Glossari interactiu

Imatge interactiva: Passar el ratolí per sobre les paraules per conèixer el seu significat.

Pensament social de l’església o Pensament social cristiàEl que passa i preocupa a la societat sota el prisma dels valors cristians. Reflexiona sobre la realitat de la vida de les persones en la societat a la llum de la fe i la tradició eclesial perquè la societat sigui cada vegada més humana. Les seves fonts són la Sagrada Escriptura, la tradició, el magisteri i l’experiència de les persones compromeses amb la societat.

Animació de la feDinamització de forma vivencial, des de l’experiència i el testimoni, el treball de la fe. Es pot considerar sinònim de Pastoral o com la forma concreta de fer pastoral especialment en els centres d’esplai del MCECC.

Dignitat de la personaEl valor de l’ésser humà, de la persona per ella mateixa. En el cristianisme el concepte de dignitat es basa en el fet que tots som fills de Déu dotats de llibertat i responsabilitat.

Arrelament evangèlicL’Evangeli com a base o fonament.

PastoralEntenem la pastoral com la forma que tenim d’evangelitzar, és a dir, el conjunt d’accions que es porten a terme per apropar el missatge de l’Evangeli en cadascuna de les etapes de la vida de l’infant, el jove i l’adult. Hi entren les accions que ajuden a la creació de condicions per acollir la proposta de l’Evangeli, les que es destinen a l’anunci explícit i les que afavoreixen l’aprofundiment en l’estil de vida cristiana de les persones que han estat evangelitzades.

Doctrina social de l’esglésiaConjunt de criteris referits a la realitat social, política i econòmica de la humanitat, fonamentada en l’Evangeli, en l’estimació i la centralitat de la persona. La doctrina de l’Església llegeix el món des de l’experiència d’un Déu que estima infinitament i incondicionalment. Es demana que l’Església no sigui només una Església de paraula i institucional sinó que sigui una Església d’acció i de denúncia

Promoció de la personaAcció educativa que acompanya la persona en el seu desenvolupament procurant que desenvolupi al màxim les diferents dimensions i competències humanes (físiques, psicomotrius, socials, afectives, espirituals, etc.). Conrear els valors de l’humanisme cristià de manera que formin part inherent de la persona.

EspiritualitatÉs la capacitat de cercar i demanar-se pel sentit de la seva vida i pel sentit de què esdevé al nostre voltant. Proposa una cosmovisió, una ètica i uns processos i exercita la interioritat. L’espiritualitat és una dimensió interior de la persona que es transmet.

Humanisme cristià Podem definir l'Humanisme cristià com el corrent filosòfic que té com a centre la persona –personalisme– en el si de la comunitat, on aquesta s'humanitza plenament i s'hi realitza, fent seves les propostes de Jesucrist amb el seu missatge d'amor com a valor principal.

EvangelitzacióProcés a través del qual l’Església anuncia l’Evangeli, la Bona Notícia de Jesús. I ho fa amb paraules (predicació) i gestos (testimonis, accions on es fa visible el Regne). Entenem l’evangelització com un procés que té una finalitat: anunciar l’Evangeli de Jesucrist. En aquest procés distingim tres etapes:

• crear condicions (preparar el terreny per evangelitzar),
• anunciar (fer l’anunci explícit de Jesús),
• actuar (viure en conseqüència, després de l’acceptació de l’anunci rebut).

Totes aquelles actuacions que estiguin dintre d’aquest procés es poden considerar evangelitzadores.

Moviment d’esglésiaEl moviment eclesial és un terme contemporani aplicat a grups i associacions de cristians, que conformen comunitats dins de l'Església catòlica i que tenen una determinada forma de reunir-se, actuar i viure la fe catòlica.

Presència d’esglésiaLa manera de fer, donar testimoni. Tots som Església. L’Església és una comunitat cristiana local i la institució que inclou els cristians d’aquella religió. Només a partir del segle iii, el terme es refereix a l’edifici on la comunitat s’uneix.

ValorsTendències de comportament que esdevenen ideal per a la persona. Els valors ens donen la motivació per fer el que fem en el nostre dia a dia. Sense valors no tindríem una direcció concreta, faríem les coses però sense sentit.

HumanismeLa persona és el centre de l’acció educativa i de promoció humana i social dels centres d’esplai i del conjunt de la Fundació. És sempre un fi en si mateixa i cal vetllar sempre per la dignitat. La Fundació té sempre en consideració, en primer lloc, la persona en totes les seves dimensions.

Antropologia cristianaLa forma d’entendre la persona segons els principis de l’Evangeli. Amb el temps va evolucionant. És el tractat que aborda la reflexió sobre l’ésser humà, fill/a de l’amor de Déu, en la seva situació històrica actual i en el seu destí transcendent.

InterioritatLa part personal, interior, de dins de la persona. On ressona interiorment en la persona el que rebem del món exterior. És l’àmbit que acull les diferents accions o moviments no tangibles: sentir, experimentar, imaginar, rumiar, voler, assumir, raonar, recordar…, l’àmbit del “sentir i experimentar de les coses internament”.

FeLa fe és una "convicció", una opció personal. És assimilació i vivència personalitzada de les creences i pràctiques religioses. Està basada en l'experiència vital de les realitats transcendents. Per als cristians és la interiorització de l’Evangeli. . Són els plantejaments per a la construcció d’un món i unes societats més justes.

ReligióLes religions són marcs interpretatius que canalitzen una determinada experiència d’allò sagrat; l'espiritualitat és aquesta experiència. S’afavoreix amb un conjunt de creences, pràctiques, rituals i lleis morals. Sóc camins que ens porten a Déu.

TranscendènciAEs tracta d’allò important, d’allò que és invisible als ulls. El que resta després de la vida terrenal. Els referents últims que donen sentit a la vida: Déu, valors que ens "des-centrin" d’allò immediat, elements que ens ajuden a afrontar la limitació i la contingència pròpies de la naturalesa humana. És la base del projecte personal de vida.

Identitat laïcalEl terme laic o laica pot fer referència:

• a l'Estat laic: estat independent de qualsevol organització o confessió religiosa,
• a l’organització laica: organització independent de tota religió,
• al laïcisme: corrent de pensament que a més de defensar l’organització social i estatal laica vol evitar tota mena de reconeixement dels orígens religiosos de tradicions, fets, organitzacions, edificis o cultura provinent d’una tradició religiosa,
• al laic: cristià que no és sacerdot.