Want to make creations as awesome as this one?

Infants que han sofert pèrdues importants

More creations to inspire you

Transcript

INFANTS QUE HAN PATIT SITUACIONS D'ESPECIAL DIFICULTAT

PRIMERS AUXILIS PSICOLÒGICSALGUNES ESTRATÈGIES PER A FAMÍLIES I PROFESSORAT

Elaborat a partir del curs Primeros auxilios psicológicos PAP UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

La crisi del Covid-19 ha suposat una situació important d'estrés per a tothom.Per algunes famílies i per alguns infants, les vivències han estat més dures: pèrdues de persones estimades, situacions d'allunyament de figures de referència, vivència d'una malaltia poc coneguda i amenaçant, pèrdua de la feina i manca d'espectatives, pèrdua de recursos,...Davant un impacte significatiu, algunes reaccions són normals i esperables dins uns límits.Saber quines conductes són, ajudarà a acompanyar i donar suport.

Estrés agut/estrés post-traumàtic

Loremipsum

+ info

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

És un estrés cronificat.És greu.No remet sense ajuda professional.Pot generar-se a partir d'un estrés agut mal gestionat.La durada dels símptomes és superior a un mes.El pot desenvolupar un 35% de les persones que han viscut un estrés agut.

Exposició a un fet traumàtic

És una reacció normalÉs transitori:fins a 4 setmanes).Pot superar-se amb les pròpies estratègies d'afrontament.Gairebé tothom ha viscut o viurà experiències traumàtiques.

ACTUANT PER PREVENIR

SÍMPTOMES TRASTORN PER ESTRÉS AGUTAdaptat del cursPrimeros auxilios psicológicos PAP UABHIPERALERTARE-EXPERIMENTACIÓEVITACIÓS. DISSOCIATIUSDETERIORAMENT C.F.- Insomni- Hipervigilància i sobresalts- Irritabilitat- Símptomes físics d'ansietat-Pensaments intrusius- Flashbacks - Malsons recurrents- Esforços per evitar accions, persones, llocs- Embotament afectiiu intens- Incapacitat per continuar amb la vida habitual- Sensació de desconnexió - Reducció de la consciència de l'entorn- Sensació de manca de realitat- Despersonalització- Amnèssia disociativa-Malestar i patiment- Interferència en el funcionament normal- Disminució de la capacitat per a fer activitats habituals.

SÍMPTOMATOLOGIA DEL TRASTORN PER ESTRÉS POST-TRAUMÀTICHIPERALERTADificultats per a conciliar el sonDificultats de concentracióIrritabilitat i períodes de còleraHipervigilància, hiperactivacióRE-EXPERIMENTACIÓRecords repetitius i intrussiusFlashbaks (imatges, sensacions olfactives, auditives, etc; relacionades amb l'impacte, s'esperimenten de forma repetitiva)Malsons recurrentsMalestar psicològic intens davant l'exposició a estímuls relacionats amb l'esdevenimentRespostes fisiològiques consecutives a aquests estímuls (taquicàrdia, sudoració, sensació de boca seca,...)EVITACIÓEsforços per evitar situacions, persones o llocs relacionats amb l'esdeveniment.Embotament afectiu intensImpossibilitat per a recordar determinats aspectes de l'esdevenimentDescens de les activitats quotidianes i de les relacions socialsDificultats per a planificar i imaginar el futurLa simptomatologia dura més enllà d'un més, interferint significativament amb el funcionament normal de la persona.Adaptat del curs Primeros auxilios psicológicos PAP UAB

Emergències massives:catàstrofes naturals, accidents massius, epidèmies, ...Emergències quotidianes:morts, pèrdues de la feina, la seguretat, la vivenda, accidents automobilístics, diagnòstic de malalties importants...

Donar suportpsicològic

QUAN?

PER QUÈ?

QUI?

COM?

ON?

FINS QUAN?

En la situació actual, si s'ha de fer per part de persones que no conviuen amb l'infant, es poden emprar distintes plataformes. Hi ha exemples molt bons de l'aplicació de cercles on-line amb tutores i tutors.

