Explorem els mars i oceans

Sabíeu que el 8 de juny és el dia Mundial dels Mar i Oceans. Poseu-vos a prova amb totes les activitats que us proposem i descobriu si serieu bons oceanògrafs i oceanògrafes.

1

5

Descobrim el fons marí

La peça del Museu

2

Què saps dels mars i oceans

6

Per saber-ne més

3

Els vaixells oceanogràfics

4

Cuidem els mars i oceans

Com és el fons marí

Joc Qui és qui

Joc On viuen

Les roques

Els fons de roca de poca fondària reben molta llum del sol i per això estan coberts d’algues. Molts invertebrats i peixos s’hi amaguen entre les escletxes o hi van a buscar menjar.

Prats de posidònia

Són els boscos submarins que trobem als fons de sorra, amb molta llum i d'aigües molt netes. Entremig de les fulles d'aquesta planta hi viuen gran quantitat d’organismes que hi troben un lloc on amagar-se, alimentar-se o posar-hi els ous

Mar obert

Les espècies que viuen a mar obert no tenen cap cau on amagar-se, per això molts animals tenen tonalitats platejades o grises per poder-se camuflar millor. Els peixos que hi viuen són grans nedadors i sovint s’organitzen formant bancs.

Fons de sorra

Semblen deserts sota l’aigua però, si ens hi fixem bé, s’hi poden trobar gran quantitat d'animals de colors marrons nedant prop del fons i fins hi tot enterrats per protegir-se dels depredadors.

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte i passaràs a la següent espècie

Prem en el punt correcte per arribar al final

Peix aranya

Posidònia

Eriçó de roca

Estrella de mar

Donzella

Sardina

Ou ferrat

prem aquí per pintar ->

Donzella

Eriçó de roca

Estrella de mar

Ou ferrat

Sardina

Peix aranya

Posidònia

Ou ferrat

Estrella de mar

Eriçó de mar

Donzella

Peix aranya

Posidònia

Sardina

Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)

Medusa que viu a mar oberta i es deixa portar pels corrents marins, tot i que pot nedar una mica. Sota els seus tentacles s’hi poden trobar alguns peixos. La seva picada produeix una coïssor lleugera .

Estrella de mar (Echinaster sepositus)

Viu a zones de roques de poca fondària. Com moltes estrelles, té cinc braços, i a sota de cadascun hi trobem els peus ambulacrals (una mena de peus amb ventosa) que li serveixen per desplaçar-se i aguantar l’aliment.

Eriço de roca (Paracentrotus lividus)

Organisme herbívor que viu a les cavitats de les roques cobertes d’algues. Sovint agafa restes de closques d’altres animals i se les posa a sobre per protegir-se de la llum. Els seus òrgans reproductors són molt apreciats a la gastronomia.

Donzella (Coris Julis)

Peixos en què resulta molt fàcil distingir el mascles (una línia de color verd, una de taronja i una taca negra al costat de les aletes pectorals), de les femelles, que són de color marronós. Es veuen fàcilment fent snorkel a poca fondària a prop de les roques.

Peix aranya (Trachinus draco)

Té colors marrons que imiten la sorra on viu enterrat. La seva boca està orientada cap a dalt per capturar les preses que neden a prop seu. A l’aleta dorsal i a l’opercle té unes espines verinoses que fan molt mal quan es trepitja accidentalment un d’aquests peixos.

Posidònia(Posidonia oceanica)

Planta endèmica de la Mediterrània (que només es pot trobar aquí). Es troba en fons de sorra d’aigües il·luminades i netes i té arrels per fixar-se molt bé a la sorra. Sovint trobem boles marrons a les platges fetes amb restes de les seves fulles.

Sardina (Sardina Pilchardus)

Viuen a mar oberta, tenen una forma llargada i prima per poder nedar molt ràpid. Viuen formant grans bancs de peixos que els pescadors poden capturar per portar a les nostres taules.

?

Test "posa't a prova"

?

Vídeo-conte

COMENÇAR

TEST "POSA'T A PROVA"

1. La diferència entre el mar i l'oceà és...

3

4

5

6

1

A

B

C

Els mars són més petits, tancats i menys profunds.

Els mars són més grans, oberts i més profunds.

Les dues respostes anteriors són incorrectes.

TEST "POSA'T A PROVA"

2

2. L'aigua de mar és salada perquè...

3

4

5

6

1

A

B

C

La pluja és salada i quan plou, salinitza l'aigua dels mars i oceans.

La llegenda diu que hi ha un molinet sota l'aigua que no para de fabricar sal.

Durant mil·lenis els rius han portat sals dissoltes a l'aigua procedents de les roques fins al mar.

TEST "POSA'T A PROVA"

2

3. Molts peixos que viuen al fons de sorra es camuflen perquè ...

4

5

6

1

A

B

C

Són de colors marrons, imitant la sorra. Alguns són plans i altres s'enterren a la sorra.

Són del color de l'aigua.

Viuen en grans grups formant un banc de peixos.

TEST "POSA'T A PROVA"

2

3

4. Les tortugues marines mengen ...

5

6

1

A

B

C

Taurons i balenes.

Calamars, meduses i a vegades plàstics que confonen amb el seu menjar.

Són herbívores.

TEST "POSA'T A PROVA"

2

3

4

5. Una persona oceanògrafa estudia...

5

6

1

A

B

C

Només està relacionat amb els animals dels oceans.

Les dues anteriors són correctes

TEST "POSA'T A PROVA"

2

3

4

5

1

A

B

C

És cosa de tothom.

És feina dels ajuntaments.

TEST "POSA'T A PROVA"

2

3

4

6

És feina de les persones ocanògrafes.

6. Cuidar els mars i oceans

Què sabeu dels vaixells oceanogràfics? A què es dediquen? M’ajudeu a descobrir-ho?

Els vaixells oceanogràfics

?

?

Joc: Veritat o fals

Per saber-ne més

+ Informació

VERITAT

FALS

o

A bord dels vaixells oceanogràfics, els i les oceanògrafs/es dediquen a…

Estudiar els corrents marins

VERITAT

FALS

VERITAT

L’estudi dels corrents marins permet entendre com es distribueix la calor al mar, com els oceans interactuen amb l'atmosfera i com influeixen en el clima.

Investigar la fauna marina

VERITAT

FALS

VERITAT

L'estudi de les espècies marines i la seva relació amb el medi que les envolta.

Portar turistes a

VERITAT

FALS

FALS

Aquesta no és missió d’un vaixell oceanogràfic. En tot cas, es fan sortides per estudiar-los, però des del punt de vista científic, no turístic.

Conèixer els peixos d'interès pesquer

VERITAT

FALS

VERITAT

Estudiar la contaminació dels mars i oceans

VERITAT

FALS

VERITAT

L'estudi de com la contaminació afecta els mars i oceans per aportar dades amb rigor científic, que permetin fer propostes i ajudar a disminuir la contaminació que arriba al mar.

Estudiar el cel des del mar

VERITAT

FALS

FALS

Els vaixells oceanogràfics porten tecnologia a bord per estudiar els corrents marins, la composició química de l'aigua de mar i com aquesta es modifica, els organismes marins i com la contaminació afecta els mars i oceans.

Estudiar el plàncton marí

VERITAT

FALS

VERITAT

L’estudi del plàncton és molt important, tant pel medi marí com pel medi terrestre. En el cas del fitoplàncton, mitjançant la fotosíntesis, allibera la major part de l’oxigen del nostre planeta (el 50%), necessari també per la vida terrestre.

Fes-te el teu submarí

?

?

Què hi ha darrere

Sabies que...?

Va ser Narcís Monturiol qui va dissenyar
el primer submarí al segle XIX després de veure la mort d’un pescador de corall del Cap de Creus

Monturiol va idear un aparell capaç de submergir-se i de recollir el corall sense risc des de l’interior.

El nom d’Ictineu ve del grec ichtus (peix) i naus (vaixell): vaixell-peix per la seva forma, amb l’hèlix a la popa i uns tancs que s’omplien o buidaven amb aigua segons si es submergia o sortia a l’exterior. Es propulsava amb una hèlix que es movia gràcies a l’acció de quatre dels seus tripulants.

• Els mars i oceans cobreixen ¾ part de la superfície del planeta.
• Representen el 90% de la biosfera. A les seves aigües podem trobar moltes formes de vida. N’hi ha milers que viuen a les profunditats marines i encara estan per descobrir.
• Els oceans tenen un paper fonamental en el cicle de l’aigua, en la regulació del clima i en la constitució química de l’atmosfera, entre altres.
• La vida terrestre va evolucionar a partir de l’oceà
• Des de fa milers d’anys, els éssers humans han explotat els recursos que ofereix el mar: pesca, transport de mercaderies i persones, etc. I fins i tot l’hem utilitzat per abocar-hi residus.
• Els mar i oceans són sistemes fràgils que cal protegir.

Pots veure aquests vídeos per descobrir més coses sobre els mars i oceans.

El vell marí

Com s'enregistra la temperatura del mar

Desglaç i nivell del mar

Pots visitar aquests pàgines web per saber més coses sobre els mars i oceans.

L'Oceà a casa

El Mar a fons

De terra o de mar

Guia d'espècies marines

Prem aquí per pintar ->

Tens 2 minuts per trobar les 9 diferències

En dies de pluges fortes, les aigües de les clavegueres poden arrossegar escombraries pels embornals del carrer i tot allò que llencem pel vàter, la pica i la dutxa de casa. Per això, després d’una pluja forta a la platja hi ha una bandera vermella que prohibeix el bany.

Les caques dels animals domèstics a la sorra són una font de transmissió de malalties que poden afectar les persones que estenen les tovalloles a la platja.

Tot allò que llencem a la sorra o a les roques pot anar a parar al mar, empès pel vent o arrossegat per les onades i afectar els organismes marins.

Els vaixells de motor alliberen restes de combustible i d’olis dels motors. La navegació a vela és una bona alternativa.

El objectes voluminosos com ara mobles, electrodomèstics, roba o altres, s’han de llençar en llocs autoritzats. Si els llencem a la natura, la pluja ì els rius tard o d’hora els faran arribar al mar.

Els vàter no és una paperera. Si llencem residus provoquen taps a les canonades i clavegueres i, en moments de pluja forta, poden arribar al mar.

Fer servir sabó a les dutxes de platja és perjudicial per als organismes marins. L’aigua amb restes de sabó es filtra per la sorra fins arribar al mar.

Els envasos de plàstic d'un sol ús triguen 5 segons a fer-se, 5 minuts a utilitzar-se i 500 anys per degradar-se. Les ampolles de vidre o d'acer i carmanyoles són una bona alternativa.

Les puntes de cigarret són el residu més abundant a la sorra de les platges. A més, contenen gran quantitat de tòxics que es poden alliberar a l'aigua de mar. Fer servir cendrers portàtils ajudaria a pal·liar el problema.

QUÈ HI HA DARRERE?

Passa sobre la imatge per intentar descobrir-la

QUÈ HI HA DARRERE?

Primer Ictineu de Narcís Monturiol.