Want to make creations as awesome as this one?

No description

More creations to inspire you

Transcript

Hi ha infants que actuen com si no passés res, és la seva manera d’aïllar-sedel que viuen per a no contactar amb el possible ambient de preocupació.Els pensaments negatiussón perjudicials perquè poden crear ansietat, angoixa, inclús, rutines perjudicials. El millor és concentrar l'energia en una tasca constructiva: llegir conte, pintar, escriure, dibuixar, veure pel·lícula, ballar etc, per talqueels pensaments negatius passin a segon lloc o desapareguin.

Estan més irascibles. Tot el que passa és molt frustrant per a tots, però els infants, poden expressar la seva ràbia o enuig més fàcilment. Ho manifesten amb actitud exagerades per petites coses (un dibuix que no li ha sortit bé, el dinar que no li agrada...). Hem de tenir paciència, empatitzar, parlar i arribar a acords.

Tenir por acostuma a passar quan estem vivint una situació desconeguda o que podem pensar que es perillosa. En aquesta situació de pandèmia, la incertesa de la situació ens pots crear inseguretat, ansietat i/o por per exemple a sortir al carrer, a què passarà etc.El millor és acceptar que podem tenir pors, pensar-hi un moment i si cal parlar-ho amb la família. La postura tranquilitzadora de la família serà molt important ja que la por dels adult es contagia als nens i les nenes.

Cal mesurar la quantitat d'informació i el tipus d'informació que està rebent la família i els infants.Procurar que la informació:- Sigui veraç.- No excessiva.- Adequada a l'edat.- Es pugui comentar a casa. Hi hagi un diàleg sobre la informació rebuda.

Amb els canvis d'horari, tot el dia a casa i les situacions d'angoixa que alguns infants poden viure, pot ser que s'alteri la son i a l'hora d'anar a dormir els costi més trobar la son.El millor és marcar una rutina com per exemple després de sopar, rentar bé les dents i pactar de llegir dos o tres contesi buscar la son amb ajuda de la família.A més, a vegades poden tenir insomni, llavors podem parlar amb els infants i tornar al llit poc a poc, fer un massatge relaxant o explicar alguna situació positiva o que per ells sigui de benestar.

Més necessitat de contacte físic i emocional: estar a la falda contínuament, dormir amb la família, acompanyar-los pel passadís, més abraçades, més atenció, etc.

Aprofitar per parar del ritme frenètic i intens del dia a dia.

Compartir i gaudir amb la família de més moments.

Fer xarxa i agrair la solidaritat.

Valorar la convivència i la comunicació amb la família.

Aprofitar per sentir dins nostre i entendre les nostres emocions.

Crear un vincle més fort entre germans i germanes.

Gestionar els moments d’avorriment que es converteixen en espaisde creativitat.

Desenvolupar més autonomia en tasques de casa i ajudar a la família.

És vital, crear un espai per a que els infants expressin, a la seva manera, com se senten i donar l’oportunitat d’escoltar-los.L'espai ( ambient) ha de ser:- amb calma i temps.- endreçat i organitzat.- amb objectes propers a l'infant.- en un lloc que se senti còmode: habitació, menjador, balcó...- on hi hagi espai pel silenci i per escoltar.- on veure's els ulls i seguir les mirades sigui fàcil.- un espai òptim on l'infant se senti a gust.

Cal gestionar( fer-se càrrec) de lesemocions, empatitzaramb ells i elles i guiar-los en aquest aprenentatge.És bo acceptar elmalestar que els pot estar generant una emoció i dibuixar-la, posar-li nom, treballar-la a partir d’un conte o un vídeo, per tant treballar-laa partir d'una dinàmica o una activitat on després hi hagi cabuda aldiàleg.

Al mateix temps, l’adult amb el seu bagatge pot fer de guia de l’infant en l’aprenentatge de gestionar i expressar de manera constructiva aquestes emocions i donar suport a aquest creixement personal.

Cal tenir en compte la personalitat de cadascú i respectar els moments que l’infant és capaç d’expressar les seves emocions.Potser abans de parlar cal trencar la situació amb una anècdota o proposta més simple creant així, un espai de confiança i seguretat abans d’introduir el tema de les emocions. A més, no és aconsellable demanar de forma constant o exigir de manera contínua com se sent l’infant ja que es pot sentir incòmode.

S'han d'adonar que no els deixem sols i soles davant el seu neguit.A més han de trobar models a seguir i depèn com es comporti la família i el seu entorn poden ser més positius o no, per a l'infant.Cal supervisar aquestes emocions amb tranquil·litat i donant confiança a l'infant per a que segueixi el seu propi procés d'aprenentatge, de manera que les persones adultes estiguem a prop seu per guiar-los.

El millorés dir la veritatals infants. Ocultar informació o dir-la a mitges els confon i poden desconfiar del què se'ls hi està explicant.A més, a vegades s'intenta explicar "la mort" als infants amb elements màgics o ficticis i no funciona ja que els confonem i llavors es monten pel·lícules al seu cap.

No feu servir eufemismes com "s’ha quedat adormit" o "l’hem perdut" quan us referiu a la persona que ha mort.O per exemple, no digueu: " ha marxat" perquè els infants ho poden entendre com que aquesta persona ha de tornar en algun moment. El millor és ser simples i directes .

En aquest sentit, l'ambient que s'ha de crear mentre s'explica el tema, ha de tenir en compte:- Que l'infant estigui còmode.- Que no hi hagi molta gent o molt soroll.- Deixar que flueixin les emocions.- Que pugui expressar-se lliurement.- Sense presses.

Hem d'anar alerta amb elto de veu, la postura, en crear espais durant la conversa perquè els infants parlin, en deixar espai perquè resolguin les seves emocions de maneraautònoma rebent constantment ímputs de suport i recolzament. No cal parlar molt ja que sinó l'infant perdre el fil entre la intensitat del moment i el que diem.Hem de deixar que s'expressin com els hi vingui més de gust, com se sentin més còmodes i sobretot sense interrompre'ls.Sembla difícil no interrompre si nosaltres ho tenim clar però cadascú processa al seu temps i de la seva manera.

El fet de ser sincersens fa més creïbles amb el que diem, ens dóna seguretat a l'hora d'explicar-ho i ens apropa als infants ja que són uns experts de parlar des del cor. A més, si parlem sincerament és quan no queden dubtes.A més si expressem les nostres emocions serem un exemple pels infants que les volen expressar i els hi costa.És bo que l'adult hagi fet el seu treball emocionalabans i així després pot compartir un espai més òptim per parlar amb l'infant, d'aquesta manera, podrem reservar els moments més intensos dels adults en un espai només d'adults ipensar bé com o compartim amb els infants perquè a situació no se'ns desbordi.

Empatitzar amb l'infant és entrar en el seumón d'infant i veure des de quina perspectivas'està acollint aquella emoció.A vegades, quan empatitzem tant poden aflorarpors o debilitats de nosaltres mateixos i hem de saber gestionar-lesja que som nosaltres els guies de l'infant en aquest moment. I si cal, expressar-es.Els gestos, la mirada, la sinceritat del moment, la tendresa entre d'altres factors ens ajudaran a empatitzar millor amb l'infant i que aquest ho percebi i se senti a gusten la situació.

Rebeu les emocions i acolliu-les. És bo donar consol a l'infant (escolteu, abraceu, respireu, xoqueu la mà...) sempre que manifesti alguna emoció més intensa i cregueu que ho necessita.Al final, si empatitzem amb els infants i ens posem a la seva pell sabrem quan és millor fer-ho o com a mínim ells rebran aquesta voluntat de recolzament per part nostre.

El millor és normalitzar les expressions d'emoció de l'infant inclús a vegades posarexemples de vosaltres per demostrar a l'infant que no " és estrany" sentir-se així.És boque entenguin que a vegades se'ns barregen en una mateixa situació diferents emocions i que no són contràries sinó que actuen pral·lelament i les hem de treballar per mantenir-nos en equilibri.Hi haurà moments que potser necessitaran més temps de dedicació a ells o inclús que li haureu d'oferir un suport extra en les seves tasques escolars, domèstiques, obligacions...També pot passar que retrocedeixin una fase ja superada del seu procés de maduració de manera temporal i els hagueu d'ajudar a tornar al punt on estaven, com ara: fer-se pipi, tenir por a la foscor...

És bo parlar amb l'infant de quina manera es pot acomiadarde la persona que ha marxat, de ben segur que si es dóna l'espai per a que l'infant ho pensi, veurem que aportarà moltes maneres on es sentirà més còmode per acomiadar-se.També podem donar diversesidees i que ens digui amb quina se sentirà millor, com ara: fent una carta, a través d'un dibuix, tocant amb el seu instrument, fent una cançó...

A priori és complicat pensar en poderparlar de records, però a mesura que va avançant el diàleg i si sorgeixexplicar records, és una manera per on poden aflorar i deixar-se veure alguns sentiments que està vivint l'infant en aquell moment.És bo conservar els records que ha viscut amb aquella persona ja que mantenir-los l'ajudarà al futur a poder recordar-la.Es pot fer a través de la vivència d'experiències, el diari, les fotografies, un arbre familiar, les reunions amb la família, els amics i les amigues de la família, etc.

Els més petits els costa entendre la mort com a un estat irreversible i permanent. És per això que és millor explicar que si algú ha mort no tornarà ja que sinó podem fantasiejar amb el tema.Generalment els hi agrada parlar de la persona morta i els hi agrada que li parlin d'aquesta amb naturalitat i sinceritat. Poden presentaralteracions a la son o queixes somàtiques.A més, poden retrocedir una etapa ja superada de la seva maduració si ho viuen amb angoixa i poden necessitar més moixainesde la família. Si ens hi fixem, poden aprofitar el joc simbòlic per expressar les emocions respecte al tema i inclús a partir de l'art treure el tema en concret per expressar els seus dubtes.

Els nens i nenes de 6 a 8 anys acostumen a actuar de manera directa i són molt francs. Poden expressar que volen acomiadar-se o reunir-se amb la persona morta, poden expressar angoixa si les seves rutines o els rols han canviat en aquesta situació, poden presentar queixes somàtiques, plors, tristesa a aquesta separació i preocupació per a ells mateixos o pels membres de la família.Hem de vigilar de no treure-li importància ja que vegada donen més voltes als seus dubtes existencials i els pot fer patir.A més, hem de vigilar que si estan durant una temporada amoïnats pot baixar la seva autoestima, canviar el seu humor, tenir alteracions en la son o els àpats.Els hi agradarà que parlem amb ells, expliquem records, els hi regalem un objecte de la persona que ja no està, revisem àlbums de la família etc.

En els infants de 9 a 11 anys les reaccions davant aquestes situacions sovint són més intenses. A més, com que ja es veuen més grans, no es refugien tant en la seva imaginació, s'apropen més al món dels adults i per tant els agrada sentir-se inclosos en la situació i que volen aportar. Per això és important que participin als rituals i puguin expressar idees.Cada vegada viuran més pèrdues i és per això que poden sorgir pors, dubtes o supersticions que cal gestionar. Poden mostrar emocions molt extremes com plors intensos, estar enfadats amb altres persones i cada vegada més necessiten expressar a les seves amistats els seus sentiments i les seves emocions.

Els adolescents són un grup molt delicat ja que el procés d'adolescència té molts alts i baixos i és per això que hem de cuidar la comunicació i procurar un espai òptim per parlar del tema. Senten la necessitat de participar en els rituals i de prendre decisions. A vegades poden quedar-se com més introvertits en el seu món i no parlar tant dels seus sentiments amb la família. Cal respectar-ho però si veiem que es sobrepassa la situació ajudar a gestionar la tristesa a partir de la música, l'art etc...Aquí entra en joc un elements molt important que és la relació entre iguals amb els quals tindràn la necessitat de compartir molt moments i explicar la situació. Cal respectar-ho. A més, la cultura també té un paper molt important ja que els hi exigeix més perquè cada vegada són més adults.Hem de vigilar que no els baixi l'autoestima, ja que passen per un procés de canvis a nivell físic i maduratiu força importants i podrien caure en una depressió o alteracions importants en els àpats o en la son.

Clica a damunt de cada franja d'edat per veure més informació.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

L'adult i l'infant dibuixen amb una cartolina del colorque vulgui l'infant i retallen formes de llàgrimes i amb l'ajut de l'adult escriu a cada llàgrima una idea que li passa pel cap sobre la pèrdua de la persona estimada.Després, l'adult ha dellegir el següent contea l'infant per entendre millor per què plorem les persones. És una bona activitat per educar ambrespecte i acceptació les emocions i els sentiments i que els infants entenguin que mostrar les emocions és normal per a les persones i no és una mostra de debilitat o inferioritat.Per veure el vídeo: Per què plorem?

Fer un dibuix lliure, amb la consigna:" DIBUIXA EL QUE VULGUIS DE LA TEVA VIDA EN AQUESTS MOMENTS".Si l'infant necessita expressar durant el dibuix alguns elements relacionats amb el tema que li preocupa ho farà.Llavors és important fer les preguntes adequades.Què hi ha al dibuix?Què representa el que has dibuixat?Com és que has pensat en aquella idea?Perquè et sents així?I altres preguntes. Crear una conversa a través del dibuix, entendre quines necessitats té per després ajudar-lo.

Inspirats en la cançó de la Damàris: Massatges s'ha creat aquesta activitat.Els infants han de crear una capsa plena de titelles de cartró, de roba, de joguina amb els animals que surten a aquesta cançó.A més poden afegir plomes i tot tipus de materials amb els que es poden fer massatges relaxants: mocadors, plomes, pedretes etc. Inclús material per l'ambient que creem: espelmes, aigua, USB amb música relaxant etc...Quan vulguin fer aquesta activitat el que hauran de fer és anar a buscar la capsa de calma, obrir-la i agafar els objectes per fer els massatges escoltant la cançó.A través dels animals de la capsa també podem construir una conversa amb l'infant i preguntar:- Com quin animal ets sents avui?- Quin animal et transmet calma?- Quin animal et fa sentir millor?I l'animal que triï que el fa sentir millor servirà de titella o joguina per dinamitzar la resta de conversa:- Abans del massatget com et senties?- Com t'has sentit amb el massatge?-Quin material t'agrada per fer massatges?

