Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Lorem ipsum dolor sit amet

Elena Garrido, Marina Arbós, Mònica Homs i Mar Grau

Guia específica de gènere

REDACCIONS

LLENGUATGE

SILENCIADES

ESTEREOTIPS

DOBLE JORNADA

IMATGES

INTERSECCIONALITAT

VIOLÈNCIES

VIOLACIONS

ESPORT

IGUALTAT A LA REDACCIÓ

TEMES DE FEMINISME

PERIODISTESDESCONSTRUÏTS

DATES SENYALADES

Incloure la mirada de les dones és clau per poder tenir una perspectiva global i completa sobre un tema en concret. S’ha d’apostar per redaccions amb paritat i sense biaix de gènere en la seva jerarquia.

És fonamental que siguin les dones les que tractin els temes de gènere. Són elles les que pateixen l’opressió i com a tals, les que han de protagonitzar la lluita. Els homes ja ocupen molts espais de la nostra societat i és necessari que totes les expressions del feminisme siguin encapçalades per dones. La sororitat i conviure sota la condició de dona fa que, com a mínim de moment, siguin les adequades per tractar aquesta temàtica. Aquesta premissa té especial importància quan es tracten temes de fons, reportatges o anàlisis.

Cal crear espais segurs a les redaccions i assegurar-se que el periodisme s’escriu amb perspectiva de gènere. Per això, són necessàries xerrades de desconstrucció que donin les eines a nivell comunicatiu que garanteixin que el mitjà no treballi en clau masclista.

L’opressió de gènere es pateix els 365 dies de l’any i les activistes lluiten cada un d’ells. Per això, no podem concentrar les informacions sobre aquesta temàtica només en el 8 de març (dia de la dona treballadora) i el 25 de novembre (dia contra la violència masclista). Aquestes han de ser continuades i visibles sempre.

Les dones representen el 50% de la població i les seves opinions i l’experiències queden invisibilitzades als mitjans de comunicació. És clau incloure la seva mirada en tots els àmbits, des de l'aportació d'opinions fins a les declaracions com a expertes. Les dones hi han de ser.

VISIBILITZAR OPINIONS

CERCADOR D'EXPERTES

L'opinió de les dones dins i fora de les redaccions ha de ser escoltada i explicada a les lectores. Des de la proposició de temes, fins a les fonts utilitzades les dones han de ser-hi presents. Hem de fer l'exercici de preguntar-nos "on són les dones?" cada vegada que ens trobem davant d'un article on només hi ha noms masculins. S'ha de seguir el mateix procediment en les reunions internes dins les redaccions.

L'Institut Català de Dones va desenvolupar una eina molt útil i molt necessària que creiem que ha de ser present a la redacció del Diari de Barcelona. Es tracta del cercador d'expertes, una iniciativa que vol visibilitzar el talent femení i les aportacions de les dones en tots els àmbits professionals i de coneixement, i, especialment, en aquells més masculinitzats.

DÈBILS, GUAPES, SUMISSES

MODEL DE BELLESA

Moltes vegades els mitjans de comunicació descriuen a les dones reforçant els rols i els estereotips de gènere. Per una informació rigorosa i de qualitat és clau trencar amb aquests, així com amb els models de bellesa i de cossos normatius.

TREBALLADORES SEXUALS

El patriarcat ha promogut uns rols de gènere molt marcats. A les dones se'ls atribueixen accions i adjectius que reforcen la idea de passivitat i que les ressituen a les tasques de reproducció i cures. La priorització de l'aspecte físic (sempre normatiu i canònic) i situar-les sempre en segon pla legitima, fomenta i perpetua la idea tradicional del que ha de ser una dona. Els mitjans de comunicació han de trencar amb tot això, passant per una desconstrucció directa de l'ideari que el patriarcat ens ha fet interioritzar.

És clau que des dels mitjans de comunicació es trenqui amb el prototip normatiu que cosifica i estableix quin és el model de dona "correcte". No calen referències al físic de les dones i aquest no ha de suposar una barrera per la seva carrera professional. Això s'ha de veure reflectit tant a les peces escrites com en el contingut audiovisual en què la imatge guanya força. És important que hi hagi varietat de cossos i que aquests no siguin sexualitzats.

No estigmatitzar a les treballadores sexuals i no fomentar ni reproduir mites i estereotips entorn d'aquest col·lectiu. Evitar judicis morals construïts des d'una posició de privilegi. Hi ha assemblees de treballadores sexuals organitzades i per tant, podem tenir accés a la font. És clau deixar enrere l'actitud paternalista i l'ètica occidentalista que han mantingut fins ara els mitjans de comunicació.

Doble jornada: És a la qual s’han d’enfrontar la majoria de dones de la nostra societat. Consisteix en conciliació de la seva vida laboral i productiva, socialment reconeguda i remunerada, amb la seva vida domèstica, englobant aquí tasques de reproducció i de cures que no són ni remunerades ni reconegudes. Aquesta conforma una opressió i no és positiva: des dels mitjans no s’ha de legitimar.

SUPERWOMAN

VIDA PRIVADA

No alimentem la idea que treballar fora de casa i després assumir les tasques de cures és un èxit. Aquest mite invisibilitza l’opressió que suposa la doble jornada. Promocionar el perfil de dona exaltant aquestes qualitats és masclista i reprodueix els rols de gènere tradicionals.

Les lectores no necessiten saber si les protagonistes de l’article són mares, àvies o veïnes. Tampoc si tenen parella, de qui són filles o si estan embarassades o no. Qualsevol referència que les subordina o que les encasella en la idea que el patriarcat té de com ha de ser una dona exemplar, les deslegitima com a professionals i com a persones independents. A més a més, es fomenta la idea que les dones no poden ser deslligades de l’esfera privada o domèstica. De la mateixa manera que els homes són valorats en els mitjans de comunicació únicament pels seus èxits professionals, s’ha de fer el mateix amb les dones.

Doble jornada: És a la qual s’han d’enfrontar la majoria de dones de la nostra societat. Consisteix en conciliació de la seva vida laboral i productiva, socialment reconeguda i remunerada, amb la seva vida domèstica, englobant aquí tasques de reproducció i de cures que no són ni remunerades ni reconegudes. Aquesta conforma una opressió i no és positiva: des dels mitjans no s’ha de legitimar.

SUPERWOMAN

VIDA PRIVADA

No alimentem la idea que treballar fora de casa i després assumir les tasques de cures és un èxit. Aquest mite invisibilitza l’opressió que suposa la doble jornada. Promocionar el perfil de dona exaltant aquestes qualitats és masclista i reprodueix els rols de gènere tradicionals.

Les lectores no necessiten saber si les protagonistes de l’article són mares, àvies o veïnes. Tampoc si tenen parella, de qui són filles o si estan embarassades o no. Qualsevol referència que les subordina o que les encasella en la idea que el patriarcat té de com ha de ser una dona exemplar, les deslegitima com a professionals i com a persones independents. A més a més, es fomenta la idea que les dones no poden ser deslligades de l’esfera privada o domèstica. De la mateixa manera que els homes són valorats en els mitjans de comunicació únicament pels seus èxits professionals, s’ha de fer el mateix amb les dones.

COSIFICACIÓ

ESTEREOTIPS

CÀNONS DE BELLESA

La violència sexual és un dels pilars fonamentals d'un sistema masclista que cosifica i sexualitza el cos de les dones. La publicitat (molts cops dels mitjans de comunicació) reprodueix uns models patriarcals, masclistes i consumistes que es normalitzen. No s'han d'escollir mai imatges que cosifiquin i sexualitzin a les dones, ja que la cosificació de les noies també és una forma de violència masclista.

Les imatges són clau en la creació de l'ideari col·lectiu. No han de contruibuir mai a la creació d'estereotips de gènere ni d'opressions cap a les dones. Un exemple en seria escollir una imatge d'una dona a la cuina o amb les filles, ja que estaria contribuint a legitimar els rols tradicionals imposats pel patriarcat i el blanquejament de la doble jornada.

Els estàndards o cànons de bellesa que ens imposen es tradueixen en una agressió al cos natural de cada persona, i en els mitjans de comunicació molts cops es fa una difusió agressiva de cossos irreals fonamentant aquest cànon restrictiu. Per això no s'ha de perpetuar de cap manera, i té especial importància el tractament de les imatges: l'associació directa de la dona amb els productes de bellesa no ha de ser perpetuada.

El llenguatge és performatiu i això vol dir que influeix en la manera que les persones tenim d’entendre la realitat. La llengua està formada en base a convencions i si aquestes invisibilitzen a una part de la societat, com és el cas de les dones, s’han de poder acceptar noves formes. La llengua és de les seves parlants.

PROMOURE PARAULES INCLUSIVES

FEMENÍ GENÈRIC

NOVES PARAULES

PARAULES VEXATÒRIES

Sempre que sigui possible, buscar mots que incloguin a tot el col·lectiu sense fer referència al gènere. Exemples: Docència, infants o població.

De la mateixa manera que s’utilitza el masculí genèric per fer referència a grups heterogenis d’homes i dones, el femení genèric també pot ser emprat. Les periodistes poden escollir quina forma utilitzar.

Si el sufix d’una paraula té un origen masclista, pot ser substituïda per una nova forma. Per exemple, el sufix -essa, significa “dona de”, si la periodista ho veu adient, pot substituir la forma per la què proposen lingüistes feministes. Exemples: De metgessa a metja, de jutjessa a jutja, de tothom a totdon.

Evitar tota mena de paraula que tingui un rerefons masclista, encara que es tracti d’un article d’opinió, d’un editorial o d’un breu. Que estigui reconegut pel diccionari o per l’enciclopèdia no implica necessàriament que aquesta s’hagi d’utilitzar. Per exemple: Dona pública, reconeguda pel diec, significa prostituta.

Interseccionalitat: És entendre les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat i com aquests encreuaments contribueixen a experiències úniques d’opressió i privilegi. Els mitjans de comunicació ho han de tenir en compte i confluir les diferents guies específiques de cada opressió.

GÈNERE

CLASSE

PROCEDÈNCIA/RACIALITZACIÓ

EDAT

LGTBIQ+

DIVERSITAT FUNCIONAL i SENSORIAL

NEURODIVERGÈNCIA

No s’han de fer informacions que fomentin la desigualtat entre gèneres i que legitimin la societat patriarcal que exerceix opressió cap a les dones.

No s’han de fer informacions que siguin discriminatòries per qüestions de classe social.

No s’han de fer informacions que siguin discriminatòries en qüestions de racialització o procedència.

No s’han de fer informacions que siguin discriminatòries en termes d’edat o generació.

No s’han de fer informacions que discriminin per qüestions d’orientació sexual o identitat de gènere. Tampoc s’ha de tractar el sistema binari com a única opció.

No escriure informacions capacitistes que discriminin a les persones amb diversitat funcional o amb diversitat sensorial. Fer que els continguts no impliquin barreres conceptualitzades des d'una mirada fonocèntrica.

Tractar amb respecte i rigor la diversitat.

