Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

saltar video

veure video

saltar video

saltar video


Futur

Agraïments

Recerca

Ramon Margalef

50 anys


d'ecologia

Història del
departament

El 2017 el Departament d’Ecologia celebra el 50è aniversari, i el 2019 es commemora el centenari del naixement de Margalef.

Aquest projecte fa un breu repàs a la història del departament a través de la vivència i el testimoni de les persones que l’han fet créixer, i ret homenatge a la figura irrepetible de Ramon Margalef.


50 anys donen per a molta història. Investigadors, professors i estudiants aporten un relat plural de la història del departament.

Història

Línia
del temps

Vivències personals

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

del departament

Dades dels alumnes

1960

1970

1980

1990

2000

2010

LÍNIA DEL TEMPS

Ramon Margalef

Estudis
Fets

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef


1967


Nomenament de Ramon Margalef com a primer catedràtic d’ecologia d’Espanya i creació del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona

La presa de possessió de Ramon Margalef com a catedràtic d’ecologia significa la creació del Departament d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, el primer en tot l’Estat espanyol.



1974


Publicació del llibre "Ecologia", de R. Margalef


Ramon Margalef redacta aquest llibre com un manual universitari, ja que és un resum vital de l’estat de l’ecologia a l’època. Es considera la seva obra més important.



1976


Pròleg de R. Margalef al llibre "Natura, ús i abús"


Natura, ús i abús es considera el llibre blanc de l’ecologia a Catalunya. A les dues edicions existents, Ramon Margalef n’escriu el pròleg. La nova edició es pot trobar en línia




1980


Publicació del llibre "La Biosfera, entre la termodinámica y el juego", de R. Margalef


Margalef avança en la formulació d’una teoria ecològica que expliqui el funcionament de la biosfera amb la publicació d’aquest llibre, que neix arran d’un curs que imparteix a Austràlia el 1978.




1983


Inauguració del Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM) i inici dels estudis als llacs d’alta muntanya


Els estudis dels ecosistemes de muntanya s’inicien amb els treballs al llac Redó, en el marc del CRAM, centre creat a petició de Ramon Margalef. Aquesta línia de recerca compta amb una destacada participació del Departament d’Ecologia i la col·laboració del CSIC.



1983


Publicació del llibre "Limnologia", de R. Margalef


Aquest llibre és una de les publicacions més destacades de Ramon Margalef. En aquest ampli manual, Margalef desenvolupa el seu coneixement en aigües continentals amb un enfocament més naturalista, mostrant aspectes de gestió ambiental i protecció de la natura.




1987


Nomenament de Ramon Margalef com a professor emèrit d’ecologia


El 1987 Ramon Margalef es converteix en professor emèrit, impartint cursos de doctorat i seminaris.




1994


Jubilació de Ramon Margalef


Ramon Margalef es jubila definitivament de l’activitat acadèmica, però segueix vinculat a la investigació ajudant antics estudiants.




1969


Inici de l'estudi del llac de Banyoles


L’estudi del llac de Banyoles representa una oportunitat per començar la línia d’ecosistemes aquàtics continentals (limnologia) al departament. L’estudi aplica la metodologia que s’usa avui en dia. És una escola per a molts ecòlegs i permet la realització de 3 tesis doctorals.





1971


Inici dels estudis d'oceanografia: estudis a la zona del Sahara sobre afloraments de plàncton (Cornide de Saavedra)


Margalef du a terme diversos estudis sobre la producció oceànica al Cornide de Saavedra, vaixell del CSIC. Aquests estudis són l’inici de la línia de recerca en oceanografia, que es manté amb els treballs realitzats per Jordi Flos.




1972 - 1973


Inici dels estudis sobre el bentos: projecte d'estudi dels Sistemes Naturals de les Illes Medes


Joandomènec Ros lidera l’estudi a les illes Medes i posa en marxa la línia de recerca sobre ecologia de macròfits i del bentos. Aquesta línia es manté amb els estudis liderats per Javier Romero.




1972


Inici de l'estudi dels embassaments espanyols


La recerca va tenir lloc entre 1972 i 1975, liderada per Dolors Planas amb la finalitat d’estudiar temes d’eutrofització als embassaments espanyols. Dona lloc a diverses tesis i crea escola per a molts ecòlegs d’arreu del món. Aquesta recerca es manté amb els treballs de Joan Armengol i els seus deixebles.





1977


Inici dels estudis dels rius: projecte d'estudi del riu Ter


El projecte al riu Ter, liderat per Joan Armengol i Narcís Prat, és l’inici dels estudis de rius al departament, seguint els treballs fets per Margalef als anys 50 del segle xx. Es tracta d’un projecte referent i pioner a l’Estat espanyol que perdura en el temps amb diversos grups de recerca implicats.







1978


Inici dels estudis dels rius de la província de Barcelona


L’estudi dels rius de la província de Barcelona parteix del llibre La limnologia, escrit l’any 1978. La recerca en aquest àmbit encara continua sota el lideratge de Narcís Prat amb el nom de Carimed (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis).






1978


Inici dels estudis d'ecologia terrestre: projecte d'estudis de conques experimentals a La Castanya, Montseny i Prades


La línia de recerca d’ecologia terrestre s’inicia amb els estudis en aquestes zones, partint de la visió de conca com a unitat. Es tracta d’un projecte conjunt del Departament d’Ecologia de la UB, la UAB i la Universitat d’Alacant. Els estudis es coordinen des del CREAF i Carles Gracia lidera les tasques realitzades a la UB, mantingudes amb els treballs de Santi Sabaté.






1979


Inici dels estudis sobre biomonoterig en rius


Inici dels estudis de l’estat dels rius a través del coneixement dels organismes que hi viuen. Aquesta línia arriba a estudiar els rius dels Andes.






1981


Inici de la línia d'estudis de llacunes costaneres


La línia de recerca dels aiguamolls i les aigües de transició rep un gran impuls amb l’estudi de les llacunes costaneres. Iniciada per Francisco Comín i amb els treballs al delta de l’Ebre com a referents, la recerca es manté amb Margarita Menéndez.






1984


Publicació del llibre Els sistemes naturals de les illes Medes


Es recullen, per primera vegada i en el marc del projecte de bentos marí, els estudis realitzats a les illes Medes per diversos investigadors. El llibre és editat per Ros, Olivella i Gili.



1987


Inici dels estudis de dendrocronologia


Inici dels treballs sobre dendrocronologia al departament. El grup liderat per Emilia Gutiérrez esdevé un referent en aquest àmbit, i actualment molts altres grups del departament també apliquen aquesta tècnica.




1990


Inici del Pla de Seguiment de les Illes Medes


El Pla de Seguiment de les illes Medes és un programa dins la línia d’investigació del bentos marí iniciat als anys 70. El seguiment continu durant tots aquests anys fa que aquest projecte sigui un referent mundial.




1990


Inici dels estudis de rius temporals


Els estudis de rius temporals s’emmarquen dins la línia d’investigació sobre rius i permeten desenvolupar nombrosos projectes de diferents grups al departament, incloent els del grup de recerca FEHM i els dels professors Francesc Sabater i Isabel Muñoz.




1995


Inici dels estudis dels efectes del foc en rius


Els estudis dels efectes del foc en rius es duen a terme gràcies a diversos projectes (FURIMED1 i FURIMED2) realitzats pel grup de recerca FEHM.



2005


Inici dels estudis d’ecotoxicologia en rius


Els estudis d’ecotoxicologia permeten conèixer l’impacte de contaminants en ambients aquàtics. S’inicien amb els treballs d’Isabel Muñoz dins del projecte Modelkey.



1968


Publicació del llibre Perspectives in Ecological Theory, de Ramon Margalef.


Perspectives in Ecological Theory esdevé el primer llibre de referència de Ramon Margalef a escala internacional. Encara avui és un dels llibres més importants per a l’ecologia.



1978


Es publica la traducció en espanyol del llibre "Perspectives in Ecological Theory"


Es publica en castellà el llibre Perspectivas de la teoría ecológica, deu anys després de la publicació original en anglès.



1985


Creació de l’exposició «L’ecologia» per part de la Diputació de Barcelona i publicació del llibre homònim


L’any 1985 Ramon Margalef crea l’exposició «L’ecologia», amb el suport dels Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. També és l’autor dels continguts, que inclouen, fins i tot, un joc sobre la successió ecològica: el Joc de la Soca. El llibre resulta un gran èxit per la qualitat dels seus gràfics i esdevé un complement al llibre Ecologia, publicat el 1974 pel mateix Margalef.




1989


Publicació de la Història natural dels Països Catalans


Publicació de l’enciclopèdia amb participació de nombrosos investigadors i professors del departament en els volums relacionats amb la biologia i l’ecologia.



2016


Nou estatus del Departament d’Ecologia com a secció dins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals


La reorganització dels departaments a la Facultat de Biologia porta a la fusió de diversos d’aquests, entre els quals hi ha el d’Ecologia, que passa a formar part del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.




2019


Primer Congrés Ibèric d'Ecologia, celebrat a la Facultat de Biologia


L’any 2019, coincidint amb el centenari del naixement de Ramon Margalef, se celebra a la Facultat de Biologia el Primer Congrés Ibèric d’Ecologia.



2017


Cinquantenari del Departament d'Ecologia


Commemoració del 50è aniversari del Departament d’Ecologia. S’organitza un cicle de xerrades i altres activitats al voltant del departament i la figura de Ramon Margalef.


2004


Mort de Ramon Margalef


Ramon Margalef mor als 85 anys. Com a homenatge, l’any següent es rebateja l’edifici principal de la Facultat de Biologia amb el seu nom.


2010


Floriment del Departament d’Ecologia al voltant del llegat de Margalef


El llegat de Ramon Margalef es mostra en tots els seus camps de treball (ecologia terrestre, ecologia marina, limnologia i ecologia teòrica) en forma de projectes europeus i internacionals liderats pels seus estudiants convertits en ecòlegs consolidats.


1972


Inici de l'estudi dels embassaments espanyols


1978


Inici de l’estudi de conques terrestres



2017


La classe de màgia de Jorge Wagensberg al Departament



1972


Inici dels estudis sobre el bentos



1981


Canvis al departament durant els anys 80



1983


Inici de l’estudi dels llacs d’alta muntanya



Investigació, docència, Margalef i anècdotes del dia a dia.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Vivències personals

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gràcia

Emilia Gutiérrez
Isabel Muñoz
Javier Romero
Jordi Flos
Narcís Prat
Santi Sabaté
Tecla Riera

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)
Professora titular i investigadora en ecologia
Catedràtica d'ecologia
Catedràtic d'ecologia
Professor titular d'ecologia
Professor i catedràtic d'ecologia
Professor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCA
Professora titular d'ecologia (1967-2006)


,myjnhbgvfcdxs












L’any 1987 surt el primer i únic número de la revista Eco-Press, una revista interna del departament, feta amb to d’humor i editada de manera molt casolana, que dona a conèixer l’actualitat del departament i els grups de recerca.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Ramon Margalef obre les principals línies de recerca del departament. Amb el temps, els seus alumnes inicien estudis de recerca, molts d’ells hereus de les inquietuds i les investigacions de Margalef.

Recerca

Ecologia

teòrica

Ecologia
del plàncton marí i oceanografia

Ecologia
de sistemes dominats per macròfits

Ecologia i conservació
del bentos marí

Dendrocronologia

Ecologia
evolutiva

Ecologia

forestal

Biogeoquímica i ecotoxicologia
de rius

Ecologia i gestió
de rius

Ecologia
de les aigües de transició

Ecologia i paleoecologia
de llacs i embasaments

1200

1000
800
600
400
200
0


Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

ECOLOGIA I CONSERVACIÓ
BENTOS MARÍ


És l’estudi dels organismes que viuen al fons del mar, que constitueixen una gran biodiversitat. El seu coneixement proporciona moltes respostes sobre el funcionament i les interaccions existents entre organismes.


Marta Pérez

Illes Medes





Bernat Hereu

Tascó Gros (Illes Medes)




INVESTIGADORS INICIALS


Joandomènec Ros


Ha dedicat la seva recerca a l’ecologia de les comunitats dels fons marins. Va començar els seus estudis a les illes Medes, on va realitzar la tesi doctoral, iniciant aquesta recerca al departament. Va dirigir el grup de recerca Ecologia del Zoobentos Marí a la UB, integrat dins del Laboratori Europeu Associat de Ciències del Mar.


Javier Romero


La seva recerca s’ha centrat en la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.


ECOLOGIA TEÒRICA



És l’estudi dels ecosistemes a partir de mètodes teòrics. El seu objectiu és millorar la comprensió del món natural i buscar una teoria unificadora que l’acosti a altres ciències. Hi ha un llibre del Dr. Margalef sobre aquesta disciplina anomenat Teoría de los sistemas ecológicos.

ECOLOGIA DEL
plàncton marí i oceanografia


És l’estudi dels mars i oceans, així com de la biodiversitat i el funcionament d’aquests, a partir del plàncton, principalment.


ECOLOGIA DE
sistemes dominats per macròfits


És la línia de recerca que estudia els macròfits i el seu paper primordial per a la conservació de la biodiversitat i el cicle de carboni. Els macròfits marins són un tipus de vegetació aquàtica, amb una funció anàloga als arbres però al fons del mar.


Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera"





Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera"





Montse Vidal

Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani





Montse Vidal

Vaixell oceanogràfic Garcia del Cid - NO Mediterrani




Carles Guallar

Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani





L'Estartit





Eneko Aspillaga

Illes Medes



INVESTIGADORS INICIALS


Javier Romero


Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.



Marta Pérez


La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic.


INVESTIGADORS INICIALS


Jordi Flos


Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema.


Tecla Riera


Primera professora del departament i especialista en zooplàncton marí. Va ser ajudant de Margalef i una persona imprescindible en l’organització del departament.


Montse Vidal


La seva recerca se centra en l’àmbit de l’oceanografia, tant al Mediterrani com en altres mars, a través de l’estudi del plàncton, objecte preferent d’estudi de Ramon Margalef.

INVESTIGADORS INICIALS


Jordi Flos


Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema.


Dendrocronologia



És l’estudi dels anells dels arbres i de la informació que se n’extreu. Els resultats obtinguts ajuden a entendre com influeixen el clima i altres factors en el creixement dels arbres.







INVESTIGADORS INICIALS


Emilia Gutiérrez


Ha dedicat la seva investigació a la dendrocronologia, l’estudi dels anells dels arbres. La seva tesi doctoral va ser la primera a Espanya sobre aquest tema i des de llavors ha seguit treballant en aquest àmbit. Gràcies als seus estudis, s’han pogut conèixer millor els processos ecològics a diferents escales, així com els patrons i la taxa de canvi d’aquests processos al llarg del temps.


ECOLOGIA
FORESTAL



És l’estudi dels boscos i ecosistemes agroforestals. Permet entendre quins factors permeten que aquests ecosistemes responguin d’una manera o una altra a fenòmens com el canvi global o els incendis forestals.



Santi Sabaté

Castelltallat





Santi Sabaté

Nicaragua



INVESTIGADORS INICIALS


Carles Gracia


Ha sigut l’impulsor dels estudis d’ecologia terrestre al Departament d’Ecologia amb la recerca a La Castanya conjuntament amb la UAB, a més de creador i impulsor del CREAF.


Santi Sabaté


La seva recerca s’ha centrat en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, els balanços de carboni, aigua i nutrients, i les respostes dels boscos al canvi climàtic, la sequera, els incendis i la gestió.

Biogeoquímica i ecotoxicologia



La biogeoquímica estudia els cicles i canvis en els elements bàsics per als ecosistemes (carboni, nitrogen, fòsfor…) i l’ecotoxicologia estudia l’efecte tòxic que tenen els compostos derivats de l’home en els ecosistemes.


Isabel Muñoz

Facultat de Biologia UB





Amaiur Esnaola

Riu Noce (Alps italians)



INVESTIGADORS INICIALS


Isabel Muñoz


Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i els efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius.


Francesc Sabater


La seva trajectòria científica va començar amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials.

ECOLOGIA
i gestió de rius


És l’estudi dels rius, la seva biodiversitat i el seu funcionament. Inclou els estudis dels organismes que serveixen com a indicadors de la qualitat ecològica del medi.



Narcís Prat

Riu Ebre (Amposta)





Narcís Prat

Baix Llobregat




Narcís Prat

Riera de Vallvidrera




Narcís Prat

Riu Ripoll (Sabadell)




INVESTIGADORS INICIALS


Narcís Prat


És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials.


Francesc Sabater


La seva trajectòria científica comença amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials.


Isabel Muñoz


Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i l’estudi dels efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius.

ECOLOGIA DE LES
aigües de transició


És l’estudi dels sistemes que es troben a cavall del mar i els rius, coneguts també com a aiguamolls. Es tracta de sistemes molt dinàmics i amb una gran biodiversitat.



Margarita Menéndez

L'Encanyissada (Delta de l'Ebre)





Antoni Gili

Muntanyans de Torredembarra




Antoni Gili

Illa de Mar (Delta de l'Ebre)




INVESTIGADORS INICIALS


Margarita Menéndez


Les seves investigacions s’han centrat en la descomposició de la matèria orgànica en aiguamolls i rius. Ha realitzat els seus estudis al delta de l’Ebre i en altres aiguamolls amb comunitats d’organismes.



Marta Pérez


La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic.



Javier Romero


Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.



Pilar López


La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de la biogeoquímica de sediments en aiguamolls i embassaments. Per aquest motiu, treballa conjuntament amb els grups de recerca especialitzats en aquests dos ambients.

ECOLOGIA I PALEOECOLOGIA DE
llacs i embassaments


És l’estudi de la limnologia, és a dir, els llacs i embassaments, en tots els aspectes. També estudia les restes del passat que permeten explicar els canvis ambientals que han tingut lloc i que poden ocórrer en el futur.


Biel Obrador

Embassament d'Artikutza





Biel Obrador

Embassament de Sau




INVESTIGADORS INICIALS


Narcís Prat


És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials.



Joan Armengol


La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi dels embassaments. Ha aprofundit en l’ecologia d’aquests ambients amb l’estudi del pantà de Sau, fent-hi experiments sobre canvi climàtic.



Joan Lluis Riera


La seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels llacs i embassaments. És deixeble de Joan Armengol en la investigació dels embassaments espanyols. Actualment també treballa amb el tractament de grans conjunts de dades.



Marisol Felip


Ha centrat la seva recerca en l’estudi dels llacs de muntanya, especialitzant-se en el plàncton present en aquests hàbitats. La seva investigació s’ha dut a terme al CRAM (Centre de Recerca d’Alta Muntanya), fundat per Ramon Margalef, on ha treballat al grup de recerca liderat per Jordi Catalan, antic professor del departament.

ECOLOGIA
EVOLUTIVA


És l’estudi que combina els conceptes propis de l’ecologia amb les lleis de l’evolució. Aquesta disciplina ajuda a obtenir una visió més completa dels ecosistemes dins del marc de l’evolució.



Joan Lluís Pretus

Viladecans





Joan Lluís Pretus

Viladecans




Joan Lluís Pretus

Viladecans




INVESTIGADORS INICIALS


Joan Lluís Pretus


La seva recerca ha estat vinculada a l’estudi de la distribució històrica i ecològica d’espècies en illes aplicada als organismes aquàtics i els seus cicles vitals. Actualment ha estès el seu àmbit de treball a la relació entre l’estructura de les poblacions i els sistemes de dispersió, i la riquesa d’espècies i les possibilitats d’adaptació a escala local.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT
DADES ALUMNES

1973

1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016




1200

1000
800
600
400
200
0


Alumnes d'Ecologia general
Alumnes de Limnologia
Alumnes d'Ecologia Oceànica

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Més de
23.000 alumnes
en 50 anys

56

54

606


total

743

-

27

146


total

173

-

28

228


total

256

-

56

245


total

301

-

58

498


total

556

-

31

509


total

540

-

32

538


total

596

-

77

510


total

603

40

56

460


total

567

-

49

388


total

451

25

48

471


total

550

25

49

495


total

596

17

29

616


total

662

21

40

641


total

702

19

27

618


total

664

23

29

566


total

618

29

41

528


total

598

24

45

500


total

569

-

-

507


total

507

-

-

306


total

306

2

4

98


total

104

1

2

35


total

38

-

-

5


total

5

119

126

932


total

1.177

127

112

854


total

1.093

129

116

847


total

1.092

107

101

801


total

1.009

104

93

778


total

975

92

85

814


total

991

97

84

789


total

970

65

62

775


total

902

79

79

728


total

886

70

60

759


total

889

62

54

743


total

859

90

81

39


total

210

75

70

11


total

156

26

18

119


total

163

23

18

129


total

170

27

17

155


total

199

24

18

161


total

203

22

21

147


total

190

29

18

148


total

195

Ramon Margalef (1919-2004) és considerat com un dels fundadors de l’ecologia moderna i un dels científics de major prestigi del segle XX.


Com a científic va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia, contagiant amb la seva passió a tots els seus deixebles i companys investigadors.

Ramon Margalef

Gegant de l'ecologia

Un savi humil
i honest

Un mestre singular

El llegat margalefià

Cordialitat
i respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef



L’estudi del fitoplàncton marí i dels sistemes oceànics d’aflorament va permetre a Margalef obrir el camí de la unificació de l’oceanografia física i biològica, amb un gran reconeixement internacional. Va dedicar tota la seva carrera professional a cercar els principis unificadors de l’ecologia.


La seva gran aportació va ser l’establiment de pautes generals aplicables a tots els ecosistemes i a la biosfera en general, incorporant l’espècie humana a la seva teoria general de la biosfera com una espècie més.



RAMON MARGALEF INVESTIGADOR

Gegant de l'ecologia

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)
Professora titular i investigadora en ecologia
Catedràtica d'ecologia
Catedràtic d'ecologia
Catedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)
Professor titular d'ecologia
Professor i catedràtic d'ecologia
Professor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCA


Carles Gràcia

Emilia Gutiérrez
Isabel Muñoz
Javier Romero
Joandomènec Ros
Jordi Flos
Narcís Prat
Santi Sabaté












Ramon Margalef és recordat com un gran humanista, de caràcter humil i honest. Qui el va conèixer en destaca el compromís, la generositat intel·lectual i el gran sentit de l’humor.


La qualitat humana i la seva manera d’abordar la ciència van fer de Margalef un personatge molt reconegut i estimat per tota la comunitat científica internacional.

RAMON MARGALEF PERSONA

Un savi humil
i honest

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)
Professora titular i investigadora en ecologia
Catedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)
Professor titular d'ecologia
Professor i catedràtic d'ecologia
Professor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCA
Professora titular d'ecologia (1967-2006)


Carles Gràcia

Emilia Gutiérrez
Joandomènec Ros
Jordi Flos
Narcís Prat
Santi Sabaté
Tecla Riera














Ramon Margalef va ser un professor únic. Era un intel·lectual generós, capaç de transmetre la seva visió innovadora i avançada de l’ecologia. Les seves classes no eren fàcils de seguir, però tothom qui feia l’esforç d’endinsar-se en el seu coneixement descobria un autèntic mestre, capaç d’inspirar i treure el millor dels seus alumnes.

Ramon Margalef va donar classes fins al 1994, any en què es va jubilar.


RAMON MARGALEF PROFESSOR

Un mestre
singular

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Isabel Muñoz

Tecla Riera
Narcís Prat

Catedràtica d'ecologia
Professora titular d'ecologia (1967-2006)
Professor i catedràtic d'ecologia




Ramon Margalef era respectuós amb tothom. Mantenia una certa distància i es deixava conèixer poc, segurament fruit de la seva timidesa.


RAMON MARGALEF RELACIÓ

Cordialitat
i respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gracia

Emilia Gutiérrez
Narcís Prat

Professor i investigador en ecologia
(1977-2017)
Professora titular i investigadora en ecologia
Professor i catedràtic d'ecologia




Margalef va ser molt prolífic en la faceta divulgativa. La seva influència es recull als més de 700 llibres i estudis publicats, alguns dels quals són encara publicacions de referència per als ecòlegs i la biologia, així com als nombrosos reconeixements que va rebre i les diferents espècies que porten el seu nom.

RAMON MARGALEF LLEGAT

El llegat margalefià

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Premis i reconeixements

Espècies anomenades
en honor seu

Premis i reconeixements


Ramon Margalef va rebre nombrosos premis i reconeixements fruit de la seva gran trajectòria científica.
A continuació hi ha la relació de distincions que va obtenir.