Posem una cançó lenta i donem a l'infant un mocador de color blanc i s'ha d'anar movent per l'espai de manera lliurementre nosaltres observem els seus moviments i els anem llegint i mica en mica els adults anem participant en l'activitat.Si no teniu idees, clica aquí:Podria ser que mentre l'infant es mogui lliurement plori, faci algun gemec o mostri expressions de tristesa o dolor, és bo ja que les està expressant. L'adult a d'observar com les autogestiona i ajudar-lo si el fan patir.Més tard podem afegir un espai de música "chill" i fer relaxació muscular dirigida ja que això l'ajudarà a no estar tant tens.Si no teniu idees, clica aquí:Relaxació muscular

Als infants els hi encanta mirar àlbums familiars i fotografies, sobretot si tenen un adult al costat que els hi va explicant les imatges i les poden anar comentant.Ensenyeu fotografies als infants i aneu fent preguntes i comentaris per exemple:- Què fèiem aquí?- Què et recorda la "foto"?- Com et senties?- I ara com et fa sentir?Potser volen posar-la a la seva habitació otenir-la a mà durant uns dies,respecteu-els-hi i deixeu que la posin on més els hi agradi. Podeu ajudar-los a escollir la que els fa sentir millor.Podeu posar una música molt fluixeta mentre feu aquesta activitat.Clica aquí:música d'ambient.

Podeu escollir amb l'infant un lloc, un cofre, una capseta de sabates o una capseta per anar posant objectes i records de la persona que s'ha mort. Es pot fer com un ritual: escollir cada dia de la setmana o cada setmana un d'aquests objectes.També el que es pot fer és quan s'acaba de crear la capseta dels records deixar-la a algun lloc de la casa on l'infant cregui que la persona que ha mort estaria més a gust i confiar en que els seus records estan allà ben guardats. Que sigui un espai on l'infant pot anar quan pensa en aquella persona. Que sigui un espai il·luminat i que doni sensació de pau i tranquil·litat.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Llegirem a l'infant el conte de el Buscador de llibre "Cuentos para pensar" de Jorge Bucay :Després d'escoltar el conte els i demanarem que dibuixin el que és per ells "la mort" i deixarem que facin un dibuix lliure i que posteriorment ens l'expliquin. Mentre l'expliquen poden anar explicant els seus sentiments i emocions en vers la mort.

Creem un espai ampli per poder expressar-se amb el cos. Llavors li diem a l'infant que s'assegui a terra i li tapem els ulls. Li posarem un trosset de cada cançó d'aquestes que posem en una llista a continuació. Escollirà una d'aquestes cançons. Després, s'haurà d'aixecar amb l'ajuda de l'adult i li posarem la cançó sencer i haurà de moure's amb el cos sequint la cançó.Al final podem fer un seguit de preguntes:Per què t'agrada la cançó?Com et sents durant la cançó?T'ajuda a expressar-te?I què expresses?T'has sentit millor després de la cançó?Aquí teniu les cançons que podeu fer servir:● “Tears in heaven”, de Eric Clapton● “Candle in the wind”, de Elton John● “Dance with my father”, de Celine Dion● “Stairway to heaven”, de Led Zeppelin● “Terry’s song”, de Bruce Springsteen● “How I amsupposedto live without you”, de Michael Bolton● “Lonely sky”, de Chris de Burgh● “The show must go on”, de Queen● “Hallelujah”, de Leonard Cohen● “Missing you”, de 1st Lady● “Hurt”, de Christina Aguilera● “Knocking on heaven´s door”, de Bob Dylan● “Se le apagó la luz”, d' Alejandro Sanz● “Tú no tienes alma”, d' Alejandro Sanz● “Mi lamento”, de Dani Martín● “El cielo de los perros”, de Dani Martín● “Profundo valor”, de Marta Sánchez● “Eras tú”, de Merche● “Sus ojos se cerraron”, d' Andrés Calamaro● “Historia de un sueño”, de La Oreja de Van Gogh● “Mi unicornio azul”, de Silvio Rodríguez

És bonic fer-los participar de decisions de casa nostra. Així doncs, li direm a l'infant que triï les fotografies més boniques de les persones que més estima i també de la persona que ha marxat per poder recordar moments amb aquella persona. Un cop escollides hi ha tres opcions:1) Construir una vidriera, collar-la a una paret del menjador i a dins posar les fotografies escollides i cada cert temps que sigui l'infant que s'encarregui de canviar-les si vols o no.2) Un mosaic a la paret: Crear en una columna de la casa o una paret tot un mosaic de fotografies familiars i de la persona en concret, en blanc i negre.3) En corda de cànem crear com una mena d'estenedor a la paret del menjador i amb pinces boniques posar totes les fotografies escollides.

Aquesta activitat tracta de donar algunes imatges de persones a l'infant. Darrera d'aquestes imatges hi ha en una frase la situació que està vivint aquella persona i podem demanar als infants que es posin al lloc d'aquesta persona i ens expliquin com se sentirien si fossin aquesta persona.Després podem preguntar amb quina o quines persones se senten més identificats i per què.

Donar tot tipus de material a l'infant: capses de cartró, carolina, pintura, roba... Per a que pugui fabricar la seva pròpia capsa dels records i busqui el raconet de casa a on voldrà deixar aquesta capseta.Després en aquesta capseta i pot guardar objectes i fotografies de la persona estimada que ha mort i que vol recordar. I pot agafar un pot de vidre de conserves, netejar-lo i omplir-lo defrases boniques que li agradaria dir-li a la persona que ja no hi és. Aquest pot el pot deixar també dins la capseta dels records.

Primer de tot, cal apartar una mica els mobles de l'habitació i crear un espai per moure's amb llibertat, agafarem una bona tira de rotllo de paper per a taula de color blanc i amb cel·lo la fixarem al terra del menjador o de l'habitació.Per a aquesta activitat cal: no voler controlar el moment tota l'estona, paciència i calma.Llavors, li direm a l'infant que es descalci, li donarem ceres de colors a l'infant i li direm que a mesura que es vagi movent pel paper que vagi expressant-se amb línies i punts, dibuixant-les amb les ceres que li hem donat.Finalment li direm que triï una cançó que li agradi i si no li ve de gust pensar-ne cap ni proposarem una que pot ser aquesta que pots clicar per escoltar:Al final li demanarem algunes preguntes:- Com et sents sobre el paper sense sabates?- Per què has fet en aquest moment aquestes línies o aquests punts?- Per què has escollit aquests colors en aquest moment?- T'has sentit bé durant l'activitat? T'ha ajudat a relaxar-te? Podem deixar el mural de línies i colors penjat uns dies a la seva habitació.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

A través de l'art podem expressar a quin lloc ens agradaria estar amb la persona que ha mort o també a quin paisatge emocional estaríem ubicats en aquest moments de dol i pèrdua.O podem fer amb guixos de colors com ens proposen en el vídeo:

Proposar de fer un curtmetratgea l'infant. Pot pensar en totes les sensacions que té i amb l'ajut de l'adult gravar moments que representin les sensacions i emocions que està vivint a través de la gravació d'imatges a la natura.Quan tingui tots els petits vídeos gravats, cal escollir una música i llavors es pot fer un muntatgea través d'un editor ràpid i fàcilde vídeos al mateix telèfon mòbil.Editors de vídeo com ara:https://www.youtube.com/watch?v=VLq4vDT-9BkSempre podrà guardar aquest record d'haver treballat la seva emoció a través de l'art.

A partir de la tècnica SCRAPBOOKING que l'infant elabori el seu propi àlbum de fotografies compartint moments amb la persona que ha mort, d'aquesta manera dedicarà amb molta tendresa i amor a cuidar tots aquests records que ha passat amb la persona estimada.Link per veure exemple d'album a partir d'SCRAPBOOKING.

Podem demanar a un amic o una amigade l'infant, amb el recolzament de la seva família i que hagi passat pel mateix que el vagi a veure a casa o li enviï una carta.L'infant es sentirà millor de veure que no és l'únic de tenir sensacions i emocions que a vegades li passen pel cap en aquestes situacions i sentirà que algú es posa al seu lloc del seu grup d'iguals.L'amistatés un bon antídot que cura moltes ferides o ajuda a passar els mals moments més fàcilment.

Farem que l'infant escrigui tots aquells sentiments i emocions que està sentint en el moment de la pèrdua i de dol en petits retalls de full verticals. Després, els hi direm que ens expliquin perquè se senten així i si es volen deslliurar una mica del pes dels sentiments que siguin de preocupació i llavors el que farem serà, amb molt precaució:- cremar-los al foc a terra.- si no tenim foc a terra, podem buscar un lloc, sense risc d'incendi, com per exemple un tros d'esplanada que sigui només de sorra, farem un forat on hi col·locarem els paperets, ens despedirem d'aquests sentiments i amb un encenedor els encendrem perquè cremin.Així l'infant farà un ritual de despedir-se d'aquests sentiments que han vingut i que ara vol que marxin per fer-ne venir de nous més positius.

Un diari explicant com evolucionen els nostres sentiments i emocions sempre és un bon recurs pels infants a partir de cicle mitjà.Si els hi ve de gust al cap d'uns dies ens poden explicar o no el que han escrit.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Presentar el quadre de Guernica i a partir de l'art abstracte que dibuixin com se senten en relació a la pèrdua que han viscut.

Un diari en forma de blogexplicant com evolucionen els nostres sentiments i emocions sempre és un bon recurs pels infants a partir de cicle mitjà.Si els hi ve de gust al cap d'uns dies ens poden explicar o no el que han escrit.Sempre que s'utilitzin eines online s'ha d'informar a l'infant dels riscs que hi ha i a més a més de la prudència que s'ha de tenir en guardar la intimitat de la seva vida i la informació que està donant per internet. Pot ser que limiti el seu blog a ús privat.

Podem demanar a un amic o una amigade l'infant, amb el recolzament de la seva família i que hagi passat pel mateix que el vagi a veure a casa, li enviï una carta, es reuneixin per internet amb alguna aplicació de reunió online o que d'alguna manera expressi com es va sentir aquest amic i amiga quan li va passar una situació semblant. L'adult es pot quedar una mica al marge per no tallar la intimitat dels dos infants.L'infant es sentirà millor de veure que no és l'únic de tenir sensacions i emocions que a vegades li passen pel cap en aquestes situacions i sentirà que algú es posa al seu lloc del seu grup d'iguals.L'amistatés un bon antídot que cura moltes ferides o ajuda a passar els mals moments més fàcilment.

Tècniques de respiració:- Treballar la respiració diafragmàtica.- Al respecte, la Hiltrud Lodes ens diu: “Nuestro ritmo respiratotio es por naturaleza triple: espiración-intervalo-inspiración.- Posar una espelma encesa, agafar aire i llençar l'aire cap a la flama mantenit-la petita sense que torni a ser gran però sense apagar-la, controlant la respiració.- Agafar un trosset de paper, posar-lo a la paret i amb una canyeta bufar per mantenir-lo tota l'estona aguantat a la paret sense tocar amb la canya el paperet.Tècniques de deixar-se anar:- Posar música i desplaçar-se poc a poc, després cap endarrera, després podem fer amb els ulls tapats i que algú ens guiï, ballant, movent-nos ràpid etc...- Posar música, agafar aquarel·les i pintar sense pensar molt que vols fer, experimentant.Tècniques de relaxació:- Posar-se a terra estirat amb els ulls tancats i no pensar en res.- Posar-se de genolls i concentrar-se en mantenir l'esquena recta i posar les palmes de les mans juntes i cap amunt, davant de la cara.- Posar-se en posició papallona i els braços en forma de creu, fent que les mans vagin als ombros contraris.Tècniques de concentració:- Concentrar-se fent un puzzle.- Concentrar-se fent un memori o un passatemps.Tècniques de positivisme:- Mirar una foto pròpia i dir-li coses positives.- Escriure en una llista totes les coses bones que sé fer i com les puc aprofitar.- Aixecar-me cada matí i fer un ritual d'agraïment de tot el que sí que tinc.

Un diari explicant com evolucionen els nostres sentiments i emocions sempre és un bon recurs pels infants a partir de cicle mitjà.Aquest diari pot ser escrit o pot ser gravat en petits àudios al mòbil.Si els hi ve de gust al cap d'uns dies ens poden explicar o no el que han escrit.

Podem proposar de fer un recopilatori amb totes les fotografies que els fan viure moments amb aquella persona i elaborar directament amb un editor ràpid de vídeos del mòbil com ara: movavi, quik o quasevol altre per tal de tenir un record en format vídeo.També ho poden construir amb el movie maker a partir de les fotografies que triïn.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

T’estimaré sempre, petitó narra la història deCueta, una guineu petita que està trista perquè sent que ningú l’estima i per això s’enrabia i s’enfada i perd el control. La seva mare li pregunta què li passa i prova d’ajudar-la. Li explicarà perquè se sent així i mirarà de calmar-la. La Cueta posa en dubte l’amor de la seva mare, vol saber si l’amor es gasta, si es pot trencar i si s’acaba. Però la seva mare li demostrarà que l’amor no té barreres i que l’amor d’una mare vers el seu fill és incondicional i infinit, tot i les entremaliadures que els infants puguin fer.

El Monstre de Colors no sap què li passa. S'ha fet un garbuix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

Ésta es la historia de uno de los abuelos más dulces que pueda existir, ¡un abuelo con sueños de chocolate, fresa y muchos pistachos!, y del recuerdo que él tiene su mayor admirador: su nieto. Este cuento y la guía para padres que lo acompaña resultan una herramienta muy útil para abordar el tema de la muerte con nuestros hijos; ayudarnos a conocer las dudas que se plantean a su alrededor y acercarnos a la comprensión de su vulnerabilidad y al verdadero sentido de la vida.