En cas d'infants, seran lesfigures de referència qui millor podran donar aquest suport: en primer lloc la família però també les educadores i mestres.Han d'estarpreparades i formades per poder-ho fer.Per aquest motiu, convé que saber quines són lesreaccions esperables a cada edat i algunes idees de com actuar. El coneixement de l'infant guiarà la intervenció.És molt important saber si ens sentim capaços de fer-ho. En primer lloc, tenir cura de nosaltres per poder ajudar.La persona adulta ha de poder comptar amb assessorament i acompanyament si ho necessita. S'han de calmar dubtes per oferir suport.

Es recomana fer un seguiment, com a mínim, durant uns 6 mesos.

Aportant calma i modelant una resposta saludable.Facilitant la comunicació sense pressionar.Demanant i preocuant-nos pel què necessita però sense interrogar.Oferint ajuda sense que resulti intrusiva.Amb molt de respecte i molta honestedat (mai s'ha de prometre res que no es pugui assegurar).Preservant la dignitat i la confidencialitat.Adaptant-nos a cada cas, segons les característiques de la persona i la família, la seva cultura o creences.Fomentant l'autonomia, no la sobreprotecció.Tenint clar que NO ÉS UNA TERÀPIA.

Per protegir de patir més danys, reduint el nivell d'estrésPer potenciar les estratègies d'afrontament de les persones implicades, fomentant l'adaptació.Per fomentar la seva autonomia

Sempre que sigui possible, iniciar dins les primeres 72h. després de l'impacte:Mantenir el nivell d'activació el més baix possible.Donar informació clara i pertinentConnectar amb la xarxa de suportSi no és possible, en les 1es 4-6 setmanes següents:Donar informació psicoeducativa, explicant les reaccions esperables.Donar pautes per implicar les persones en el seu procés de recuperació.Informar de quins són els factors de protecció i els factors de risc de cara a la recuperació.Si fos més tard:Aplicar altres tècniques, programes de recuperació i potenciació de la resiliència.

Donar suportpsicològic

QUAN?

PER QUÈ?

QUI?

COM?

ON?

FINS QUAN?

En la situació actual, si s'ha de fer per part de persones que no conviuen amb l'infant, es poden emprar distintes plataformes. Hi ha exemples molt bons de l'aplicació de cercles on-line amb tutores i tutors.

En cas d'infants, seran lesfigures de referència qui millor podran donar aquest suport: en primer lloc la família però també les educadores i mestres.Han d'estarpreparades i formades per poder-ho fer.Per aquest motiu, convé que saber quines són lesreaccions esperables a cada edat i algunes idees de com actuar. El coneixement de l'infant guiarà la intervenció.És molt important saber si ens sentim capaços de fer-ho. En primer lloc, tenir cura de nosaltres per poder ajudar.La persona adulta ha de poder comptar amb assessorament i acompanyament si ho necessita. S'han de calmar dubtes per oferir suport.

Es recomana fer un seguiment durant uns 6 mesos

Aportant calma i modelant una resposta saludable.Facilitant la comunicació sense pressionar.Demanant i preocuant-nos pel què necessita però sense interrogar.Oferint ajuda sense que resulti intrusiva.Amb molt de respecte i molta honestedat (mai s'ha de prometre res que no es pugui assegurar).Preservant la dignitat i la confidencialitat.Adaptant-nos a cada cas, segons les característiques de la persona i la família, la seva cultura o creences.Fomentant l'autonomia, no la sobreprotecció.Tenint clar que NO ÉS UNA TERÀPIA.

Per protegir de patir més danys, reduint el nivell d'estrésPer potenciar les estratègies d'afrontament de les persones implicades, fomentant l'adaptació.Per fomentar la seva autonomia

Sempre que sigui possible, iniciar dins les primeres 72h. després de l'impacte:Mantenir el nivell d'activació el més baix possible.Donar informació clara i pertinentConnectar amb la xarxa de suportSi no és possible, en les 1es 4-6 setmanes següents:Donar informació psicoeducativa, explicant les reaccions esperables.Donar pautes per implicar les persones en el seu procés de recuperació.Informar de quins són els factors de protecció i els factors de risc de cara a la recuperació.Si fos més tard:Aplicar altres tècniques, programes de recuperació i potenciació de la resiliència.

