Want to make creations as awesome as this one?

No description

Transcript

Adolescents que han viscut situacions d'especial dificultat

El paper del grup d'iguals

El paper de la família

Què no funciona

Què pot funcionar

Aspectes que afavoreixen la implicació

Principals dificultats

Efectes d'un incident crític

Reptes

Estrés quotidià a l'adolescència

Què no funcionaObligar a xerrar o imposar el moment.Formular espectatives sobre el que està bé i que no està bé fer.Obligar a participar en activitats i rituals quan no vol.Esperar que, després de l'incident, es comporti de "forma adequada". No funcionarà exigir-li. Si no ho fa és perquè no pot. Generarà culpa i més tensió.Entar en provocacions o males respostes

Aspectes que milloren la implicacióTractar l'adolescent com una persona adulta. Necessiten el nostre suport però no la nostra tutela.Informar però no "adoctrinar". Si necessita els nostres consells, ens els demanarà.Estar disponible però no estar massa a sobre. Si ens necessita, ha de saber que hi som. No funciona imposar la nostra presència ni insistir demanant el que necessita.Respectar al màxim els espais d'aïllament i de contacte amb el grup d'iguals. Tot i la nostra preocupació, el referent és el grup d'iguals.

Què pot funcionar?Demanar "permís": demanarem sempre si és un bon moment per parlar i acceptarem que no ho sigui. Oferir informació concisa i clara.Animar a expressar necessitats: si no se'n surt oferir alternatives (Vols estar sola?, T'aniria bé anar a l'entrenament?, Vols anar a l'IES o quedar a casa?)Convidar a participar en les activitats: rituals, trobades... Convidar però no obligar ni pressionar. Oferir implicar-se i col·laborar en la gestió (tenir cura d'infants petits, ajudar a planificar rituals...). Fer coses pels altres, "entar en acció", és un factor de protecció important.

El paper del grup d'igualsL'adolescent comparteix necessitats, fites, interaccions afectives, temps amb el seu grup.Augmenta la necessitat d'aprovació social, de ser un membre més, de pertinença. Això explica molts dels seus comportaments.Predomina la confiança i el suport mutu. En el grup, s'adquireixen les habilitats necessàries per a continuar el procés de socialització: la capacitat d'escolta, l'empatia, la resolució de conflictes, l'expressió d'afectes.Funcionen de manera més o menys organitzada i cada persona assumeix un rol dins el grup.Es van creant els sistemes de valors i creences que faran de filtre per entendre i processar esdeveniments vitals.

Elpaper de la famíliaFins als 12 anys, aproximadament, la persona adulta és qui gestiona la situació.Ara, l'adolescent es troba en una etapa de canvis i complicacions:Ja no ens considera les figures de referència.Necessita oposar-se per "assajar" les seves solucions.Per les característiques evolutives, augmenta la impulsivitat i les dificultats de gestió d'emocions.Aquests aspectes fan que senti molta inseguretat.S'ha de cercar la col·laboració, encara que no resulta fàcil. No deixaran de competir amb nosaltres però, al mateix temps, ens necessiten.

Efectes d'un incident críticAfegeix incertesa i inseguretat. Fins ara, potser cregués que, si es fa el que cal, les coses van bé. Un incident crític posa en dubte aquesta sensació de control.Té lloc en un moment en el qual els canvis hormonals i físics dificulten la gestió emocional.En un moment d'oposició evolutiva a les persones adultes. No sempre les relacions resulten fluïdes. Això genera tensió i complica que hi trobin suport i seguretat (Encara puc plorar als braços de la mare?)Passa en una època d'alta prosocialitat: comptarà amb el suport per part de les seves amigues i amics i, fins i tot, de la majoria de companyes i companys del centre. Això suposa un factor protector important.Genera més vulnerabilitat. Pot fomentar l'aïllament, les conductes de risc i les conductes disruptives.Si hi ha una problemàtica mental latent, pot precipitar (mai provocar) un trastorn.

Reptes a l'adolescènciaAdaptar-se i acceptar els canvis físics: em reconec?Questionar els valors i ensenyaments:ja no em crec resConstruir la personalitat pròpia: qui som? m'agrada el que som?Configurar una identitat social dins el grup: quin és el meu rol?Prendre decisions respecte al futur acadèmic i laboral: cap on vull anar?

Estressors habituals a l'adolescènciaCanvis físics i hormonals: readaptació al propi cos.Reajustament de l'autoconcepte i l'autoestima.Augment de l'exigència acadèmica. Tasques d'adaptació i socialització en el grup d'iguals.Oposició a les figures adultes de referència.Inseguretat respecte al futur. Presa de decisions.

DificultatsEls incidents crítics fan imprescindible la cooperació entre les persones adultes i els i les adolescents, encara que no resulti fàcil.Necessiten el nostre suportperò no els agrada i costa que ho acceptin.Les persones adultes haurem de trobar l'equilibri entre:Donar autonomia i entendre com a normals les reaccions.Oferir informació i protecció.Tolerar l'ambivalència en les relacions

La família

Hem de ser molt conscients que vivim un moment complicat i que és normal que trobem dificultats per comunicar-nos."Vull que hi siguis, però sense ser pesat. Vull que m'ajudis a saber què necessit. I vull que m'entenguis, quan ni jo mateixa m'entenc"Missatge d'una al·lota de 15 anys

Els estudis sobre els factors que correlacionen amb el benestar emocional a l'infància i a l'adolescència han posat de manifest dos factors importants de protecció:El fet de compartir menjades en família (com a espai de retrobada, de comunicació i de cura mútua, de reconducció de frustracions)L'aportació de tots els membres de la família al benestar comú. Que l'adolescent col·labori en les tasques de casa i en la gestió, fa que sigui més conscient i es senti competent.

És fonamental que entenguin queoferim el nostre costat però confiam en els seus recursos.

Per donar suport, hem d'estar bé. Si és necessari o tenim dubtes, és important demanar ajuda.

Les mares i els pares hem de reconèixer que,després d'un incident crític, ens resulta molt difícil oferir autonomia i acceptar que prefereixin el consol del seu grup.Tenim l'impuls de protegir com quan eren infants. N'hem de ser conscients.L'adolescent ho ha de saber i entendre que això és normal i adaptatiu.

A partir d'aquí, malgrat les tensions, tenim clar que ens estimam i tenim un vincle fort. Des del respecte, ens podem ajudar mútuament.

Com pot ajudar el grup d'iguals?

Què pot fer el grup després d'un incident críticMantenir la calma. Evitar els conflictes i no culpabilitzar-se pel que va passar o com es va respondre.Evitar la sobreinformació, especialment ladifusió de rumors.Normalitzar les expressions de dolor i malestar. Costa expressar i regular les emocions. Hi ha moltes formes vàlides de fer-ho.Ajudar a tenir cura de la pròpia salut (alimentació, son, exercici).Ajudar a recuperar progressivament lesrutines: activitats, aficions, classes, trobades, esport,...Fer costat a la persona afectada i procurar que accepti la seva ajuda: anticipar-se a oferir companyia, idees d'activitats ...Acompanyar la persona afectada, procurant que pugui parlar del que ha passat, que no eviti llocs ...

Minimitzar

Estratègies

MinimitzarAutocrítica excessiva: molt accentuada en aquesta etapa.Pensaments ansiosos i obsessius.Negació dels fets.Evitació.

Estratègies d'afrontamentSentit de l'humorOptimismeSensació de controlCapacitat per a resoldre problemes.

Què podem fer des del centre?

Elaborat a partir del curs Primeros auxilios psicológicos PAP UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Per afavorir el suport entre igualsGenerar un marc i afavorir que els companys i les companyes puguin ajudar.Valorar els i les iguals com a integrants en el procés, escoltant la seva opinió.Donar informació i pautes, si es necessiten, per saber com actuar.

Fer costat a la família i a l'adolescentMostrar comprensió i oferir espai a la família i a l'adolescent per expressar les seves necessitats. Manifestar disponibilitat.Facilitar que, segons el seu moment, s'ajuntin o no. Validarem les seves necessitats.Subratllar el fet que, encara que a l'adolescència les relacions a la família poden ser tenses, sabem que els vincles són sòlids i que ambdues parts es necessiten i s'estimen. Destacar el que ajudi a confirmar-ho. Explicar, tant a la família com a l'adolescent, que l'instint de protecció de pares i mares és esperable i adaptatiu. Què, a poc a poc, s'anirà donant autonomia i tolerant millor l'aïllament i que cerquin el suport del seu grup.Transmetre molt de respecte per les dificultats que es van trobant, tant per part de l'adolescent com de la família (també vulnerable i afectada, experimentant les dificultats de comunicació i, tal vegada, sentint-se culpable per no saber com consolar). Explicar que és normal.Començar, en la mesura que es pugui, per ajudar a resoldre aspectes concrets(confirmar que pot esperar uns dies a incorporar-se al centre, explicar que pot demanar sortir si ho necessita, facilitar materials...)Mantenir contacte i fer un seguiment de l'evolució. Si les dificultats no milloren, comunicar-ho i cercar ajuda professional.