La vida és plena de trobades, i també de pèrdues.El buit és un llibre que ns parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

Sabeu què ha passat? L'àvia de la Fiona s'ha mort. La Fiona està molt trista. El cargol, la papallona, el borinot, el ratolí, la granota i la formiga li expliquen bonics records de l'àvia. I quan la Fiona fa un jardí amb la mare,sent que la iaia és molt a prop.

Per a cada criatura hi ha un temps feliç per passar en el mar d’aigua i un altre encara més llarg i feliç per passar en el mar del cel. Només hi ha una manera per parlar de la mort: com de l’altra cara de la vida.

El camí de la Lua(la mort del pare) iEl camí d’en Dan (la mort de la mare)Xevi Victori Blaya, Neus Ballesteros Ventura, Ewa Sitko, Ivan Tàpia.Dos contes il·lustrats, adreçats a infants a partir de 4 anys que han patit la mort de la mare o del pare, a les seves famílies i als seus educadors

La vida de tota persona està formada de petits grans moments : aquest és el fil de la vida . Esperar un petó abans de dormir , l’amor, un nadó , una crida … o el retorn de la primavera .Aquest llibre recopila tots aquests moments , aquestes coses especials i comuns que conformen la vida d’un, la vida de tots . Un meravellós llibre il·lustrat, en el qual subtilitat i saviesa s’entrellacen d’una manera inolvidable.Un fil vermell ens condueix de pàgina en pàgina, portant-nos per les diferents fases de la vida , amb tota la seva alegria , la seva tristesa , el seu emoció …

El nostre petit protagonista arriba a casa i tot el seu afany és saludar a l’avi . El busca i ho crida per tot arreu, però no el troba . La seva mare li diu que ha marxat per fer un llarg viatge . El desconsol del petit no pot ser més gran. Pensa què ha pogut fer que no agradés a l’avi i aquest hagi pres una decisió tan dràstica . Finalment , la seva mare li explica amb claredat. Aquesta entranyable història aborda un tema difícil : el de la mort , a més d’exposar la necessitat d’explicar als nens les coses sense disfressa, però amb amor i delicadesa . Les il·lustracions arrodoneixen el magnífic resultat.

L’eterna pregunta que tots ens fem en els primers anys de la infància, sobre a on van les persones quan moren, és el tema central d’aquest àlbum.Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història, sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica , elaborada amb una tècnica mixta a base de collage i figures en relleu elaborades amb materials de metall , fusta i tela. Avi i nét comparteixen el seu temps al jardí, l’espai preferit de l’àvia de la família i on la recorden.

Una història sobre el comiat i el dol, i com trobar ànim i valor. Una aproximació laica, sensible i apropiada també per als més petits. A partir de 5 anys.

Com tot el que neix és un excel·lent àlbum que explica amb naturalitat el cicle de la vida que acaba amb la mort. De manera molt poètica, Elizabeth Brami , estableix una comparació entre el que passa al món natural , als animals , a les plantes i el que ens passa als humans.

La Júlia és una nena que sap del cert que al cel hi ha un estel molt especial. La seva mare va morir, però abans de marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit.El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.

En Leo i l'avi tenen una relació especial, una compenetració que salva l'esglaó generacional d'una manera molt fàcil. Un dia en Leo va a casa de l'avi, com que no el troba, decideix obrir amb la seva pròpia clau i quina serà la seva sorpresa quan descobreix que l'avi si hi és, està a les golfes on aquest li mostra un vaixell enorme que és capaç de passar pel bell mig dels carrers fins arribar al mar. I comencen la seva aventura. Naveguen feliçment fins que arriben a una illa on gaudiran de jocs, moments feliços, paisatges meravellosos, fins que..."L'illa de l'avi" és una petita obra mestra, un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones a qui més estimem sempre les tindrem a prop sense importar gaire no tenir-les al costat. Ens presenten aquest concepte tan complicat de tractar amb els nens a través d'imatges tendres, de moments feliços, d'una història sense cap trauma. Tot i que l'argument treballa la pèrdua i la separació, és una bonica història per explicar als petits de la casa, ja que ells veuran aventures, diversió i tendresa reflectides en els nostres protagonistes.

La voluntat d'un fill per salvar el pare el portarà a enfilar-se fins a la lluna i baixar fins al fons del mar, a la recerca de la salut que li manca. Una obra evocadora, tendra i de gran narrativitat que s'ha convertit en un conte de referència internacional i en peça clau en la historiografia de la lectura del nostre país.

Dos hermanos descubren un pequeño insecto muy divertido, una efímera. Investigan en internet y, cuando se enteran de que su nueva amiga solo vive un día, deciden hacer todo lo posible para que ese día le resulte inolvidable y le muestran todo tipo de juegos y aventuras.La muerte de la efímera deja triste al hermano pequeño hasta que comprende que las veinticuatro horas que vive este insecto equivalen a la vida de una persona y que, por lo tanto, también las personas tenemos que intentar vivir la vida en toda su intensidad. ¡No hay tiempo que perder!

Amb un llenguatge molt bonic, la nena del conte comenta com es sent quan està amb l’avi i com veu les coses d’una altra manera, destacant la importància de sentir-se estimada, malgrat que arribi un dia en que ell ja no hi sigui, doncs sap que també llavors continuaran junts, en algun indret, però d’una altra manera.

Una niña guarda su corazón en una botella, pensando que así lo cuidará mejor. Pero, a cambio de no volver a sentirse triste, la curiosidad y la capacidad de asombro no le acompañaron más. El autor de El misterioso caso del oso presenta otra gran historia, cuyo mensaje logra conmover a chicos y grandes, y que nos recuerda lo bueno de tener el corazón en su lugar.

Relat que mostra la manera com s’enfronten, els diferents membres d’una família, amb la mort del petit de casa.

Maria passa la nit en blanc el dia del seu aniversari. Havia de ser el dia més feliç de la seva vida, perquè li acaben de regalar el piano que tant anhelava.Però resulta el dia més trist , perquè acaba de morir la seva mare.

Roberto es un chico de 12 años que atraviesa por una crisis: Joaquín, su mejor amigo, ha muerto en un accidente de tráfico, y él no ha podido superar su pérdida. Tiene malas notas y discute mucho en casa, especialmente con su padre. De repente, Trepa, su gato, enferma y tendrán que operarlo. El fin de semana de la intervención del animal, los padres de Roberto lo dejan con sus abuelos. Gracias a ellos descubre una forma de sacar sus frustraciones y su dolor. Al final, el gato se salva y Roberto se reconcilia con la vida después de escribir una carta para su amigo fallecido y leérsela en voz alta en el Estadio Olímpico, el lugar favorito de Joaquín.

El jardí del meu avi és un mitjà per introduir els infants en la comprensió del cicle vital.A la naturalesa, tots els éssers vius neixen, es desenvolupen i, en algun moment, desapareixen, i els humans no som una excepció. Ens agradi o no, la mort és un fet més, l’últim, de l’existència. Aquestes són les regles del joc… i de la vida.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

«Amb el meu avi Simó jugo cada dia a amagar petons. Encara que hagi d’anar a l’hospital, encara que no hi sigui, el meu avi Simó i jo seguim jugant…» Un àlbum artístic, amb paraules senzilles, que relata la relació entre una néta i el seu avi. A tots dos els encantar jugar a «amagar petons», joc que ajudarà a la nena a fer més suportable l’abscència del seu estimat avi…

Bambi és la història d'un cervatell contada des de la seva visió dels fets, el que ens transporta al seu món i vida. Amb els seus amics, com Thumper el conill, Flower la mofeta, i la seva futura parella Faline, descobrirà sàvies lliçons amb la seva mare sobre l'amor i la vida fins que la perd per culpa d'uns caçadors. En Bambi, després de la pèrdua de la seva mare, se'n va a viure amb el seu pare, The Great Prince of the Forest. Passa el temps i en Bambi es converteix en un cérvol jove i fort, que haurà de lluitar per l'amor de la seva vida i enfrontar-se al seu principal enemic, l'home. El perill que representa l'home, l’aprèn de The Great Prince of the Forest, i per experiències com la pèrdua de la seva mare .

A las puertas del cielo es donde se encuentra Charlie, un pastor alemán granuja y estafador, asesinado por su antiguo socio, el malvado Carface, para hacerse con el control del negocio de apuestas ilegales más importante de Nueva Orleans. Con la inestimable ayuda de su fiel amigo Itchy Itchiford y de María, una niña huérfana que puede hablar con los animales, Charlie tendrá una oportunidad para demostrar que merece su entrada en el cielo.

La trama gira en torno a Piecito (o Pie Pequeño), un pequeño Apatosaurus (conocido en la película como cuello-largo): el cual es la única (y última) cría de su manada, conformada únicamente por su madre, abuela y abuelo. Durante el trayecto del viaje y en sus primeros momentos de vida, la madre de Piecito comienza a enseñarle distintas lecciones a su hijo: como el valor que poseen las hojas estrellas, o la importancia de nunca perder la fe y la esperanza por muy complicadas que lleguen a ser las cosas.

En petit Carbassó té una mare alcohòlica que mor accidentalment. Per aquest motiu el porten a un centre d'acollida amb altres nens i nenes en circumstàncies igualment difícils. Allà és ben acollit, després del moment inicial en què ha de demostrar qui és, i els educadors del centre són molt macos i es fan càrrec de les circumstàncies personals de cada nen.

Nemo és un petit peix pallasso, l'únic fill que li va quedar a Marlin després que unabarracuda ataqués l'anemone on vivia i acabés amb la seva parella i amb gairebé tota la seva prole. A partir d'aquest succés, Marlin s'encarrega de cuidar el seu fill de forma exageradament protectora, cosa que dóna lloc al fet que Nemo es rebel·li i emprengui una aventura aprofitant unaexcursió del col·legi. Nemo en el seu afany de demostrar la seva valentia i la seva capacitat d'espavilar-se tot i tenir unaaleta atròfica, és atrapat amb una xarxa i acaba en la peixera d'undentista a la ciutat deSydney per a ser el regal de la neboda del dentista, Darla. Des de llavors el seu pare emprèn una llarga recerca per a donar amb pistes que li duguin a recuperar al seu fill.

Cuerdases una historia de dos grandes amigos, pero también es una historia de inclusión, de respeto e incluso de amor y vocación. El cortometraje de Pedro Solís García, ganador del Goya 2014 en la categoría de “Mejor cortometraje de animación español”, empieza en el Orfanato Provincial tras el recibimiento de un nuevo estudiante: Nicolás Solís, un niño con parálisis cerebral. Todos en la escuela hablan de él como alguien “especial”.Sin embargo, para una alumna llamada María, él es sólo un niño que necesita una mano amiga. Aunque sus compañeras la catalogan como “rara”,desde que Nicolás llega, María se acerca a él y encuentra la forma de integrarlo en sus juegos amarrando su mano a la de él con una cuerda.

En Kenai està a punt de convertir-se en adult i a la seva tribu és tradició rebre un tòtem (la figura d'un animal tallada en pedra) en arribar a la majoria d'edat; tanmateix queda molt decebut en veure que rep un os, la imatge de l'amor. Per si no n'hi hagués prou, un os li roba la cistella del peix, ja que no la va lligar bé, de manera que decideix perseguir el malfactor. Els seus germans Denahi i Sitka, per evitar més desgràcies, el segueixen però desgraciadament en Sitka mor en la lluita contra l'ós. En Kenai, ple de ràbia, va a buscar l'os que ha provocat la mort del germà per tal de venjar-lo.

En Simba, un jove príncep cadell de lleó, viu al costat dels seus pares, els reis Mufasa i Sarabia, i la seva millor amiga, la Nala. En Simba és el successor al tron, per la qual cosa el seu oncle Scar tracta d'enganyar-lo amb la finalitat d'obtenir el poder. Amb ajuda de les hienes, l'Scar trama un malvat pla per matar en Mufasa i fer creure a en Simba que és ell qui ho ha fet. Amb la mentalitat d'un nen, espantat i amb sentit de culpabilitat, en Simba fuig del regne pensant que ha matat el seu pare.Finalment se'n sortirà amb l'ajuda dels seus amics.

Malaika es una niña africana, princesa de una manada de elefantes, que vive sobre el lomo de su padre Komba. En el largo viaje por encontrar los bebederos de agua,Malaika entenderá que la memoria es la clave de la supervivencia de los elefantes.El viaje les deparará peligrosos cazadores a su acecho, días de sequía y bebederos sin agua; pero también un maravilloso encuentro con los sagrados Baobabs, misteriosos árboles de la sabana, que crecen al revés. Los días difíciles llegan cuando Komba, comienza a presentir la muerte. Entonces Malaika tendrá que enfrentarse a una de las más difíciles pruebas y a un gran aprendizaje.

Carl Fredricksen (Edward Asner) és un home de 78 anys. Quan era un nen, va conèixer i, finalment, es va casar amb una nena anomenada Ellie (Elie Docter), que va créixer en una petita ciutat. Ellie sempre va somiar explorar les muntanyes, però va morir abans de tenir l'oportunitat. Ara, quan amenacen de traslladar a Carl a un asil d'ancians, aquest decideix complir la seva promesa. Per a això, es guanya l'amistat d'un noi de 9 anys anomenat Russell (Jordan Nagai). Ambdós, tan oposats entre si, corren emocionants aventures en terrenys salvatges, enfrontant-se a vilans inesperats, i a totes les criatures aterridores que esperen a la selva.

Al petit poble de Santa Cecilia viu en Miguel, un nen de 12 anys que somia en ser un músic com el seu famós ídol Ernesto de la Creu, un popular compositor/cantant i estrella de cinema que va morir quan va ser aixafat per una campana en una presentació en directe. No obstant això, la família d'en Miguel té una llarga i estricta restricció cap a la música que es remunta generacions en el passat.Descobreix com segueix la història!

