Want to make creations as awesome as this one?

No description

Transcript

MODEL MENOR

NOÜMENDefinicionsUnitat profunda i misteriosa de tot l´univers.Desparença.Parent replegat.La realitat transcendent; el més enllà; l’ànima de l’univers.DescripcióEl Noümen és, en el nostre model, una Sintètica i com a tal treballa el món de la profunditat, de la radicalitat, de la unió, de l’harmonia. No és aparença, heterogeneïtat, multiplicitat, agitació. No és ni present, ni passat perquè no coneix el temps. És eternitat, sense origen ni final. I plenitud perfecta en possessió simultània.Les cultures orientals han conreat aquesta font noümènica fonamentant en ella tota la realitat i fent-la el fi de l’alliberament, moksha, d´aquest món. Els Vedes l’anomenen Brahman, l’esperit de l’univers. Per al confucianisme “t’ai chi” és el gran fonament, un amb el no-fonament o “wu chi”, immutable, la gran harmonia. Per al Taoisme, “chen Fs’a” és el veritable senyor que regeix l´univers i de la existència del qual no hi ha cap rastre. Occident ha arribat al Noümen etern i metahistòric per la via de la sacralitat religiosa i de la teologia metafísica. L’oposició Fenomen-Noümen marca un dels eixos principals del nostre model mental. El Noümen representa la transcendència (en oposició a la aparença fenomènica) de totes les realitats d´aquest món.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: FENOMEN

FENOMENDefinicionsEl moment actual en la seva presència manifesta; l’ara i aquí.Parença desplegada.Esdeveniment singular que s’imposa per la seva presència.DescripcióPer a nosaltres, el Fenomen és una discriminació, una separació d´esdeveniments per tal de ser observats extrets del context al qual es troben units. El Fenomen permet simplificar el coneixement de la complexitat de la realitat i per això mateix és una bona eina de coneixement objectiu de la realitat, però és evident que aquesta atomització i simplificació implica una visió parcial de la realitat complexa.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: NOÜMEN

TEORIADefinicionsConeixement especulatiu segons principis generals, amb independència de les aplicacions.Discerniment.Cernent desplegat.La visió global abstracta de la realitat.Sentit del significat.Anàlisi de la síntesi.Caovisió de la cosmovisió.Estètica de la ideica.Follia de les convencions.Mitificació de la lògica.Astúcia de la raresa.Probabilitat de l’harmonia.Precisió d’allò sublim. Glòria arquetípica.Bellesa arcaica.Divinitat indeterminada.Tiàmat determinada. DescripcióPer a nosaltres la Teoria és un punt convergent de vivències subjectives i d’estructures objectives, d’analítiques patents i de síntesis latents que es troba allunyat màximament de la realitat concreta, la Pràctica. Des d’aquesta posició pot abastar tota la diversitat i riquesa de la realitat mental; pròpiament coordina de forma global i harmonitzadora les exigències de la ment humana i les de la realitat. La Teoria contempla cadascuna de les diferents àrees des d’una perspectiva abstracta i universal, recollint l’expansió desplegada en l’hemisferi concret.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: PRÀCTICA

OBJECTEDefinicionsAllò que roman constant i idèntic a si mateix.Extensió. Tens desplegat.Les estructures constants pròpies de cada ésser determinat.DescripcióL’Objecte és en el nostre model un dels sis punts cardinals, oposat a Subjecte. És Estruc-tura constant, contraposat a la inconstància, que és pròpia de les Vivències subjectives. En un sentit ampli, l’Objecte és allò cap a on s’adreça la consciència; i considerem objectiu allò que és amb independència de la ment que ho coneix. Participa del Concret perquè és cosa i Signe d’una realitat; participa de l’Abstracte perquè és definible amb rigorositat.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SUBJECTE

