Aus migratòries

Aus migratòries: ocells que van i venen

Dibuix: Pau Oliver

Arriben des del nord a l'hivern

Se'n van a l'Àfrica a passar l'hivern

Entren des del'Atlàntic

Surten a l'oceà

10 de Maig:Dia Mundial de les Aus Migratòries

Documental Nomadas del viento

Per saber-ne més, passa el ratolí per sobre dels ocells i després fes clic.

Fonts d'informació

Capsigrany (Lanius senator) Aquest ocell presenta el plomatge molt contrastat, amb les part inferiors blanques, el dors negre i les ales amb unes franges blanques molt vistoses, especialment en vol. Coallarg i capgròs, té el capell i la nuca de color vermell i un antifaç negre molt més marcat en els mascles. Ocupa preferentment zones obertes amb arbres i arbusts disseminats, on pot fer el niu i caçar insectes com ara llagosts i escarbats, la base de la seva dieta. És un dels típics ocells estivals de l’illa, el qual és bo de veure posat, com un petit xòric, dalt d’una branca esperant una presa.

Cegues (Scolopax rusticola) Arriben des del nord a l'hivern. Limícola, semblant a la becassina però, molt més gran, robusta i de costums totalment diferents. S'alimenta d’insectes i cucs que troba sondejant el fang o sota la fullaraca. A l’hivern, la podem veure ocupant els alzinars de l’illa. Difícil de veure a no ser que l’alcem,

Cullerot (Anas clypeata)La forma del bec, amb la punta ampla en forma de cullera que li dóna el nom. El mascle té el cap verd fosc, pit blanc brillant i flancs marrons. La femella té el plomatge semblant a la del coll-blau i la podem diferenciar fàcilment per la forma del bec. Prefereix les zones humides d’aigua dolça, amb vegetació abundant, on s’alimenta, filtrant amb l’ajuda del seu bec especialitzat, tota mena d’insectes aquàtics, larves, crustàcis, moluscs, etc. A Menorca el podem trobar durant l’hivern a qualsevol zona humida

Titeta blanca (Motacilla alba) Ocupa una gran varietat d’hàbitats oberts, amb vegetació baixa, preferentment a prop de cursos d’aigua. Sovint se l’associa a hàbitats humanitzats com ara pobles, ciutats o nuclis rurals. A Menorca és un hivernant abundant fàcil de veure a les carreteres o pasturant a prop del bestiar.

Estornell (Sturnus vulgaris)Lleugerament més petit que un tord, a l’hivern té el plomatge negre molt pigallat i amb el bec fosc. Hiverna amb multitudinàries bandades a tota la conca mediterrània. És aleshores quan el podem veure a Menorca, en grups més o menys nombrosos, sondejant les pastures amb el seu peculiar caminar i ajuntant-se en grans esbarts de centenars d’exemplars per anar als dormiders.

Ropit (Erithacus rubecula) Aquest és un ocell molt comú i familiar per a tothom, rabassut, de postura alçada, amb el plomatge verd oliva al dors, blanquinós a les part inferiors i amb una taca ataronjada que li va des del front fins al pit. Cria en una gran varietat d’hàbitats forestals, sense descartar parcs i jardins dels nuclis urbans. És un dels ocells hivernants més abundants a Menorca, el qual podem observar a qualsevol punt de l’illa.

Tord blanc (Turdus philomelos) Se'l pot trobar a zones forestals humides, preferentment amb abundant sotabosc i a mosaics de boscos amb àrees obertes. A l’hivern és quan el podem veure a Menorca de manera molt abundant i ocupant una gamma més amplia d’hàbitats, com ara vores de camins i zones agrícoles amb ullastars dispersos, aprofitant l’abundància d’olivó per alimentar-se.

Oronella (Hirundo rustica) Més estilitzada que la vinjolita i sense el carpó blanc, té les ales més llargues i punxegudes, la coa marcadament més forcada i el front i la gola de color vermell.. És una gran migradora i de distribució mundial extensa. A l’època de cria depèn molt de la presència d’estructures humanes per construir els seus nius de fang a l’interior de construccions rurals. A Menorca la podem veure en migració en qualsevol punt de l’illa, especialment a les zones humides, on utilitza els canyissars per descansar i alimentar-se dels abundants insectes que allà hi troba.

Guàtlera (Coturnix coturnix) És més petita que la perdiu i els seus hàbits terrestres i el seu plomatge més críptic la fan molt més fàcil de detectar pel seu característic cant que per l’observació directa. El seu hàbitat preferit són els espais oberts, especialment camps de cultiu, preferentment de cereal. A Menorca, durant l’època de cria, presenta les abundàncies de l’espècie més altes de les Balears i se la pot sentir fàcilment als plans de Favàritx o al camí de Tramuntana.

Tórtora (Streptopelia turtur)És una espècie migradora transsahariana que hiverna al Sahel i al període reproductor es distribueix àmpliament des de la península Ibèrica i el nord d’àfica fins al centre i nord de la Xina. A Menorca, la podem observar durant l’època de cria i els passos migratoris

Falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) És un rapinyaire que pertany a la família Falconidae. Sembla un petit falcó pelegrí, d'aspecte més gràcil. Cria en penya-segats marins, en moltes illes de la Mediterrània, entre les quals les Columbretes i les Balears (a sa Dragonera hi ha la colònia de cria més gran de la Mediterrània occidental). És un migrador de llarga distància, que hiverna a Madagascar. Article de premsa

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Una mica més gran que un ropit, té el dors de color marró molt homogeni excepte la coa, d’un vermell rovellat, visible especialment en vol. Les parts inferiors són de color blanquinós. Es distribueix com a ocell estival des de la península Ibèrica i el Marroc fins al Kazakhstan. Els quarters d’hivernada es troben a l’Àfrica subsahariana. Ocupa zones amb ambients arbustius densos, preferentment humits. No és fàcil de veure per la seva conducta esmunyedissa, però sí fàcil de detectar pel seu cant distintiu, vigorós i musical.

Abellerol (Merops apiaster)Ocell espectacular pel seu plomatge multicolor i el seu bec llarg i lleugerament corbat cap avall, és un migrador transsaharià que hiverna a l’Àfrica tropical i com a nidificant es distribueix des de la península Ibèrica i el Magrib fins al sud-oest d’Àsia. Generalment cria de manera colonial i ho fa excavant forats a talussos i bancs de sorra, ocasionalment a terra mateix. S'alimenta d’insectes, principalment abelles, que captura al vol, que és gràcil i elegant. A Menorca se'l pot veure a l’època reproductora repartit localment per tota l’illa, preferentment als sistemes dunars més ben conservats,

Vinjola (Apus apus) Aquest ocell de mida petita s’ha adaptat a una existència gairebé permanentment aèria que fa que quasi mai el poguem veure posat. La silueta de vol recorda una falç, amb les ales llargues, primes i acabades en punta. Té el plomatge totalment negre, excepte una petita taca blanquinosa a la gola. El seu vol és ràpid, nerviòs i amb sobtats canvis de direcció i emet estridents xiscles quan es troba a prop de les colònies de cria. A Menorca la podem veure en migració i durant el període de cria, ocupant colonialment les escletxes i forats que troba a les edificacions humanes, preferentment dels nuclis urbans. Durant el dia, la podem veure volant per tota l’illa a la recerca d’aliment.. Més informació

Gavina corsa (Larus audouinii)Gavina lleugerament més petita, és més elegant i amb el plomatge més pàl·lid que la gavina camagroga. Té les potes negroses i el bec vermell intens amb la punta negra. L'illa de l’Aire i la de Porros són les dues principals colònies a Menorca, tot i que també s’han instal·lat esporàdicament a d’altres punts de l’illa. Tot i així la podem veure a l’estiu per tot el litoral..

Baldritja balear (Puffinus mauretanicus)Més petita, compacta i d’ales més curtes que la baldritja grossa, té un vol nerviós amb aletejos ràpids i poc profuns, seguit de planejos arran d’aigua. La baldritja balear és una espècie endèmica de l’arxipèlag amb una població estimada de 2.000 parelles i està catalogada en perill crític d’extinció. Les seves principals amenaces són la depredació per part de moixos i rates, la pèrdua i degradació del seu hàbitat de cria i la mortalitat en arts de pesca. La colònia més important, i potser l’única de Menorca, es troba a la mola de Maó. Un bon lloc per observar-la és des del cap de Favàritx durant l’època reproductora..

Soteler (Morus bassanus ) El mascarell atlàntic és una au marina de gran envergadura, cos allargat i esvelt i vol poderós, que s'alimenta sobretot de peixos als quals captura després d'un espectacular picat. Encara que no cria a Espanya, resulta una espècie habitual durant els passos migratoris. Més informació

Cadafet / Fraret (Fratercula arctica) Una de les aus marines més habituals de totes les que freqüenten els freds mars del nord d'Europa, el fraret atlàntic, resulta també una de les més fàcilment recognoscibles gràcies a la seva característica morfologia i, sobretot, al seu cridaner pic de forma triangular, comprimit lateralment i dotat d'una vistosa coloració. Aquesta au, però, resulta poc comú a les nostres costes, on es presenta en baix nombre durant el pas i la hivernada.