La cèl·lula i els éssers vius

LA CÈL·LULA I ELS ÉSSERS VIUS

En el cas de la cèl·lula vegetal, té també una paret cel·lular, una estructura rígida que envolta la membrana.

• Les cèl·lules tenen tres parts fonamentals:
• La membrana cel·lular és prima, flexible i envolta la cèl·lula. Permet el pas de l'aigua, els nutrients i l'oxigen.
• El citoplasma és un líquid viscós que conté diferents orgànuls, cadascun encarregat d'una funció concreta.
• El nucli controla totes les funcions de la cèl·lua i conté l'ADN.

LES PARTS DE LA CÈL·LULA

Els éssers vius es caracteritzen per realitzar les tres funcions vitals, però, a més, tots comparteixen una altre característica comuna: estan formats per cè·lules.Les cèl·lules són les unitats de vida més petites que formen els éssers vius. Com a éssers vius que són, realitzen les tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relació.Quan observem cèl·lules tenen formes i mides diferents segons la funció que fan.

Fongs

Protoctists

Moneres

- Unicel·lularsSón éssers molt petits, formats únicament per una cèl·lula, que realitza les funcions vitals i pot viure d'una manera independent.

Té nucli.

EUCARIOTA

No té nucli. L'ADN de la cèl·lula està lliure pel citoplasma

PROCARIOTA

Si classifiquem els éssers vius segons les seves cèl·lules, hem de saber que en podem trobar de dos tipus:

Segons el nombre de cèl·lules que formen els éssers vius, podem diferenciar dos grans grups:

L'ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

Protoctists

Fongs

Plantes

Animals

- Pluricel·lularsÉssers formats per moltes cèl·lules. Totes realitzen les funcions vitals però necessiten organitzar-se i coordinar-se entre si per sobreviure i perquè l'ésser viu que formen també pugui realitzar les seves funcions vitals. És per això que la forma i el lloc on es troben les cèl·lules està relacionada amb la funció que exerceixen.

Cèl·lules sexualsSón cèl·lules que participen en la reproducció de tot l'organisme.

Cèl·lules de la pellTenen formes diverses: planes, cilíndriques, prismàtiques, etc.

Cèl·lules sanguíniesFormen part de la sang. No tenen nucli.

Cèl·lules nerviosesEstan formades per un cos central i un llarg eix.

Cèl·lules muscularsSón allargades. Es contrauen i s'estenen.

Els éssers pluricel·lulars, com ara els animals i les plantes, estan formats per diferents tipus de cèl·lules. Per exemple, en les persones trobem cèl·lules musculars, cèl·lules de la pell, cèl·lules sanguínies, cèl·lules nervioses,...Les cèl·lules de cada tipus no viuen aïllades, s'agrupen formant teixits, òrgans i aparells.

L'ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS PLURICEL·LULARS

El cor està format per diversos teixits i la seva funció és impulsar la sang i fer que arribi a totes les cèl·lules del cos.

El teixit muscular està format per cèl·lules musculars.

Les cèl·lules que tenen una estructura similar i una mateixa funció s'agrupen i formen teixits. Al cos humà hi ha cinc tipus de teixits principals:

• Teixit musuclar: format per cèl·lules musculars. Constitueixen els músculs, i també altres òrgans com l'estómac i el cor.
• Teixit epitelial: formt per les cèl·lules de la pell o epitelials. Protegeix l'interior del cos.
• Teixit nerviós: format per les neurones i es ramifica per tot l'organisme.
• Teixit sanguini: molt especial perquè les cèl·lules (glòbuls vermells i glòbuls blancs) no es troben unides entre si, sinó que estan immerses en un líquid anomenat plasma.

Els teixits d'un o diversos tipus s'agrupen formant estructures anomenades òrgans. Un òrgan és una estructura formada per un o més tipus de teixits diferents relacionats entre si per desenvolupar una funció determinada.

TEIXITS, ÒRGANS I APARELLS

El sistema nerviós, format per diferents òrgans.

L'aparell digestiu, format per diferents òrgans.

Un conjunt d'òrgans relacionats entre si forma un aparell, com l'aparell digestiu (constituït per l'esòfag, l'estómac, el fetge,...) o bé un sistema, per exemple el sistema nerviós (que conté, entre d'altres, òrgans com la medul·la espinal i el cervell).

Els animals són organismes pluricel·lulars, constituïts per cèl·lules eucariotes que formen teixits. Són heteròtrofs. Es classifiquen en invertebrats i vertebrats.

Els fongs són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, constituits per cèl·lules eucariotes.Són heteròtrofs. Aquest regne inclou els llevats, les floridures i els fongs que formen bolets.

Les plantes són organismes pluricel·lulars, constituïts per cèl·lules eucariotes que formen teixits. Són autòtrofs. Es classifiquen en molses, falgueres i plantes amb llavor.

Els protoctists són organismes senzills, unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes que no formen teixits. S'hi inclouen en aquest grup els protozous i les algues.

Les moneres són organismes autòtrofs o heteròtrofs formats per una sola cèl·lula procariota. Els bacteris en són el grup més important

Existeixen milions d'éssers vius diferents, cadascun dels quals té unes característiques pròpies. Davant d'aquesta gran diversitat, els científics els han agrupat segons les característiques que comparteixen. Així doncs, els éssers vius es classifiquen en cinc gran grups anomenats regnes.

LA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS