Want to make creations as awesome as this one?

Aquesta exposició mostra com, a partir d'un recurs que es troba a la natura, podem acabar encenent un llum; els avantatges i els inconvenients derivats d'aquest procés; els efectes del nostre consum; què és el canvi climàtic i quines conseqüències té; com es pot veure influenciat per l'estalvi i l'ús eficient de l'energia en el nostre dia a dia, i com les administracions locals, nacionals i internacionals hi tenen un paper important.

Transcript

Exposició itinerant i interactiva sobre energia i canvi climàtic

La natura,l'origen

Totes les formes d’energia que coneixem provenen de la natura

"L’energia no es crea ni es destrueix, només canvia de forma"

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

L’energia hidràulica prové de la força de l’aigua que, per mitjà del Sol, es mou en un cicle tancat: s’evapora i torna a precipitar.

L’energia del vent prové de les diferències de temperatura que provoca el Sol en l’atmosfera terrestre.

L’energia del carbó, del gas natural i del petroli prové de l’acumulació d’energia solar en organismes vius que van quedar soterrats fa milions d’anys

Existeix el recurs perfecte?

DEPENDÈNCIA D’ALTRES PAÏSOS

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

GENERACIÓ DE RESIDUS PERILLOSOS

Una central nuclear pot generar anualment 30 tones de residus nuclears, que són potencialment perillosos si no es gestionen correctament.

RENOVABLE

Hi ha fonts d'energia inesgotables i altres que, amb una planificació adequada, poden durar molts segles.

RECURS DESCENTRALITZAT

Podem utilitzar-lo allà on vulguem i no cal transportar-lo i embalar-lo.

DEPENDÈNCIA DE LA CLIMATOLOGIA

Les velocitats mitjanes anuals del vent a Catalunya es troben entre 1 m/s, a Viella, i 10 m/s, a Portbou. Per a la construcció de parcs eòlics, es tenen en compte els espais on hi ha una velocitat mitjana anual superior a 6 m/s.

TRANSPORTABLE

El gas utilitzat a les calderes dels habitatges de Catalunya prové del gas liquat que arriba en vaixell a la planta de regasificació del port de Barcelona.

IMPACTES AMBIENTALS EN L’EXTRACCIÓ O L’ÚS

Quan extraiem recursos de la natura es pot fer malbé el terreny, contaminar l’aigua de l’entorn...

NO RENOVABLE A ESCALA HUMANA

El petroli que consumim al món en un any va tardar 1.000.000 d’anys a formar-se.

Petroli

Carbó

GasNatural

Urani

Aigua

Biomassa

Vent

Mar i marees

Sol

Calor de la Terra

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

De l'energiaprimària...

LA TRANSFORMACIÓ

Saps que ésuna turbina?

L'energia que contenen els recursos naturals, com ara el carbó, el gas, el vent o un salt d’aigua, es coneix amb el nom d’energia primària.

L'EMMAGATZEMATGE

La generació elèctrica presenta un gran problema: l’electricitat no es pot emmagatzemar si no és en quantitats molt petites.

FORÇA DIRECTA DELS SALTS D’AIGUA

FORÇA DIRECTA DEL VENT

FORÇA DEL VAPOR D’AIGUA

Cables elèctrics

Turbina

Generador

Combustió del carbó, gas natural i fueloil i fissió de l’urani

Calor

Aigua

Com s'obté l'electricitat?

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Per tant, cal activar, augmentar o disminuir la producció de les centrals elèctriques en funció de la demanda, de si és de dia o de nit, de si fa fred o fa calor... Però aturar o posar en marxa una central és un procés extremament complex i costós.

Aquesta energia es pot utilitzar directament, però sovint resulta més pràctic transformar-la en energia elèctrica. La transformació es realitza a les centrals tèrmiques, eòliques, hidràuliques, nuclears, etc. Per generar-hi electricitat es necessita una turbina i un generador.

Una turbina és una màquina formada per un eix i unes aspes que giren quan reben un fluid, com ara l’aigua d’una cascada, l’aire empès pel vent o el vapor a pressió de l’aigua escalfada amb carbó o amb la radioactivitat de l’urani. L’eix de la turbina es comunica directament amb el generador que transforma el moviment de gir en electricitat.

  • Podeu veure una turbina hidroelèctrica al Museu Industrial del Ter, a Manlleu, al Museu Hidroelèctric de Capdella i a la Central Hidroelèctrica de Tavascan.

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

...a l'energiafinal

EL RENDIMENT

Saps que ésuna turbina?

Per tenir una bombeta encesa es necessita molta més energia que la que realment consumeix.

EL TRANSPORT

L’energia es genera a molta distància dels llocs on es consumeix, per això calen xarxes per distribuir-la.

Per què és més alt el rendiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat de gas natural?

Per què?

Saps quines són les pèrdues en el transport d’energia eléctrica a Catalunya?

Passa per sobre cada icona per conèixer quin és el rediment de la producció d’energia:

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Durant el transport es produeixen pèrdues d’energia a causa, entre d’altres factors, de la resistència dels cables al pas del corrent.

Si una central elèctrica té un rendiment d’un 1%, vol dir que de cada 100 unitats d’energia primària consumida, només una es converteix en energia elèctrica. És a dir, no tota l’energia primària es transforma en electricitat.

Les centrals tèrmiques de cicle combinat de gas natural aprofiten no només la calor de la combustió del gas, sinó també la calor dels gasos que genera aquesta combustió.

A Catalunya, les pèrdues en el transport d’energia elèctrica representen al prop d’un 7,3%. Així, de 100 unitats d’electricitat que es produeixen, 7,3 es perden en el camí de la central elèctrica a la nostra llar.

35% rendiment de les centrals tèrmiques de gas natural

20% rendiment de les plaques solars

30% rendiment de les centrals nuclears o tèrmiques de carbó o fueloil

55% rendiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat de gas natural

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Eficiènciadia a dia

Saps que ésuna turbina?

Una família que utilitzi les tecnologies més eficients disponibles al mercat necessita 6 vegades menys subministrament d’electricitat que una altra que faci servir les tecnologies convencionals.

En els darrers vint anys, el consum d’energia a Catalunya ha augmentat en gairebé un 60%.

20%

20%

80%

energia útil

energia útil

energia perduda

Tecnologies eficients

Tecnologies convencionals

Saps què és l'energia útil?

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Els electrodomèstics, la il·luminació, la mobilitat o la climatització demanen una gran aportació d’energia final en forma d’electricitat o de gas. Però tan sols una part d’aquesta energia s’aprofita: és l’anomenada energia útil. La resta es perd a causa de la baixa eficiència dels aparells i de les tecnologies.

En les bombetes incandescents, només un 20% de l’energia es converteix en energia útil, en llum. La resta es transforma en calor.

En un cotxe, el 80% de l’energia es perd en forma de calor i només el 20% esdevé energia útil que es transforma en moviment. És a dir, de cada 10 euros de combustible, només 2 generen moviment

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Canviael clima

Saps que ésuna turbina?

Des de l’inici de la revolució industrial, a mitjan segle XIX, s’han cremat quantitats enormes de carbó i de petroli, que han abocat grans volums de diòxid de carboni, CO , a l'atmosfera.

RAJOS SOLARS

ATMOSFERA Conté gasos amb efecte d'hivernacle

“L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com ja evidencia l'augment de la mitjana de les temperatures de l’aire i dels oceans, la fusió generalitzada de la neu i del gel i l'increment del nivell del mar.”

Quart informe d’avaluació, del 2007, del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic

Què és el CO ?

Per què es produeix l’escalfament global de la Terra?

Quins són els sectors a Catalunya que produeixen més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle?

Quina és la contribució dels habitatges?

Retinguts pels gasos amb efecte d'hivernacle, contribueixen a l’escalfament global

Reflectits per l’atmosfera

Absorbits pels oceans i el sòl

Retornats a l’exterior de l’atmosfera després de rebotar a la superfície terrestre

2

2

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

El CO2 funciona d'una forma semblant a un hivernacle: deixa passar els rajos solars però en canvi impedeix que la calor que desprèn la superfície de la Terra marxi a l’exterior de l’atmosfera. Per això el CO2 i altres gasos reben el nom de gasos amb efecte d'hivernacle.

La Terra té un efecte d’hivernacle natural, sense el qual la temperatura del planeta seria molt més freda. Però l’augment en la concentració de CO2 reforça aquest efecte d’hivernacle i provoca un escalfament global que, segons els científics, contribueix, amb una probabilitat del 90%, al canvi climàtic.

A Catalunya, la generació d’energia, el transport, la indústria i la construcció són els sectors que més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produeixen.

Segons el Pla de l’energia de Catalunya (2006-2015), els habitatges consumeixen el 13% de l’energia final del país i contribueixen en un 7% a les emissions totals de CO2.

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Les conseqüènciesdel canvi

Saps que ésuna turbina?

Les accions que fem per reduir el consum d’energia i utilitzar-la de forma eficient són una bona manera de lluitar contra el canvi climàtic i de prevenir-ne els efectes, i no han de comportar una renúncia al benestar ni als avantatges de la societat moderna.

Els experts pronostiquen que els efectes del canvi climàtic poden ser molt diversos.El segon informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya prediu, entre d’altres, els següents:

MÉS SEQUERA

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

MÉS PROBABILITAT DE DESASTRES NATURALS

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

REDUCCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

CANVIS EN LA TEMPERATURA

L’Estat espanyol importa el 99% del petroli de països com Rússia, l’Aràbia Saudita i Mèxic i pràcticament tot el gas natural que consumeix, d'Algèria, Egipte i Nigèria.

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Les prediccions climàtiques assenyalen que disminuirà el cabal dels rius i que la precipitació pot disminuir fins a un 10%, especialment a la primavera i la tardor.

Es calcula que podria pujar fins a 2°C.

Als deltes i els aiguamolls l’augment del nivell del mar podria incrementar-ne l’erosió.

Si la precipitació disminueix, es reduirà la producció en cultius com ara l’olivera, l’ametller o l’avellaner.

L’augment de la temperatura i de la sequedat afavorirà els incendis i la posterior erosió del sòl a causa de les rierades.

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Il·luminació ielectrodomèstics

Saps que ésuna turbina?

CONTAMINACIÓ AMBIENTAL

La producció i l’ús de l’energia genera gasos amb efectes nocius per al medi i les persones.

Si apaguem un llum, deixem de contaminar?

Quan escollim una rentadora eficient, podem evitar un vessament de petroli al mar?

TRANSPORT AMB IMPACTE

El transport de l’energia des dels llocs de producció fins als punts de consum genera impactes sobre l’entorn.

Cada vegada que apaguem un llum innecessari reduïm l’emissió a l’atmosfera d’aquests gasos contaminants:

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

La il·luminació suposa el 16% del consum energètic a les nostres llars.

El 15% del consum energètic a la llar es dedica als electrodomèstics i les cuines.

Les línies d’alta tensió que porten l’electricitat des de les centrals fins a casa produeixen sorolls, interferències i camps electromagnètics, i són un perill per a les aus rapinyaires, que de vegades hi pateixen electrocucions. El petroli i derivats en molts casos es transporten mitjançant cisternes en vaixells o camions. En el cas del transport marítim, els accidents per vessaments petroliers continuen tenint un fort impacte sobre l’entorn.

CO(monòxid de carboni) Tòxic per a les persones

NOx(òxids de nitrogen) Irritació dels bronquis i pluja àcida

SO2(diòxid de sofre) Pluja àcida

Partícules i fumMala visibilitat i afectació a les vies respiratòries

Amb l’ús d’electrodomèstics eficients, amb etiquetes A+, A++ o A+++, reduïm el consum d’energia i, per tant, els impactes que suposa transportar-la.

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Construcció i climatització

Saps que ésuna turbina?

REDUCCIÓ DELS RECURSOS NATURALS

De l’estufa de llenya a la calefacció centralitzada, del ventilador a l’aire condicionat... En les darreres dècades, l’estil de vida ha fet augmentar el consum d’energia.Aquest increment ha portat a la sobreexplotació dels jaciments i el futur augura un esgotament d’aquestes reserves.

Si moderem l’ús de la calefacció, retardeml’esgotament delpetroli?

Quan construïm una casa, podem evitar impactes climàtics?

Saps què són les illes de calor i com afecten el clima local?

La construcció racional d’un habitatge, amb mesures sostenibles de climatització, atenua l’efecte d’illa de calor, estalvia energia i modera el canvi climàtic.

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

El 47% de l’energia es consumeix en climatització.

Entre el 10% i el 40% del consum energètic es pot reduir amb mesures sense cost o amb un cost molt baix.

ILLES DE CALOR A LES ZONES URBANES Les cases i les indústries emeten calor a causa de l’energia que s’hi consumeix. L’asfalt, el ciment i els maons de les ciutats absorbeixen la calor del sol durant el dia i l’alliberen durant la nit. Tot això crea una illa de calor a les zones urbanes que afecta el clima local.

En menys de 40 anys podríem exhaurir les reserves mundials de petroli. A més, com que ja hem consumit el petroli fàcil i barat de produir, cada vegada serà més difícil i car extraure’n més per satisfer les nostres necessitats.

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

Mobilitat i consum responsable

Saps que ésuna turbina?

Si comprem responsablement, podem evitar un conflicte polític?

Quan anem a peu, moderem l’augment del nivell del mar?

CANVI CLIMÀTIC D’ORIGEN HUMÀ

En els 4.650 milions d’anys de vida de la Terra, s’han esdevingut importants variacions naturals del clima, com ara les glaciacions o, en una escala menor, la “petita edat de gel”, dels segles XVI i XVII.

Emissions de CO a Catalunya per sectors:

2

Calcula les teves emissions de CO

2

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

La dependència energètica entre països pot provocar conflictes polítics. A més, el canvi climàtic pot afavorir les migracions de malalties, com ara la malària, i pot provocar sequeres que afectin la producció agrícola i, per tant, l’economia de tota una regió. La compra responsable i ètica i un ús eficient de l’energia poden moderar aquests impactes.

Si anem a peu o utilitzem sistemes de transport alternatius al cotxe, com ara la bicicleta o el transport públic, ajudarem a prevenir els impactes del canvi climàtic, com per exemple l’augment del nivell dels oceans. .

Però, actualment, el consum energètic basat en la combustió de recursos fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural ha incrementat les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera, sobretot de CO2, i ha accelerat alguns processos que afecten el clima.

38% Transport

24% Producció d’energia

24% Industria

7% Ús domèstic

4% Agricultura i ramaderia

3% Serveis

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!

La lluita contra el canvi climàtic El compromís

Saps que ésuna turbina?

UN PACTE GLOBAL!

Saps quant CO emeten els muncipis de la província de Barcelona cada any?

Les ciutats i els pobles són responsables directes o indirectes de més de la meitat de les emissions mundials dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Saps què és el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses?

Les ciutats i els pobles necessiten energia pel seu funcionament. Per això, les polítiques municipals poden incidir en l’estalvi i l’eficiència energètics i en la lluita contra el canvi climàtic.

2

De vegades podem utilitzar directament els recursos energètics que ens ofereix la natura:

  • el vent, per moure veles i molins
  • les radiacions del Sol, per escalfar l’aigua
  • la força de l’aigua, per moure molins o per desplaçar-nos aprofitant el corrent
Però, en la majoria dels casos, cal processar els recursos per tal d’obtenir energia útil:
  • el petroli es transforma en moviment gràcies al motor d’un vehicle
  • l’energia mecànica del vent o dels salts d’aigua i l’energia tèrmica de la combustió del carbó i de la fissió de l’urani es transformen en electricitat

Els 311 municipis de la província de Barcelona emeten anualment a l’atmosfera prop de 25 milions de tones de CO2.

El Pacte d’alcaldes i alcaldesses és una iniciativa europea que neix l’any 2008 amb l’objectiu de reduir en més del 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’any 2015 el Pacte esdevé més ambiciós i es compromet a:

  • Reduir els gasos amb efecte d’hivernacle més enllà del 40% per l’any 2030.
  • Adaptar-se als impactes ja existents del canvi climàtic.

Durant la Cimera de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic de París, l’any 2015, es va anunciar una ampliació geogràfica del Pacte. A partir de l’any 2017 el Pacte esdevé global. + de 7.000 ajuntaments de tot el món

Descarrega't els jocs de l'exposició per saber què has après!