Teresa Carreño Garcia

Romanticisme

Teresa Carreño Garcia

Va neixer a Caracas dia 22 desembre de 1853 i va morir a Nova York dia 12 de juny de 1917.Teresa Carreño era descendent d'una família de músics, com el seu avi Cayetano Carreño. Va començar els estudis musicals amb el seu pare als sis anys, Manuel Antonio Carreño, un músic i polític consagrat. El 1862, la inestabilitat de la Guerra Federal va provocar que Manuel Antonio perdés la seva posició en el govern com a ministre de Finances. La família va anar a viure a Nova York buscant estabilitat política i una direcció professional per a Teresa, que havia demostrat un talent extraordinari com a intèrpret de piano, improvisadora i compositora. Sota la tutela de Gottschalk, Carreño va debutar a Nova York als 8 anys. L'enorme èxit del debut la va portar a una sèrie de concerts en diverses ciutats dels Estats Units i Cuba. El 1866 la família es va traslladar a París en vaixell, que va naufragar i els passatgers van ser rescatats per un altre vaixell. Carreño va continuar a París component i tocant, iniciant gires per Anglaterra, Espanya i Holanda. Recorregué les capitals més importants d'Europa i Amèrica i els triomfs es contaren per concerts, havent estat elogiada unànimement pels afeccionats de tot el món. Teresa Carreño es casà el 1872 amb el violinista Émile Sauret, del qual se'n separà alguns anys més tard per contraure segones núpcies amb el baríton Giovanni Tagliapietra, cosa que va fer que se la conegués en aquella època amb el nom de Teresita Carreño Tagliapietra, i per últim, el 1892 es casà amb el compositor francès d'Albert, del qual se separà el 1895. Teresa Carreño va compondre un quartet per a instruments de corda, publicat a Leipzig per G. W. Fritzo, Una sèrie de brillants peces per a piano i l'himne nacional veneçolà; fou, a més, una soprano notable, directora d'orquestra i compositora; també va ser empresària d'una companyia d'òpera italiana. Posseïa una gran cultura, parlava francès, anglès, italià i alemany. La tècnica de Carreño era perfecta, impecable; la usava com a mitjà per commoure els auditoris, dels quals s'apoderava gràcies a l'art màgic del seu estil personal, que es distingia pels contrasts, el matís i el color. El vigor i l'ímpetu es fonien en ella amb la finor i la delicadesa en els moments oportuns de les seves afortunades interpretacions, fidels, poètiques, intel·ligents, artístiques, sempre de bon gust, sense amaneraments ni posa.

https://www.mujerlatinausa.com/wp-content/uploads/2016/07/teresa-carreno-3.jpg

Biografia

La falsa nota op.39

Videos

5è A

Fet per: Aina, Tomeu, Jordi i Mia

los crazy