La història se centra al voltant d'un adolescent víking anomenat Singlot (Jay Baruchel) que viu a l'illa de Berk, i la lluita contra els dracs és un dels seus modus vivendi. La intel·ligència de l'adolescent i el seu original sentit de l'humor no agraden gaire a la seva tribu. Tot i això, quan s'inclou en la formació per a futurs Víkings, veu que aquesta és la seva oportunitat per fer-se valer com a lluitador. Però quan dispara a un Fúria Nocturna i s'hi fa amic, tot canvia.

Víctor Frankenstein és el protagonista principal (interpretat per Barret Oliver). És un nen que realitza curtmetratges amb l'ajuda del seu gos Sparky: protagonista dels curts, però de sobte un dia el pobre gos resulta atropellat per un cotxe.

En la pequeña ciudad de Hollow Blithe, Massachusetts, un niño llamado Norman Babcock es capaz de hablar con los muertos, incluyendo a su difunta abuela y varios fantasmas en la ciudad. Por desgracia, casi nadie entre los vivos cree que su capacidad es genuina. Es relegado por su familia y ridiculizado y acosado por la mayoría de sus compañeros por sus habilidades aparentemente extrañas.

En el antiguo Japón, Kubo es un niño tuerto de doce años de edad que vive con su madre enferma, Sariatu, en una cueva en lo alto de una montaña. Todos los días cuenta historias a los habitantes de la aldea manipulando mágicamente papel deorigami que se mueven bajo la música tocada por elshamisen de Kubo. Cuenta la historia de un guerrerosamurái llamado Hanzo, quien es el padre desaparecido de Kubo. Sin embargo, cuando la campana del pueblo señala el atardecer, Kubo regresa con su madre ya que esta le advierte explícitamente que no se quede fuera después de la oscuridad o las malvadas hermanas de Sariatu y su abuelo, el Rey Luna, los encontrará y se lo llevarán. Un día, Kubo se entera acerca de un festival deObon, una ceremonia donde los miembros de la familia se comunican con sus seres queridos difuntos.

2

3

4

5

6

1

Cuidar el to, la intensitat.Cuidem els elements de la comunicació.Cuidem els moments de diàleg.Parlem.

Ser clars i entenedors. Coherents amb nosaltres mateixes/os. No donar massa informació sinó la justa i apropiada.

Que es noti que tenim present a l'altra persona. Que l'ajut és recíproc. Que estem disposats a mantenir una bona conversa. Que la nostra postura és bona i som flexibles.

Eines comunicatives:- Ser tolerant i escoltar.- Ser sincer i empàtic.- Ser respectuós en la conversa.- Tenir una bona expressió.- Respectar els torns de paraula.- Acompanyar el diàleg amb gestos.- Respectar els silencis i les pauses.- No crear situacions violentes.- No donar molta informació.- Ser entenedor i clar.- No avasallar a preguntes.- No ser egocèntric en la conversa.

Cuidar la relació. Cuidar les persones. Cuidar-se i estimar-se a un mateix. Cuidar la comunicació. I sobretot, no passar per alt els dies que la comunicació no és tan fluïda, natural o bona i treballar-los o tenir-los presents per encentar una bon diàleg en un altre moment. Saber trencar el gel i tenir valentia per trencar la descomunicació.

Treballar i creure en la confiança. Muntar activitats en família que afavoreixen la confiança: passejada al bosc, una tarda de cinema, excursió en bicicleta, jocs de taula a casa, cuinar en família etc.

Una comunicació constructiva i que busqui solucions. Sense prejudicis. Que sigui positiva per tothom.

Respectuosa a l'hora de parlar. Respectuosa amb la comunicació verbal i no verbal. Respectuosa amb el moment i les intencions. Respectuosa amb els pensaments i les idees dels altres.

Posar-se al lloc de l'altre. Saber els punts forts i febles de cadascú i actuar de manera justa amb tothom.

Saber parar l'orella i escoltar. Que l'altre persona exposi sense interrupcions i mantenir un bon diàleg i una comunicació sana.

Cuidar el to, la intensitat.Cuidem els elements de la comunicació.Cuidem els moments de diàleg.Parlem.

Que es noti que tenim present a l'altra persona. Que l'ajut és recíproc. Que estem disposats a mantenir una bona conversa. Que la nostra postura és bona i som flexibles.

Eines comunicatives:- Ser tolerant i escoltar.- Ser sincer i empàtic.- Ser respectuós en la conversa.- Tenir una bona expressió.- Respectar els torns de paraula.- Acompanyar el diàleg amb gestos.- Respectar els silencis i les pauses.- No crear situacions violentes.- No donar molta informació.- Ser entenedor i clar.- No avasallar a preguntes.- No ser egocèntric en la conversa.

Saber parar l'orella i escoltar. Que l'altre persona exposi sense interrupcions i mantenir un bon diàleg i una comunicació sana.

Ser clars i entenedors. Coherents amb nosaltres mateixes/os. No donar massa informació sinó la justa i apropiada.

Cuidar la relació. Cuidar les persones. Cuidar-se i estimar-se a un mateix. Cuidar la comunicació. I sobretot, no passar per alt els dies que la comunicació no és tan fluïda, natural o bona i treballar-los o tenir-los presents per encentar una bon diàleg en un altre moment. Saber trencar el gel i tenir valentia per trencar la descomunicació.

Posar-se al lloc de l'altre. Saber els punts forts i febles de cadascú i actuar de manera justa amb tothom.

Treballar i creure en la confiança. Muntar activitats en família que afavoreixen la confiança: passejada al bosc, una tarda de cinema, excursió en bicicleta, jocs de taula a casa, cuinar en família etc.

Respectuosa a l'hora de parlar. Respectuosa amb la comunicació verbal i no verbal. Respectuosa amb el moment i les intencions. Respectuosa amb els pensaments i les idees dels altres.

Una comunicació constructiva i que busqui solucions. Sense prejudicis. Que sigui positiva per tothom.

Per una bona convivència ha d'haver-hi moments de dedicaciói d'estar de manera activa amb els del teu entorn. Cuidar moments de parella. Cuidar moments de la unitat familiar.

Conèixer a les altres persones i saber en quins moments emocionals viu. D'aquesta manera podrem adequar-nos a casa situació.

Els àpats són moments especials en la nostra cultura i els hem de cuidar. Menjar ben asseguts, sense distraccions com la televisió i establir una conversa ajuda molt a la convivència familiar ja que són espais de trobada de la unitat familiar.

Compartir les experiències bones i les dolentes. Ajudar-se i donar-se recolzament. Saber que pots comptar de manera recíproca.

Afavorir l'autoestima de cada membre ajudarà a l'autoestima global com a unitat familiar i a la convivència. Si tenim una bona autoestima els sentiments i les emocions que compartim amb els altres sempre tendeixen a ser més positives i constructives.

Organització familiar, la gestió de la família i els espais i les normes de casa com més clares i entenedores siguin per tothom millor. S'han d'ajustar a les necessitats de cada família i s'han de saber respectar.El bon humor que té una persona quan se sent ben gestionada i organitzada ajuda també a la convivència familiar.

S'ha de procurar no dir mai mentides. Donar i tenir confiança amb les persones. Cultivar aquesta confiança i no traicionar-la. Cumplir els pactes que s'acorden i sentir responsabilitat del que passi amb els altres.

Encara que en una unitat familiar hi hagi moments de tot el que s'ha de mantenir sempre és el respecte. Mentre hi hagi respecte pot haver-hi un mínim de bona comunicació i convivència.

A vegades va bé que hi hagi un rol de mediador per facilitar la resolució de conflictes que puguin sorgir. Que ajudi a equilibrar els temperaments.

Ha de ser positiva i constructiva perquè si no és així segurament ens ho estem passant malament i segurament hem de fer alguna cosa perquè millori.

Per una bona convivència ha d'haver-hi moments de dedicaciói d'estar de manera activa amb els del teu entorn. Cuidar moments de parella. Cuidar moments de la unitat familiar.

S'ha de procurar no dir mai mentides. Donar i tenir confiança amb les persones. Cultivar aquesta confiança i no traicionar-la. Cumplir els pactes que s'acorden i sentir responsabilitat del que passi amb els altres.

Organització familiar, la gestió de la família i els espais i les normes de casa com més clares i entenedores siguin per tothom millor. S'han d'ajustar a les necessitats de cada família i s'han de saber respectar.El bon humor que té una persona quan se sent ben gestionada i organitzada ajuda també a la convivència familiar.

Afavorir l'autoestima de cada membre ajudarà a l'autoestima global com a unitat familiar i a la convivència. Si tenim una bona autoestima els sentiments i les emocions que compartim amb els altres sempre tendeixen a ser més positives i constructives.

Conèixer a les altres persones i saber en quins moments emocionalsviu. D'aquesta manera podrem adequar-nos a casa situació.

Compartir les experiències bones i les dolentes. Ajudar-se i donar-se recolzament. Saber que pots comptar de manera recíproca.

Els àpats són moments especials en la nostra cultura i els hem de cuidar. Menjar ben asseguts, sense distraccions com la televisió i establir una conversa ajuda molt a la convivència familiar ja que són espais de trobada de la unitat familiar.

Encara que en una unitat familiar hi hagi moments de tot el que s'ha de mantenir sempre és el respecte. Mentre hi hagi respecte pot haver-hi un mínim de bona comunicació i convivència.

Ha de ser positiva i constructiva perquè si no és així segurament ens ho estem passant malament i segurament hem de fer alguna cosa perquè millori.

A vegades va bé que hi hagi un rol de mediador per facilitar la resolució de conflictes que puguin sorgir. Que ajudi a equilibrar els temperaments.

Dels tres al cinc els infants no paren de rebre informació comunicativa de l'entorn. Es veu clarament com imiten: el to, els gestos, la manera de fer i de parlar etc. de les persones més properes.Cal una bona comunicació i una conversa bona ja que serà el model comunicatiu de l'infant.La convivència ha de tenir en compte el pes que porta la família amb els infants en aquesta edat ja que no són autònoms en moltes rutines i se'ls ha d'anar seguint per tot arreu.L'ambient que es respiri a casa serà el que l'infant demostra clarament amb els seus actes ja que són molt sincers i els hi costa amagar el que senten.Cal un sentit molt fort de la família ja que són el primer agent socialitzador de l'infant i en aquesta etapa la família té molt pes en la formació de la personalitat, l'autoestima de l'infant etc.Poden fer les tasques de la casa com: recollir les joguines, ajudar a la cuina quan no hi ha perill etc...

La comunicació ja és més fluïda però necessiten més vocabulari per comunicar-se cada vegada millor. Comencen a interaccionar cada vegada més amb l'entorn que ja no és la família i a rebre molt estímuls de la televisió i altres mitjans que seria bo regular de maner correcta.La convivència està marcada per una etapa en la que els infants ja són més autònoms, pot aparèixer un germà/germana o canvis a la família que amb la seva edat perceben com a mínim amb sensacions però com que se'ls considera petits a vegades no se'ls fa partícips i poden viure.ho malament, per tant, s'ha de ser clars i tenir molt bona comunicació.Poden ajudar a casa fer tasques com: fer-se el llit, parar la taula, recollir les pinces de la roba, endreçar les joguines etc...

La comunicació ja és més fluïda i tenen més vocabulari. Comencen a interessar-se cada vegada més per les amistats. Donen més les seves opinions i participen més. Poden donar propostes per fer de manera conjunta amb la família: excursió, anar al seu partit etc.La convivència està marcada per una etapa en la que els infants són molt més autònoms, necessiten un bona organització i establir unes normes de casa per sentir-se bé i útils.Poden ajudar a casa fer moltes tasques a casa.

La comunicació i la convivència dins la unitat familiar durant l'adolescència és un tema complex. Primer de tot que comencen a donar cada vegada més importància a les seves amistats i ens podem trobar que tenen més ganes d'explicar coses als amics i amigues que a casa.Amb les amistats el que passa és que hi ha un xoc de els valors que es viuen a cada família i pot ser que ens demanin moltes explicacions, posin en evidència debilitats de la pròpia família, es mostrin enfadats per algunes decisions familiar. Hem de mantenir la calm i explicar amb coherència com és la unitat familiar.La convivència s'ha de cuidar molt bé tot i que s'ha de respectar els moments que l'adolescent vol tenir moments d'estar amb soledat o de pensar en les seves coses ja que sorgeixen olt dilemes morals i emocionals durant aquesta etapa.A vegades passen per crisis d'identitat o crisis de valors i cal donar molt suport i estar a l'atura ja que sinó poden baixar-li molt l'autoestima. El que valoraran més serà que els hi respectem els moments d'ofuscació o neguit i que sapiguem trobar el moment per parlar amb calma i sense jutjar-los.Cal empatitzar molt perquè sinó pot ser molt dur. I cal pautar, posar normes i ser estrictes amb les seves responsabilitat coma membre de la unitat familiar.

Clica a damunt de cada franja d'edat per veure més informació.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

L'hora del conte és molt important per crear vincles i rutines.Si després de sopar aneu a rentar les dents i feu l'hora del conte abans d'anar a dormir, el moment de trobar la son serà més fàcil i serà com el comiat del dia en família.L'hora del conte pot ser a l'hora que més convingui a la família. És bo que hi hagi moments de l'hora del conte que es mantinguin en les mateixes franges horàries i altres que siguin més flexibles.

Per afavorir la convivència i a nivell comunicatiu és positiu mirar els àlbums de la família i explicar a l'infant qui és qui, experiències amb aquestes persones i transmetre a l'infant eines comunicatives a partir d'aquesta activitat. A més, afavorim la seva autoestima reforçant la idea que és una persona estimada per la família.