CONTEXT

DENÚNCIES FALSES

NO TORNAR A FERVÍCTIMA

TEXT

NO ELS JUSTIFIQUEM

És fonamental que cada vegada que es produeixi una violència masclista, aquesta es tracti com a un fenomen estructural i inherent en la societat patriarcal. No són excepcions ni casos aïllats. No podem únicament parlar del succés concret, cal tenir una mirada àmplia del context social que ens envolta (el patriarcat) i fer una cobertura que inclogui telèfons als quals adreçar-se, dades, balanç…

El titular ha de conformar-se per: subjecte (home) + mata/assassina + dona. No podem parlar de mortes ni fer construccions passives que posin com a subjecte a la dona, és ell qui realitza l’acció. Hem de tractar totes les violències masclistes com a tals, no només si acaben amb una mort o amb una violació són agressions.

És imprescindible assenyalar a l’agressor sense buscar justificacions que el facin semblar menys culpable. Ha comès una agressió masclista i no fa falta saber altres detalls sobre la seva vida que no estiguin relacionats amb el fet. No s’han de fer estructures com ara: les veïnes diuen que era bon pare, anava drogat en el moment dels fets, ningú s’ho podia esperar…

Només el 0,01 % de les denúncies són falses. Ocupar pàgines del diari i buscar exemples d’aquests casos és irrellevant i contribueix a deslegitimar la problemàtica i no configura un entorn propici a què les dones agredides s'atreveixin a denunciar.

La dona que ha patit una agressió ja ha estat víctima, des dels mitjans no se l’ha de criminalitzar. Les frases que la culpabilitzen o que qüestionen la seva manera d’actuar estan legitimant a l’agressor. Ni com anava vestida, ni on era, ni si havia pres alcohol, ni l’hora, ni l’entorn són rellevants per la notícia.

La violència masclista és un problema estructural, i molts cops se'n parla com a casos aïllats. S'ha de canviar el relat global perquè no es percebi com un fet anecdòtic.

RELAT GLOBAL

QUI MATA ÉS L'HOME

INTERRELACIÓ DE LA GUIA

S'ha de donar fe a la víctima, humanitzar-la, però sense caure en el sensacionalisme. N'és imprescindible la conscienciació i la visibilització. Quan es produiex un cas de violència masclista, cal que els mitjans donin un context global i es faci un seguiment exhaustiu del cas, un cop aquest arribi als tribunals.

Qui mata i viola és l'home. Mai s'ha de justificar l'agressor ni culpar a les dones (no cal fer incisos de com anava vestida, del seu estat, etc...). Mai confondre abús amb agressió. També s'ha de protegir la víctima (respectant la seva intimitat), visibilitzar tots els casos, i fer prendre consciència del problema estructural que és.

Quan es tracti un succés de violència masclista cal que les redactores tinguin especialment en compte tots els punts de la guia. En aquests casos no només està en risc legitimar el patriarcat en l'ideari col·lectiu, sinó que també hi ha el perill de revictimitzar a la persona agredida.

VISIBILITZACIÓ

ELLES

ESPORT

És essencial no excloure a les dones dels mons macsculinitzats. Un clar exemple és el de l'esport.

Intentar visibilitzar-les al màxim, ja que en aquest sector, i en tots, la diferència de tracte és abismal. Només cal comparar els salaris que cobren els esportistes en comparació amb les esportistes. Hem d'intentar parlar-ne al màxim, ja que la majoria de mitjans les notícies d'esport on participen noies no ocupen ni el 5% del total de les que publiquen.

No s'ha de parlar ni de "dones de...", ni de "filles de...". Aquests elements són irrellevants per la comprensió de la notícia i contribueixen a deslegitimar i a invisibilitzar les activitats realitzades per dones. D'aquesta manera, es lliga la seva persona i els seus èxits o mèrits a una figura masculina.

Quan els mitjans de comunicació parlen sobre esport realitzat per homes parlen de l'activitat (futbol, bàsquet...) o de l'equip (Barça, Girona...) sense adjectius. En canvi, quan les que el practiquen són dones, s'acompanya de l'adjectiu "femení". S'ha de posar l'adjectiu en els dos casos o no posar-lo en cap, si no s'està exercint una conducta discriminatòria.