Els més petits

COM SÓN

QUÈ PODEM ESPERAR

COM PODEM AJUDAR

0-3m: Mostren interés preferent per les persones i curiositat3-6m: Poden anticipar petites rutines . Primeres interaccions i jocs recíprocs.6-9m: Participen en jocs socials i tracten d'obtenir resposta. Expressen emocions més diferenciades.9-12m: Relació més estreta amb la figura cuidadora principal12-18m: Exploració activa de l'entorn si hi ha vincle segur18-36m: Identificació amb la persona adulta

Problemes per allunyar-se de la persona adulta de referència, demanda de més atenció.Problemes per dormir: Pèrdua d'habilitats adquirides (ex: pèrdua de control d'esfínters)Irritabilitat, plors, rebequeries

CONTENIRCALMARINFORMARNORMALITZARCONSOLAR

INFANTS DE 0-3 ANYS

INFANTS QUE HAN PATIT SITUACIONS D'ESPECIAL DIFICULTAT

Els infants d'aquesta edat poden manifestar la tristesa mostrant-se irritables, especialment amb les persones més estimades ("És culpa teva", "No t'estim!")Encara que, en un primer moment, convé flexibilitzar els límits, s'han de seguir aplicant (ex: davant una rebequeria, en comptes d'ignorar, podríem apropar-nos i ajudar-li a expressar el que li passa.)

És molt imortant procurar les condicions perquè l'infant expressi les seves emocions de forma adequada. La persona adulta donarà contenció a aquesta expressió emocional (pot plorar, agafar-se, cridar però es procurarà evitar que es desbordin, donant seguretat i afecte)

Serà important donar aquella informació que l'infant pugui entendre.Usarem paraules clares, frases molt curtes, tendrem cura del to de veuQuè ha passat? Què passarà? Facilitarem que facin preguntes i respondrem de forma veraç i segura.Procurarem ser coherents: l'infant captarà clarament el nostre estat emocional.

Hem de validar les emocions, tant les pròpies com les de l'infant. Mostrar el que sentim perquè ells i elles sabin que també s'ho poden permetre.Tan aviat com ho pugui entendre, ha de saber que és normal el que li passa, que altres persones senten emocions semblants. Per aquest motiu, si ens veu plorar, per exemple, podem explicar que sentim tristesa, ajudant a posar nom a les emocions.Haurem de ser pacients. Com s'ha dit, l'expressió de la tristesa en l'infant pot mostrar-se com a irritabilitat. No és cert que no ens estimi, no és cert que vulgui que ens allunyem. És una forma, encara immadura, de mostrar el seu malestar.Haurem d'aplicar els límits amb cura i flexibilitat però sense obviar-los.

Les rutines coherents donaran seguretat perquè creen un entorn predictible.Procurar fer activitats agradables i positives.Encarregar petites tasques perquè sentin que tenen el control.Amb els jocs o el dibuix, solen reproduir els fets. Pot resultar-nos extrany però els ajudarà a elaborar-ho i a integrar en la seva vida diària.

Ajudarem l'infant a calmar-se cantant-li, gronxant-lo, amb paraules càlides, jugants amb ella o amb ell, amb un bany tebi.

INFANTS QUE HAN PATIT SITUACIONS D'ESPECIAL DIFICULTAT

QUÈ PODEM ESPERAR?

COM SÓN?

Augmenta la independència i l'autonomiaL'atreu el joc amb altres infantsInterès per contes, cançons,...Pensament egocèntric i màgicCosta distingir realitat i ficcióInterpretació literal

COM PODEM AJUDAR?

3-6 ANYS

6-9 ANYS

9-12 ANYS

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A FAMÍLIES I PROFESSORAT

Augmenta la maduresa cognitiva però pot malentendreEntén que la mort és irreversible però no és conscient de la pròpia mort.Capten molt bé les incongruències.

Capacitat cognitiva semblant a l'adultaInici de canvis físics i hormonals importantsEl grup d'iguals passa a tenir més importància.Concepte adult de la mort

Canvis conductuals: pèrdua d'autonomia, irritabilitat, agitacióPatrons de comunició alteratsPors generalitzadesPensaments reiterats sobre el que ha passat

CONTENIRCALMARINFORMARNORMALITZARCONSOLAR

CONTENIRCALMARINFORMARNORMALITZARCONSOLAR

+

+

+

+

+

+

+

+

+

COM SÓN?

