciutadans els beneficis ambientals, de salut i seguretat que representa la pacificació del trànsit en zones urbanes. Alhora, aquesta nova forma de mobi­litat permet generar canvies en l’espai públic fent que progressivament les persones guanyin protagonisme en detriment del vehicle privat. Així, amb l’objectiu de promoure una mobilitat més sostenible i segura en entorns escolars, es van via­nalitzar temporalment dos carrers pròxims a centres educatius de la ciutat durant la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura; el carrer de l’Àngel al voltant de l’Escola Salvador Lluch (2016) i la Plaça de l’Església a l’entrada del Col·legi Immaculada Concep­ció (2017). En ambdós casos, col·locant mobiliari urbà com jardineres i bancs, la prohibició d’estacionar i l’ac­cés restringit de vehicles, es va redissenyar l’espai pú­blic perquè deixés de servir de forma prioritària per al desplaçament i l’aparcament i convertir-lo en un espai que fomentés la convivència i el contacte ciutadà. En el cas del carrer de l’Àngel es va constatar la bona acollida i que la mesura no afectava a la mobilitat de la zona. Per aquest motiu es va mantenir la vianalitza­ció d’aquest carrer de forma permanent. Gavà va re­bre el premi SEM-2017 en la categoria d’ajuntaments de menys de 50.000 habitants per la recuperació del carrer de l’Àngel per a l’ús ciutadà̀ fruit de la bona re­percussió que va tenir la prova pilot posada en marxa durant la Setmana de la Mobilitat 2016.

L’Ajuntament de Gavà ha renovat enguany l’adhesió al nou Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Ener­gia que té l’objectiu d’implementar mesures i treballar per la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la gestió sostenible de l’energia, amb el repte d’una reducció del 40% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per l’any 2030. Entre altres mesures significatives, l’Ajuntament està duent a terme una renovació progressiva de la flota de vehicles municipals, tant de camions de recollida de residus com de cotxes i motos per models més efici­ents i sostenibles: híbrids i elèctrics. També, amb l’objectiu de promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual en detriment del cot­xe o motocicleta, l’Ajuntament té previst implementar aquest 2018 el Pla Director de la Bicicleta, el carril bici al carrer Barcelona i una plataforma d’aparcament de bicicletes de gran capacitat a l’estació de RENFE. Al­hora, pels treballadors municipals, es posa en marxa el projecte Bicifeina, on es cedeix temporalment una bicicleta elèctrica als treballadors que ho sol·licitin. Alhora, per fer de Gavà una ciutat eficient energètica­ment s’estan duent a terme la substitució a làmpades LED de l’enllumenat públic i aquest any s’elaborarà el Pla d’Adequació de l’enllumenat públic que permetrà fer una previsió dels canvis que s’han de realitzar. Finalment, s’instal·larà façana fotovoltaica a l’edifici de l’Ajuntament i és posaran plaques solars en una de les cobertes de l’edifici.

Gavà és un municipi amb una gran riquesa natural i paisatgística. Dos terços de la seva superfície esta ocupada per medi natural, amb un divers mosaic de paisatges que no es troba enlloc més del nostre terri­tori: alzinars i rouredes ombrívoles, màquies de marga­lló sobre blanques calcàries, bosquines d’arboç sobre gresos rogencs, una horta agrícola de gran riquesa, pinedes litorals de pi pinyer, llacunes envoltades de canyís i platges amb dunes. Aquesta riquesa s’ha vist reconeguda amb la inclusió d’una part significativa als espais protegits del Parc del Garraf, el Parc Agrari del Baix Llobregat i els Espais Naturals Protegits del Delta. Alhora, la situació estratègica del municipi el conver­teix en el nexe d’unió entre aquests espais i, per tant, l’únic territori per on encara és possible la seva conne­xió biològica. La preservació d’aquests valors naturals i paisatgístics ha sigut incorporada en l’elaboració del planejament previst al nostre municipi. Així, sectors com el Pla de Ponent o els Joncs destinen grans espais a la gene­ració d’hàbitats naturals i renaturalitzen la llera i els marges de la riera de Canyars per tal de recuperar la viabilitat del principal connector biològic entre el mas­sís de Garraf i el Delta del Llobregat.

L’Ajuntament de Gavà està introduint sistemes de ges­tió del verd urbà més sostenibles, com la redacció del Pla Director de l’Arbrat Viari, la implementació de me­sures d’estalvi d’aigua, de millora de la biodiversitat i de lluita biològica contra les plagues. Per assolir un ús més responsable, eficient i sostenible dels recursos hídrics, s’ha substituit consum d’aigua domèstica per aigua d’origen freàtic per al reg muni­cipal de parcs i jardins, així com la neteja de carrers i clavegueram, ja que no requereixen una qualitat tan elevada. Aquest canvi ha significat també un estalvi d’energia per la proximitat entre el lloc on es capta i els punts de consum. Alhora, s’estan aplicant noves tècniques de lluita bio­lògica contra plagues. Un cas seria la instal·lació de caixes niu en diversos espais públics per lluitar contra la processionaria del pi, una eruga que menja fulles i brots dels arbres i malmet la fusta, a més de provo­car si es toquen reaccions al·lèrgiques a persones i animals i, en casos extrems, problemes respiratoris o lesiones oculars. Per lluitar contra aquestes plagues, l’empresa munici­pal PRESEC, a més del tractament preventiu biològic habitual amb el bacteri Bacillus turingensis, col·loca caixes niu de fusta per atraure la nidificació de les ma­llerengues, unes aus que es mengen les larves de pro­cessionària. Aquesta mesura permet alhora millorar la biodiversitat a l’espai urbà. Així, per exemple, aquest 2017 en col·laboració amb el Grup Ecologista Quercus es van construir caixes niu amb participants de la Jugateca Ambiental de la Plat­ja, aquestes s’instal·laran a la zona de Gavà Mar.

Un equipament cultural per preservar i donar a conèi­xer. Considerat un dels conjunts patrimonials més impor­tants i singulars del nostre país, l’explotació s’inicià fa una 6.000 anys, en el neolític, i durà un mil·lenni. Es tracta de les mines en galeria més antigues d’Euro­pa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb el qual s’elaboraven ornaments que eren intercanviats en complexes xarxes que abastaven la Mediterrània occidental. També s’han recuperat restes singulars com el crani trepanat i la Venus de Gavà. Es tracta d’un equipament cultural, impulsat per l’Ajun­tament, creat amb l’objectiu de preservar i difondre aquest excepcional jaciment miner, proposa una ex­periència única en la que les estructures mineres con­viuen amb una presentació museogràfica moderna, on el visitant pot copsar la magnitud del jaciment i conèi­xer, alhora, el sistema de vida i les creences dels nos­tres avantpassats mitjançant avançats elements audi­ovisuals i multimèdia. Bona part de les peces originals es poden visitar al Museu de Gavà. Actualment el Parc Arqueològic Mines de Gavà ha obtingut el certificat Biosphere de turisme sostenible. Aquest es basa en els 17 objectius de desenvolupa­ment sostenible (ODS) de la ONU. El sistema de certi­ficació Biosphere es un sistema que desenvolupa una sèrie de certificacions per a garantir el compliment de certs requisits respecte als principis de la sostenibili­tat y la millora continua en consonància amb aquests principis.

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

Play

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

Llegir més

INici

Parc del Garraf © Joan Batlle

Restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan © Jordi Surroca

Senyalètica al camí dels Boscos © Joan Batlle

Castell d'Eramprunyà @Joan Batlle

Bassa d'amfibis © Joan Batlle

Barraca del cinquenterari © Joan Batlle

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

LOCALITZACIÓ

Un espai amb gran valor paisatgístic El Parc del Garraf ocupa una extensió de 12.820 hec­tàrees al sector sud-oest de l’anomenada serralada li­toral catalana, entre les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Els seus límits són la vall in­ferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. El caracteritza el seu paisatge eminentment agrest i rocós dividit en dues grans unitats, el Garraf blanc i el Garraf negre, ben diferenciades geològicament: una de roques calcàries i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos a l’extrem oriental del parc. El seu relleu està solcat per rieres seques encaixa­des entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon la major part del mas­sís, en contacte amb l’aigua i l’aire ha proporcionat per processos de dissolució la formació dels fenòmens erosius càrstics; és a dir, coves, avencs, dolines i ras­clers. Ben diferent és la zona de Bruguers, caracteritzada per gresos i conglomerats rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. En gran part el Garraf ens ofereix un paisatge medi­terrani meridional, amb una vegetació caracteritzada per denses màquies d’un a tres metres d’alçària on dominen el garric, el llentiscle o el càrritx, i on podem trobar el margalló, l’única palmera autòctona europea. Més a l’interior, la vegetació està conformada per cla­pes d’alzinar i pinedes de pi blanc, la majoria de les quals han estat afectades per incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades hi trobem alzinars, amb presència de marfull, lligabosc, i espècies tan septen­trionals com el boix. El parc del Garraf és un important recursos turístics de la ciutat. Ofereix rutes i passejades als seus visitants en un espai tranquil i en contacte directe amb la natu­ra. És un motiu perfecte de visita en companyia de la família i dels amics. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barce­lona gestiona aquest espai protegit, en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la partici­pació de diversos sectors implicats, a més d’elaborar un programa anual d’activats per a tots els públics. Situat dins el Parc del Garraf, als municipis de Gavà i Begues, trobem el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, un abocador de residus municipals clausurat des de 2006, i que avui es troba en fase de restauració eco­lògica i de manteniment. Per garantir la seva integra­ció en els valors paisatgístics d’aquest entorn natural protegit, la restauració ha previst la utilització de mo­saics agroforestals propers per potenciar així el desen­volupament d’ecosistemes primaris que evolucionaran cap a situacions adaptades al medi de l’entorn. Així, la seva revegetació es basa en l’aprofitament d’espècies autòctones amb poques necessitats hídriques i adap­tades al medi. El resultat, un cop finalitzada la restau­ració, serà la conformació d’un nou espai lliure amb valors naturals i paisatgístics que donarà servei a po­blacions metropolitanes properes i que esdevindrà la nova porta al Parc del Garraf.