SUBJECTEDefinicionsQui decideix lliurement i fa front a les conseqüències.Simple observador.Tensió replegada.Jo sense signes d’identitat.Llibertat obligada.Vivència d’aventura.Enigma insoluble.Intenció feliç.Tiàmat comunitari.Passió divina.Bellesa akàixica.Intensió.Tens replegat.Jo vivint atent des del meu propi centre, despullat de tots els meus signes d’identitat.Fet de decidir lliurement i de fer front a les conseqüències. DescripcióEl Subjecte es troba obert al món i es defineix a partir d’actes transitius de relació directa i comunicativa amb els altres subjectes. Es coneix i es viu en funció d’una participació afectiva més que per l’observació objectiva. Vegem un vers de Miquel Martí i Pol que ens expressa l´enigma de l´altre jo: I obro de nou els ulls per reposar, i altra vegada em reconec i aleshores m’invento un crit estrany que serveix per cridar-me, i si l’home, l’home que sóc fora de mi, es girés a mirar-me, ja no hi hauria enigmes. Però no es gira mai; tot és debades. No es gira mai i el gran joc recomença.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: OBJECTE

DefinicionsExigències del conjunt de la realitat objectiva i transcendent.Hàbit nostrat.Condició natural.Comunió prodigiosa.Afinitat magmàtica.Usatge veïnal.Dret natural.Referència col·lectiva.Obligació confinada.Càstig merescut.Revolució legítima. DescripcióEntenem l´Ética com l´actuació convenient, ajustada al conjunt de la realitat. Es deriva de l´ancestral sentit de la corresponsabilitat, de sentir-se formant part d´un tot amable i exigent que ens regala i ens limita la vida. Referit a l´acció, és allò que se´ns mostra des de l´exterior com estructuralment fix i ens imposa certs valors: el foc crema, i cal prendre precaucions; els pares limiten la llibertat d´acció dels infants, i cal que els obeeixin; la societat es regeix per unes normes, i cal seguir-les. Ètica equival aquí a ecologia general, és a dir, l´harmonia dels éssers en el respecte a llur integritat.www.lluismariaxirinacs.cat

DefinicionsJocs de conjunt de les vivències espirituals.· Sentiment noümènic.• Amor subjectiu. • Regne feliç.• Saviesa silenciosa.• Letargia còsmica.• Misteris iniciàtics.• Embriaguesa comunitària.• Contemplació extàtica.• Emergència espiritual.• Felicitat caòtica. DescripcióLa Mística és una vivència d´unió subjectiva i profunda amb l´univers. La saviesa oriental, a diferència de la d´Occident, s´ha basat molt especialment en aquesta vivència intensa del món interior. Hi ha però a la cultura occidental importants textos místics (El Càntic dels Càntics, Amic e Amat de R. Llull, entre molts altres) que han descrit al·legòricament les vivències del món interior. Vegem aquest fragment de la Noche Oscura de S. Joan de la Creu:¡Oh noche, que guiaste,oh noche amable más que el alborada:oh noche que juntaste Amado con Amada,Amada en el Amado transformada!______________"Hi ha una doble àrea d´autonomia. El món exterior pot envair la subjectivitat des de fora, però no transcendir-la per dins. No pot envair el món místic o interior. I viceversa, el món interior pot envair la subjectivitat des de dins, però no pot transcendir-la cap a fora. No pot envair el món exterior. Així tenim dins de nosaltres una zona, més íntima a nosaltres mateixos que nosaltres mateixos, impertorbable davant dels esdeveniments externs. Hom, refugiat allà dins, és inatacable, però esdevé ahistòric o metahistòric." (Dijous Sant de 1975, escrit per en Lluís M. des de la presó).www.lluismariaxirinacs.cat

CIÈNCIADefinicionsConeixement i previsió exactes de l’ordre de les coses.Manifestació estructural.Aparença extensa.DescripcióConeixement i tractament de la realitat física formalment i experimentalment rigorosos. Tractament objectiu de la realitat canviant. Seguint les directrius del que avui entenem per Ciència, direm que el saber científic cal que respongui a certs criteris, dels quals destaquem els següents: És un coneixement especialitzat d´una part de la realitat, encara que hi pugui haver terrenys científics interdisciplinaris. Precisa d´una activitat analítica, que descompon els objectes fins els elements més simples. És un saber sistemàtic i ordenat d´acord amb una metodologia determinada. Es formula en un llenguatge clar i precís (definicions, descripcions, formulacions), que prescindeix dels inconvenients i de la vaguetat del llenguatge corrent. La seva activitat implica un procés creador d´hipòtesis (en el cas de les ciències experimentals) a partir dels fets observats, o d´ideació de postulats o axiomes (especialment en el cas de les ciències formals, lògica i matemàtica). Els seus enunciats cal que siguin demostrables i, en el cas de les ciències experimentals, que puguin ser contrastats amb l´experiència, permetent projectar prediccions de futures observacions i, podent, els seus resultats, ser utilitzats en el disseny de noves tecnologies. És propi de l'àmbit de la Ciència valorar els resultats i les repercussions amb criteris pragmàtics i d'eficiència. Aquí rau, d'una banda, la causa del seu triomf i del seu impacte sobre el conjunt de la societat. D´una altra banda, és la causa de la temença que la ciència - dient-ho amb paraules de B. Russell- pugui ser més aviat un instrument per intensificar el poder dels grups dominants que l´eina que faciliti la felicitat de tots els homes.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: METAPSÍQUICA

SENTITDefinicionsLa nostra intel·ligència.Ment vivencial.Discerniment intens.Endevinar, a través del que es diu o es fa, allò que no és ni dit ni fet.DescripcióEl sentit que donem en el nostre model a l’àrea del Sentit és la capacitat abstracta de jugar amb la pura contradicció, la pura sorpresa, el joc lliure sense finalitat dut a l’extrem de la seva puresa. És l’expressió alliberadora del principi d’identitat o de no-contradicció. És la mort a tota convenció, a tot signe d’identitat. És la soledat radical que “acompanya” al jo-subjecte i que el separa totalment del jo-objecte identificable. Aquest àmbit espaordidor batega en el cor dels acudits, de l’humor, de l’enginy, de la imaginació.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SIGNE

EXPERIÈNCIADefinicionsEl meu món ara i aquí.Realitat manifesta.Concerniment aparent.L’ampla realitat actual, present, en concurrència de les seves parts.El meu, el nostre món ara i aquí.Força concreta de l’esdeveniment present.El meu, el teu, el seu, el nostre, el vostre, llur món o cos ara i aquí.Pràctica fenomènica.Relació fenomènica entre vivències i estructures.Analítica concreta de conjunts heterogenis.“Aquest món”, “aquesta vida” tal com se’ns presenta.La contínua batalla de la vida.Les contradiccions contínues de la vida quotidiana.La primera impressió bigarrada de la vida i de les coses.La meva lluita de cada moment.Com em trobo.Aprendre jugant.Procés de producció de béns i serveis útils.Influència mútua.Experiència psíquica o subjectiva / Experiència tècnica o objectiva.Experiència actual o fenomènica / Experiència potencial o pràctica.Experiència endreçada o mundana / Experiència turbulenta o plàsmica.Distinció de les parts sense separar-les del conjunt o del context.Acte de captar una part de la realitat en el seu conjunt.Observació progressiva i concreta.Recepció de la realitat externa de manera singular pròpia de cadascú.Utilització pràctica d’una part de la realitat coneguda.Operació de transformació de la realitat concreta (treball). DescripcióL'Experiència és la diversificació fenomènica i heterogènia de la Pràctica original. En el pas de la Pràctica a l'Experiència apareixen elements diversos, però que encara romanen lligats espontàniament entre ells com el fill a la mare. William James, filòsof i psicòleg dels EUA, un dels fundadors del Pragmatisme, ho descriu així: "les relacions entre les coses, tant les conjuntives com les disjuntives, són tema d'experiència particular directa, igual ... que les coses mateixes". L'Experiència pertany al món del concret, i diversifica la bigarrada realitat de la Pràctica mitjançant una intuïció analítica. És gràcies a l'Experiència que comencem a discernir la realitat concreta, a separar-la en elements interconnectats.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SÍNTESI

PSÍQUICADefinicionsJocs de conjunts de vivències físiques.Realitat manifesta vivencial.Alè existencial.Comunitat passional.Experiència subjectiva.Pràctica artística.Fenomen emocional.Art maièutica.Món íntim.Decisió sentimental.Desig atzarós. DescripcióAnomenarem Psíquica a l´experiència interior (vivència) intuïda directament i concreta. Comprèn la percepció, el record, la imaginació, els afectes, les passions, els pensaments, els raonaments, les decisions, etc., viscuts des de la pròpia subjectivitat. La Psíquica és dramàtica, conflictiva. A través de l´educació o de l´autodisciplina s´intenta harmonitzar-la, mentre que d´altres intenten refugiar-se en estats de conciència produïts per la hipnosi o les drogues. Podem definir-la provisionalment com els jocs de conjunts de vivències físiques. No té cap relació amb la Psicologia, aquesta seria, en qualsevol cas, la ciència que té per objecte la psíquica.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: IDEICA

PRÀCTICADefinicionsSimplicitat radical de la ment humana.Concerniment.Cernent replegat.La realitat concreta, sencera i dinàmica.Signe amb sentiment.Experiència amorosa. Cosmos caòtic.Tècnica mística.Prodigi desitjat.Ètica psíquica.Obligació embriagadora.Turbulències en el regne.Polidesa en el magma.Acció ecumènica.Economia akàixica.Ecologia apassionada.Àpeiron comunitari. DescripcióPodem acostar-nos a aquesta àrea definint-la com a llavor original i fruit final de la ment humana. És caos fructífer que va cap a l´ ordre, potencialitat pura i totalitat concreta. Dona realitat a l'hemisferi sud del nostre Model Mental, en oposició a l'´hemisferi abstracte dominat per la Teoria. Es troba entre les vivències subjectives i les estructures objectives, entre les anàlisis fenomèniques i les síntesis noümèniques, equidistant d´aquestes posicions oposades. Podem trobar-la, en brut, en el pensament infantil i primitiu.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: TEORIA

LÒGICADefinicionsLleis de conjunts de formes objectives.Ment manifesta estructurada.Discerniment aparent extens.Lleis de conjunts homogenis.Formalisme no contradictori.Relació entre el determinat i l’indeterminat.Teoria del coneixement abstracte.El fenomen dels significats.Anàlisi dels objectes.Convenció atzarosa.Fórmula matemàtica.DescripcióEn un sentit ampli del terme la Lògica és la forma correcta d’expressar els nostres pensaments evitant les contradiccions. Des d’aquesta perspectiva no és un coneixement independent sinó que s’inclou en l’estructura de totes les ciències i del coneixement en general, essent un veritable instrument -organon- del pensament. En un sentit més estricte, la Lògica és avui una ciència formal que s’ocupa de l’estructura de les regles formalment correctes del pensament.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: MÍSTICA

IDEICADefinicionsExigències del conjunt de les idees.Ment transcendent estructurada.Discerniment desparent extens.Arquetip arcaic.Metafísica teòrica.Saviesa objectiva.Significat noümènic.Evidència racional.Categoria substancial.Afinitat sublim.Dogma convenient. DescripcióEncara que el seu domini és l’abstracció, qualsevol Ideica arrela en la pràctica concreta -que en aquest fus correspon a l’Ètica- i es manifesten a través d’ella. Totes les cultures han produït sistemes organitzats d’idees -cosmovisions, en alemany weltanschaung- que serveixen de model interpretatiu i d’acció. Són exemples: els sistemes filosòfics, teològics, les identitats culturals, les diferents teories, els cossos jurídics, etc. Per a nosaltres, tota societat genera algun tipus d’Ideica; cal, doncs, prendre consciència de la dominant i aconseguir-ne un veritable diàleg inter-ideic, que permeti la crítica d’ideologies tancades per tal d’elevar-les a una visió globalista sense perdre les arrels concretes de les quals parteixen totes les Ideiques abstractes.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: PSÍQUICA

SÍNTESIDefinicionsSaviesa universal.Ment transcendent.Discerniment desparent.Captació abstracta unitària de la realitat transcendent.Abstracció mental de l’absolut etern.Discerniment fonamental.Discerniment no aparent.Teoria noümènica.Ment transcendent.Forma mental de l’absolut etern.Saviesa universal.Conjunts sintètics abstractes.Coneixement profund, superior o suprem.Capteniment assenyat en les coses de la vida.Síntesi mítica o subjectiva / Síntesi d’idees o objectiva.Síntesi global o teòrica / Logos noümènic.Síntesi ordenada o mundana / Síntesi confusa o plàsmica.Teosofia com coneixement global de la realitat.Comprensió compendiada i harmònica de tot l’univers.Pensament transcendent.Ciència infusa.Ciència eterna.Ciència divina (omnisciència).Coneixement innat.Cosmovisió unificada dins de la seva varietat.Preguntes últimes.Revelació dels enigmes més fonamentals. DescripcióPer al nostre model la Síntesi és una comprensió profunda, que es dóna a totes les cultures, en la qual s’intenta compendiar harmònicament l’univers. El que es propi de la Síntesi és la tendència a la captació unitària, per oposició a l’Anàlisi, que és el replegament crític del pensament abstracte. Es pot aconseguir per la via objectiva -cosmogonies, teologies, filosofies, teories científiques, ecològiques, etc.- o per la via subjectiva, que s’aconsegueix a través del simbolisme mític o d’un estat buit de la ment, sense pensament i sense objecte pensat (Noümen). La cultura oriental postula que cal aturar l’Anàlisi i l’Experiència, perquè com mostra R. Tagore un enteniment tot lògica és com un ganivet tot fulla. Fereix la mà d’aquell qui l’usa. La Síntesi, contràriament, ha estat excel·lida amb el suprem concepte de l’advaita (no dualitat) del Vedanta, l’U de la Trika, el neti-neti dels Upanixads, el ch’i wu del Taoisme.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: EXPERIÈNCIA

METAFÍSICADefinicionsTranscendència estructural.Desparença extensa. Allò que creiem que són els éssers.L’essència de cada objecte.El plus que el tot afegeix a la suma de les parts. DescripcióLa realitat en si mateixa amb independència del subjecte que la contempla és el domini de la necessitat objectiva, la qual s’oposa al món de les vivències que és l’àmbit de la llibertat subjectiva. La Metafísica és en el nostre model l´àrea des d’on s’expliquen les causes profundes de la realitat. L'Orient ha aprofundit i magnificat en la comprensió d’una realitat total, essencial com es mostra en el “Xih” (essència) del confucianisme o en el “Sat” (ser) de l´hinduisme. La filosofia occidental l´ha considerada com philosophia prima (filosofia primera) i, per tant, com un problema fonamental. Els filòsofs presocràtics, Plató, Aristòtil i tota la tradició medieval que es deriva d’aquestes filosofies han aprofundit sobre la realitat, el ser i les seves causes. També hi ha hagut detractors, especialment, aquells que han interpretat la realitat com el món de les aparences i dels fenòmens, especialment els empiristes. Les filosofies neopositivistes del nostre segle han estat marcades per una tendència antimetafísica. Malgrat tot, sembla que -com deia Kant- la metafísica es fonamenta en una disposició natural, per això, podrem treure-li les branques, però mai no podrem extirpar les seves arrels. Avui la metafísica es torna a plantejar des de diferents perspectives, inclòs des de la pròpia ciència (els Gnòstics de Princenton, per exemple). Einstein va declarar que la por a la metafísica era una malaltia de la filosofia empírica només explicable com a contrapès a un filosofar en els núvols, prescindint de les dades sensibles.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: ART

ESTÈTICADefinicionsJocs de conjunts d’imatges subjectives.Ment manifesta vivencial.Discerniment aparent intens.Expressió formal lliure.Jocs d’imatges subjectives.Bellesa gloriosa.Art teòric.El sentit del fenomen.Anàlisi del subjecte.Gràcia subjectiva.Arquetip passional.DescripcióEntenem, en el nostre model, per Estètica el joc abstracte de les formes de les vivències, les quals són analitzades i separades de les realitats concretes que les fan possibles per tal de crear noves formes i figures que puguin representar-les. És l’exercici lliure, vivencial, de les formes abstractes. És la tasca de la imaginació: assegurar inquietuds i inquietar seguretats. Atès que pertany al món de les vivències la seva anàlisi és sovint incoherent, diversa, contradictòria, provocadora, psicodèlica... Aconsegueix que tot allò que és igual, amorf, monòton esdevingui diferent, policrom, sorprenent...Tot el joc de l’Estètica rau en substituir unes expressions per d’altres de diferents, de desconcertants suggerint-nos nous enfocaments en coses que se’ns mostraven primerament tancades a una sola possibilitat. La combinació de certes notes musicals ens transporten a vivències de recolliment, d’altres a experiències bucòliques, patètiques... Vivències semblants ens poden ser suggerides per la combinació de colors i formes pictòriques o en la combinació de formes estilístiques en la literatura, el cinema, etc. El Subjecte és, doncs, qui crea aquests jocs d’imatges subjectives.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: ÈTICA

MÍTICADefinicionsJoc dels conjunts dels símbols.Ment transcendent vivencial.Expressió lliure transcendent.Metapsíquica teòrica.Conte ancestral.Síntesi subjectiva.Follia comunitària.Fanatisme transcendent.Deliri espiritual.Saviesa folla.Regne probable. DescripcióLa Mítica fa referència a l’àmbit de les vivències que es presenten en forma de figures simbòliques, abstractes. Tot mite revela, i alhora vela, la realitat espiritual. Per això, és símbol d’un missatge espiritual expressat de forma figurada, suggerida, més que no pas explicada. La cultura occidental ha privilegiat el logos -raó, mesura, ordre- per sobre del mite, que és considerat com a ficció, deliri, caos. Tanmateix, totes les cultures han creat mites que les identifiquen, descobrint veritables connexions insospitades de realitats que transcendeixen el món de les experiències.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: TÈCNICA

TÈCNICADefinicionsLleis de conjunts d´utilitat física.Ciència pràctica.Prodigi d’exactitud.Valor afegit.Perícia útil.Anar de part.Senyal d’experiència.Atzar obligat.Habilitat professional.Acció econòmica.Atzar obligat.DescripcióEs considera aquí la Tècnica com la capacitat o les habilitats de la persona per obrar, produir, transformar el flux d'esdeveniments de la Pràctica, que dóna com a resultat un fet determinat, que tant podria ser un objecte com un servei. Aquesta consideració de la Tècnica es diferencia de l'ús que rep actualment, que la considera com el conjunt de procediments per operar sobre la realitat. Aixó és, pròpiament, Tecnologia, la qual és el resultat d'operar en la Pràctica des d'una teoria científica. És a dir, seria una manera d'operar des de l'abstracte en el concret. En canvi, en el nostre model, la Tècnica és una capacitat concreta d'operar. És l'inici del desplegament de la capacitat operativa pràctica i concreta de la persona.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: MÍTICA

SIGNIFICATDefinicionsEl món abstracte, culte, erudit, de la memòria.Ment estructural.Discerniment extens.La definició acceptada dels objectes.La veritat de les coses.Extensió constant de la forma mental.Estructura abstracta.Objecte teòric.Definició d’un mot, un signe o un gest.Concepte o idea filosòfics explicats.Significat dubtós o naixent / Significat definit o establert.Significat formal o definició / Significat de contingut o d’idea.Significat genèric o abstracte / Significat amb referent concret.Memòries informàtiques.El món de la raó.Conjunt mental abstracte.Noms comuns.Conjunt d’elements homogenisEstructura de termes no contradictoris.Allò que determina un senyal.Àmbit de la semàntica.Interpretació de les particularitats d’un fet o d’una cosa.Aclariment progressiu d’una cosa mitjançant la seva acurada descripció.Contingut mental abstracte dels signes concrets. DescripcióEl Significat és un compromís temporal entre les teories conceptuals d’un moment històric determinat i els objectes que la ment construeix a partir de signes empírics. Un fet, una idea, una paraula són significades d’una manera o una altra en funció de l’àmbit teòric i ideològic en què es trobin. El Significat fa referència a unes estructures constants -un objecte- vist des d’una perspectiva teòrica determinada. En realitat, és la teoria la que mostra la interpretació, l’hermenèutica. Aplicant el concepte al mot pràctica com a exemple, comprovarem que, per a l’ús comú i quotidià que donem al terme, pràctica significa realitzar una idea o un projecte; en el nostre model mental teòric, Pràctica significa tot allò que fa referència a l’àmbit constant d’on prové i es desplega tota realitat.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SENTIMENT

SIGNEDefinicionsEl món real de la memòria.Realitat estructural.Concerniment extens.La resistència / atracció dels objectes de la realitat concreta.Força de la cosa davant de la ment. DescripcióEntenem per Signe aquella informació que ens arriba de la realitat concreta, i que ens imposa la seva diversitat i particularitat. Això que se'ns imposa des de fora és Signe d'alguna realitat estructural i constant que hi ha fora de nosaltres. Una taula, per exemple, abans de ser convencionalment allò que fem servir per parar els plats o per escriure, és, primerament, signe de l'existència d'una realitat concreta, constant. Quan nosaltres intervenim sobre la realitat, per al nostre ús convencional, convertim el Signe en un Objecte. És per això que les coses poden mostrar-se polivalents. Per a un nen, per exemple, una taula pot convertir-se en una cabana, en un tren, en una escala, etc; o pels estudiants revoltats, en un parapet. La polivalència de les coses ens indica que abans d'esser objectes -estructures convingudes- les coses són signes d'una realitat independent de nosaltres.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SENTIT

ANÀLISIDefinicions1. Analítica abstracta de conjunts homogenis.2. Captació dels detalls abstractes de l’àmplia realitat present.3. Abstracció mental de l’esdeveniment present.4. Discerniment aparent.5. Fenomen teoritzat.6. Ment manifesta.7. Les qualitats o accidents manifestos ara a nosaltres.8. Conjunts homogenis abstractes9. Parts de l’oració (morfemes) de la morfologia gramatical, partícules (proclítiques o prefixos, enclítiques o sufixos, desinències, i totes les articulacions: de gènere, nombre, cas, temps, mode, etc.).10. Diferents components verbals de la parla usual.11. Examen detallat d’un problema.12. Resolució d’una qüestió.13. Discerniment per excel·lència.14. Anàlisi estètica o subjectiva / Anàlisi lògica o objectiva.15. Anàlisi general o teòrica / Anàlisi elemental o fenomènica.16. Anàlisi precís o mundà / Anàlisi confús o plàsmic.17. Acte de dividir un tot en les seves parts constituents o elements.18. Allò que es descriu i classifica.19. Coneixement progressiu i abstracte dels esdeveniments concrets (periodisme).20. Diferenciació o separació de les parts d’un tot.21. Dissecció mental.22. Dissonància mental.23. Homogeneïtat de conjunts de qualitats.24. “O això o allò”.25. Trencament mental.26. Verb gramatical.27. Components verbals de la parla usual.28. Examen detallat d’un problema.29. Acte de classificar.30. Convenció transitòria.31. Cosmovisió atzarosa.DescripcióL'Anàlisi pertany al món abstracte de la ment i és una operació mental per la qual separem els fenòmens del seu context i els reagrupem de forma artificial i abstracte. Analitzar vol dir desmuntar, descompondre les parts d’un tot per tal d’obtenir els seus components simples. Es troba entre el món lògico-científic, quan, com per exemple, la matèria es defineix com energia i l’estètic-artístic, quan l’artista tria, de les infinites possibilitats de combinacions dels elements estètics, les formes que acabaran constituint l’obra d’art.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: AMOR

ARTDefinicionsExpressió creativa.Manifestació vivencial.Tractament subjectiu de la realitat canviant.Coneixement estètic de la realitat psíquica.Acoblament reeixit, exitós.Incitació a la creativitat dels demés.Facultat d’aprehensió de la bellesa.Fantasia que emociona.Passió bella.Fenomen subjectiu.Aparença intensa.Coneixement i tractament amb rigor estètic de la realitat psíquica, interior i vivencial.DescripcióSovint s´ha identificat l´art amb les Belles Arts. Per a nosaltres, és una regió més genèrica que abraça tant les destreses i habilitats derivades de l´experiència i de l'observació com l´expressió de formes estètiques. En el nostre model l’Art és una forma d’expressió de la subjectivitat que treballa la Psíquica concreta mitjançant el color, la forma, els sons, el llenguatge, el moviment, la vida individual i social amb una màgia lliure abstracta. El que és important del procés de creació artística no és el resultat, l´obra d´art, sinó les vivències desplegades en un joc ric en matisos. La forma abstracta del treball artístic evoca una successió de tempteigs i d´experiències concretes i elementals -glops- que acabaran per constituir la representació final. L´artista té primerament en el seu esperit i en la seva imaginació creativa quelcom simple i abstracte -incorporal, diu H. Bergson- que acaba materialitzant en una imatge qualitativament diferent dels elements dels quals partia.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme:METAFÍSICA

SENTIMENTDefinicionsVivència concreta.Realitat vivencial.Concerniment intens.Empenta vital. L’emoció permanent de viure. DescripcióConstitueix l´empenta vital, elcoratge, és a dir, allò que fa que una persona mantingui la seva autonomia i fermesa.ElSentimentés, d´una banda, resposta o reacció d´adaptació davant situacions ambientals. D'una altra, elSentimentdetermina una forma possible de percebre subjectivament el món exterior. Des d'aquesta perspectiva podríem dir que elSentiment“tenyeix”, avalua les vivències.Tota vivència se sent des d´una circumstància íntima concreta, des d´un “trobar-se”. Aquest to vital és la base de la nostra vida psíquica. També des d´un punt de vista neurològic, podem afirmar que elSentiment,l´arrel de la vida afectiva, és el fonament de la nostra vida intel·lectual.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: SIGNIFICAT

METAPSÍQUICADefinicionsFecundació entre esperits.Transcendència vivencial. Desparença intensa.El misteriós món de l’Esperit i dels esperits.DescripcióAmb el terme Metapsíquica fem referència a tot allò que se situa entre la transcendència i el Subjecte. És l’ àmbit de l’ànima o de l’esperit i de tot allò relacionat amb les seves vivències: l’anomenem pregària, quan el subjecte desitja comunicar-se amb la divinitat; inspiració, quan és el subjecte qui rep l’alè transcendent. Qui deixa el jo subjectiu per situar-se en aquesta regió capta la influència divina i produeix fenòmens que sovint s’anomenen paranormals, és a dir, manifestacions fenomèniques no explicables en termes científics, com la clarividència, l’adivinació, la telepatia, la levitació, etc. Aquesta és una àrea molt treballada per la cultura oriental, mentre que la cultura occidental l’ha reduïda a aspectes relacionats amb la religiositat. A Occident ens allunyem progressivament d’una veritable cultura de l’esperit. En l’actualitat, les investigacions més significatives en el camp de la Metapsíquica s’han realitzat sobre la base d’experiments de percepció extrasensible, especialment als Estats Units i també a l’extingida Unió Soviètica. Els resultats de l’anàlisi científica porta a conclusions que permeten establir lligams en proporcions majors que les permeses pel pur atzar, fins el punt que alguns parapsicòlegs parlen de la facultat “psi” de la persona.www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: CIÈNCIA

AMORDefinicions1. Força concreta de l’absolut etern.2. Unió universal.3. Conjunt concret indiscernible en les seves parts.4. Pràctica noümènica.5. Amor subjectiu o místic / Amor objectiu o ètic.6. Amor noümènic o transcendent / Amor pràctic o concret.7. Amor inclusiu o mundà / Amor exclusiu o plàsmic.8. Inclinació, atracció, adhesió intensa o afecció profunda envers una altra persona, cosa, idea, principi, valor.9. Realitat (xarxa) unitiva fonamental.10. Comunió universal pràctica i concreta.11. La plena llibertat interna de tota la realitat transcendent concreta.12. Síntesi concreta.13. Interacció harmònica.14. Comunió dels sants.15. Cos místic.16. “Sentiment oceànic” (Arthur Köstler).17. L’altre món concret.18. El més enllà concret.19. L’altra vida concreta.20. Profunditat interior del cosmos sencer.21. Present eternitzat.22. Pau universal (perpètua: Kant).23. Un moment que equival a tota la vida.24. Energia còsmica.25. Sentiment universal.26. Lliurament real a la realitat transcendent.27. Fraternitat universal.28. Intuïció de la unificació de totes les coses.29. Realitat transcendent.30. Concerniment desparent.31. Santedat atea.32. Bona voluntat. DescripcióEntenem aquí l´Amor com a força o energia que interpenetra tota la realitat (es fonamenta en la Pràctica, -arrel etimològicapr-). Abasta, per tant, les tres nocions clàssiques d´amor com a eros, àgape i philía. Podem descriure´l com la interacció harmònica concreta entre totes les parts de l'univers. Plató, en un dels passatges més celebrats del Convit, ens diu que l´amor és un gran daimon(dimoni, geni) que, col·locat entre la divinitat i els homes, “omple l'esvoranc que els divideix de forma que el Tot resti lligat amb ell mateix”.En termes de relació humana, Fromm (L´art d´estimar) el descriu: “El desig d´unió interpersonal és l´impuls més poderós de l´home. És la passió més fonamental, la força que manté el gènere humà, el clan, la família i la societat. La incapacitat per assolir l´amor significa...autodestrucció o destrucció dels altres”.La pregonesa de l´amor ha estat elogiada en totes les cultures. Vegem com el poeta i místic musulmà Rumi ens ho expressa:“Quan la llum de l´amor ha penetrat en aquest cor, sap també que hi ha amor en aquell cor. “Quan l´amor a Déu creix en el teu cor, és que Déu sent també amor per tu.“Sense l'altra mà, no pot sortir d'una mà el so del picament de mans.”www.lluismariaxirinacs.catAntiterme: ANÀLISI