El joc del telèfon és molt simple però ens ensenya a comunicar-nos, a tenir contacte els uns amb els altres, a parar atenció, a escoltar, a donar bé el missatge etc.Pot ser aquest joc o qualsevol altre joc de taula que afavoreixi la convivència i el diàleg.

És pot fer una bústia a casa per a l'intercanvi d'idees i pensaments. Pels més petits es poden crear emoticons perquè l'agafi i posi a la bústia com quin emoticon se sent i llavors començar una conversa sobre el que pensa i sent.

Per a aquesta activitat és bo que es dibuixin mentre escolten la cançó de la Damàris de: Qui sóc jo i es treballi a nivel familiar l'autoestima i els rols familiars.És bo donar un mirall perquè puguin mirar-se a ells/es mateixos/es.

El joc simbòlic ens ofereix moltes eines per escoltar als infants i veure com s'expressen i quin tipus de relació demostren.És bo que juguin a fer de família, a fer tasques de casa etc...

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Oferir un espai de quinze minuts o mitja hora perquè l'infant pugui explicar-nos un tros de conte o un conte. Deixar que s'expressi, que faci dels diferents personatges, que narri la història, que comentem dubtes. A través dels conte la comunicació és fluïda.

A través del teatre podem potenciar les habilitats comunicatives de l'infant, a compartir moments i opinions, a donar autonomia i a la presa de decisions.A més és un mitjà per expressar sentiments i emocions, per explicar històries, per connectar amb altres persones i empatitzar amb altres personatges. Ens ajuda a posar-nos a la pell de l'altre.Afavoreix a l'expressió corporal i orals dels infants.L'infant pot triar el tros de conte que vol representar, la situació que vol representar o allò que vulgui representar.Els contes tradicionals i les faules són una bona eina ja que l'argument acostuma a ser fàcil i es pot memoritzar ràpid per llavors poder treballar amb la improvisació i al moment. Ens ajudarà també a posar-nos d'acord en la presa de decisions més fàcilment.

El mim i el circ també afavoreixen a les habilitats comunicatives, a deixar-nos anar i deixar volar la nostra imaginació. A viure una experiència constructiva i positiva quan estem creant el fil de la història del circ, prenen decisions, fent els gags i expressant emocions i sentiments.Podeu triar 4 o 5 idees i gags de pallassos, equilibristes, mags etc. Després us graveu amb un dispositiu com per exemple el mòbil i amb un editor ràpid de vídeos, inserteu tots els vídeos i tindreu el muntatge fet del vostre circ.Els infants podran veure la seva obra de circ tota sencera i serà un record.

Hi ha molts jocs de taula de menys a més complexitat per jugar a casa en família.Els jocs de taula ens ajuden a compartir moments i somriures, dinamitzar conflictes que puguin sorgir i coneixe'ns més.Hi ha jocs de taula com ara: SCRABBLE, PICTUREA, TRIVIAL, RUMMIKUB, SPEED JUNGLE, DIXIT, STORY CUBES, DOBBLE, GO SUSHI!...Els puzzles de moltes peces resolts en família també és una manera de fomentar la cooperació.

Que formin part de parar i desparar la taula, de fer el vermut, de pensar menús de la setmana, de la compra etc...I a l'hora dels àpats és important mantenir-los actius en la conversa que hi ha a taula i fora de pantalles com la televisió.*Si en algun moment del dia s'està mirant les notícies és important fer-los partícips de la conversa i comentar opinions al respecte.

Qui sóc jo per la meva família? Com sóc jo?Construïm o utilitzem algunes ulleres que ja tinguem velles de casa per a cada persona de la família.Llavors, repartirem una cartolina a casa persona de la família que posarà el seu nom amb lletres boniques al mig del full.Després el que farem serà deixar les cartolines al mig del menjador posar música i tothom anirà passejant pel menjador i poc a poc passarà per les cartolines a escriure qualitats positives de la persona de la família que hagi agafat la cartolina amb frases: Tu ets qui...

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

A casa tots tenim hobbies: jugar a jocs de taula, fer col·leccions, jugar a la "play", construir objectes, cuidar animals de companyia, escoltar música, ballar, jugar etc...És per això que podem construir un projecte en comú amb les persones de casa. Naturalment hi ha projectes més fàcils i més complexos.Un exemple seria: Tenim un gos i el volem cuidar. Doncs un s'encarrega de l'alimentació, un altre de la higiene, un altre de sortir a passejar i un altre de l'espai i l'ordre de l'animal. Llavors el que es pot fer és a una cartolina gran A3 explicar amb fotografies què fa cadascú i com porteu aquest projecte que us motiva a tots.Un altre exemple: Volem arreglar una habitació de casa. Per parelles ens encarreguem de: buidar l'habitació, omplir els forats de la paret amb massilla, pintar les parets, ordenar l'habitació, posar els mobles, restaurar si cal alguns mobles... Llavors podem fer el mateix, un vídeo explicant què ha fet cadascú o en una cartolina posar fotografies del procés i explicar-ho.

En temps de confinament és important utilitzar programes online que ens permetin estar en contacte amb familiars, amics i amigues que en aquell moment no podem visitar.És bo no perdre la relació amb els altres ja que som éssers que per naturalesa necessitem socialitzar-nos per aprendre.

A través del teatre podem potenciar les habilitats comunicatives de l'infant, a compartir moments i opinions, a donar autonomia i a la presa de decisions.A més és un mitjà per expressar sentiments i emocions, per explicar històries, per connectar amb altres persones i empatitzar amb altres personatges. Ens ajuda a posar-nos a la pell de l'altre.Afavoreix a l'expressió corporal i orals dels infants.L'infant pot triar el tros de conte que vol representar, la situació que vol representar o allò que vulgui representar.Els contes tradicionals i les faules són una bona eina ja que l'argument acostuma a ser fàcil i es pot memoritzar ràpid per llavors poder treballar amb la improvisació i al moment. Ens ajudarà també a posar-nos d'acord en la presa de decisions més fàcilment.

Hi ha molts jocs de taula de menys a més complexitat per jugar a casa en família.Els jocs de taula ens ajuden a compartir moments i somriures, dinamitzar conflictes que puguin sorgir i coneixe'ns més.Hi ha jocs de taula com ara: SCRABBLE, PICTUREA, TRIVIAL, RUMMIKUB, SPEED JUNGLE, DIXIT, STORY CUBES, DOBBLE, GO SUSHI!...Els puzzles de moltes peces resolts en família també és una manera de fomentar la cooperació.

El mim i el circ també afavoreixen a les habilitats comunicatives, a deixar-nos anar i deixar volar la nostra imaginació. A viure una experiència constructiva i positiva quan estem creant el fil de la història del circ, prenen decisions, fent els gags i expressant emocions i sentiments.Podeu triar 4 o 5 idees i gags de pallassos, equilibristes, mags etc. Després us graveu amb un dispositiu com per exemple el mòbil i amb un editor ràpid de vídeos, inserteu tots els vídeos i tindreu el muntatge fet del vostre circ.Els infants podran veure la seva obra de circ tota sencera i serà un record.

Consntruir un blog amb minitallers o coneixements que l'infant pot ensenyar a les demés persones de casa i del seu entorn. Això potencia l'autoestima, les habilitats comunicatives i el nivell d'autonomia de l'infant.Per exemple: L'infant sap que la seva família necessita utilitzar el word i no saben com. Doncs l'infant al seu blog pot escriure un apartat de: COM UTILITZAR WORD? I redactar-ho. D'aquesta manera la família pot accedir als coneixements que necessiten.Un altre exemple: A casa han fet bunyols de bacallà i l'infant decideix explicar als seus amics i amigues com es fa questa recepta.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

En aquesta edat ja comencen a mirar sèries i és bo que aprenguin a expressar com són les sèries , les pel·lícules i els vídeos que miren. Es pot fer l'activitat de crear un piràmide amb la llista TOP de les sèries que durant un temps li han agradat més i es pot penjar a la porta del menjador de casa. També es pot fer que cada membre de casa posi la seva llista de pelis, sèries, contes o llibres preferits, així si algú s'interessa es poden comentar o gaudir junts. Potser ens adonem que tenim més coses en comú amb els demés de les que pensàvem.

Deixar que organitzin i distribueixin l'habitació des de la seva coherència i després ens l'expliquin. A més a més, es pot proposar fer una reunió familiar de tant en tant a aquesta habitació perquè vegin que la seva habitació i les seves coses també són importants per la resta de família. Sorgiran dubtes, anècdotes que mi ens imaginem i que serà molt divertit de comentar.

Farem un exercici que és que una persona s'inventa una sèrie de 4,5,6 o més gests i la diu a un membre de la família. Més tard, aquest membre l'ha de recordar i fer la sèrie a un altre membre de la família i així fins que tothom hagi vist la sèrie. La última persona li fa a la primera persona tota la sèrie.Ens adonarem com un missatge dit a través de diferents persones a vegades pot crear malsentesos i riurem en família.

Anirem als nens i les nenes a fer un recull de fotografies dels seus amics i les seves amigues ja que per aquesta edat són un element fonamental en el creixement de l'infant. A més,és bo que afegeixin anècdotes, experiències o records que han viscut amb aquestes persones. D'aquesta manera coneixerem millor amb quines persones es rodegen els nens i les nenes i podrem guiar-los perquè creïn relacions sanes i constructives.

Pensar i organitzar un viatge en família:Llistat de llocs que ens agradaria. Trobar el lloc que ens de manera comuna estem d'acord d'anar.Marcar un pressupost com a família.Cercar llocs d'interès que podrem veure en aquest lloc. Que cadascú faci la seva llista i després es posa en comú.Buscar rutes i camins per anar a aquests llocs, fer la millo ruta. És recomanable fer-ho de manera individual o per parelles i després posar-ho en comú.Repartir tasques com ara:- Fer llistat de preus dels llocs que volem visitar.- Localitzar lloc per dormir: càmping, alberg, furgó, campervan, hotel, hostal... Mirar preus.- Pensar el transport: públic, privat, cotxe, tren, avió... I mirar els preus.- Alimentació: anirem de restaurants, farem el menjar etc...- Les maletes: tamany, tipus i què hi portarem a dins?Podem investigar sobre altres aspectes del viatge. Després, cal posar-ho en comú i prendre decisions en grup.

En temps de confinament és important utilitzar programes online que ens permetin estar en contacte amb familiars, amics i amigues que en aquell moment no podem visitar.És bo no perdre la relació amb els altres ja que som éssers que per naturalesa necessitem socialitzar-nos per aprendre.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

El relat explica com en Bernat s’adreça al pare i a la mare reclamant la seva atenció sense èxit perquè estan molt ocupats.

La Baba és una mussola encarregada de la nit i de protegir a tots els nens i nenes del món mentre dormen. Però hi ha un problema, molts d’aquests nens no volen anar a dormir i tots ells per raons molt diverses. I, això, desgasta també a les seves mares i pares. La Baba ens explicarà un secret infalible per aconseguir una son dolça i serena a través de la respiració i la consciència del propi cos.

Pobre Julieta! Nadie le hace caso. Su madre siempre está ocupada con Salustiano, que todavía es un bebé, y su padre ayuda a Flor, la hermana mayor, a hacer los deberes. ¡No es nada fácil ser el mediano de tres hermanos! Y Julieta está a punto de perder la paciencia. Al pequeño Salustiano le dan de cenar temprano. Y Papá juega con Flor porque es la hermana mayor. Y, mientras, ¿qué hace Julieta? Esperar y estarse quieta...

Un conte per animar als infants a recollir.

A “Tinc un volcà” he volgut explicar que sentir ràbia és normal, i que sentir-la no ens fa menys “bones persones”, ni menys capaços.La ràbia és una emoció com les altres, però a vegades costa de comprendre i acompanyar.En primer lloc perquè el més probable és que ningú sabés què fer amb la nostra ràbia i que per tant, quedés com una emoció no integrada que el que feia era provocar moltíssim malestar.És freqüent que la ràbia del fill desperti la de l’adult.

Un cuento que gira en torno a la cocina como actividad para disfrutar en familia. Destacan los vínculos positivos entre el padre y la niña, Carola, que aprenderá a ser paciente y esperar. Las ilustraciones son sencillas y concebidas para que los niños conecten con ellas, sin distracciones y que dejan ver lo maravilloso de lo cotidiano.

El pequeño Archibaldo le pregunta a su mamá, mientras le arropa para acostarle, que si ella “le querrá toda la vida”. Y ella decide contarle un secreto respecto a su amor.

–Tindre un germà és molt molest! Sembla una mona, sempre fent pallassades.–Tindre una germana també és molt molest! Tot li sembla malament i no em deixa jugar al que vull.Però, a vegades, els germans són una gran ajuda i junts viuen moments molt divertits. Potser, tindre un germà o una germana no està tan malament... però, i ser tres a casa?! Això sí que no!

Sempre t'estimaré és la història d'amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida. Tots dos van superant les diferents etapes de la vida del fill -l'adolescència, la joventut i la maduresa- i tota aquella estima incondicional que la mare li ha donat al seu fill, tornarà a ella quan siga gran.El llibre que va emocionar a "Friends" i a la resta del món.

Esta es la historia de dos hermanos, Elma y Leo, que pasan las vacaciones con sus padres en una bonita y soleada isla. Cada atardecer todos juntos se sientan a contemplar la puesta de sol mientras comen un rico helado, es algo con lo que disfrutan muchísimo, bueno, todos... menos Elma que no para de llorar desconsolada porque su amigo el sol se va y no lo va a ver más hasta el día siguiente.Su hermano Leo hará lo posible para conseguir despertar al sol y ver a su hermana sonreír.

El Papa, la Mama, l’Aina i jo ens estimem molt. Però això no impedeix que de vegades ens enfadem… Un àlbum que il·lustra en poques paraules però amb gran sensibilitat i intel·ligència les relacions personals.

Tú y yo – El cuento más bonito del mundo, de Elisenda Roca y Guridies un preciosísimo álbum ilustrado cuyo eje central es la aceptación de la llegada de un hermanito y el profundo amor que nuestro protagonista acaba sintiendo por él.El narrador del cuento es el hermano mayor, que se dirige al pequeño.

Resulta que un bon dia la Berta es troba una capseta amb unes ulleres molt especials, que permeten a qui se les posi, de veure-hi amb empatia. Amb elles posades, la Berta descobreix que en Pau, el seu millor amic, estava preocupat i no enfadat, que en Quisso estava trist i se sentia sol, gràcies a les ulleres, ella i la seva mare van parlar d'una manera que no havien fet mai...Tothom volia les ulleres de visió empàtica, per així entendre com se sentien els altres i evitar conflictes complicats de resoldre... fins que un dia es van adonar que ja no els feien falta... perquè la visió empàtica es pot aconseguir amb una mica d'entrenament i de bones intencions... així doncs, les van regalar a algú que les necessitava més que ells... és així com les ulleres de visió empàtica volten per tot el món...

Un amor tan, tan, tan grande que no cabe en ningún sitio. Es tan grande que no hay lugar donde guardarlo...O Tal vez sí.

La casa de Júlia va arribar i es va instal·lar a la vora del mar. La casa està massa tranquil·la, així que Júlia decideix obrir les portes a totes les criatures que no tinguin on viure. Aviat la casa s´omple de dracs, trols, sirenes, gnoms, follets i fantasmes. Ara el problema ja no és la tranquil·litat…Ben Hatke presenta un bonic relat per a infants d´entre 4 i 8 anys amb missatges d´inclusió, respecte, compassió i col·laboració. Amb un art colorit, ple de detalls, amb pinzellades d´humor i personatges molt atractius, aquest conte meravellarà petits i grans.

Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet... El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d'aprendre a fer-se forta per ella mateixa.

Lo mejor de este libro no sólo es que recoge todas estas normas básicas, sino que además lo hace con mucho humor. Y eso es gracias a las divertidas ilustraciones, que muestran el comportamiento erróneo, frente al texto que señala cuál es la conducta adecuada.

Un libro que sin duda nos anima a confiar en nosotros mismos, a conocer la gran riqueza que llevamos dentro, a saber mirar a l@s demás también buscando en ellos qué gran superpoder tienen. Un mensaje de convivencia, aceptación, autoestima y confianza en la vida que recibimos alto y claro en cada una de las páginas de El gran libro de los superpoderes.

En Sebastià i el mar és un conte amb unes il·lustracions precioses que narra la relació entre un pare i un fill. Ambientat en un poble costaner de pescadors, el protagonista viurà una aventura que canviarà la seva percepció del mar per sempre més.

Un llibre de delicades il·lustracions sobre com sanar, com creure, com aprendre del fracàs, com superar les adversitats i aixecar-se de nou... Sobre els somnis, els somriures, l'agraïment...

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans»; cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

Matildaes una niña extraordinaria. Aprendió a hablar con año y medio y a leer con 3 años. Sus padres no saben apreciar su talento y su personalidad. Son egoístas, preocupados solo por atesorar dinero y cosas materiales.

Momoes una niña con un don muy especial: sólo con escuchar consigue que los que están tristes se sientan mejor, los que están enfadados solucionen sus problemas o que a los que están aburridos se les ocurran cosas divertidas.

La autoestima es la herramienta más importante con la que contamos para circular felices por la montaña rusa de la vida. Las 35 historias que integran este libro enseñan a cultivar este poder desde la infancia, despertando la imaginación, el humor, la resiliencia, el amor y la aceptación de lo que cada cual es.Esta obra dirigida a niños de todas las edades ilustra a través de inspiradores cuentos y reflexiones las claves para integrar la autoestima en la propia vida, como un faro que permitirá a las niñas y niños ser personas seguras, independientes, respetuosas –con ellas mismas y con los demás–, que saben amar porque han aprendido a amarse.

Lisa va de vacaciones en el coche familiar con sus padres y hermana.Y espera que sean algo aburridas. De repente, una furgoneta les corta el paso y nuestra protagonista es secuestrada. Sus raptores son unos estrafalarios ladrones de chuches y chocolates, botín que prefieren al dinero con el que no saben muy bien que hacer. Junto a ellos, Lisa descubrirá otro tipo de familia y otra forma de vivir, nada convencial, pero llena de risas y mucho amor.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

Tras no obtener los resultados esperados en una campaña publicitaria sobre cereales vegetales, Charlie y Phil (Eddie Murphy & Jeff Garlin) son despedidos de sus trabajos. Después de fracasar en la búsqueda de un empleo, y quedarse al mando de sus casas y de sus hijos pequeños, Charlie tiene una idea: ¿Si Phil y él pueden arreglárselas para cuidar de 2 niños, porqué no cuidar a 10? Golosinas, superhéroes y destrozar todo lo que haya a la vista son los hobbies de los traviesos residentes de "Papá Canguro", la loca pero divertida guardería montada en su propia casa, para el cuidado de niños durante el día... para irritación de su principal competidora, la estricta Srta.

Paddingtonés una pel·lícula francobritànica del2014 dirigida perPaul King i escrita per ell mateix iHamish McColl. Basada en el personatge de l'osset Paddington, creat perMichael Bond, la història és una versió real de com aquest animalet de la selvaperuana arriba aLondres i troba la família Brown. La pel·lícula està protagonitzada perNicole Kidman,Hugh Bonneville iSally Hawkins.

La història comença amb tres superherois, Mr. Increïble (Bob Parr), la superheroïna Elastigirl (Helen Parr) i Frozono (Lucius Best) en les seves dies de glòria, salvant al món fins i tot que Mr. Increïble va ser demandat per una persona que ell va salvar, argumentant aquest que no volia ser salvat; això va provocar una onada d'accions legals contra tots els superherois i tots ells van ser enviats a un retir forçós.

El niño de siete años Tim Templeton llevaba una perfecta vida con sus padres, hasta que ellos deciden tener un bebé. Tim entonces se pone celoso de su nuevo hermano pequeño, ya que le ha robado la atención de sus padres.El niño descubre más adelante que no solo el bebé puede hablar, sino que además le revela la verdad y la misión que debe cumplir: es un agente secreto que debe detener al CEO de Puppy Corporation, una corporación que trama robar el amor de los niños por las mascotas. Los hermanos deben unirse para salvar a sus padres, restaurar el orden del mundo, y demostrar que el amor es de hecho una fuerza infinita.

Mèrida és una jove hàbil amb l'arc. Malauradament, a causa del seu estatus de noble el seu talent és molt mal vist pel seu clan. Així, Mèrida va a demanar ajuda a una bruixa sàvia i vella per tal de desafiar els vells costums. Pel camí, ella i el seu poble queden maleïts i ha d'intentar desfer l'encanteri abans que sigui massa tard.

Súper, què tal? Som la Marine i la Wendy, i som germanes. Jo, la Marine, soc la petita i tinc set anys. La meva germana és la Wendy i en té 13. M'agrada imaginar i jugar i que la meva germana m'hi acompanyi, però la Wendy només pensa en les seves coses d'adolescents. Tens germans, súper? Doncs segur que vius situacions com les que vivim nosaltres cada dia. Les vols saber?

Mary Poppins és una jove mainadera molt dolça i il·lusionadora, la que tots els nens somien tenir: és perfecta. Jane i Michael són dos nens que viuen a Londres a principis del segle xx i necessiten una mainadera. Un dia, Mary Poppins vola amb el seu paraigua quan, de sobte, topa amb l'anunci perdut de la Jane i en Michael. Tot i les reticències del pare davant les extravagàncies de Poppins, els nens viuran un veritable conte de fades al seu costat, car ella resol tots els problemes com si fos un joc i, acompanyats del seu amic Bert.

La moderna metròpolis de mamífers de Zootopia és una ciutat com cap altra. Formada per barris luxosos com Plaza Sahara i la frígida Tundratown, és un gresol on els animals de qualsevol ambient hi viuen junts. Quan arriba l'optimista oficial Judy Hopps, descobreix que esdevenir el primer conill a convertir-se en un oficial de policia a cura d'altres animals més grossos no és tan fàcil.

En Frederik (Hugh Laurie) i l'Eleanor Little (Geena Davis) decideixen adoptar un fill. El seu fill George (Jonathan Lipnicki) té una estranya sorpresa quan descobreix que el seu nou germà és un petit ratolí parlador que es diu Stuart (Michael J. Fox). Tots estan molt contents amb l'arribada del nou membre de la família. Tots tret del gat de la família (Nathan Lane).

La trama està ambientada a la dinastia Han, Fa Mulan és la filla única de l'ancià Fa Zhou i de la seva esposa Fa Li. A causa de l'edat del seu pare, decideix fer-se passar per un home per lluitar contra la invasió dels huns capitanejats per Shan Yu. En la seva aventura l'acompanyen Mushu, un drac diminut, un grill de la sort, i els guerrers Yao, Ling i Chien-Po. Es reconcilia amb el pare al final de la pel·lícula.

En Simba, un jove príncep cadell de lleó, viu al costat dels seus pares, els reis Mufasa i Sarabia, i la seva millor amiga, la Nala. En Simba és el successor al tron, per la qual cosa el seu oncle Scar tracta d'enganyar-lo amb la finalitat d'obtenir el poder. Amb ajuda de les hienes, l'Scar trama un malvat pla per matar en Mufasa i fer creure a en Simba que és ell qui ho ha fet. Amb la mentalitat d'un nen, espantat i amb sentit de culpabilitat, en Simba fuig del regne pensant que ha matat el seu pare. Perseguit per tres hienes, que tenien intenció de matar-lo per ordre de l'Scar, fuig a la selva on coneix una suricata (Timon) i un facoquer (Pumbaa), que el rescaten i l'adopten i amb qui ràpidament trava una forta amistat. Ells li ensenyen la filosofia "Hakuna Matata" (viure sense preocupacions). Mentrestant, tothom creu que en Simba ha mort, i és per tant l'Scar ascendeix al tron. Finalment amb l'ajut dels seus amics arreglen la situació.

La pel·lícula està ambientada en una era prehistòrica coneguda com a Croodaci, un període que conté criatures fantàstiques, on la posició de l'home com a "Líder de la Caça" està en perill per l'arribada d'un geni prehistòric que crea nous invents revolucionaris, com el foc, mentre fan una excursió a través d'unes terres perilloses i exòtiques a la recerca d'una nova casa. Ja que aquest geni assegura que la fi del món s'acosta.

El llibre narra la història d'un noi, Charlie Bucket, que viu en la pobresa en una petita casa que només té dues habitacions, amb els seus pares i avis. Els avis d'en Charlie viuen postrats en un gran llit. En Charlie és un noi bo, i que rep una única rajola de xocolata a l'any, pel seu aniversari.Charlie té molt bona relació amb la seva família.

Agobiado porque el ritmo de la vida moderna apenas le deja disfrutar de su familia, Bob Munro (Robin Williams) planea unas vacaciones en Hawaii. Pero, desgraciadamente, su jefe lo necesita para una reunión en Colorado. Munro se lo oculta a sus familiares y los convence para que, en lugar de ir a Hawai, alquilen una caravana para ir a las Montañas Rocosas, en Colorado.

L'acció passa a París, cap a l'any1931. Hugo Cabret és un nen de 12 anys que viu amb el seu pare, un home vidu, dedicat i afectuós, mestre rellotger a París, el 1931. El seu pare (Jude Law), porta Hugo al cinema, i adora les pel·lícules deGeorges Méliès, el millor cineasta del seu temps. El pare d'Hugo mor en un incendi produït en el museu on treballa i queda sota la tutela del seu oncle, un rellotger alcohòlic responsable del manteniment dels rellotges a l'estació de tren de Montparnasse a París. El seu oncle li ensenya com ocupar-se dels rellotges, però un dia desapareix.

La jove Riley ha hagut de deixar la seva ciutat per instal·lar-se a San Francisco per la feina del seu pare. Intenta habituar-se a aquesta nova vida, guiada per les seves emocions: l'Alegría, la Por, l'Ira, el Fàstic i la Tristesa. És des del Quarter Cerebral, el centre de control de la ment de la Riley, que les emocions l'aconsellen en la vida de cada dia. Tanmateix, Tristesa i Alegría, discutint-se per un record, queden expulsades per accident del Quarter Cerebral, deixant la Riley entre l'actitud rebel de Fàstic i d'Ira i el comportament pessimista de Por. Tristesa i Alegría hauran de recórrer la immensitat de la ment de la Riley per salvar-la del caos mentre que els altres tres es deixen submergir per la discòrdia. Ira implanta una idea en la ment de la Riley: anar-se'n amb la targeta de crèdit de la seva mare i agafar un cotxe per tornar aMinnesota. Mentre executa el seu pla, Alegría i Tristesa aconsegueixen in extremis, i després de moltes peripècies, tornar al Quarter Cerebral per portar-hi l'equilibri entre la ment de la jove per tal que tot torni tal com era abans.

Educar con humor

Primer de tot, cal curar ferides, assumir, acceptar i deixar anar.Curar-se del fet o fets que han fet arribar a la situació aquí.S'han passat molt moments de la vida junts i ara no serà així, per tant, cal practicar el "desapego".Per això cal saber curar-se de tot allò que ens fa mal i seguir.- Com erem fins ara? Què podem millorar? Què volem? Fixar-nos amb nosaltres i començar a autoconstruir-nos i reinventar-nos.- Què em fa mal? Allò que a un mateix fa mal s'ha de treballar de manera individual.

Poder parlar sense retrets i rencors. Poder parlar de l'educació dels infants com fins ara o millor. Deixant de banda les diferències i parlant amb un objectiu en comú: que els fills/es estiguin bé.Parlar de coses que incunbeixen les dues parts.

Donar suport als infants durant tot el procés. Que sentin que són el més important per la seva família.Rebre suport de familiars i amistats. Sentir-se recolzat ajuda molt.

Pactar acords, respectar-los i cumplir-los en farà estar millor molt abans, ens farà tenir un procés de separació amb coherència i millor per totes les parts. Els acords ens ajudaran a organitzar-nos i tenir més coherència respecte l'educació dels fills/es.

Tolerar les decisions de la vida de l'altre en la vida de l'altre. Decidir les nostres decisions en la nostra vida. Tolerar les opinions en el vincle conjunt arribant a acords.

Actuar SEMPRE amb respecte. Sense fer-se sentir malament. Facilitant les coses perquè una separació ja pot ser difícil no cal fer-la més difícil.Com més fàcil ens ho fem passar i ho fem passar, millor serà per tothom.

Es pot entendre la vida en dues vessants: la meva vida amb la família dels meus fills/es i la meva vida amb els meus fills.Saber diferenciar com era abans i com és ara la relació. Saber els límits i respectar-se mútuament.

No dir comentaris dolents als fills/es de l'altre membre. No fer triar als fills/es per l'amor d'un dels progenitors. No crear malestar als infants.

És el benestar dels infants i de cada membre del que era la família unida. Igualment ara hem d'entendre que tot i la separació i haurà sempre el vincle entre la ja " no parella" que seran els infants.En principi una separació ha de ser un canvi a millor tot i que no sempre es pot percebre així si ets la persona que han "deixat" però si l'altre ha pres aquesta decisió és millor afrontar la realitat que viure amb l'engany de que s'està bé.

Que els infants tinguin clar que una separació no els aparta d'un pare, o d'una mare o dels seus familiars.Reconvertir rols i acceptar-los sense que fereixin a ningú.

Si cliques damunt de cada títol podràs veure l'explicació.

Dormir malament, augment de la irritabilitat, disminució de la gana, disminució de l’activitat.Poden anar endarrera en els hàbits adquirits, caminar pitjor, escapar-se el pipí quan ja el controlava, augment de la irritabilitat, més dependència de la mare, més agressivitat.

Solen inculpar intensament un dels dos conjugues i molts adopten una actitud de separar-se al màxim de la família i d'indiferència general davant de tot.La major part dels nens sobreviu al divorci sense seqüeles psíquiques importants. Situacions que cal evitar ja que anirien en contra de la bona evolució:

Solen presentar molèsties de tipus físic en forma de mal de cap o de panxa que ens reflecteixen la seva preocupació. Poden empitjorar les relacions amb els companys i el rendiment escolar. Poden presentar sexualitat precoç.

Poden estar espantats o confusos. A aquesta edat tendeixen a autoinculpar-se de la ruptura. Sembla que es l’edat en que més es poden veure afectats. Solen expressar grans desitjos de reconciliació.

Clica a damunt de cada franja d'edat per veure més informació.

Visita a classe de la mare, pare o familiar per exposar el seu ofici o una de les seves aficions. Això pels infants és molt important ja que dediquen una estona a conèixer el món de la seva escola que és on passen moltes estones.

Tot i la separació. L'infant ha de tenir un àlbum amb el que per aquest és la seva família. I parlar sovint de manera positiva de tots els membres de la família.

Tècniques de relaxació:- Meditació:També és bo:- Moments de joc lliure amb música suau d'ambient.- Moments d'estar amb una mare fent una activitat tranquil·la. Conversant.- Moments d'estar amb un pare fent una activitat tranquil·la. Conversant.- Moments de joc lliure amb altres nens i nenes.

A partir del dibuix que fa l'infant de la família podem analitzar molts elements:- Quin tipus de família té.- Tipus de relacions.- Tipus de relacions entre infant i persones de la família.- Emocions de l'infant respecte cada membre.Simplement hem de proposar que dibuixi la família i després li fem preguntes sobre la família.

Compartir una afició amb el fill/a.

Primer de tot llegirem i mirarem el conte " Familiari" amb l'infant per treballar els diferents tipus de família a partir de l'acceptació i el respecte.-Llavors l'infant té dos opcions:1) Agafar la foto o les fotos per mostrar a la seva família i crea un marc de fotos ben bonic al seu gust.2) Dibuixar el que seria per ell totes les persones importants en una làmina de cartolina blanca i llavors crear un marc de fotos amb una caixa gran de cartró i decorar-la ben bonica.EL CONTE FAMILIARI QUE UTILITZAREM DE MATERIAL INTRODUCTORI:El món canvia a passes de gegant i, amb ell, les històries. I, sense dubte, aquest conte n’és un clar exemple. Parlem, doncs, d’un àlbum il·lustrat preciós que dóna cabuda a totes les famílies del món i, perquè enganyar-nos, quin gust fullejar-lo! Amb aquest, a partir de la combinació de 15 làmines diferents, ens és possible crear més de 80.000 tipologies familiars diverses. Així que, parlar de Familiari vol dir rallar de la diversitat familiar actual que cal ser normalitzada, acceptada i respectada des de ben petits, per així créixer lliure de prejudicis i amb valors a on hi primi el respecte i l’estima, davant d’altra cosa.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Petites relaxcions de:- respiració- musculars- d'estiramentsetc.

El meu raconet de pau és un racó de casa que només serà per l'infant i que no s'ha de sentir cap soroll ni res que li trenqui la seva pau. Pot decorar aquest espai com vulgui i la resta de família ha de respectar el seu raconet. Qui vulgui compartir l'espai de pau ha d'entrar fent una senyal amb un mocador blanc. En aquest espai no es poden intercanviar paraules només: mirades, abraçades i petons per tal no de interrompre el silenci d'aquest espai.El raconet de la meva pau pot ser útil si la família ha de debatre algun tema i l'infant no cal que estigui en el debat. Llavors la família ha de respectar aquest lloc de silenci i de pau i fer el debat a un altre lloc.

La vida no és un conte de fades. No hi ha una manera millor d'entendre com complicada pot arribar a ser una relació de família sense veure la pel·lícula:Després de veure-la podràs fer una llista de coses bones que t'agraden de la teva família i coses que milloraries. I es pot conversar amb la família de tot el que s'ha pensat.

Tot i la separació. L'infant ha de tenir un àlbum amb el que per aquest és la seva família. I parlar sovint de manera positiva de tots els membres de la família.

En una separació amb una bona relació es pot detallar un dia al mes que el que era abans la unitat familiar proposi un dinar o un sopar conjunt.Llavors, en el cas d'una família on hi hagi una mare, un pare i un fill i el pare hagi marxat a casa doncs la mare i el pare poden acordar un dia a la setmana, al mes o cada cert temps per fer un àpat conjunt de manera especial. L'infant, llavors, és quan fa l'activitat de planejar la visita més esperada: en el cas que aquella setmana estigui amb el pare doncs convidar a la mare i en el cas contrari convidar al pare. Així, les dues persones que esperen a l'altre poden preparar un àpat especial perquè estan els tres compartint un moment, alguna ambientació bonica o incús buscar alguns jocs de taula per fer junts.També pot ser amb un altre tipus de família i separació on les dues parts pugui acordar tranquil·lament una vetllada bonic per l'infant.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Amb una làmina de paper de taula gran de color blanc es pot dibuixar un arbre amb moltes branques i que cada flor sigui una persona important per l'infant i llavors quan estigui acabat es pot penjar a l'habitació de l'infant.

Pots mirar un tutorial de ioga per a nens i nenes o inclús pots mirar en contes com aquests que posem al link:CONTES IOGA

Amb la teva família crea un racó a la teva habitació que sigui el racó del benestar i la calma. En aquest racó has de tenir objectes i materials que et facin sentir bé i tranquil. Com ara:- un lloc per posar música- un lloc de textures suaus i agradables- un lloc amb pilotes desestressants- un lloc de fotografies de paisatges bonics- un lloc amb un mirall per mirar-te- pots amb aigua de colors fets amb colorant alimentari: colors primaris- pal de pluja i instruments de sons que relaxin

L'infant amb una càmera de vídeo o un mòbil gravar a cada membre de la seva família explicant qui és l'infant per a aquella persona i quines experiències i emocions han compartir o comparteixen. Finalment farà un recopil·latori de vídeos de tota la seva família.

El triangle serveix per posar-se al lloc de l'altre durant la separació. O poden fer:membre 1 adult - membre 2 adult - membre 3 infantI es tracta de posar-se al paper de l'altre i dir com creu que se sent aquesta persona.Es crearà un diàleg empàtic.

En el quadern de família posarem un foto de cada persona amb la seva autobiografia per conèixer amb profunditat cadascú. També podem afegir post-its amb anècdotes de les persones.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

És una activitat de l'amor que tenen els progenitors cap a l'infant. Totes les coses bones que es mantinguin després de la separació. I cadascú ho ha de dir amb la poma estimada a la mà. Més tard aquesta poma se li treuen les llavors i es planten perquè germinin.

Treballar amb els progenitors, amb les persones separades com eren de petits: fotografies, hobbies, activitats i posar tot de material disposició de l'infant. Parlar de la nostra infantesa als infants.

L'infant por fer una AUTOBIOGRAFIA a través del programa CANVA:

Reunions a la meva habitació amb cada progenitor per poder parlar tranquil·lament de la relació d'adult 1 a infant i més tard d'adult 2 a infant. Tenir espais pel diàleg.

Coordinar-se FAMÍLIA-ESCOLA-AMISTATS per tal que l'infant pugui rebre una apadrinament a l'escola d'un amic o amiga que es preocupi durant la setmana que aquest infant estigui bé i no senti tristesa i pugui resoldre situacions angoixants per l'infant. I a casa, estaria bé que un amic o amiga fes una visita setmanal a l'infant per berenar junts i parlar de la situació de separació que està vivint l'infant.

Un cop cada cert temps l'infant té la sort de poder escollir una activitat conjunta amb l'adult 1 i l'adult 2 per passar el matí, el migdia o la tarda de manera conjunta.

Clica damunt de cada proposta per veure l'activitat.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

l que més li agradava a en Miquel era ficar-se al llit amb els seus pares. Però darrerament la tensió entre el pare i la mare havia anat creixent, i cada cop més sovint, el pare dormia al sofà. Fins que un dia els pares d’en Miquel li diuen que han decidit separar-se. Però que mai se separaran d’ell. “Paraula d’honor de pare-mare-fill.Un àlbum il·lustrat per als nens que viuen o han viscut una situació de separació.La separació segons el punt de vista d’un nen.

¿Quieres separarte?, ¿conoces a alguien que está pensando en hacerlo? ¿has oído hablar alguna vez de la mediación? En este libro María, una niña de 6 años, cuenta en primera persona la separación de sus padres: al principio discutieron mucho y hasta se amenazaron pero luego descubrieron al mediador, que es como un mago que ayuda a escuchar. A través de la mediación los padres de María fueron capaces de hablar sobre sus diferencias y llegar a acuerdos para el futuro. Ahora ella está contenta de nuevo porque puede seguir disfrutando con su familia a pesar de que sus padres se hayan separado.

Excepcional relat sobre un tema tan delicat com la separació dels pares .

Totes les famílies del món estan en aquest llibre! Els models tradicionals de famílies han canviat, i amb elFamiliarium de Comanegra volem que tots els nens i nenes puguin construir la seva. La combinació de les 15 làmines que presentem permet formar més de 80.000 famílies diferents, amb totes les particularitats que puguem imaginar: dues mares, germans d’altres països, familiars que viuen lluny, avis que viuen a casa, germans bessons, famílies monoparentals... I ofereix, a més, una làmina buida perquè els més petits puguin dibuixar la seva família, si és tan sorprenent que no l’han trobada reflectida!

Los padres de Lili han discutido de nuevo. Ahora, Lili tiene dos nidos. Descubre la vida cotidiana de Lili, escrita e ilustrada por Jonna Lund Sørensen, una de los nuevos talentos mundiales de la edición juvenil. Leemos cuentos a nuestros pequeños porque les gustan, porque les emocionan, porque les divierten… Pero también porque nos ayudan a que comprendan conductas o situaciones del día a día que nos resultan difíciles de gestionar. Una de las situaciones que mayor estrés e incomprensión pueden llegar a generar en los peques es el divorcio de sus padres. De pronto, todo ha cambiado, comenzando porque en lugar de vivir en una casa, tendrán que hacerlo en dos. Eso es lo que le sucede a Lili, la protagonista de esta tierna y divertida historia narrada e ilustrada por Jonna Lund Sørensen. Tan pronto como sale del cascarón, descubre a sus padres discutiendo. Y tanto discuten que al final deciden vivir en nidos separados. Lili deberá aprender a estar y a vivir en dos casas distintas. Pero eso no tiene por qué ser necesariamente malo.

Los conflictos de Ana recoge didácticamente los temores y sentimientos de una niña ante la situación de separación de sus padres. Ana no comprende bien las razones de los mayores y sobre todo no encuentra la forma de expresar sus miedos. Solo cuando la situación se verbaliza y se comparte todo se clarifica

Aquest llibre es una eina magnífica que servirà d'ajuda als pares en el moment d'explicar als fills, de la manera més natural possible, la seva separació.

Eduardo visita el zoológico con su padre. Se ha divertido muchísimo con los animales. Ya no recuerda la primera vez que lo visitó, cuando sus papás aún estaban juntos. Tanto su papá como su mamá le cuentan historias de cuando era más pequeño, de cuando eran otro tipo de familia. Eduardo tiene claro que, aun separados, sus papás siguen queriéndolo mucho.

Fa temps els pares de la Clara es van separar i ara té dos àvies, dos avis, molts germans, molts cosins i molts tietes i tiets: una gran família. Quan l'ha de dibuixar no li cap tota en una fulla.

Quin embolic de família ens mostra una realitat molt propera en què el protagonista té els pares separats i la família creix! La nova parella del pare té una filla i la nova parella de la mare, un fill. Conte escrit amb molta delicadesa en què ens fa veure de manera positiva situacions una mica embolicades!

Pablo es feliz en casa; con su mamá, con su papá, con sus juguetes... pero un día las cosas cambian y Pablo tiene que adaptarse a su nueva vida.

En Biel de vegades es baralla amb la Lisa, la seva germana. La Mia no té germans, però ho té tot repetit des que els seus pares es van separar. En Jonàs té un mig germà i un tres quarts de pare, que s’estima amb bogeria. La Carla i en Max tenen dues mares i dos pares. La Júlia està trista des que va morir la seva mare i no en vol tenir cap altra. La Paula celebra el dia del seu l’aniversari i el dia en què va arribar a casa dels pares adoptius. Tots tenen una cosa en comú: cadascú forma part d’una família, i cada família és única i irrepetible. Una divertida guia per entendre les diferents constel·lacions familiars

Abans, els meus pares eren amics i tot ho fèiem junts, però després les coses van canviar: estaven tristos i només discutien. Jo pensava que era culpa meva.

La Júlia està molt enfadada amb el seu pare perquè ha marxat de casa. I el pare està molt trist perquè troba a faltar la Júlia. Tot i el distanciament, finalment trobaran la manera d'acostar-se l'un a l'altre.

Què passa quan el pare i la mare ja no volen? No em volen a mi? Tinc jo la culpa? Com fer que tornin a estimar-se? Les preguntes i els sentiments del nen davant el divorci dels seus pares poden ser molt variats i el llibre "Si mare diu blanc, el pare diu negre" vol ajudar a pares i nens a abordar-los i fer que el procés sigui més comprensible i lleuger per als petits.Es tracta d'un conte bellament il·lustrat que mostra l'evolució d'una família, des que els pares eren "nuvis" i s'estimaven molt fins que més tard i ja després de l'arribada dels fills, que eren molt desitjats, comencen a discutir ia discrepar en tot: mare diu blanc i el pare diu negre.

Famíliumsobre la diversitat familiar. És més que un joc i més que un conte, per tant és per llegir i per jugar alhora. Els protagonistes del conte són nens i nenes de 12 famílies diferents. El joc consisteix en llegir la història de cada nen o nena i cercar el dibuix de la família que li correspon. Trobaran models de famílies com la transcultural, la reconstituïda o l’adoptiva. D’aquesta manera reconeixeran una realitat diversa i rica que ampliarà i actualitzarà el concepte de família. També aprendran diversitat cultural: noves costums i tradicions, nous sabors, olors i colors.

Dirigido al público infantil, Algo pasa en casa es un estudio psicológico acerca de una situación cada vez más común ennuestra sociedad: el divorcio. A pesar de ser casi cotidiana, la situación no deja de ser complicada y difícil de afrontar para los más pequeños. Con esto en mente, dos psicólogas clínicas con amplia experiencia en el tema han escrito un libro que busca acompañar a los niños en el difícil proceso de adaptación a un nuevo orden familiar, a la vez que proporcionar una original guía para los padres.

Esta bonita historia, nos cuenta como vive un niño adorable, el divorcio de sus padres. Pero lo tratacon mucha dulzura y tranquilidad. Como algo sano y todo lo natural que se puede ser en estos casos.Pero sobretodo, divertido, nocayendoen lo dramático, lo triste o lo meloso.Las ilustraciones, además transmiten la ternura necesaria para complementar lo duro que es, y que están sintiendo y viviendo todos los protagonistas.Un cuento para niños que les ayuda a comprender mejor este proceso, pero sobretodo, yo lo recomendaría a los papás y a las mamásque estamos viviendo una situación de separación o divorcio. Nos puede servir de ejemplo y llegar a entender como pueden lo pueden estar viviendo nuestros hijos.

En Max viu sol amb el seu pare, que és farmacèutic. Per al seu dotzè aniversari només desitja una cosa: tenir un gos. Un bon dia topen amb en Bello, un gos vagabund, i el pare accedeix a acollir-lo durant uns dies. Però tot es complica quan en Bello llepa el líquid blau que una velleta porta a la farmàcia i, de cop, es transforma en... el senyor Bello, un individu estrafolari que parla d’una manera molt especial i provoca situacions força complicades.

El divorcio supone expectativas frustradas, proyectos rotos y a menudo rencor, pero también debería implicar nuevas oportunidades y esperanzas renovadas. El psicólogo José Manuel Aguilar, máximo experto español en este tema, ofrece una guía esencial para saber todo lo que hay que hacer y evitar desde la toma de decisión, durante el proceso y una vez consumado el divorcio, con el fin de que padres, familiares, educadores, psicólogos y abogados encuentren una salida beneficiosa a un problema complejo y cada vez más frecuente.

Els efectes de la separació i el divorci sobre els fills. Els errors més freqüents que perjudiquen els fills i com ha de dur-se a terme un procés de separació perquè tots pateixin menys, molt especialment els fills. Com defensar els propis drets sense perdre la dignitat, sobretot quan és impossible la collaboració amb l'altre membre de la parella. Llibre útil per a tots els actors que intervenen en els processos de separació i divorci, sobretot per a les parelles amb fills, les que estan dubtant a separar-se, han iniciat un procés de separació o ja estan separats o divorciats. També per als professionals involucrats en aquests processos i per als educadors que acompanyen els fills, a més a més de la família més pròxima.

El síndrome de Salomón es el conjunto de alteraciones, emociones y sentimientos que acontecen en un niño cuando sus padres se separan. El niño se siente dividido cuando sus padres no consiguen ponerse de acuerdo en las versiones que dan sobre su separación, en las visitas, en el estilo de crianza y educación y en los mensajes que ofrecen al niño. Éste siente que es desleal a aquellos a los que más quiere y comienzan a aparecer los síntomas.

Patricia Lucas és representant artística i mare de tres fills. Stéphane Leroy és editor i pare de dos fills. Tots dos estan divorciats i viuen junts amb els cinc fills. A partir de l?experiència viscuda, els autors recullen en aquestes pàgines les converses mantingudes amb els seus fills sobre el tema de la separació per respondre a tots els dubtes que els adolescents plantegen i per donar-los una visió de normalitat a la nova situació familiar.¿Per què hi ha actualment tants divorcis? ¿Com és que una parella que ho ha compartit tot, fins al punt de tenir fills en comú, pot separar-se, i fins i tot detestar-se? Les preguntes dels adolescents sobre el divorci són tan directes que deixen, sovint, els adults sense resposta.Per als adolescents, igualment que per als adults, la ruptura és un trasbals que no podem minimitzar. ¿Què potser els adolescents no són els primers afectats en els trasllats de casa, en els canvis d?escola o en l?aprenentatge obligat d?una nova organització familiar? ¿Què podem fer per ajudar-los a superar amb confiança la seva nova vida entre dues cases i dos móns diferents? A partir d?exemples viscuts, els autors d?aquest llibre donen respostes als adolescents i desdramatitzen aquesta situació dolorosa per alleugerir les seqüeles causades per la separació dels seus pares.

Clica damunt de cada CICLE i aniràs directe a la proposta del cicle que hagis clicat.

El divorcio es una crisis que puede tener dimensiones devastadoras o permitir el fortalecimiento de los miembros de la familia, una vez se han sanado las heridas y realizado los duelos.Duele a la pareja conyugal, a la pareja padre, a los hijos e hijas, a los abuelos y abuelas a los cuñados y demás familiares de ambos árboles. Duele igualmente a los amigos cercanos y a las personas que tomaron la familia como un referente para el inconsciente colectivo...

Cuando los niños se convierten en cuidadores de sus padres.

Los padres de Leo cada vez discuten más y la tensión entre Mamá y Papá no hace más que crecer. Hasta que un día los padres de Leo deciden divorciarse. A Leo le cuesta entenderlo, y tiene miedo de que se acaben "separando" también de él. A partir de 6 años.· Un álbum ilustrado para los niños que viven o han vivido una situación de separación.· La separación según el punto de vista de un niño.

Mis padres antes eran amigos y todo lo hacíamos juntos, pero luego las cosas empezaron a cambiar. Mis padres siempre estaban tristes y cuando se hablaban sólo era para discutir. Yo pensaba que era culpa mía que mis padres hubieran dejado de ser amigos, pero ahora sé que a veces los padres se llevan mejor cuando viven en casas diferentes.

Hallie i Annie són dues bessones tan semblants com dues gotes d'aigua que foren separades poc després de néixer a causa del separament dels seus pares (que consistia que mai es tornarien a veure). Les bessones creixen en diferents continents degut als camins divergents que segueixen llurs pares. Hallie (Lindsay Lohan) viu a Napa Valley amb el seu pare, Nick Parker (Dennis Quaid), que és viticultor. Per una altra banda, Annie (Lindsay Lohan) viu a la fascinant ciutat deLondres juntament amb la seva mare, Elizabeth James (Natasha Richardson), una famosa dissenyadora de vestits de núvia. Cap de les dues sap que té una germana bessona, però la mà del destí intervé quan les noies es troben per casualitat en un campament d'estiu aMaine. Abans de tornar juntament amb llurs pares, les noies realitzen un pla per intercanviar-se els papers i així aconseguir reunir-los. Llur plan adquireix proporcions alarmants quan s'adonen que llur pare s'ha enamorat d'una altra dona. És llavors quan les dues bessones realitzen ara un altre pla per aconseguir que llur pare deixi la seva xicota i torni amb Elizabeth, la seva antiga dona. Finalment i després de moltes i moltes "bromes" aconsegueixen que la boda es cancel·li i que els seus pares tornir a estar units.

Daniel es un actor de doblaje poco afortunado que pierde a sus hijos cuando su mujer, Miranda, le pide el divorcio. Para no perder el contacto con los niños, se infiltra en la casa de su ex esposa y el nuevo marido de ésta haciéndose pasar por la señora Doubtfire, una veterana niñera escocesa que rebosa cariño, bondad y experiencia con los chavales.Robin Williams protagoniza y coproduce esta comedia para todos los públicos dirigida por Chris Columbus que tuvo un notable éxito de taquilla en el invierno de 1994. Junto a él encontramos a Sally Field y al irlandés Pierce Brosnan, que ha interpretado al agente 007 en las últimas entregas de la serie de James Bond. La película ganó el Oscar al mejor maquillaje por la gran caracterización de Robin Williams como señora Doubtfire.

Auggie Pullman (Jacob Tremblay) és un nen que va néixer amb una malformació facial. Després de deu anys anant d'hospital a hospital i passant llargs períodes a casa seva, haurà de fer front a un gran repte: anar per primera vegada a l'escola. Gràcies al suport dels seus pares, Isabel (Julia Roberts) i Nate (Owen Wilson), Auggie intentarà encaixar amb els seus companys i professors, demostrant que malgrat el seu físic, és un nen com qualsevol altre.

Vance (Willem Dafoe) y su banda de motoristas matan el aburrimiento en una ciudad sureña dando gas a sus motos, bebiendo cerveza y escuchando rock & roll. Pronto la gente local comienza a mostrarse intranquila con la ruidosa presencia de la banda en el pueblo... Debut de la directora Kathryn Bigelow con una violenta historia de pandilleros y motoristas ambientada en los años cincuenta. A pesar de ser en su día calificada por la crítica de efectista, sin argumento y una mala copia de "The Wild One", tuvo sus seguidores, que la aclamaron como un incomprendido film de culto.

Después de 15 años juntos, María y Boris se separan. Ella fue quien compró la casa en la que vive con sus dos hijas, pero fue él quien la ha reformado completamente. Ahora se ven obligados a vivir juntos allí, ya que Boris no tiene los medios para pagarse un alquiler. A la hora de hacer cuentas ninguno de los dos quiere dejar de lado lo que considera haber aportado.

Myriam y Antoine Besson se han divorciado, y ella solicita la custodia exclusiva de su hijo Julien para protegerlo de un padre al que acusa de violento. Antoine defiende su caso como un padre despreciado, y la juez del caso sentencia a favor de la custodia compartida. Rehén del creciente conflicto entre sus padres, el joven Julien se ve empujado al límite.

Romane y Philippe se separan. Después de 10 años juntos, dos niños y un perro, ya no se aman. Ya no están enamorados. Pero se aman, de todos modos. Bajo la atenta mirada de quienes los rodean, comienzan una peculiar separación: viven en dos apartamentos separados, que se comunican a través de la habitación de sus hijos.

Los dos miembros de un matrimonio, tras divorciarse, tendrán que seguir viviendo bajo el mismo techo al no encontrar comprador de su casa de casados y no tener ninguno de ellos dinero suficiente para irse a vivir a otro sitio.

Un director de teatro y su mujer, actriz, luchan por superar un divorcio que les lleva al extremo tanto en lo personal como en lo creativo. Además de aprender a convivir para lograr una estabilidad en la vida de su pequeño hijo.

Fletcher Reede es un abogado ambicioso y sin escrúpulos, que utiliza la mentira como un medio habitual de trabajo. Su hijo de cinco años, harto de promesas incumplidas, pide un deseo el día de su cumpleaños, que su padre no pueda mentir durante veinticuatro horas.

Isabel Roberts es una fotógrafa que se enamora de un hombre divorciado con dos hijos (Harris). Ganarse el amor de los niños le resultará difícil, ya que la madre (Sarandon) no está dispuesta a facilitarle las cosas.

Susanna es una exitosa estrella del rock que vive con Beale, un encantador pero distraído comerciante de arte.Agobiados por la presencia de uno del otro, se separan. Maisie, su única hija, se ve afectada por la situación, yendo y viniendo entre sus padres. Ambos intentan rehacer sus vidas con su otras parejas, Lincoln y Margo, para de esta manera competir por la custodia legal de Maisie.Maisie, una amorosa y observadora niña, comienza a entender lo egoístas, irresponsables y dañinos que son sus padres, al ver sus nuevas relaciones desintegrarse rápidamente, y Maisie juega un rol importante en construir una familia totalmente nueva con sus dos padrastros.