Pot xerrar molt i mostrar agitació Pot no voler xerrarPors generalitzades Inquietud davant la separacióPèrdua d'autonomia.Alteracions del son

Hiperactivitat, aïllament i molta irritabilitatPot fer-se difícil la comunicióAugment de la impulsivitatBaixada del rendiment escolarCanvis en alimentació i pautes de son

CONTENIRCALMARINFORMARNORMALITZARCONSOLAR

Poden mostrar retraïment o silencis poc habituals. Alguns infants necessiten demanar informació constantment. Si és exagerat, s'ha de reconduir.Poden mostrar por aestar sol o sola, a separar-se de les persones de referència (por que pateixin algun accident, por a perdre's,...).Pensament reiterats sobre el que ha passat.Alteracions del son: malsons, dificultats per anar a dormir, hipersòmnia...

Pot entendre malament la informació i confondre amb fantasia. Pot construir la seva pròpia història a partir de fragments d'informació: per això, s'ha de tenir molta cura, oferint informació clara i veraç.Són molt receptives i receptius, per això, captaran molt bé lesincongruències(si les paraules diuen "No passa res, no et preocupis" però actuam com si passàs alguna cosa greu, generarà molta inquietud)No és conscient de la seva pròpia mort però sí de la de les persones que l'acompanyen. Per això, augmenta la preocupació pel que pot passar a les persones que estima.

Debut a l'inici dels canvis hormonals, serà una etapa d'inestabilitat que condicionarà la seva capacitat de reacció davant incidents crítics.En alguns moments, es refugiaran en la seguretat que els dona la persona adulta. En altres, rebutjaran les seves aportacions i el paper del grup d'iguals tendrà molta força.Poden presentar confusió sobre quin és el seu rol i dificultat per al maneig d'emocions.Són conscients de la pròpia mort, que creuen que tendrà lloc en ser molt majors. Però poden començar a sentir la por a morir.

Pot confondre aspectes reals amb altres que ha imaginat.Pensament màgic: creu que el que pensa o vol, passarà. Si en algun moment ha desitjat mal a algú i aquesta persona pateix algun mal, pot sentir-se culpable.Concepte de la mort: creu que és un estadi temporal i reversible.

Alguns infants necessiten demanar constantment i expresar les seves preocupacions. Poden mostrar-se agitats.Altres tenen dificultats per explicar allò que els molesta i no xerren.Poden mostrar pors generalitzades: animals, estar sol o sola, anar al bany, anar a dormir,...Poden elaborar els seus temors i preocupacions a través del joc o el dibuix.El son es pot alterar de diverses maneres: malsons, despertar agitats, no voler anar a dormir,...

Contenir,cercant l'equilibri entre protegir i deixar que s'aïllindeixant espai perquè pugui evadir-se. Necessita moments de desconnexió.Intentarem calmar, parlant de forma serena i pausada, tenint en compte que pot haver-hi males respostes (expressen el malestar amb la conducta). Hem d'estar disponibLes quan ho necessitin.Informarde forma senzilla, com ho faríem amb una persona adulta. Si ara no ho vol saber, hi tornarem més tard i estarem pendents de les seves preguntes.Normalitzar les reaccions, el pas més important. En una etapa de canvis en què no es reconeixen, tot pot semblar anormal i preocupant. Hem de validar les seves emocions, ajudar a entendre que no hi ha una forma "bona" de reaccionar. Cada persona sap el que més l'ajuda.Consolar, tot i que hem d'acceptar que, possiblement, qui millor podrà consolar són les persones de la seva edat que manegen valors i formes de veure el món molt més properes.

Lairritabilitat pot ser la forma de plorar d'un preadolescent. És bo saber que, allò que sembla "mal geni", pot ser tristesa. A partir d'ara, pot anar acompanyada d'impulsivitat (males respostes, portades)Costarà més parlar-hi: tracten d'evitar enfrontar-se amb el que ha passat i, sovint, es refugien en el grup d'iguals per evadir-se.La persona adulta ha de mantenir obert el canal de comunicació, sense forçar. A partir d'aquesta edat, convé que sigui el o la menor que iniciï la comunicació: escoltarà millor i podrem adaptar la resposta segons les seves inquietuds.No hem de fer una batalla més dels canvis en alimentació o en els hàbits de dormir que apareguin. Els donarem un temps perquè se solen regular en 2-3 setmanes.

Contenir, tractant que les emocions, sensacions, pors, no es desbordin: creant ambient tranquil i relaxat, recollint i posant nom a les emocions ("veig que estàs espantat, preocupada..."), apel·lant a pensaments tranquilitzadors ("veig que estàs espantat però pensa que sa mamà i es papà te protegeixen, que estàs a un lloc segur,...). Calmar, amb veu pausada, conduint-nos amb la major tranquil·litat possible, intentant recordar situacions en què ell o ella ha superat dificultats: ajudarà a activar els propis mecanismes d'afrontament. MAI direm, en aquesta fase, que, si se calma, tot anirà bé: no ho direm perquè, possiblement, no sigui cert.Informar: no començarem fins que l'infant estigui calmat. Ens hem d'assegurar que no interpreten malament. FÀCIL,VERAÇ, SIMPLE I CURTA. Mai s'ha de prometre el que no sabem si es podrà complir.Normalitzar, posar paraules al que sent i dir-li que és molt normal en aquestes circumstàncies. Direm la veritat: no direm que millorarà (si són greus les circumstàncies, no serà cert); si que, amb el pas de les hores, es transformaran les emocions ("D'aquí un temps, pot ser estiguis trist, però no estaràs tan espantat. Seré aquí per ajudar-te")Consolar: comença a donar-se compte que està vivint una pèrdua (de persones, situacions, seguretats,...) Serà un procés paulatí i haurem d'acompanyar un temps: "Seré aquí per ajudar-te a sentir-te el millor possible"

Contenir, assegurant comoditat i descans, jugant, dibuixant, tenir-lo a la falda, mostrant afecte. Contenint, en la mesura possible, les nostres reaccions.Calmar, situant-nos al seu nivell, amb veu suau i calmada, amb activitats que serveixin de distracció i acompanyament.Informar, de forma senzilla i sincera, evitant eufemismes, repetint la informació sempre que ho demani, explicant què ha passat i què passarà. Tenir present què li han comunicat altres persones per evitar contradiccions, completar i corregir si fes falta.Normalitzar, explicant-li que és bo que expressi com se sent, posant nom a les emocions que, pot ser, són compartides amb nosaltres. Li farem veure per evitar que se senti estranya o estrany. Durant un període (3-4 setmanes) haurem de ser flexibles amb els canvis de comportament o les pèrdues d'habilitats adquirides.Consolar, animant a dibuixar i fer jocs sobre el que ha passat. Reprenent rutines quotidianes i donant petites responsabilitats. Donant-li la possibilitat de participar en rituals de comiat, amb els familiars més propers, si vol.

Resumint: 5 PASSES PER ACTUAR

ADAPTADES A CADA EDAT I SEQÜENCIADES

Evitant que les emocions ens desbordin

1rCONTENIR

Ajudant a activar els propis mecanismes d'afrontament

2nCALMAR

De forma fiable, clara i senzilla

3rINFORMAR

"Autoritzant" a sentir el que sentim

4tNORMALITZAR

Donant suport perquè es senti el millor possible

5è CONSOLAR

FINS QUAN SÓN NORMALS I ESPERABLES AQUESTES REACCIONS?

Cada persona i cada família té el seu ritme, el seu procés i el seu temps.Moltes formes de reacció són possibles i, la majoria, adaptatives.La reacció normal davant un fet extressant dura de quatre a sis setmanes (Trastorn d'estrés agut)Si després de quatre-sis setmanes el malestar no comença a remetre o empitjora, hem de sol·licitar assessoramet i orientació professional. Pot ser no es requerirà teràpia, sols canviar algunes actuacions.També si observam reaccions molt diferents, que no responen al patró. Consultar servirà per tranquil·litzar-nos i donar millor suport.

Factors de riscFactors de protecció

FACTORS PROTECTORS: afavoreixen mantenir la salut i recuperar-laFACTORS DE RISC: determinen major probabilitat de patir un dany

Característiques del propi infant

Característiques de l'impacte

Gestió del moment de l'impacte

Atenció i seguiment en els 6 mesos posteriors

Factors protectors

Factors de risc

Factors protectors

Factors de risc

Factors protectors

Factors de risc

Factors protectors

Factors de risc

Problemes adaptatius o de personalitat previsVincle insegur, ansiós o ambivalent.Dificultats cognitives per entendre el que passaBon nivell de socialització.Problemes per resoldre conflictes, patrons evitatius d'afrontament.Família multiproblemàtica, amb manca d'afecte i cohesió.Sexe masculí: tot i que no estan clares les causes, els estudis mostren pitjor pronòstic.Haver sofert anteriorment esdeveniments vitals estressants. L'acumulació de fets estressants, dificulta la recuperació ("pedres a la motxilla")

