50 anys d'ecologia

saltar video

veure video

saltar video

saltar video

Futur

Agraïments

Recerca

Ramon Margalef

50 anys

d'ecologia

Història del
departament

50 anys donen per a molta història. Investigadors, professors i estudiants aporten un relat plural de la història del departament.

Història

Línia
del temps

Vivències personals

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

del departament

Dades dels alumnes

1960

1970

1980

1990

2000

2010

LÍNIA DEL TEMPS

Ramon Margalef

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

1967

Nomenament de Ramon Margalef com a primer catedràtic d’ecologia d’Espanya i creació del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona

La presa de possessió de Ramon Margalef com a catedràtic d’ecologia significa la creació del Departament d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, el primer en tot l’Estat espanyol.

1974

Publicació del llibre "Ecologia", de R. Margalef

Ramon Margalef redacta aquest llibre com un manual universitari, ja que és un resum vital de l’estat de l’ecologia a l’època. Es considera la seva obra més important.

1976

Pròleg de R. Margalef al llibre "Natura, ús i abús"

Natura, ús i abús es considera el llibre blanc de l’ecologia a Catalunya. A les dues edicions existents, Ramon Margalef n’escriu el pròleg. La nova edició es pot trobar en línia

1980

Publicació del llibre "La Biosfera, entre la termodinámica y el juego", de R. Margalef

Margalef avança en la formulació d’una teoria ecològica que expliqui el funcionament de la biosfera amb la publicació d’aquest llibre, que neix arran d’un curs que imparteix a Austràlia el 1978.

1983

Inauguració del Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM) i inici dels estudis als llacs d’alta muntanya

Els estudis dels ecosistemes de muntanya s’inicien amb els treballs al llac Redó, en el marc del CRAM, centre creat a petició de Ramon Margalef. Aquesta línia de recerca compta amb una destacada participació del Departament d’Ecologia i la col·laboració del CSIC.

1983

Publicació del llibre "Limnologia", de R. Margalef

Aquest llibre és una de les publicacions més destacades de Ramon Margalef. En aquest ampli manual, Margalef desenvolupa el seu coneixement en aigües continentals amb un enfocament més naturalista, mostrant aspectes de gestió ambiental i protecció de la natura.

1987

Nomenament de Ramon Margalef com a professor emèrit d’ecologia

El 1987 Ramon Margalef es converteix en professor emèrit, impartint cursos de doctorat i seminaris.

1994

Jubilació de Ramon Margalef

Ramon Margalef es jubila definitivament de l’activitat acadèmica, però segueix vinculat a la investigació ajudant antics estudiants.

1969

Inici de l'estudi del llac de Banyoles

L’estudi del llac de Banyoles representa una oportunitat per començar la línia d’ecosistemes aquàtics continentals (limnologia) al departament. L’estudi aplica la metodologia que s’usa avui en dia. És una escola per a molts ecòlegs i permet la realització de 3 tesis doctorals.

1971

Inici dels estudis d'oceanografia: estudis a la zona del Sahara sobre afloraments de plàncton (Cornide de Saavedra)

Margalef du a terme diversos estudis sobre la producció oceànica al Cornide de Saavedra, vaixell del CSIC. Aquests estudis són l’inici de la línia de recerca en oceanografia, que es manté amb els treballs realitzats per Jordi Flos.

1972 - 1973

Inici dels estudis sobre el bentos: projecte d'estudi dels Sistemes Naturals de les Illes Medes

Joandomènec Ros lidera l’estudi a les illes Medes i posa en marxa la línia de recerca sobre ecologia de macròfits i del bentos. Aquesta línia es manté amb els estudis liderats per Javier Romero.

1972

Inici de l'estudi dels embassaments espanyols

La recerca va tenir lloc entre 1972 i 1975, liderada per Dolors Planas amb la finalitat d’estudiar temes d’eutrofització als embassaments espanyols. Dona lloc a diverses tesis i crea escola per a molts ecòlegs d’arreu del món. Aquesta recerca es manté amb els treballs de Joan Armengol i els seus deixebles.

1977

Inici dels estudis dels rius: projecte d'estudi del riu Ter

El projecte al riu Ter, liderat per Joan Armengol i Narcís Prat, és l’inici dels estudis de rius al departament, seguint els treballs fets per Margalef als anys 50 del segle xx. Es tracta d’un projecte referent i pioner a l’Estat espanyol que perdura en el temps amb diversos grups de recerca implicats.

