La Ploma durada

Vols conèixer el conte de

Doncs clica damunt la fletxa i començarà la història.

1

2

3

4

5

6

La Ploma daurada

7

8

9

Hi havia una vegada una gallineta bonica i blanca com la neu. Tenia una ploma daurada a la cua, per això tots li deien Ploma Daurada.

Una vegada, rascant el terra, va trobar un brillant molt gros i clar.

- Aquesta pedra és molt bonica - va pensar.- La portaré al senyor rei. Estarà molt content i potser es casarà amb mi. Vaig a buscar un cistellet i començaré el camí.

En entrar dins del bosc va sortir un llop.

- Enrere llop! - va dir la gallineta- vaig al palau del rei a dur-li un brillant per fer un anell.

Però el llop no es belluga. La gallineta li toca la cua amb el brillant. I el llop es torna petit, petit, petit,petit,i se’l fica dins el cistellet.

I seguint el camí va saltant cap a casa el senyor rei. Es troba al mig del camí un pi , i li diu:

- Enrere pi! vaig al palau del rei a dur-li un brillant per fer un anell.

Però el pi no es fa enrere. Ella li toca el tronc amb el brillant. I el pi es torna petit, petit, petit, petit i, cap al cistellet.

Mentre anava caminant i saltant va trobar un riu:

- Para’t riu! que haig de passar.

Però el riu no es va parar. La gallineta el toca amb el brillant. I tota, tota, tota l’aigua del riu es va ficar en una ampolleta que duia al cistell.

Al cap d’una estona arriba al palau del rei. El rei en veure el brillant va estar molt content, i se’l va quedar, però no va donar les gràcies, ni tampoc es va mirar la bonica gallineta.

-Llanceu aquesta gallina al corral - va manar el rei.

La gallineta enfadada es va posar a cridar:

- Coc coc coc coooc, vull el brillant, vull el brillant !!!

Ningú va fer-li cas. Llavors, va llençar el llop petit a terra. Aquest es va torna gros, gros, gros, i es va menjar totes les ovelles del senyor rei.

El rei molt enfadat va manar:

- Tanqueu la gallineta a la presó, tanqueu-la a la presó!!!

Quan la gallineta es va veure a la presó va cridar:

- Coc coc coc coooc, vull el brillant, vull el brillant!!!!

Va treure el petit pi del cistell i el va llençar.

El pi creix, creix, creix, creix, i comença a trencar tots els vidres del palau.

El senyor rei, en veure la trencadissa, molt enrabiat va cridar:

- Llanceu la gallineta al forn. Al forn!

Però en ser dins el forn, la gallineta obre l’ampolleta d’aigua i surt tota, tota, tota l'aigua del riu. L'aigua apaga el foc i comença a inundar tot el palau.

El rei, molt espantat, dóna el brillant a la gallineta, i Ploma Daurada se’n torna contenta i feliç al seu corral.

I quan ja era a prop va començar:

- Coc coc coc coooc, mestressa meva ja sóc a casa.

I encara hi deu ser, si no ha marxat.

I conte contat, ja s’ha acabat.