1968 Medalla Príncep Albert I


1973 Doctor honoris causa per la Universitat Aix-Marseille


1980 Premi A. G. Huntsmann per l’Excel·lència en Recerca Marina


1983 Medalla Narcís Monturiol


1983 Doctor honoris causa per l’Institut Químic de Sarrià


1984 Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units


1984 Premi Santiago Ramón y Cajal


1985 Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull


1987 Doctor honoris causa per la Universitat Laval


1987 Premi Honorari al Membre Estranger de la Societat Ecològica d’Amèrica


1989 Premi Italgas de Ciències Ambientals


1999 Medalla Naumann-Thienemann


1990 Premi Alexander von Humboldt


1990 Premi de la Fundació Catalana de Recerca


1990 Caballer de l’Orde d’Alfons X el Savi


1993 Premi Internacional de Medi Ambient Sant Francesc d’Assís


1994 Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Luján


1995 Premi de l’Institut Internacional d’Ecologia


1997 Creu de Sant Jordi


1998 Premi Rainiero III de Mònaco


1998 Enginyer forestal honorari de la Universitat Politècnica de Madrid


1999 Doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant


2000 Premi A. C. Redfield a la Trajectòria Professional


2002 Medalla d’Or del CSIC


2003 Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora

Espècies anomenades en honor seu


La gran majoria són organismes aquàtics, ambient on l’ecòleg va fer la majoria de les seves grans aportacions científiques.

Acartia margalefi

Alcaraz, 1976

Animalia, Arthropoda, Copepoda


Alexandrium margalefi

Balech, 1994

Animalia, Arthropoda, Copepoda


Amphora margalefi var. lacustris

Sánchez, 1993

Protoctista, Bacillariophyta


Antillobia margalefi

Altaba, 1993

Animalia, Mollusca, Gastropoda


Echinogammarus margalefi

Pinkster, 1973

Animalia, Arthropoda, Amphipoda


Hemimysis margalefi

Alcaraz, Riera i Gili, 1986

Animalia, Arthropoda, Mysidacea


Lecane margalefi

De Manuel, 1994

Animalia, Rotifera


Lepadella margalefi

De Ridder, 1964

Animalia, Rotifera


Margalefia intermedia

Pagès, Bouillon i Gili 1991

Animalia, Cnidaria, Hydrozoa


Microcharon margalefi

Sabater i De Manuel, 1988

Animalia, Arthropoda, Isopoda


Oncidium margalefi

Hágsater, 1974

Plantae, Angiospermophyta, Liliopsida, Orchidales


Ophelina margaleffi

Sardá, Gil, Taboada i Gili, 2009

Animalia, Annelida, Polychaeta


Oxytoxum margalefii

Rampi, 1969

Protoctista, DinoflagellataAnimalia, Annelida, Polychaeta


Picarola margalefii

Cros i Estrada, 2004

Protoctista, Haptophyta, Coccolithophorida


Pseudoniphargus margalefi

Notenboom, 1987

Animalia, Arthropoda, Amphipoda


Stephos margalefi

Riera, Vives i Gili, 1991

Animalia, Arthropoda, Copepoda


Typhlocirolana margalefi

Pretus, 1986

Animalia, Arthropoda, Isopoda







El departament ha de fer front a un futur marcat pel canvi climàtic, l’especialització de l’ecologia, i la recerca i la necessitat de recursos, tant personals com econòmics. Aquests reptes definiran la seva evolució i el paper que tindrà dins la universitat i per a la societat.

Futur

del departament

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)
Professora titular i investigadora en ecologia
Catedràtica d'ecologia
Catedràtic d'ecologia
Catedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)
Professor titular d'ecologia



Carles Gràcia

Emilia Gutiérrez
Isabel Muñoz
Javier Romero
Joandomènec Ros
Jordi Flos








A en Jordi Flos, en Carles Gràcia, en Santi Sabaté, l’Emilia Gutiérrez, en Joandomènec Ros, la Tecla Riera, en Javier Romero, la Isabel Muñoz, la Margarita Menéndez, la Montse Vidal, en Biel Obrador, la Marisol Felip, en Joan Pretus, en Pau Fortuño i en Narcís Prat per les seves aportacions.

Un agraïment especial a en Narcís Prat per la direcció i coordinació d’aquest projecte i una menció especial al record de Ramon Margalef, qui ha mogut la voluntat de tothom per fer aquest petit projecte dels 50 anys del Departament d’Ecologia.



AGRAÏMENTS

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef