CÀPSULA DEL TEMPS

JUNY 2020

MARTINA FERNÁNDEZ VILÀ

càpsula del temps

2019-2020

COVID-19

El mateix passa amb la Rambla. Ja no hi trobem aquell bon ambient dels divendres per la tarda, la mainada jugant, els més grans fent petar la xerrada, abraçades, petons... tots aquests moments passen a ser records.

La plaça de l'Ajuntament. Allà on sempre hi havia gent passejant, comprant, a la terrassa d'un bar... ara és completament silenciosa.

FIGUERES

NEW YORK

PARADA DE METRO,

LONDRES

TIMES SQUARE,

ÍNDIA

KOLKATA,

BERLÍN

COLUMNA DE LA VICTORIA,

GRAN VÍA,

MADRID

UN MÓN BUIT

HONG KONG

PLAÇA DE LAN KWAI FONG,

TEL AVIV

MERCAT DEL CARMEL,

ROMA

PIAZZA NAVONA,

PARÍS

TORRE EIFFEL,

tes blancas, en forma de "bolitas" que están en la periferia. Se trata de una neumonía por COVID-19.

El Hospital Doctor José Molina Orosa de Lanzarote ha distribuido la imagen de los pulmones de un paciente de coronavirus. Las zonas infectadas son las partes blancas, en forma de "bolitas" que están en la periferia.Las zonas infectadas son las par-

LA IMPACTANTE IMAGEN DEL EFECTO DEL CORONAVIRUS EN LOS PULMONES

SERCASTELLÀ

Wall Street, la borsa de New York ha tingut la caiguda més forta en tota la seva història registrada en un sol dia. També afecta en el sector turístic, marques mundials molt importants com el grup IAG han baixat aproximadament entre un 6 i 9% de les borses respectives.

CAIGUDES GENERALITZADES A LES BORSES DE TOT EL MÓN PER LA POR DEL CORONAVIRUS

3/24CATALÀ

NOTÍCES DEL MÓN

On April 1st, the I.R.C. released a report on how the coronavirus pandemic could affect refugees. Focussing on displaced populations in Syria, Greece, and Bangladesh, the I.R.C. found that refugees will likely face extreme risk when the virus begins to spread.

The writing is about a conversation between the New Yorker adviser and David Miliband the president of C.E.O. and I.R.C.The International Rescue Committwas founded in 1933, to support the resettlement of refugees from Nazi Germany. After the Second World War, the organization expanded to offer humanitarian assistance to refugees worldwide.

THE DANGER OF COVID-19 FOR REFUGEES

THE NEW YORKERANGLÈS

Des silhouettes affairées dans leur combinaison plastifiée. Des tentes médicales posées dans les rues. Des désinfections de bus. Des écoles, cinémas, bars fermés.

L'épidémie n'en est qu'à ses débuts. Le pic de la vague du Covid-19 approche. accompagné d'une inévitable récession économique.Mais la France peut faire face, pour peu que les Etats ne lésinent pas sur les moyens et que les populations restent solidaires et responsables Pascal Riché. Des rues désertes. Des masques.

FAIRE FACE

L'OBSFRANCÈS

18 de maig del 2020 FASE 1!!!! Pensava que mai arribaria aquest moment. Avui m’he aixecat de molt bon humor, fins i tot m’he preparat un esmorzar una mica especial per mi, llet amb cereals. Sí, per mi és especial, sempre intento menjar bé, evitar tots els sucres possibles i triar entre les opcions més saludables. És pot dir que estic obsessionada amb tenir un bon cos i no perdre la forma física. M’estimo, estimo el meu cos, però només quan esta bé, quan menjo alguna cosa que no toca durant dies o deixo l’activitat física durant uns dies, quan em miro al mirall no m’agrada el que veig, i a vegades fins i tot em deprimeixo i puc arribar a plorar.

17 de maig de 2020 És diumenge, i com cada diumenge aprofito per dormir una mica més, però la meva mare m’ha vingut a despertar a les 9 perquè tenia una sorpresa a baix de casa. M’he despertat bastant enfadada perquè m’ha despertat obrint tots els llums de l’habitació (és la cosa que més odio del món) i només pensava: ostres, la sorpresa segur que podia esperar, és diumenge i vull dormir! Quan vaig baixar a baix la meva cara d’amargada va canviar per complet, la meva amiga Mireia havia vingut amb el seu pare amb bicicleta. Els dies anaven a millor. Es van quedar a esmorzar i abans de dinar van marxar cap a casa seva. Si ja estava contenta amb la visita de l’altre dia de la Maria, amb la d’avui de la Mireia la felicitat era el doble. Aquests dies, després de les visites que he tingut, he reflexionat molt. M’he adonat de la importància dels petits detalls, i que val més un fet que mil paraules. No només em refereixo a perdre un matí o una tarda per anar a veure a una persona que estimes, si no que tenir 5 minuts per trucar a una persona que realment tens ganes de parlar-hi, també diu molt de tu. I més ara, que si no tenen un petit moment per a tu… no els interesses ni una mica, ara hi ha temps per a tot i per a tothom.

