Carta per al Tigre 1a. part

Llibre Fòrum 1r i 2n de Primària

L'hora del conte

L'autor i il·lustrador és en JanoschÉs la història de com l'Osset i el Tigret van inventar el correu normal, el correu aeri i el telèfon.

CARTA PER AL TIGRE

Una vegada, quan l'Osset se n'anava a pescar, el Tigret va dir:- Sempre que marxes em sento molt sol! Escriu-me alguna carta de tant en tant, així sí que estaré content!

- D'acord! - va dir l'Osset i va agafar immediatament un pot de tinta blava i una ploma de canari, per poder escriure com cal.I també va agafar paper i un sobre.

Quan va arribar al riu, primer va penjar un cuc a l'ham i després va posar la canya de pescar a l'aigua.

Llavors va agafar la ploma i la tinta i es va posar a escriure una carta

Després va ficar la carta dins el sobre i la va tancar. I va agafar dos peixos: un per menjar i l'altre per poder tornar-lo a l'aigua. Això el feia feliç i la felicitat és bona per a tothom.

A la tarda va agafar el peix i el cubell, la tinta i la ploma i naturalment la carta, i se'n va anar cap a casa.I va cridar des de ben lluny muntanya avall:- CARTA PER AL TIGRE!!CARTA PER AL TIGRE!!

Però el Tigret no el va sentir, ja que era darrera de la casa.No havia pelat cap cebani havia bullit les patates.Ni tampoc no havia escombrat l'habitacióni havia regat les plantes.No li havia vingut de gust, s'havia sentit un altre cop sol.

I ara ja no volia cap carta.

Durant la nit el Tigret va despertar l'Osset i li va dir:- T'he de dir una cosa de seguida abans que no t'adormis. Demà, podries fer-me arribar la carta una mica més aviat? Potser amb un missatger més ràpid?

- Està bé - va dir l'Osset.I l'endemà va tornar a agafar-ho tot. La tinta, la ploma, el paper, el sobre ...I aquesta vegada també un segell

Va tornar a penjar el cuc a l'ham i va plantar la canya a la vora del riu. Llavors va escriure:

Aleshores va passar per davant l'elegant oca.- Que podria vosté portar una carta, si us plau? És per al meu amic, el Tigret, que és a casa.- Ho sento molt - va dir l'elegant oca.Tinc pressa, he d'anar a un enterrament.

Llavors va passar el peix grossot.- Si vosté pogués portar una carta al meu...

Però el peix ja se n'havia anat.Els peixos són ràpids.I potser també una mica sords.

Ell sí que volia portar la carta, però de sobte va arribar un ventet traïdor, que va inflar la carta com si fos una vela i, en un instant, se'n va endur el ratolí ben lluny.

Després va passar corrent l'àgil ratolí.

- Que podria vosté portar una carta, senyora Guineu? - va preguntar l 'Osset.És per al Tigret que és a casa.- Per al Tigret que és a casa? - va dir la guineu.No, ho sento, no tinc pas temps. He d'anar amb l'elegant oca al seu enterrament.

Aleshores va passar per allà la guineu.

Llavors va passar l'elefant en una barca.- Ep! - va cridar l'Osset. Escolti'm senyor!Però l'elefant estava ben adormit i no es va moure gens ni mica.

Tampoc l'ase amb la motxilla va voler portar la carta.Ni tan sols el petit homenet de nas llarg ho va voler.

Però aleshores va arribar la llebre amb les sabatilles de sortir a córrer.- Doni-me-la senyor Osset! Que ja està ficada dins el sobre? I du posat el segell?I la llebre va córrer, tan veloç com li ho permetien les seves sabatilles, cap a casa del Tigret.

El Tigret estava un altre copsense ganes de fer res.No havia pelat cap cebani havia bullit cap patata.Tampoc no havia escombrat cap habitació i ni tan sols havia encès el forn.- Carta per al Tigret! - va cridar la veloç llebre.

- És per al Tigret - va dir la llebre.- Oh! El Tigret sóc jo mateix, doni-me-la!I va ballar de felicitat sobre la taula, damunt de la cadira, sobre el llit, sobre el sofà...Va llegir la carta de dalt a baix i de baix a dalt.

I el Tigret va fer un salt i va dir:- A on? Com? Per què? Quan? Qui?

Ara ja tenia ganes de fer coses, va pelar les cebes, va bullir les patates i va escombrar l'habitació, doncs la vida llavors ja li semblava bonica.Va encendre el forn i va recollir julivert del jardí per al peix del sopar.

Quan l'Osset va arribar a casa van gaudir d'una vetllada molt agradable, van menjar peix amb patates calentes i van beure aigua del pou.I després d'aquell xeflis van celebrar una petita festa amb música i ball. L'Osset tocava la cullera-de-cuina-violí i el Tigret el mànec-d'escombra-contrabaix.

- Avui és el dia més feliç de la meva vida !! - va cridar el Tigret.I no deia cap mentida.

Però no s'ha acabat aquí.Un altre dia continuarà...

Fi de la primera part.

VOLS TORNAR A COMENÇAR?