Estructura de personalitat sanaVincle segur amb, al manco, un progenitorBon nivell de comprensió (permet valorar que el risc és puntual)Bon nivell de socialitzacióBona capacitat de resolució de problemes i conflictes: podrà mobilitzar recursos similars.Família cohesionada, que mostra afecte i es preocupa pels infantsSexe femení: tot i que no estan clares les causes, els estudis mostren millor pronòstic.

Nivells moderats d'activació del propi infant durant l'incident: gestió serena i tranquil·la.Contenció de la por i nivells moderats d'activació de les figures cuidadores principals.Bona capacitat de contenir i consolar per part de les figures cuidadores principals.Mantenir-se en contacte, en tot moment, amb les persones adultes de referència.Rebre informació suficient i adequada: en cas contrari, poden imaginar coses pitjors.Estar a un lloc segur, amb condicions adequades.Restablir, el més aviat possible, les rutines.Poder tornar aviat a l'escoleta o a l'escola: sensació de normalitat.

Nivells alts d'activació del propi infant durant l'incident.Poca contenció i nivells alts d'activació de les figures cuidadores principals.Baixa capacitat de contenir i consolar per part de les figures cuidadores principals.Ser separat o separada de les persones adultes de referència.No rebre informació o rebre informació inadequada. Estar a un lloc poc segur, amb condicions inadequades o massa provisional.Període llarg d'excepcionalitat, sense que l'infant pugui tornar a les rutines diàries.No poder tornar a l'escoleta o a l'escola.

Nivells moderats d'activació del propi infant durant l'incidentContenció de l'activació de les persones progenitores.Capacitat de les figures de referència per contenir i consolar.Proximitat, en tot moment, de les persones adultes de referència.Rebre informació suficient i adequada al seu nivell.Estar a un lloc segur i amb les condicions adequades.Reprendre, tan aviat com sigui possible, les rutines diàries.Tornar a l'escoleta o a l'escola aviat.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

Víctimes mortals, ferits o malalts greus dins el propi nucli familiar.Que el propi infant pateixi ferides o malaltia.Pèrdua o destrucció de la pròpia llar.Pèrdua de juguetes i objectes propis.

No patir víctimes mortals o malalts greus al context familiar directe.No resultar ferit o ferida (no haver estat malalt directament).Mantenir la pròpia llar.La conservació dels objectes personals i les juguetes.El fet que altres amics i companys d'escola resultin afectats: es senten menys estranys.

Massa activació del propi infant durant l'incident.Baixa o nul·la contenció i nivells alts d'activació de les persones progenitores.Baixa capacitat de les figures de referència per contenir i consolar.Ser separat o separada de les persones adultes de referència.No rebre informació suficient o que no sigui adequada per la seva edat.Estar a un lloc poc segur, sense condicions adequades o massa provisional.Període d'excepcionalitat massa llarg, amb dificultats per tornar a les rutines diàries.No poder tornar a l'escoleta o a l'escola aviat.

Que les figures progenitores disposin de recursos d'orientació per calmar els seus propis dubtes i poder consolar l'infant.Tenir la possibilitat de parlar, jugar o representar de formes diverses els fets relatius a l'incident crític.Rebre assistència si els símptomes d'estrés agut no remeten passades unes 4 setmanes: no han de desaparèixer, però sí disminuir.

La desorientació de les figures progenitores.No poder parlar, jugar o representar de formes diverses els fets relatius a l'incident crític. No rebre assistència si els símptomes d'estrés agut no remeten passades unes 4 setmanes.

Línia 24h. d'Atenció al Menor: 116 111chat.anar.orgAtenció psicològica 24h: 900 112 003Suport psicològic en el dol: 619 747 507Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència: 971 177 206Atenció sanitària general: 900 101 863Emergència social IMAS: 900 100 444Atenció a violències masclistes: 639 837 476Servei d'atenció en situacions d'LGTBI-fòbia: 971 177 157Xarxa "JUNTS": 971 177 200Servei d'Atenció a la Diversitat: 971 177 780Convivèxit: 971 177 608

Si necessitau ajuda