13 de maig de 2020 Avui ha sigut un dia com tots els altres, però tinc la magnifica sort de viure en un poble tant petit com Ordis, que només som 300 habitants i hi ha més llibertat i menys perill. Les meves amigues viuen als pobles dels costats i amb un cop de bici estàs a l’altre poble. Avui quan he acabat de dutxar-me, la meva millor amiga, la Maria, m’ha trucat i m’ha dit que baixes. Juntament amb els seus amics del poble m’havien fet una visita, estava molt contenta. Crec que la visita de la Maria m’havia alegrat el dia, la setmana i el mes. Tinc molta sort de tenir-la com amiga.

16 d’abril del 2020 Portem molts de dies tancats a casa, vivint diàriament un diumenge constant. Des de que ha començat el confinament sempre que parlo amb la meva àvia em diu que escrigui un diari, que quan sigui gran i tingui fills els hi podré ensenyar, o simplement per mi mateixa, per veure com he madurat i per recordar aquells dies tant diferents. Els meus dies, en comparació amb els d’altre gent, crec que son força productius. Tinc una rutina bastant marcada, m’aixeco entre les 8 i mitja i les 9 i mitja, faig feina fins les 12, a les 12 em poso el banyador i amb la meva germana anem a la piscina a prendre el sol perquè de moment l’aigua esta molt freda i no ens banyem. Quan acabem de dinar fem bastant el vago però de 4 a 8 faig exercici per no perdre la forma física. Després de sopar estic una bona estona parlant amb la meva família ja que tant el meu pare com la meva mare treballen i no els veig gaire. Cada dia tinc la mateixa rutina menys els dimecres, que en comptes de fer exercici, miro alguna sèrie o alguna pel·lícula per desconnectar.

EL MEU DIARI

com he viscut aquesta pandèmia?

19 de maig de 2020 Avui, també m’he despertat de molt bon humor, el matí he fet exercici perquè a la tarda havia quedat amb les meves amigues per anar a prendre un cafè. Ha sigut una tarda genial, he rigut molt. De camí al versa, el nostre bar, m’he trobat a l’Ona, una amiga meva que anava a la meva classe l’any passat. Al principi no ens portàvem gaire bé, però quan ens van posar juntes a classe… no callàvem ni a sota l’aigua. Ella s’escoltava totes les meves penes i totes les meves alegries, igual que jo amb ella. És un tresor d’amiga i aquest any la trobo molt faltar a Barcelona.

21 de maig de 2020. Com no, a la tarda he quedat amb les meves amigues per anar a fer el cafè, sempre es divertit estar amb elles.

20 de maig de 2020. La Fase 1 m’omple de felicitat i de bon rotllo. Al matí he fet feina ja que és dia de festa d’exercici. Però a la tarda he quedat amb el meu amic Bernat per passar la tarda, el trobava massa a faltar.

22 de maig de 2020 Avui per fi he vist al meu millor amic, en Ryan. També han vingut a fer el cafè en Llorenç i l’Ot, però tenia més ganes de veure a en Ryan. En Ryan i jo ens vam conèixer a 1r de la ESO, i des d’aquell any, som inseparables. Quan he arribat a casa i m’he estirat al llit, he reflexionat molt sobre les meves amistats. Trobava molt a faltar a la meva gent. Quan reflexionava pensava en aquest any, el meu primer any vivint a Barcelona, un any molt difícil, lluny dels meus. Viure lluny de la teva família és molt dur, només podia parlar amb ells pel mòbil i cada dia desitjava que fos el cap de setmana per tornar a casa. Però als caps de setmana tampoc els veia molt… depenent del partit arribava a casa el divendres a la nit o arribava a casa el dissabte al vespre. Si arribava el divendres volia dir que tenia partit el diumenge, així doncs el dissabte era el meu dia lliure, el dissabte havia de passar temps amb tothom, o això intentava. Al matí normalment em quedava a casa amb la meva germana, dinava amb els meus avis i per la tarda quedava amb les meves amigues. Si tornava el dissabte, només tenia lliure el diumenge, i només al matí. Les setmanes que jugava el dissabte eren les pitjors, no m’agradaven gens, entre que m’aixecava tard perquè estava cansada de tota la setmana, estava una estona per casa, dinava, em feia la maleta, a les 4 de la tarda ja tornava cap a Barcelona. Només havia pogut veure a la meva família, i a vegades els veia 5 minuts. El meu pare els dissabtes no sol estar a casa perquè passa el dia amb els amics i el diumenge si que el podia veure, a la meva germana la veia a totes hores perquè sempre es reservava el dia que tornava per estar amb mi, però la meva mare i la meva àvia… són unes dones molt treballadores i treballen cada dia de la setmana… només les podia veure a l’hora de dinar. A part de no poder veure gaire a la meva família i als meus amics, l’institut ha estat molt dur. Començar en un cole nou on els grups ja estan formats i tu anar sol… és complicat.

Per animar-me a seguir amb la dieta moltes vegades em dic: segueix igual, estàs bé, mira’t el mirall que avui estàs guapíssima, quan siguis gran ja menjaràs totes les porqueries que no estàs menjant ara. Per molta gent els meus pensament no son bons, però menjant bé i cuidant-me soc feliç. Quan he acabat d’esmorzar hem agafat la moto amb la meva germana i hem anat a comprar unes coses a la farmàcia i unes espelmes d’aniversari. Avui venien unes amigues de la meva germana, l’Èlia, a passar la tarda i a dormir. Durant el confinament la seva amiga Laia va haver de celebrar el seu aniversari tancada a casa, així que li han preparat un pastís i amb les espelmes que havíem anat a comprar han celebrat un aniversari com es mereix. A la nit hem vist totes juntes “les de l’hoquei”, una sèrie catalana que ens encanta.

1 de juny de 2020 Han passat els dies i avui, dia 1 de juny, hem passat a fase 2. Estic que dono salts d’alegria. Avui ja es pot anar a la platja i la veritat amb els meus amics no ens ho hem pensat ni dos cops. Tant punt acabi d’escriure això, em prepararé per passar un dia de platja amb els meus millors amics.

31 de maig de 2020 Avui m’he aixecat i no tenia ganes de fer deures així que amb la meva germana hem baixat al nostre pati i hem netejat els vidres dels cotxes i la moto. Ja feia dies que ho volíem fer perquè estava tot molt brut. Quan hem acabat ens hem dutxat i hem anat a fer una barbacoa a casa de la meva amiga Laura Coronado. La coro va patir una lesió molt dura i fa 2 setmanes que la van operar. Es va trencar tot el genoll, però quan dic tot, és tot, el menisc interior, l’exterior, els lligaments creuats, els interiors… a la pobre li ve per davant un any molt dur. Moltes jugadores haurien penjat les botes ja perquè el metge li va dir que no li assegurava tornar a jugar a futbol, però ella té un caràcter diferent als altres. Ella és lluitadora, somiadora, treballadora, positiva, i té moltes ganes de menjar-se el món. El seu genoll va com un coet i el post-operatori el porta molt bé. El que em feia patir era el seu cap, que no estigues desanimada, però de moment ho veu tot molt bé, sap que serà molt dur i que de moment tot és pujada però també sap que algun dia arribarà la baixada.

29 de maig de 2020 Avui al matí he fet una mica de feina i d’exercici i a la tarda he anat a Figueres que havia quedat amb els meus amics, avui hi érem tots, els nens i les nenes. En el nostre grup els nens son quatre: En Ryan, en Llorenç, l’Ot i l’Hug i les nenes: La Xènia, la Mireia, la Maria i jo.

25 de maig de 2020 Segon dilluns de Fase 1, i avui després de fer una mica d’exercici pel matí, m’he preparat la maleta i la meva mare m’ha portat cap a l’Escala. La Maria, la Xènia, la Mireia i jo ens hem instal·lat a la casa d’estiu de la Mireia per passar una setmana totes juntes.

28 de maig de 2020 He passat una setmana genial i ara m’acabo de despertar de la migdiada que he fet. Quan he arribat a casa estava tant cansada que m’he estirat al sofà i m’he quedat ben adormida. La meva àvia m’ha vingut a despertar per anar a sopar i ha rigut molt al veure’m allà estirada amb la maleta per allà tirada, el bolso a sobre meu… la veritat jo també hagués rigut si m’hagués vist.

24 de maig de 2020 El cap de setmana l’he passat amb la meva família, hem anat a caminar quan la meva mare acabava de treballar i també hem jugat a jocs tots junts.

Aquest any ho he passat molt malament, em va costar molt fer amics perquè no eren gaire del meu gust, alguns els trobava molt prepotents, als altres molt notes, amb altres no compartíem els mateixos pensaments i valors i altres no volien saber res de la nova. Però a la vegada vaig tenir molta sort perquè de les poques amistats que m’emporto, són persones que en poc temps m’han demostrat molt i estic molt agraïda. I tot aquest esforç l’he fet per poder fer el que m’agrada, jugar al millor club del món, entrenar amb les millors i anar complint poc a poc els meus somnis.

JUNY 2020

MARTINA FERNÁNDEZ VILÀ