En el marc del Pla Director de Camins l’Ajuntament de Gavà ha realitzat l’adequació del sender entre el camí dels Boscos i l’ermita de Bruguers i les millores per al seu accés des del nucli urbà. L’objectiu ha estat dotar d’un accés còmode i segur, a peu o en bicicleta, a l’Ermita de Bruguers, sigui des del nucli urbà o des de la zona de lleure de la Sentiu. Alho­ra, s’ha buscat potenciar l’ús lúdic i turístic d’un espai de gran valor paisatgístic que concentra elements his­tòrics, culturals i naturals de gran interès. També s’ha actuat en la pista que uneix el nucli urbà i el camí de Can Mas, la qual discorre paral·lela a la carretera de la Sentiu fins al fons de can Llong i seguint per l’antic camí de la Sentiu, del Bonet i dels Boscos, amb una longitud de 4,2 quilòmetres. L’actuació ha sigut extremadament respectuosa amb el medi natural que l’envolta i amb una mínima afecció a la vegetació i la topografia existent, ja que aquest sender s’ubica al parc del Garraf. Aquesta actuació s’emmarca dins un projecte molt més ampli d’adequació de camins en el terme muni­cipal de Gavà en el marc del Pla Director de Camins que presenta un seguit d’actuacions per facilitar gaudi i promoure entre els ciutadans els rics valors naturals i paisatgístics del municipi.

Situat estratègicament en una penya de 438 metres d’altitud i damunt del santuari de la Mare de Déu de Bruguers, des del seu emplaçament es domina el lito­ral del Baix Llobregat i la rodalia dels massís de Garraf. De l’antic castell, seu de la baronia que havia senyo­rejat els territoris de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, resten dempeus al­guns panys de paret i altres en ruïna que permeten identificar les velles estances i la seva distribució. La fortalesa, documentada l’any 957, va ser bastida per vigilar la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Consta de dos recintes, el sobirà i el jus­sà, separats per un vall i comunicats per una passarel·la que substitueix l’antic pontarró de pedra que existia a inicis del segle XX. El primer recinte està protegit per llenços de muralla i havia estat dedicat a residència dels seus estadants. S’hi conserven parts d’una gran estança amb arcades de mig punt, d’una altra sala, de dues cambres i d’una cisterna. El recinte jussà, situat a ponent del primer, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, amb el cementiri format per una sèrie de sepultures antropomorfes i una cisterna. El 2007 l’Ajuntament de Gavà va adquirir la propietat del castell. Des de llavors, el Consistori ha treballat per la seva recuperació, en garantir l’estabilitat del conjunt monumental de manera respectuosa amb l’entorn i en una divulgació del conjunt per posar en valor aquest patrimoni. Amb aquests objectius enguany ens hem dotat amb el Pla Director del Castell d’Eramprunyà, el qual estableix un seguit d’intervencions que es desen­voluparien en set etapes amb una inversió global de prop de 4 milions d’euros, les quals han de garantir la pervivència del conjunt monumental i potenciar-ne el coneixement entre la ciutadania.

Al turó de Caçagats situat entre les terres planes del Delta i el massís del Garraf s’hi van restaurar dues basses d’amfibis, amb l’objectiu de recuperar les es­pècies vegetals i animals lligades en aquests hàbitats aquàtics, i crear una xarxa de punts d’aigua de bona qualitat ecològica. Es tracta d’un terreny argilós, que no permet que l’aigua penetri fàcilment al terreny, fet que facilita la formació de basses on habiten diferents espècies d’amfibis, en­tre elles el gripau d’esperons, una espècie protegida d’especial interès faunístic. La preservació d’aquests tipus d’habitats en aquest espai és molt rellevant ja que ens trobem en l’única zona que connecta el massís del Garraf amb la plana deltaica i, per tant, preservar la possibilitat que amfibis i altres espècies animals puguin arribar a la plana del­taica i a les seves zones humides.

Els darrers anys, el grup ecologista Quercus, amb la col·laboració de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el suport de l’Ajuntament de Gavà, ha realitzat la restitu­ció de quatre barraques i un mirador ubicats sobre el puig del Mont-ras, al massís de Garraf. Les cabanes de pedra seca eren utilitzades, en l’agricultura tradicio­nal, per guardar les eines del pagès durant la jornada, i també per fer-hi nit durant els dies de verema. El Mont-ras constitueix un contrafort del pòlie de Be­gues, format de pedra calcària, que es projecta cap al sud-est just a sota del pic de les Agulles, i que per la seva orientació fou dedicat antigament al conreu de la vinya. Actualment, tot el vessant sud d’aquest turó està enfaixat de marges de pedra seca, que conformen un paisatge únic en què es barreja el blanc de la pedra calcària amb el verd fosc de la vegetació típica de mà­quia de garric i margalló. Totes les construccions s’han restituït utilitzant la tècnica original de construcció en pedra seca, sense cap tipus de morter ni ciment.