Contes per telèfon

GIANNI RODARI

Contes per telèfon

Dedicat a tots els nens i nenes de l' Escola Països Catalans.

Sant Jordi 2020

17. Jaume de vidre. BLANCA18. La febre mangina. LAURA19. Chocolate path. PILAR20. El poble amb el "des" al davant. RAQUEL21. Història universal. MÒNICA22. La famosa pluja de Piombino. MERCÈ23. El planeta de la veritat. TERESA24. El rei Mides. LOURDES P25. La vorera mòbil. CECÍLIA26. Baixo el nou. Ma JOSÉ27. El caramel instructiu. ESTHER M28. Excel·lent i dos punts. ANNA B29. Vells refranys. NÚRIA R30. L'Alícia cau al mar. ALICIA31. Qui vol comprar la ciutat d' Estocolm? VERÒNICA32. Las monas de viaje. MARTA C33. El rey que iba a morirse. FRANCESC

1. Moltes preguntes. NURI2. L'espantall. ADRIÀ3. Brif, bruf, braf. GESSAMINA4. La manta del soldado. TONI5. Embolicant la troca. MARTA G6. El sol i el núvol. UXUA7. El castell de gelat. CONSOL8. El viatge de les mones. ANA C9. A dormirse a despertarse. ANNA M10. Time to bed, wake up! ESTHER S11. El semàfor blau. ADELA12. Il topo che mangiava i gatti. CHUS13. Anem a inventar números. LURDES A14. Let's invent numbers. IRIS15. El mag dels estels. JESSI 16. L'homenet de no-res. ESTER B

ÍNDEX

Va néixer el 23 d'octubre de 1920, a Omegna (Itàlia). Es va convertir en un dels escriptors més importants de la literatura infantil de tots els temps.Va ser pedagog, periodista i escriptor. Va col·laborar en nombroses publicacions periodístiques i la seva obra infantil ha estat publicada i llegida arreu. Era un enamorat dels jocs de llengua, dels contes fantàstics i absurds i de la imaginació.Algunes de les seves obres més conegudes han estat Les aventures d'en Cebeta, Gelsomino al país dels mentiders, Les ensopegades de l'Alícia Paf, la Gramàtica de la fantasia, els Contes per telèfon...Rodari va morir a Roma el 1980

QUI ERA GIANNI RODARI?

El senyor Bianchi és un representant de comerç que viatja molt. La seva filla petita vol un conte cada nit per anar a dormir, així que cada vespre el senyor Bianchi li truca i li explica un conte. Els contes són curts, és clar, perquè les trucades valien diners...

Es va publicar l'any 1962 i se n'han fet moltes edicions, segueix seduint a petits i grans generació rere generació. Aquest llibre recull 70 contes divertits i esbojarrats. Els/les mestres de l' escola n'hem triat uns quants i els voliem compartir amb tots vosaltres. Trobareu contes en català, castellà, anglés i fins i tot un en italià (llengua en la que van ser escrits).

CONTES PER TELÈFON

Gonario havia de fer d'espantall per allunyar dels camps els pardals. Cada matí li donaven un cartux de pólvora i Gonario, durant dos hores senceres, anava amunt i avall pels camps...

Gonario era l'últim de set germans. Els seus pares no tenien diners per enviar-lo a l'escola, per això el van posar a treballar en una gran finca agrícola.

L'ESPANTALL

MOLTES PREGUNTES

Hi havia una vegada un nen que feia moltes preguntes, i això no és pas cap mal, al contrari, està molt bé. Però era molt difícil donar una resposta a les preguntes d'aquell nen.Preguntava, per exemple:- Per què els calaixos tenen taules?La gent se'l mirava, i potser responia:- Els calaixos serveixen per a posar-hi els coberts......

Al final de todas las guerras, el soldado Vicente de Jaime regresó a su casa con un uniforme despedazado, mucha tos y una manta militar. La manta y la tos habían sido sus ganancias durante aquellos largos años de guerra.-Ahora me repondré-dijo a sus familiares.Pero la tos no le abandonaba y lo llevó a la tumba en pocos meses...

LA MANTA DEL SOLDADO

BRIF, BRUF, BRAF

Hi havia dos nens, al pati, que jugaven a invemtar-se una llengua especial per a poder parlar-se entre ells sense que els altres hi entenguessin res.- Brif, braf - va dir el primer.- Braf, bruf - va contestar el segon.I van esclafir a riure...

El sol viatjava pel cel, alegre i triomfant en el seu carro de foc, llançant els seus raigs a tort i a dret, cosa que provocava la indignació d'un núvol d'humor tempestuós, que remugava:-Malgastador, mà foradada, llença, llença tots els teus raigs, ja ho veuràs, ja, quants te'n quedaran al capdavall!...

EMBOLICANT LA TROCA

EL SOL I EL NÚVOL

-Hi havia una nena que es deia Caputxeta Groga.-No, Vermella!-Ah, sí! Caputxeta Vermella. la seva mare la va cridar i li var dir: "Escolata, Caputxeta Verda..."-Que no, Vermella!-Ah, sí, Vermella. "Vés a casa la tia Pascàsia i porta-li aquesta pela de patata."-No: "Vés a casa l'àvia i porta-li aquesta coca"!...

EL VIATGE DE LES MONES

Un dia, les mones del parc van decidir fer un viatge cultural. Camina que caminaràs, es van aturar per fi i una d'elles preguntà:-Què es veu?-La gàbia del lleó, la bassa de les foques i la casa de la girafa.-Que és gran el món i que n'és d'instructiu viatjar! ...

EL CASTELL DE GELAT

Una vegada, a Bolonya, van fer un castell de gelat just al mig de la plaça major, i els nens venien de ben lluny per poder donar-li una llepadeta.La teulada era de nata, el fum de les xemeneies de sucre filat, les xemeneies de fruita confitada. I tot el restant era de gelat: les portes de gelat, les parets de gelat, els mobles de gelat...

Once upon a time there was a girl who, every night, before going to bed, became a little girl.- Mom-she said-I'm an ant.and her mom understood it was time to go to bed.The little girl woke up at sunrise, but she was still very small - Get up-her mom told her.

BED TIME, WAKE UP!

A DORMIR, A DESPERTARSE

Érase una vez una niña que todas las noches, antes de acostarse, se volvía pequeña pequeña.- Mamá-decía-, soy una hormiga.Y su mamá comprendía que era la hora de acostarla.La niña se despertaba a la salida del sol, pero todavía continuava siendo pequeñísima ...

IL TOPO CHE MANGIAVA I GATTI

Un vecchio topo di biblioteca andò a trovare i suoi cugini, che abitavamo in solaio e conoscevano poco il mondo.- Voi conoscete poco il mondo,-egli diceva ai suoi timidi parenti,-e probabilmente non sapete nemmeno leggere.-Eh, tu la sai lunga,-sospiravano quelli.-Per esempio, avete mai mangiato un gatto?...

EL SEMÀFOR BLAU

Una vegada, el semàfor que hi ha a la plaça del Duomo, de Milà, va fer un estirabot. Totes les seves llums, de cop i volta, es van tornar blaves, i la gent no sabia què fer.-Travessem o no travessem?Ens aturem o no ens aturem?Des de tots els seus ulls, en totes direccions, el semàfor emetia l'insòlit senyal blau,...

-Why don't we invent numbers?-Well, I start. Casi uno, casi dos, casi tres, casi cuatro, casi cinco, casi seis.-It's too little. Listen these: un remillón de billonazos, un ochete de milenios, un maravillar y un maramillón.-Ok, Iwill then invent a table:Three times one, sopas de pan, three times two...

LET'S INVENT NUMBERS

ANEM A INVENTAR NÚMEROS

-Juguem a inventar números?-Juguem-hi, començo jo. Quasi un, quasi dos, quasi tres, quasi quatre, quasi cinc, quasi sis.-Massa poc, Escolta això: un extramilió de biliardons, un octò de miliantons, un meravil·lió.-Doncs, jo ara m'inventaré unes taules:Tres per u, Olot i Besalú, tres per dos...

L'HOMENET DE NO-RES

Hi havia una vegada un homenet de no-res. Tenia el nas de no-res, anava vestit de no-res i calçava esclops de no-res. Es va posar en camí per un camí de no-res. Va trobar un ratolí de no-res i li va preguntar:-No et fa por el gat?-Ben cert que no -va repondre el ratolí de no-res-. En aquesta terra, només hi ha gats de no-res...

EL MAG DELS ESTELS

Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estels. S'assemblava una mica a la màquina de tallar brou, però no era ben bé igual, i servia per a fer estels de tota mena, grans o petits, amb llum groga o vermella, etcètera.El mag rondava per pobles i ciutats i no es deixava perdre cap fira ni mercat; anava fins i tot a la Fira de Milà, ...

- Aquest nen età malalt, doctor.- Vejam, vejam. Ui, si, i tant! Em sembla que té una bona rebomboritis...

Quan la nena està malalta, les seves nines també han d'emmalaltir per fer-li companyia; l'avi les visita, els recepta els medicaments que fan al cas, i els dóns moltíssimes injeccions amb una ploma estilogràfica.

LA FEBRE MANGINA

EN JAUME DE VIDRE

Una vegada, en una ciutat molt llunyana, va néixer un nen transparent. Es podia veure a través del seu cos com a través de l'aire o de l'aigua. Era de carn i ossos, i semblava de vidre, però si queia no es trencava pas a bocins, sinó que com a màxim li sortia al front un nyanyo gros i transparent...

EL PAÍS AMB EL "DES" AL DAVANT

En Joanet Rodamón era un gran viatger. Viatja que viatjaràs, va anar a parar al país amb el "des" al davant.-Però quina mena de país és aquest? -va preguntar a un home que prenia la fresca sota un arbre.L'home, per tota resposta, va treure's de la butxaca una navalla i la hi va ensenyar ...

CHOCOLATE PATH

Once upon a time, three little brothers from a village called Barletta in Italy, were walking on a path. Suddenly, they saw a very smoth and brown path.- What it is?- said the first one.- It is not wood-said the second one.- It is not coal- said the third one...

Una vegada, a Piombino, hi van ploure confits. Queien grossos com els grans d'una pedregada, però eren de colors: verds, rosa, lila, blancs, blaus... Un vailet se'n va posar a la boca un de verd, només per provar-lo, i li va trobar gust de menta. Un altre va provar un gra vermell i tenia gust de maduixa...

LA FAMOSA PLUJA DE PIOMBINO

HISTÒRIA UNIVERSAL

Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d'aquelles. Per passar els rius no hi havia ponts. No hi havia camins per pujar les muntanyes. Que volies seure? No hi havia ni l'ombra d'un tamboret. Que et queies de son? No hi havia llits. Per no punxar-se els peus, no hi havia ni sabates ni botes......

El rei Mides era un grandíssim mà foradada; totes les nits donava festes i ballarugues, fins que es va trobar sense ni un cèntim. Se'n va anar a veure el mag Apol·ló va fer aquest encantament:-Tot el que toquin les teves mans es tornarà d'or.El rei Mides va fer un bot d'alegria i se'n va tornar cuitacorrets cap al seu cotxe...

EL REI MIDES

EL PLANETA DE LA VERITAT

Brun, inventor, va viure fa dosmil anys, i actualment està conservat en un frigorífic, dins el qual es devetllarà d'aquí a 49.000 segles per reviure de nou. Era encara un nen de bolquers quan va inventar una màquina de fer arcs de Sant Martí, que funcionava amb aigua i sabó, però en comptes de bombolles senzilles, en sortien arcs de Sant Martí...

Un estudiant feia divisions:-El tres en el tretze, hi cap quatre vegades, m'en sobra un. Poso un quatre en el quocient. Tres per quatre dotze; a tretze, un. A baix el nou.Ah, no! -va cridar en aquell moment el nou.-Què? -va preguntar l'estudiant.-Tu em tens mania: per què has cridat "A baix el nou" ?...

BAIXO EL NOU

LA VORERA MÒBIL

Al planeta Beh s'han inventat una vorera mòbil que dóna voltes per tota la ciutat. Com les escales mòbils, vet aquí: només que no és una escala, sinó una vorera, i es mou a una velocitat molt reduïda, per donar temps a la gent de mirar els aparadors i per no fer perdre l'equilibri als qui han de pujar o baixar. A la vorera fins i tot hi ha bancs ...

EXCEL·LENT I DOS PUNTS

-Socors! Socors! -crida tot fugint un pobre Deu.- Què hi ha? Què et passa?- Que no ho veieu? M'empaita una resta. Si m'atrapa, hi haurà un daltabaix.- Vinga! Tant com un daltabaix...Dit i fet: la Resta ha enxampat el Deu i li salta a sobre repartint estocades amb la seva espasa esmoladíssima...

EL CARAMEL INSTRUCTIU

Al planeta Bih no hi ha llibres. La ciència es ven i es consum en ampolles.La història és un líquid vermell que sembla granadina, la geografia és un líquid de color verd menta, la gramàtica és incolora i té gust d'aigua mineral. No hi ha escoles, els nens estudien a casa. Cada matí, segons l'edat, han de prendre's un got d'història, algunes cullerades d'aritmètica ...

Una vegada l' Alícia Capitomba se'n va anar al mar, se'n va enamorar i no volia sortir mai de l'aigua.-Alícia, surt de l'aigua! -li cirdava la mare.-Ja vinc, ja en surto! -contestava l' Alícia. Però pensava: "M'estaré aquí fins que em creixeran les aletes i em tornaré peix"...

L'ALÍCIA CAU AL MAR

VELLS REFRANYS

-De nit -sentenciava un Vell Refrany-, tot els gats són grisos.-Doncs jo sóc negre -va dir un gat negre tot travessant el carrer.-És impossible: els Vells Refranys sempre tenen raó.Tant si sí com si no, jo sóc negre -va repetir el gat.De la sorpresa i del disgust, el Vell Refrany...

Un dia las monas del Zoo decidiero hacer un viaje de estudios. Anda que te andarás, se detuvieron al fin y una preguntó:-¿Qué se se?-La jaula del león, el foso de las focas i la casa de la jirafa.-¡Qué grande es el mundo y qué instructivo es viajar! ...

LAS MONAS DE VIAJE

QUI VOL COMPRAR LA CIUTAT D'ESTOCOLM?

Al mercat de Gavirate, hi van a parar tipus que venen de tot, i és impossible de dir quin d'entre ells sap vendre millor.Un divendres, hi va comparèixer un homenet que venia coses estranyes: el Mont-Blanc, l'Oceà Índic, els mars de la Lluna, i tenia una xerrameca tan engrescadora que al cap de poc només li quedava la ciutat d' Estocolm...

Una vez había un rey que iba a morirse. Era un rey muy poderoso, pero estaba gravemente enfermo y se desesperaba:-¿Como es posible que un rey tan poderoso pueda morir? ¿Qué hacen mis magos?¿Por qué no me salvan?Pero los magos habían escapado por miedo a perder la cabeza. Solo uno se había quedado...

Fi

EL REY QUE IBA A MORIRSE