1978

Inici dels estudis dels rius de la província de Barcelona

L’estudi dels rius de la província de Barcelona parteix del llibre La limnologia, escrit l’any 1978. La recerca en aquest àmbit encara continua sota el lideratge de Narcís Prat amb el nom de Carimed (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis).

1978

Inici dels estudis d'ecologia terrestre: projecte d'estudis de conques experimentals a La Castanya, Montseny i Prades

La línia de recerca d’ecologia terrestre s’inicia amb els estudis en aquestes zones, partint de la visió de conca com a unitat. Es tracta d’un projecte conjunt del Departament d’Ecologia de la UB, la UAB i la Universitat d’Alacant. Els estudis es coordinen des del CREAF i Carles Gracia lidera les tasques realitzades a la UB, mantingudes amb els treballs de Santi Sabaté.

1979

Inici dels estudis sobre biomonoterig en rius

Inici dels estudis de l’estat dels rius a través del coneixement dels organismes que hi viuen. Aquesta línia arriba a estudiar els rius dels Andes.

1981

Inici de la línia d'estudis de llacunes costaneres

La línia de recerca dels aiguamolls i les aigües de transició rep un gran impuls amb l’estudi de les llacunes costaneres. Iniciada per Francisco Comín i amb els treballs al delta de l’Ebre com a referents, la recerca es manté amb Margarita Menéndez.

1984

Publicació del llibre Els sistemes naturals de les illes Medes

Es recullen, per primera vegada i en el marc del projecte de bentos marí, els estudis realitzats a les illes Medes per diversos investigadors. El llibre és editat per Ros, Olivella i Gili.

1987

Inici dels estudis de dendrocronologia

Inici dels treballs sobre dendrocronologia al departament. El grup liderat per Emilia Gutiérrez esdevé un referent en aquest àmbit, i actualment molts altres grups del departament també apliquen aquesta tècnica.

1990

Inici del Pla de Seguiment de les Illes Medes

El Pla de Seguiment de les illes Medes és un programa dins la línia d’investigació del bentos marí iniciat als anys 70. El seguiment continu durant tots aquests anys fa que aquest projecte sigui un referent mundial.

1990

Inici dels estudis de rius temporals

Els estudis de rius temporals s’emmarquen dins la línia d’investigació sobre rius i permeten desenvolupar nombrosos projectes de diferents grups al departament, incloent els del grup de recerca FEHM i els dels professors Francesc Sabater i Isabel Muñoz.

1995

Inici dels estudis dels efectes del foc en rius

Els estudis dels efectes del foc en rius es duen a terme gràcies a diversos projectes (FURIMED1 i FURIMED2) realitzats pel grup de recerca FEHM.

2005

Inici dels estudis d’ecotoxicologia en rius

Els estudis d’ecotoxicologia permeten conèixer l’impacte de contaminants en ambients aquàtics. S’inicien amb els treballs d’Isabel Muñoz dins del projecte Modelkey.

1968

Publicació del llibre Perspectives in Ecological Theory, de Ramon Margalef.

Perspectives in Ecological Theory esdevé el primer llibre de referència de Ramon Margalef a escala internacional. Encara avui és un dels llibres més importants per a l’ecologia.

1978

Es publica la traducció en espanyol del llibre "Perspectives in Ecological Theory"

Es publica en castellà el llibre Perspectivas de la teoría ecológica, deu anys després de la publicació original en anglès.

1985

Creació de l’exposició «L’ecologia» per part de la Diputació de Barcelona i publicació del llibre homònim

L’any 1985 Ramon Margalef crea l’exposició «L’ecologia», amb el suport dels Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. També és l’autor dels continguts, que inclouen, fins i tot, un joc sobre la successió ecològica: el Joc de la Soca. El llibre resulta un gran èxit per la qualitat dels seus gràfics i esdevé un complement al llibre Ecologia, publicat el 1974 pel mateix Margalef.

1989

Publicació de la Història natural dels Països Catalans

Publicació de l’enciclopèdia amb participació de nombrosos investigadors i professors del departament en els volums relacionats amb la biologia i l’ecologia.

2016

Nou estatus del Departament d’Ecologia com a secció dins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

La reorganització dels departaments a la Facultat de Biologia porta a la fusió de diversos d’aquests, entre els quals hi ha el d’Ecologia, que passa a formar part del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

2019

Primer Congrés Ibèric d'Ecologia, celebrat a la Facultat de Biologia

L’any 2019, coincidint amb el centenari del naixement de Ramon Margalef, se celebra a la Facultat de Biologia el Primer Congrés Ibèric d’Ecologia.

2017

Cinquantenari del Departament d'Ecologia

Commemoració del 50è aniversari del Departament d’Ecologia. S’organitza un cicle de xerrades i altres activitats al voltant del departament i la figura de Ramon Margalef.

2004

Mort de Ramon Margalef

Ramon Margalef mor als 85 anys. Com a homenatge, l’any següent es rebateja l’edifici principal de la Facultat de Biologia amb el seu nom.

2010

Floriment del Departament d’Ecologia al voltant del llegat de Margalef

El llegat de Ramon Margalef es mostra en tots els seus camps de treball (ecologia terrestre, ecologia marina, limnologia i ecologia teòrica) en forma de projectes europeus i internacionals liderats pels seus estudiants convertits en ecòlegs consolidats.

1972

Inici de l'estudi dels embassaments espanyols

1978

Inici de l’estudi de conques terrestres

2017

La classe de màgia de Jorge Wagensberg al Departament

1972

Inici dels estudis sobre el bentos

1981

Canvis al departament durant els anys 80

1983

Inici de l’estudi dels llacs d’alta muntanya

Investigació, docència, Margalef i anècdotes del dia a dia.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Vivències personals

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gràcia

,myjnhbgvfcdxs

L’any 1987 surt el primer i únic número de la revista Eco-Press, una revista interna del departament, feta amb to d’humor i editada de manera molt casolana, que dona a conèixer l’actualitat del departament i els grups de recerca.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Recerca

Ecologia

Ecologia
del plàncton marí i oceanografia

Ecologia
de sistemes dominats per macròfits

Ecologia i conservació
del bentos marí

Dendrocronologia

Ecologia
evolutiva

Ecologia

Biogeoquímica i ecotoxicologia
de rius

Ecologia i gestió
de rius

Ecologia
de les aigües de transició

Ecologia i paleoecologia
de llacs i embasaments

1200

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

ECOLOGIA I CONSERVACIÓ
BENTOS MARÍ

És l’estudi dels organismes que viuen al fons del mar, que constitueixen una gran biodiversitat. El seu coneixement proporciona moltes respostes sobre el funcionament i les interaccions existents entre organismes.

Marta Pérez

Illes Medes

Bernat Hereu

Tascó Gros (Illes Medes)

INVESTIGADORS INICIALS

Joandomènec Ros

Ha dedicat la seva recerca a l’ecologia de les comunitats dels fons marins. Va començar els seus estudis a les illes Medes, on va realitzar la tesi doctoral, iniciant aquesta recerca al departament. Va dirigir el grup de recerca Ecologia del Zoobentos Marí a la UB, integrat dins del Laboratori Europeu Associat de Ciències del Mar.

Javier Romero

La seva recerca s’ha centrat en la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.

ECOLOGIA TEÒRICA

És l’estudi dels ecosistemes a partir de mètodes teòrics. El seu objectiu és millorar la comprensió del món natural i buscar una teoria unificadora que l’acosti a altres ciències. Hi ha un llibre del Dr. Margalef sobre aquesta disciplina anomenat Teoría de los sistemas ecológicos.

ECOLOGIA DEL
plàncton marí i oceanografia

És l’estudi dels mars i oceans, així com de la biodiversitat i el funcionament d’aquests, a partir del plàncton, principalment.

ECOLOGIA DE
sistemes dominats per macròfits

És la línia de recerca que estudia els macròfits i el seu paper primordial per a la conservació de la biodiversitat i el cicle de carboni. Els macròfits marins són un tipus de vegetació aquàtica, amb una funció anàloga als arbres però al fons del mar.

Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera"

Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera"

Montse Vidal

Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani

Montse Vidal

Vaixell oceanogràfic Garcia del Cid - NO Mediterrani

Carles Guallar

Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani

L'Estartit

Eneko Aspillaga

Illes Medes

INVESTIGADORS INICIALS

Javier Romero

Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.

Marta Pérez

La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic.

INVESTIGADORS INICIALS

Jordi Flos

Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema.

Tecla Riera

Primera professora del departament i especialista en zooplàncton marí. Va ser ajudant de Margalef i una persona imprescindible en l’organització del departament.

Montse Vidal

La seva recerca se centra en l’àmbit de l’oceanografia, tant al Mediterrani com en altres mars, a través de l’estudi del plàncton, objecte preferent d’estudi de Ramon Margalef.

INVESTIGADORS INICIALS

Jordi Flos

Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema.

Dendrocronologia

És l’estudi dels anells dels arbres i de la informació que se n’extreu. Els resultats obtinguts ajuden a entendre com influeixen el clima i altres factors en el creixement dels arbres.

INVESTIGADORS INICIALS

Emilia Gutiérrez

Ha dedicat la seva investigació a la dendrocronologia, l’estudi dels anells dels arbres. La seva tesi doctoral va ser la primera a Espanya sobre aquest tema i des de llavors ha seguit treballant en aquest àmbit. Gràcies als seus estudis, s’han pogut conèixer millor els processos ecològics a diferents escales, així com els patrons i la taxa de canvi d’aquests processos al llarg del temps.

ECOLOGIA
FORESTAL

És l’estudi dels boscos i ecosistemes agroforestals. Permet entendre quins factors permeten que aquests ecosistemes responguin d’una manera o una altra a fenòmens com el canvi global o els incendis forestals.

Santi Sabaté

Castelltallat

Santi Sabaté

Nicaragua

INVESTIGADORS INICIALS

Carles Gracia

Ha sigut l’impulsor dels estudis d’ecologia terrestre al Departament d’Ecologia amb la recerca a La Castanya conjuntament amb la UAB, a més de creador i impulsor del CREAF.

Santi Sabaté

La seva recerca s’ha centrat en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, els balanços de carboni, aigua i nutrients, i les respostes dels boscos al canvi climàtic, la sequera, els incendis i la gestió.

Biogeoquímica i ecotoxicologia

La biogeoquímica estudia els cicles i canvis en els elements bàsics per als ecosistemes (carboni, nitrogen, fòsfor…) i l’ecotoxicologia estudia l’efecte tòxic que tenen els compostos derivats de l’home en els ecosistemes.

Isabel Muñoz

Facultat de Biologia UB

Amaiur Esnaola

Riu Noce (Alps italians)

INVESTIGADORS INICIALS

Isabel Muñoz

Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i els efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius.

Francesc Sabater

La seva trajectòria científica va començar amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials.

ECOLOGIA
i gestió de rius

És l’estudi dels rius, la seva biodiversitat i el seu funcionament. Inclou els estudis dels organismes que serveixen com a indicadors de la qualitat ecològica del medi.

Narcís Prat

Riu Ebre (Amposta)

Narcís Prat

Baix Llobregat

Narcís Prat

Riera de Vallvidrera

Narcís Prat

Riu Ripoll (Sabadell)

INVESTIGADORS INICIALS

Narcís Prat

És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials.

Francesc Sabater

La seva trajectòria científica comença amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials.

Isabel Muñoz

Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i l’estudi dels efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius.

ECOLOGIA DE LES
aigües de transició

És l’estudi dels sistemes que es troben a cavall del mar i els rius, coneguts també com a aiguamolls. Es tracta de sistemes molt dinàmics i amb una gran biodiversitat.

Margarita Menéndez

L'Encanyissada (Delta de l'Ebre)

Antoni Gili

Muntanyans de Torredembarra

Antoni Gili

Illa de Mar (Delta de l'Ebre)

INVESTIGADORS INICIALS

Margarita Menéndez

Les seves investigacions s’han centrat en la descomposició de la matèria orgànica en aiguamolls i rius. Ha realitzat els seus estudis al delta de l’Ebre i en altres aiguamolls amb comunitats d’organismes.

Marta Pérez

La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic.

Javier Romero

Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits.

Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.

Pilar López

La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de la biogeoquímica de sediments en aiguamolls i embassaments. Per aquest motiu, treballa conjuntament amb els grups de recerca especialitzats en aquests dos ambients.

ECOLOGIA I PALEOECOLOGIA DE
llacs i embassaments

És l’estudi de la limnologia, és a dir, els llacs i embassaments, en tots els aspectes. També estudia les restes del passat que permeten explicar els canvis ambientals que han tingut lloc i que poden ocórrer en el futur.

Biel Obrador

Embassament d'Artikutza

Biel Obrador

Embassament de Sau

INVESTIGADORS INICIALS

Narcís Prat

És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials.

Joan Armengol

La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi dels embassaments. Ha aprofundit en l’ecologia d’aquests ambients amb l’estudi del pantà de Sau, fent-hi experiments sobre canvi climàtic.

Joan Lluis Riera

La seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels llacs i embassaments. És deixeble de Joan Armengol en la investigació dels embassaments espanyols. Actualment també treballa amb el tractament de grans conjunts de dades.

Marisol Felip

Ha centrat la seva recerca en l’estudi dels llacs de muntanya, especialitzant-se en el plàncton present en aquests hàbitats. La seva investigació s’ha dut a terme al CRAM (Centre de Recerca d’Alta Muntanya), fundat per Ramon Margalef, on ha treballat al grup de recerca liderat per Jordi Catalan, antic professor del departament.

ECOLOGIA
EVOLUTIVA

És l’estudi que combina els conceptes propis de l’ecologia amb les lleis de l’evolució. Aquesta disciplina ajuda a obtenir una visió més completa dels ecosistemes dins del marc de l’evolució.

Joan Lluís Pretus

Viladecans

Joan Lluís Pretus

Viladecans

Joan Lluís Pretus

Viladecans

INVESTIGADORS INICIALS

Joan Lluís Pretus

La seva recerca ha estat vinculada a l’estudi de la distribució històrica i ecològica d’espècies en illes aplicada als organismes aquàtics i els seus cicles vitals. Actualment ha estès el seu àmbit de treball a la relació entre l’estructura de les poblacions i els sistemes de dispersió, i la riquesa d’espècies i les possibilitats d’adaptació a escala local.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT
DADES ALUMNES

1973

1200

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Més de
23.000 alumnes
en 50 anys

56

54

606

total

743

-

27

146

total

173

-

28

228

total

256

-

56

245

total

301

-

58

498

total

556

-

31

509

total

540

-

32

538

total

596

-

77

510

total

603

40

56

460

total

567

-

49

388

total

451

25

48

471

total

550

25

49

495

total

596

17

29

616

total

662

21

40

641

total

702

19

27

618

total

664

23

29

566

total

618

29

41

528

total

598

24

45

500

total

569

-

-

507

total

507

-

-

306

total

306

2

4

98

total

104

1

2

35

total

38

-

-

5

total

5

119

126

932

total

1.177

127

112

854

total

1.093

129

116

847

total

1.092

107

101

801

total

1.009

104

93

778

total

975

92

85

814

total

991

97

84

789

total

970

65

62

775

total

902

79

79

728

total

886

70

60

759

total

889

62

54

743

total

859

90

81

39

total

210

75

70

11

total

156

26

18

119

total

163

23

18

129

total

170

27

17

155

total

199

24

18

161

total

203

22

21

147

total

190

29

18

148

total

195

Ramon Margalef (1919-2004) és considerat com un dels fundadors de l’ecologia moderna i un dels científics de major prestigi del segle XX.

Ramon Margalef

Gegant de l'ecologia

Un savi humil
i honest

Un mestre singular

El llegat margalefià

Cordialitat
i respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

L’estudi del fitoplàncton marí i dels sistemes oceànics d’aflorament va permetre a Margalef obrir el camí de la unificació de l’oceanografia física i biològica, amb un gran reconeixement internacional. Va dedicar tota la seva carrera professional a cercar els principis unificadors de l’ecologia.

RAMON MARGALEF INVESTIGADOR

Gegant de l'ecologia

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gràcia

Ramon Margalef és recordat com un gran humanista, de caràcter humil i honest. Qui el va conèixer en destaca el compromís, la generositat intel·lectual i el gran sentit de l’humor.

RAMON MARGALEF PERSONA

Un savi humil
i honest

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gràcia

RAMON MARGALEF PROFESSOR

Un mestre
singular

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Isabel Muñoz

Ramon Margalef era respectuós amb tothom. Mantenia una certa distància i es deixava conèixer poc, segurament fruit de la seva timidesa.

RAMON MARGALEF RELACIÓ

Cordialitat
i respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gracia

RAMON MARGALEF LLEGAT

El llegat margalefià

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Premis i reconeixements

Espècies anomenades
en honor seu

Premis i reconeixements

Ramon Margalef va rebre nombrosos premis i reconeixements fruit de la seva gran trajectòria científica.
A continuació hi ha la relació de distincions que va obtenir.

1968 Medalla Príncep Albert I

1973 Doctor honoris causa per la Universitat Aix-Marseille

1980 Premi A. G. Huntsmann per l’Excel·lència en Recerca Marina

1983 Medalla Narcís Monturiol

1983 Doctor honoris causa per l’Institut Químic de Sarrià

1984 Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units

1984 Premi Santiago Ramón y Cajal

1985 Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull

1987 Doctor honoris causa per la Universitat Laval

1987 Premi Honorari al Membre Estranger de la Societat Ecològica d’Amèrica

1989 Premi Italgas de Ciències Ambientals

1999 Medalla Naumann-Thienemann

1990 Premi Alexander von Humboldt

1990 Premi de la Fundació Catalana de Recerca

1990 Caballer de l’Orde d’Alfons X el Savi

1993 Premi Internacional de Medi Ambient Sant Francesc d’Assís

1994 Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Luján

1995 Premi de l’Institut Internacional d’Ecologia

1997 Creu de Sant Jordi

1998 Premi Rainiero III de Mònaco

1998 Enginyer forestal honorari de la Universitat Politècnica de Madrid

1999 Doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant

2000 Premi A. C. Redfield a la Trajectòria Professional

2002 Medalla d’Or del CSIC

2003 Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora

Espècies anomenades en honor seu

La gran majoria són organismes aquàtics, ambient on l’ecòleg va fer la majoria de les seves grans aportacions científiques.

Acartia margalefi

Alcaraz, 1976

Animalia, Arthropoda, Copepoda

Alexandrium margalefi

Balech, 1994

Animalia, Arthropoda, Copepoda

Amphora margalefi var. lacustris

Sánchez, 1993

Protoctista, Bacillariophyta

Antillobia margalefi

Altaba, 1993

Animalia, Mollusca, Gastropoda

Echinogammarus margalefi

Pinkster, 1973

Animalia, Arthropoda, Amphipoda

Hemimysis margalefi

Alcaraz, Riera i Gili, 1986

Animalia, Arthropoda, Mysidacea

Lecane margalefi

De Manuel, 1994

Animalia, Rotifera

Lepadella margalefi

De Ridder, 1964

Animalia, Rotifera

Margalefia intermedia

Pagès, Bouillon i Gili 1991

Animalia, Cnidaria, Hydrozoa

Microcharon margalefi

Sabater i De Manuel, 1988

Animalia, Arthropoda, Isopoda

Oncidium margalefi

Hágsater, 1974

Plantae, Angiospermophyta, Liliopsida, Orchidales

Ophelina margaleffi

Sardá, Gil, Taboada i Gili, 2009

Animalia, Annelida, Polychaeta

Oxytoxum margalefii

Rampi, 1969

Protoctista, DinoflagellataAnimalia, Annelida, Polychaeta

Picarola margalefii

Cros i Estrada, 2004

Protoctista, Haptophyta, Coccolithophorida

Pseudoniphargus margalefi

Notenboom, 1987

Animalia, Arthropoda, Amphipoda

Stephos margalefi

Riera, Vives i Gili, 1991

Animalia, Arthropoda, Copepoda

Typhlocirolana margalefi

Pretus, 1986

Animalia, Arthropoda, Isopoda

El departament ha de fer front a un futur marcat pel canvi climàtic, l’especialització de l’ecologia, i la recerca i la necessitat de recursos, tant personals com econòmics. Aquests reptes definiran la seva evolució i el paper que tindrà dins la universitat i per a la societat.

Futur

del departament

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef

Carles Gràcia

AGRAÏMENTS

Futur

Agraïments

Recerca

Història del
departament

Ramon
Margalef