Want to make creations as awesome as this one?

No description

Transcript

“Apunt per reflexionar temes fantàstics?”

Index capítol i presentació:Del subjecte femení a la performativitat de gènere

1. Judith Butler i els cossos que importen

3. Identitat i performativitat

2. De la dona com a subjecte al gènere com a problema

4. Subversió i poder

5. Actualitat del feminisme

6. Vides plorades

"matricidi"

Reivindiquen la la diferència sexual irreductible. (pensdores franceses)

Sogeixen dues tendències fortes a la dècada 60-70

precursora

1949 Simone de Beuvoiredita llibre "El segundo sexo"

La deconstrucció de la categoria de gènere

Desemboca amb Judith Butlerde l’existencialisme → al postestructuralisme.de l’alliberació de la dona → a les pràctiques homosexuals i de transgèneredel primer qüestionament de la identitat de gènere → a la seva problematització com a categoria útil per a la política actual.

01 Judith Butler i els cossos que importen

dues tesis

Simon de Beauvoir, es planteja Què és una dona?Desenvolupa dues tesis d’on han sortit dues branques del feminisme que s’han anar segmentant.És l’altre subjecte de l’homeNo es neix dona, s’arriba a ser.

El feminisme filosòfic o el pensament de gènere no només és una expressió teòrica de les lluites reivindicatives concretes sinó que són una de les principals expressions de la filosofia contemporània. És una crítica i superació de la metafísica i de les seves pretensions d’una universalitat imposada sota un mateix patró.La pregunta per la subjectivitat de la dona → o la dona com a objecte d’experiència.Obre escletxes en els principals pilars del pensament modernLa universalitat i neutralitat del subjecteEn la teoría política basada en categories totalitzadores com la classe o la humanitat.i en el llenguatge i la seva racionalitat falogocéntric (privilegi del masculí en la construcció del significat.)El gènere com a problema filosòfic obre nous focus de crítica a la identitat i a nous plantejaments teòrics sobre la relació entre el cos i la ment / la natura i la cultura.Si la metafísica s’ha construit sobre una sèrie d’oblits i de rebuig, allò femení és un d’ells.Simon de Beauvoir, es planteja Què és una dona?I desenvolupa dues tesis d’on han sortit due branques del feminisme que s’han anar segmentant.És l’altre subjecte de l’homeNo es neix dona, s’arriba a ser.D’aquí s’inicien dues línies de pensament, però a la dècada dels 60 i 70 hi ha dues tendències fortesel “matricidi” Que el segueixen pensadores franceses. Julia Kristeva, Luce Irigaray, Hélène Cixous. Reivindiquen la diferència sexual irreductible.La deconstrucció de la categoria de gènere sobretot ho entomen pensadores americanesUn dels fils del 1949 al 1990 és la que desemboca amb Judith Butlerde l’existencialisme → al post estructuralisme.de l’alliberació de la dona → a les pràctiques homosexuals i de transgèneredel primer qüestionament de la identitat de gènere → a la seva problematització com a categoria útil per a la política actual.

Butler agafa la idea de la inessencialitat del gènere, sobre el seu caràcter construït i adquirit culturalment i es planteja les següents preguntes:Si el gènere és una interpretació cultural que no deriva de la realitat física del cos i del sexe. Què és el sexe? ¿a què respon la idea del cos sexuado (sexual) com a base de la nostra identitat de gènere? No és el sexe sempre una interpretació?Recollint plantejaments de Monique Wittig a “No se nace mujer” i El cuerpo lesbiano (1977) si el gènere dona és construït, no és la mateixa categoria de gènere fruit d’una matriu de poder que és l’heterosexualitat obligatòria? Té sentit la dualitat home/dona, com una interpretació de la nostra identitat de gènere, fora de la matriu heterosexual i de sexualitat reproductiva? Té per tant sentit “ser dona” i reivindicar-se com a subjecte fora d’aquesta relació?

02 De la dona com subjecte al gènere com a problema

Quines idees en treu?

la teoria de Judith Butler

La categoria de dona com a subjecte del feminisme, planteja tres problemes principals i marca els tres eixos de la seva teoria:la teoria performativa de la identitat de gènerela teoría productiva del poderla proposta de subversió paròdica de la identitat.

La teoria feminista de Butler tindrà com a horitzó la subversió de la identitat de gènere. (regirar)Es coneix com a teoria QUEERFeminisme que cal que posi en qüestió les categories en les que se sustenta la dona com a subjecte polític i les bases de la seva diferència sexual.El feminisme que se situa més enllà de tot essencialisme, ja sigui el de la materialitat del sexe o el de identitat de subjecte.Un feminisme que l’horitzó de l’emancipació no existeix. El que hi ha són pràctiques de subversió (capgirar l’estructura de poder… el que hem sentit del patriarcat)Així ho deixa veure al seu llibre més conegut, El género en disputa. Feminismo y subversión de la identidad (1990)= el problema del gènere com a categoria.

"

Performativitat, el fet que hi ha paraules que realitzen el que diuen. El gènere és una creació del llenguatge.

"

03 Identitat i performativitat

Segons Butler parlar de gènere és l’error. Que hi hagi gèneres és l’error inicial.En diu la matriu heterosexual obligatòria (ser tots tallats pel mateix patró).Fins i tot reivindicar, la dona, encara que sigui una reivindicació feminista, és reforçar el règim binari epistèmic (creença) -ontològic (ésser).La identitat no té per Butler cap context descriptiu.El sexe és tan construït com el gènere.

"

Cal mirar més enllà del gènere. "Més enllà de sota els llambordes". Cal obrir les estructures a la possibilitat de més realitats. Les identitats ens poden arribar a empresonar.

"

04 Subversió i poder

llibertat

llibertat

llibertat

llibertat

llibertat

Subversió: Acció de subvertir; l’efecte. Subvertir:Tirar a terra, destruir, (l’ordre establert, els principis, una regla, etc.).Butler recull de Foucault la idea de que el poder o la “llei”, no es defineix per la seva exterioritat ni per la seva negativitat. Encara que prohibeixi, limiti i reprimeixi, les relacions de poder, allà on actuen, són essencialment productores i creadores de realitat.Poder i sexualitat són coexistent i no hi ha un abans, després o fora de la llei. Aquests abans i aquest despres són també instàncies instituides performativament, invocades des d’un marc normatiu que sitúa la subversió en un enfora, en un horitzó de total alliberament, ja sigui la idea d’una sexualitat lliberada o d’una dona emancipada

"

Cal mirar més enllà del gènere. "Més enllà de sota els llambordes". Cal obrir les estructures a la possibilitat de més realitats. Les identitats ens poden arribar a empresonar.

"

05 Actualitat del feminisme

més enllà

més enllà

més enllà

més enllà

més enllà

Es tracte de captar les possibilitats que emergeixen en el marc del poder per obrir el terme i fer que sigui un lloc de noves esperiències de resignificació. La proposta és obrir les categories de la identitat a la experimentació i a la subversió. És una tasca deconstructiva que, manté oberta la incompletud essencial de les categories i fent del gènere una totalitat sempre diferida.

"

Dels cossos que importen a les vides que importen.Vulnerabilitat i interdependència.Interessa tenir afiliacions.

"

06 Vides plorades

totes importen

totes importen

totes importen

convivència

llaços

A partir de l’atemptat contra les torres bessones, de Nova York l’11 de setembre del 2001, dona un gir a la seva interrogació sobre els cossos que importen.Dels cossos que importen a les vides que importen.La mort no es comptabilitza igual segons el seu origen. Sabem que hi ha milers de persones que moren i que mai seran plorades. Formen part de la normalitat d’aquesta violència que no es percebuda com a violència.Els llibres, les conferències i els articles que elabora a partir d’aquest fet segueixen dos línies de treballL’anàlisi dels mecanisme de distribució de la vulnerabilitat i de la violència.La necessitat de desenvolupar una filosofia que parteix de la vulnerabilitat i la interdependència com a condicions ètiques i polítiques de la comunitat. Ser vulnerables és ser interdependents. Existir és dependre.No són les fronteres ben vigilades que donen garantia a la nostra supervivència, sinó els llaços que ens uneixen entre persones.La convivència té com a condició no poder escollir amb qui convivim.Viure dignament és conviure amb aquells que no hem escollit, ens agradin o no.Tota vida importa.

Entrevista en català a Judith Butler 21 d'octubre 2018

Resum, reflexions.. de Judith Butler en una xerrada al CCCB (18 min)

Tot el debat sencer del CCCB . 18 abril 2018

Diàleg Judith Butler i Fina Birulés.

Videos que m'han ajudat a la comprensió del capítol