50 anys d'ecologia

saltar video

veure video

saltar video

saltar video

Futur

Agraïments

Recerca

Ramon Margalef

50 anys

d'ecologia

Història del departament

El 2017 el Departament d’Ecologia celebra el 50è aniversari, i el 2019 es commemora el centenari del naixement de Margalef. Aquest projecte fa un breu repàs a la història del departament a través de la vivència i el testimoni de les persones que l’han fet créixer, i ret homenatge a la figura irrepetible de Ramon Margalef.

50 anys donen per a molta història. Investigadors, professors i estudiants aporten un relat plural de la història del departament.

Història

Línia del temps

Vivències personals

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

del departament

Dades dels alumnes

1960

1970

1980

1990

2000

2010

LÍNIA DEL TEMPS

Ramon MargalefEstudisFets

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

1967 Nomenament de Ramon Margalef com a primer catedràtic d’ecologia d’Espanya i creació del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona La presa de possessió de Ramon Margalef com a catedràtic d’ecologia significa la creació del Departament d’Ecologia a la Universitat de Barcelona, el primer en tot l’Estat espanyol.

1974 Publicació del llibre "Ecologia", de R. Margalef Ramon Margalef redacta aquest llibre com un manual universitari, ja que és un resum vital de l’estat de l’ecologia a l’època. Es considera la seva obra més important.

1976 Pròleg de R. Margalef al llibre "Natura, ús i abús" Natura, ús i abús es considera el llibre blanc de l’ecologia a Catalunya. A les dues edicions existents, Ramon Margalef n’escriu el pròleg. La nova edició es pot trobar en línia

1980 Publicació del llibre "La Biosfera, entre la termodinámica y el juego", de R. Margalef Margalef avança en la formulació d’una teoria ecològica que expliqui el funcionament de la biosfera amb la publicació d’aquest llibre, que neix arran d’un curs que imparteix a Austràlia el 1978.

1983 Inauguració del Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM) i inici dels estudis als llacs d’alta muntanya Els estudis dels ecosistemes de muntanya s’inicien amb els treballs al llac Redó, en el marc del CRAM, centre creat a petició de Ramon Margalef. Aquesta línia de recerca compta amb una destacada participació del Departament d’Ecologia i la col·laboració del CSIC.

1983 Publicació del llibre "Limnologia", de R. Margalef Aquest llibre és una de les publicacions més destacades de Ramon Margalef. En aquest ampli manual, Margalef desenvolupa el seu coneixement en aigües continentals amb un enfocament més naturalista, mostrant aspectes de gestió ambiental i protecció de la natura.

1987 Nomenament de Ramon Margalef com a professor emèrit d’ecologia El 1987 Ramon Margalef es converteix en professor emèrit, impartint cursos de doctorat i seminaris.

1994 Jubilació de Ramon Margalef Ramon Margalef es jubila definitivament de l’activitat acadèmica, però segueix vinculat a la investigació ajudant antics estudiants.

1969 Inici de l'estudi del llac de Banyoles L’estudi del llac de Banyoles representa una oportunitat per començar la línia d’ecosistemes aquàtics continentals (limnologia) al departament. L’estudi aplica la metodologia que s’usa avui en dia. És una escola per a molts ecòlegs i permet la realització de 3 tesis doctorals.

1971 Inici dels estudis d'oceanografia: estudis a la zona del Sahara sobre afloraments de plàncton (Cornide de Saavedra) Margalef du a terme diversos estudis sobre la producció oceànica al Cornide de Saavedra, vaixell del CSIC. Aquests estudis són l’inici de la línia de recerca en oceanografia, que es manté amb els treballs realitzats per Jordi Flos.

1972 - 1973 Inici dels estudis sobre el bentos: projecte d'estudi dels Sistemes Naturals de les Illes Medes Joandomènec Ros lidera l’estudi a les illes Medes i posa en marxa la línia de recerca sobre ecologia de macròfits i del bentos. Aquesta línia es manté amb els estudis liderats per Javier Romero.

1972 Inici de l'estudi dels embassaments espanyols La recerca va tenir lloc entre 1972 i 1975, liderada per Dolors Planas amb la finalitat d’estudiar temes d’eutrofització als embassaments espanyols. Dona lloc a diverses tesis i crea escola per a molts ecòlegs d’arreu del món. Aquesta recerca es manté amb els treballs de Joan Armengol i els seus deixebles.

1977 Inici dels estudis dels rius: projecte d'estudi del riu Ter El projecte al riu Ter, liderat per Joan Armengol i Narcís Prat, és l’inici dels estudis de rius al departament, seguint els treballs fets per Margalef als anys 50 del segle xx. Es tracta d’un projecte referent i pioner a l’Estat espanyol que perdura en el temps amb diversos grups de recerca implicats.

1978 Inici dels estudis dels rius de la província de Barcelona L’estudi dels rius de la província de Barcelona parteix del llibre La limnologia, escrit l’any 1978. La recerca en aquest àmbit encara continua sota el lideratge de Narcís Prat amb el nom de Carimed (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis).

1978 Inici dels estudis d'ecologia terrestre: projecte d'estudis de conques experimentals a La Castanya, Montseny i Prades La línia de recerca d’ecologia terrestre s’inicia amb els estudis en aquestes zones, partint de la visió de conca com a unitat. Es tracta d’un projecte conjunt del Departament d’Ecologia de la UB, la UAB i la Universitat d’Alacant. Els estudis es coordinen des del CREAF i Carles Gracia lidera les tasques realitzades a la UB, mantingudes amb els treballs de Santi Sabaté.

1979 Inici dels estudis sobre biomonoterig en rius Inici dels estudis de l’estat dels rius a través del coneixement dels organismes que hi viuen. Aquesta línia arriba a estudiar els rius dels Andes.

1981 Inici de la línia d'estudis de llacunes costaneres La línia de recerca dels aiguamolls i les aigües de transició rep un gran impuls amb l’estudi de les llacunes costaneres. Iniciada per Francisco Comín i amb els treballs al delta de l’Ebre com a referents, la recerca es manté amb Margarita Menéndez.

1984 Publicació del llibre Els sistemes naturals de les illes Medes Es recullen, per primera vegada i en el marc del projecte de bentos marí, els estudis realitzats a les illes Medes per diversos investigadors. El llibre és editat per Ros, Olivella i Gili.

1987 Inici dels estudis de dendrocronologia Inici dels treballs sobre dendrocronologia al departament. El grup liderat per Emilia Gutiérrez esdevé un referent en aquest àmbit, i actualment molts altres grups del departament també apliquen aquesta tècnica.

1990 Inici del Pla de Seguiment de les Illes Medes El Pla de Seguiment de les illes Medes és un programa dins la línia d’investigació del bentos marí iniciat als anys 70. El seguiment continu durant tots aquests anys fa que aquest projecte sigui un referent mundial.

1990 Inici dels estudis de rius temporals Els estudis de rius temporals s’emmarquen dins la línia d’investigació sobre rius i permeten desenvolupar nombrosos projectes de diferents grups al departament, incloent els del grup de recerca FEHM i els dels professors Francesc Sabater i Isabel Muñoz.

1995 Inici dels estudis dels efectes del foc en rius Els estudis dels efectes del foc en rius es duen a terme gràcies a diversos projectes (FURIMED1 i FURIMED2) realitzats pel grup de recerca FEHM.

2005 Inici dels estudis d’ecotoxicologia en rius Els estudis d’ecotoxicologia permeten conèixer l’impacte de contaminants en ambients aquàtics. S’inicien amb els treballs d’Isabel Muñoz dins del projecte Modelkey.

1968 Publicació del llibre Perspectives in Ecological Theory, de Ramon Margalef. Perspectives in Ecological Theory esdevé el primer llibre de referència de Ramon Margalef a escala internacional. Encara avui és un dels llibres més importants per a l’ecologia.

1978 Es publica la traducció en espanyol del llibre "Perspectives in Ecological Theory" Es publica en castellà el llibre Perspectivas de la teoría ecológica, deu anys després de la publicació original en anglès.

1985 Creació de l’exposició «L’ecologia» per part de la Diputació de Barcelona i publicació del llibre homònim L’any 1985 Ramon Margalef crea l’exposició «L’ecologia», amb el suport dels Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. També és l’autor dels continguts, que inclouen, fins i tot, un joc sobre la successió ecològica: el Joc de la Soca. El llibre resulta un gran èxit per la qualitat dels seus gràfics i esdevé un complement al llibre Ecologia, publicat el 1974 pel mateix Margalef.

1989 Publicació de la Història natural dels Països Catalans Publicació de l’enciclopèdia amb participació de nombrosos investigadors i professors del departament en els volums relacionats amb la biologia i l’ecologia.

2016 Nou estatus del Departament d’Ecologia com a secció dins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals La reorganització dels departaments a la Facultat de Biologia porta a la fusió de diversos d’aquests, entre els quals hi ha el d’Ecologia, que passa a formar part del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

2019 Primer Congrés Ibèric d'Ecologia, celebrat a la Facultat de Biologia L’any 2019, coincidint amb el centenari del naixement de Ramon Margalef, se celebra a la Facultat de Biologia el Primer Congrés Ibèric d’Ecologia.

2017 Cinquantenari del Departament d'Ecologia Commemoració del 50è aniversari del Departament d’Ecologia. S’organitza un cicle de xerrades i altres activitats al voltant del departament i la figura de Ramon Margalef.

2004 Mort de Ramon Margalef Ramon Margalef mor als 85 anys. Com a homenatge, l’any següent es rebateja l’edifici principal de la Facultat de Biologia amb el seu nom.

2010 Floriment del Departament d’Ecologia al voltant del llegat de Margalef El llegat de Ramon Margalef es mostra en tots els seus camps de treball (ecologia terrestre, ecologia marina, limnologia i ecologia teòrica) en forma de projectes europeus i internacionals liderats pels seus estudiants convertits en ecòlegs consolidats.

1972 Inici de l'estudi dels embassaments espanyols

1978 Inici de l’estudi de conques terrestres

2017 La classe de màgia de Jorge Wagensberg al Departament

1972 Inici dels estudis sobre el bentos

1981 Canvis al departament durant els anys 80

1983 Inici de l’estudi dels llacs d’alta muntanya

Investigació, docència, Margalef i anècdotes del dia a dia.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Vivències personals

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Carles GràciaEmilia Gutiérrez Isabel MuñozJavier RomeroJordi FlosNarcís Prat Santi SabatéTecla Riera

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)Professora titular i investigadora en ecologiaCatedràtica d'ecologiaCatedràtic d'ecologiaProfessor titular d'ecologiaProfessor i catedràtic d'ecologiaProfessor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCAProfessora titular d'ecologia (1967-2006)

,myjnhbgvfcdxs

L’any 1987 surt el primer i únic número de la revista Eco-Press, una revista interna del departament, feta amb to d’humor i editada de manera molt casolana, que dona a conèixer l’actualitat del departament i els grups de recerca.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT

Eco-Press

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Ramon Margalef obre les principals línies de recerca del departament. Amb el temps, els seus alumnes inicien estudis de recerca, molts d’ells hereus de les inquietuds i les investigacions de Margalef.

Recerca

Ecologiateòrica

Ecologiadel plàncton marí i oceanografia

Ecologia de sistemes dominats per macròfits

Ecologia i conservació del bentos marí

Dendrocronologia

Ecologia evolutiva

Ecologia forestal

Biogeoquímica i ecotoxicologia de rius

Ecologia i gestió de rius

Ecologia de les aigües de transició

Ecologia i paleoecologia de llacs i embasaments

120010008006004002000

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

ECOLOGIA I CONSERVACIÓBENTOS MARÍ És l’estudi dels organismes que viuen al fons del mar, que constitueixen una gran biodiversitat. El seu coneixement proporciona moltes respostes sobre el funcionament i les interaccions existents entre organismes.

Marta Pérez Illes Medes Bernat Hereu Tascó Gros (Illes Medes)

INVESTIGADORS INICIALS Joandomènec Ros Ha dedicat la seva recerca a l’ecologia de les comunitats dels fons marins. Va començar els seus estudis a les illes Medes, on va realitzar la tesi doctoral, iniciant aquesta recerca al departament. Va dirigir el grup de recerca Ecologia del Zoobentos Marí a la UB, integrat dins del Laboratori Europeu Associat de Ciències del Mar. Javier Romero La seva recerca s’ha centrat en la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits. Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes.

ECOLOGIA TEÒRICA És l’estudi dels ecosistemes a partir de mètodes teòrics. El seu objectiu és millorar la comprensió del món natural i buscar una teoria unificadora que l’acosti a altres ciències. Hi ha un llibre del Dr. Margalef sobre aquesta disciplina anomenat Teoría de los sistemas ecológicos.

ECOLOGIA DELplàncton marí i oceanografia És l’estudi dels mars i oceans, així com de la biodiversitat i el funcionament d’aquests, a partir del plàncton, principalment.

ECOLOGIA DEsistemes dominats per macròfits És la línia de recerca que estudia els macròfits i el seu paper primordial per a la conservació de la biodiversitat i el cicle de carboni. Els macròfits marins són un tipus de vegetació aquàtica, amb una funció anàloga als arbres però al fons del mar.

Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera" Extret del llibre "Ramon Margalef, Ecólog de la biosfera"

Montse Vidal Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani Montse Vidal Vaixell oceanogràfic Garcia del Cid - NO Mediterrani Carles Guallar Vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa - NO Mediterrani

L'Estartit Eneko Aspillaga Illes Medes

INVESTIGADORS INICIALS Javier Romero Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits. Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre el bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes. Marta Pérez La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic.

INVESTIGADORS INICIALS Jordi Flos Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema. Tecla Riera Primera professora del departament i especialista en zooplàncton marí. Va ser ajudant de Margalef i una persona imprescindible en l’organització del departament. Montse Vidal La seva recerca se centra en l’àmbit de l’oceanografia, tant al Mediterrani com en altres mars, a través de l’estudi del plàncton, objecte preferent d’estudi de Ramon Margalef.

INVESTIGADORS INICIALS Jordi Flos Ha realitzat diverses aportacions en ecologia teòrica, inclosa l’edició d’un llibre i l’ensenyança d’una assignatura del mateix títol durant molts anys. També ha estudiat el litoral barceloní i els llocs d’aflorament oceànic, continuant els estudis de Margalef sobre el tema.

Dendrocronologia És l’estudi dels anells dels arbres i de la informació que se n’extreu. Els resultats obtinguts ajuden a entendre com influeixen el clima i altres factors en el creixement dels arbres.

INVESTIGADORS INICIALS Emilia Gutiérrez Ha dedicat la seva investigació a la dendrocronologia, l’estudi dels anells dels arbres. La seva tesi doctoral va ser la primera a Espanya sobre aquest tema i des de llavors ha seguit treballant en aquest àmbit. Gràcies als seus estudis, s’han pogut conèixer millor els processos ecològics a diferents escales, així com els patrons i la taxa de canvi d’aquests processos al llarg del temps.

ECOLOGIAFORESTAL És l’estudi dels boscos i ecosistemes agroforestals. Permet entendre quins factors permeten que aquests ecosistemes responguin d’una manera o una altra a fenòmens com el canvi global o els incendis forestals.

Santi Sabaté Castelltallat Santi Sabaté Nicaragua

INVESTIGADORS INICIALS Carles Gracia Ha sigut l’impulsor dels estudis d’ecologia terrestre al Departament d’Ecologia amb la recerca a La Castanya conjuntament amb la UAB, a més de creador i impulsor del CREAF. Santi Sabaté La seva recerca s’ha centrat en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes, els balanços de carboni, aigua i nutrients, i les respostes dels boscos al canvi climàtic, la sequera, els incendis i la gestió.

Biogeoquímica i ecotoxicologia La biogeoquímica estudia els cicles i canvis en els elements bàsics per als ecosistemes (carboni, nitrogen, fòsfor…) i l’ecotoxicologia estudia l’efecte tòxic que tenen els compostos derivats de l’home en els ecosistemes.

Isabel Muñoz Facultat de Biologia UB Amaiur Esnaola Riu Noce (Alps italians)

INVESTIGADORS INICIALS Isabel Muñoz Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i els efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius. Francesc Sabater La seva trajectòria científica va començar amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials.

ECOLOGIAi gestió de rius És l’estudi dels rius, la seva biodiversitat i el seu funcionament. Inclou els estudis dels organismes que serveixen com a indicadors de la qualitat ecològica del medi.

Narcís Prat Riu Ebre (Amposta) Narcís Prat Baix Llobregat Narcís Prat Riera de Vallvidrera Narcís Prat Riu Ripoll (Sabadell)

INVESTIGADORS INICIALS Narcís Prat És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials. Francesc Sabater La seva trajectòria científica comença amb els estudis del riu Ter i s’ha centrat en el metabolisme dels rius i els canvis biogeoquímics que s’hi han produït. També ha estudiat els efectes de la contaminació en els rius i en canals artificials. Isabel Muñoz Les línies d’investigació principals han sigut l’ecologia dels invertebrats, les respostes dels organismes en un escenari de canvi climàtic i l’estudi dels efectes de les substàncies tòxiques a les comunitats, línies que sempre han anat lligades als sistemes fluvials i als rius.

ECOLOGIA DE LESaigües de transició És l’estudi dels sistemes que es troben a cavall del mar i els rius, coneguts també com a aiguamolls. Es tracta de sistemes molt dinàmics i amb una gran biodiversitat.

Margarita Menéndez L'Encanyissada (Delta de l'Ebre) Antoni Gili Muntanyans de Torredembarra Antoni Gili Illa de Mar (Delta de l'Ebre)

INVESTIGADORS INICIALS Margarita Menéndez Les seves investigacions s’han centrat en la descomposició de la matèria orgànica en aiguamolls i rius. Ha realitzat els seus estudis al delta de l’Ebre i en altres aiguamolls amb comunitats d’organismes. Marta Pérez La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de l’ecologia de les plantes marines del Mediterrani. Recentment ha enfocat la recerca a l’estudi de la importància del paisatge en el funcionament dels ecosistemes costaners. També ha investigat el paper de les interaccions entre organismes en la resiliència en ecosistemes dominats per plantes marines i algues, així com la resposta de les plantes marines a un futur escenari de canvi climàtic. Javier Romero Les seves investigacions han estat vinculades a la vegetació aquàtica submergida i les praderies de plantes marines, part central de la seva tesi doctoral. També ha estudiat l’efecte de l’home a través de l’impacte sobre els macròfits. Actualment, la seva recerca se centra en la relació d’aquests organismes amb la resta d’espècies de l’ecosistema i la manera com s’hi vinculen des del punt de vista del paisatge i la qualitat ambiental. També lidera un grup de recerca sobre bentos marí amb components d’altres departaments i del CEAB de Blanes. Pilar López La seva principal línia d’investigació ha sigut l’estudi de la biogeoquímica de sediments en aiguamolls i embassaments. Per aquest motiu, treballa conjuntament amb els grups de recerca especialitzats en aquests dos ambients.

ECOLOGIA I PALEOECOLOGIA DEllacs i embassaments És l’estudi de la limnologia, és a dir, els llacs i embassaments, en tots els aspectes. També estudia les restes del passat que permeten explicar els canvis ambientals que han tingut lloc i que poden ocórrer en el futur.

Biel Obrador Embassament d'Artikutza Biel Obrador Embassament de Sau

INVESTIGADORS INICIALS Narcís Prat És especialista en l’estudi d’indicadors biològics per caracteritzar l’estat ecològic dels rius, en estudis de biodiversitat i en temes de gestió de les aigües. La seva investigació sempre ha estat lligada a les aigües continentals i als organismes que hi viuen; va començar els estudis en embassaments i ha acabat treballant en sistemes fluvials. Joan Armengol La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi dels embassaments. Ha aprofundit en l’ecologia d’aquests ambients amb l’estudi del pantà de Sau, fent-hi experiments sobre canvi climàtic. Joan Lluis Riera La seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels llacs i embassaments. És deixeble de Joan Armengol en la investigació dels embassaments espanyols. Actualment també treballa amb el tractament de grans conjunts de dades. Marisol Felip Ha centrat la seva recerca en l’estudi dels llacs de muntanya, especialitzant-se en el plàncton present en aquests hàbitats. La seva investigació s’ha dut a terme al CRAM (Centre de Recerca d’Alta Muntanya), fundat per Ramon Margalef, on ha treballat al grup de recerca liderat per Jordi Catalan, antic professor del departament.

ECOLOGIAEVOLUTIVA És l’estudi que combina els conceptes propis de l’ecologia amb les lleis de l’evolució. Aquesta disciplina ajuda a obtenir una visió més completa dels ecosistemes dins del marc de l’evolució.

Joan Lluís Pretus Viladecans Joan Lluís Pretus Viladecans Joan Lluís Pretus Viladecans

INVESTIGADORS INICIALS Joan Lluís Pretus La seva recerca ha estat vinculada a l’estudi de la distribució històrica i ecològica d’espècies en illes aplicada als organismes aquàtics i els seus cicles vitals. Actualment ha estès el seu àmbit de treball a la relació entre l’estructura de les poblacions i els sistemes de dispersió, i la riquesa d’espècies i les possibilitats d’adaptació a escala local.

HISTÒRIA DEL DEPARTAMENT DADES ALUMNES

1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20022003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

120010008006004002000

Alumnes d'Ecologia generalAlumnes de LimnologiaAlumnes d'Ecologia Oceànica

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Més de 23.000 alumnes en 50 anys

56 54 606 total 743

- 27 146 total 173

- 28 228 total 256

- 56 245 total 301

- 58 498 total 556

- 31 509 total 540

- 32 538 total 596

- 77 510 total 603

40 56 460 total 567

- 49 388 total 451

25 48 471 total 550

25 49 495 total 596

17 29 616 total 662

21 40 641 total 702

19 27 618 total 664

23 29 566 total 618

29 41 528 total 598

24 45 500 total 569

- - 507 total 507

- - 306 total 306

2 4 98 total 104

1 2 35 total 38

- - 5 total 5

119 126 932 total 1.177

127 112 854 total 1.093

129 116 847 total 1.092

107 101 801 total 1.009

104 93 778 total 975

92 85 814 total 991

97 84 789 total 970

65 62 775 total 902

79 79 728 total 886

70 60 759 total 889

62 54 743 total 859

90 81 39 total 210

75 70 11 total 156

26 18 119 total 163

23 18 129 total 170

27 17 155 total 199

24 18 161 total 203

22 21 147 total 190

29 18 148 total 195

Ramon Margalef (1919-2004) és considerat com un dels fundadors de l’ecologia moderna i un dels científics de major prestigi del segle XX. Com a científic va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia, contagiant amb la seva passió a tots els seus deixebles i companys investigadors.

Ramon Margalef

Gegant de l'ecologia

Un savi humil i honest

Un mestre singular

El llegat margalefià

Cordialitati respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

El legado del profesor Margalef

L’estudi del fitoplàncton marí i dels sistemes oceànics d’aflorament va permetre a Margalef obrir el camí de la unificació de l’oceanografia física i biològica, amb un gran reconeixement internacional. Va dedicar tota la seva carrera professional a cercar els principis unificadors de l’ecologia. La seva gran aportació va ser l’establiment de pautes generals aplicables a tots els ecosistemes i a la biosfera en general, incorporant l’espècie humana a la seva teoria general de la biosfera com una espècie més.

RAMON MARGALEF INVESTIGADOR

Gegant de l'ecologia

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)Professora titular i investigadora en ecologiaCatedràtica d'ecologiaCatedràtic d'ecologiaCatedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)Professor titular d'ecologiaProfessor i catedràtic d'ecologiaProfessor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCA

Carles GràciaEmilia GutiérrezIsabel MuñozJavier RomeroJoandomènec RosJordi FlosNarcís PratSanti Sabaté

Ramon Margalef és recordat com un gran humanista, de caràcter humil i honest. Qui el va conèixer en destaca el compromís, la generositat intel·lectual i el gran sentit de l’humor. La qualitat humana i la seva manera d’abordar la ciència van fer de Margalef un personatge molt reconegut i estimat per tota la comunitat científica internacional.

RAMON MARGALEF PERSONA

Un savi humil i honest

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)Professora titular i investigadora en ecologiaCatedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)Professor titular d'ecologiaProfessor i catedràtic d'ecologiaProfessor titular d'ecologia i Secretari del Departament BEEBCAProfessora titular d'ecologia (1967-2006)

Carles GràciaEmilia GutiérrezJoandomènec RosJordi FlosNarcís PratSanti SabatéTecla Riera

Ramon Margalef va ser un professor únic. Era un intel·lectual generós, capaç de transmetre la seva visió innovadora i avançada de l’ecologia. Les seves classes no eren fàcils de seguir, però tothom qui feia l’esforç d’endinsar-se en el seu coneixement descobria un autèntic mestre, capaç d’inspirar i treure el millor dels seus alumnes. Ramon Margalef va donar classes fins al 1994, any en què es va jubilar.

RAMON MARGALEF PROFESSOR

Un mestre singular

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Isabel MuñozTecla RieraNarcís Prat

Catedràtica d'ecologiaProfessora titular d'ecologia (1967-2006)Professor i catedràtic d'ecologia

Ramon Margalef era respectuós amb tothom. Mantenia una certa distància i es deixava conèixer poc, segurament fruit de la seva timidesa.

RAMON MARGALEF RELACIÓ

Cordialitat i respecte

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Carles Gracia Emilia Gutiérrez Narcís Prat

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)Professora titular i investigadora en ecologiaProfessor i catedràtic d'ecologia

Margalef va ser molt prolífic en la faceta divulgativa. La seva influència es recull als més de 700 llibres i estudis publicats, alguns dels quals són encara publicacions de referència per als ecòlegs i la biologia, així com als nombrosos reconeixements que va rebre i les diferents espècies que porten el seu nom.

RAMON MARGALEF LLEGAT

El llegat margalefià

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Premis i reconeixements

Espècies anomenades en honor seu

Premis i reconeixements Ramon Margalef va rebre nombrosos premis i reconeixements fruit de la seva gran trajectòria científica. A continuació hi ha la relació de distincions que va obtenir. 1968 Medalla Príncep Albert I 1973 Doctor honoris causa per la Universitat Aix-Marseille 1980 Premi A. G. Huntsmann per l’Excel·lència en Recerca Marina 1983 Medalla Narcís Monturiol 1983 Doctor honoris causa per l’Institut Químic de Sarrià 1984 Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units 1984 Premi Santiago Ramón y Cajal 1985 Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull 1987 Doctor honoris causa per la Universitat Laval 1987 Premi Honorari al Membre Estranger de la Societat Ecològica d’Amèrica 1989 Premi Italgas de Ciències Ambientals 1999 Medalla Naumann-Thienemann 1990 Premi Alexander von Humboldt 1990 Premi de la Fundació Catalana de Recerca 1990 Caballer de l’Orde d’Alfons X el Savi 1993 Premi Internacional de Medi Ambient Sant Francesc d’Assís 1994 Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Luján 1995 Premi de l’Institut Internacional d’Ecologia 1997 Creu de Sant Jordi 1998 Premi Rainiero III de Mònaco 1998 Enginyer forestal honorari de la Universitat Politècnica de Madrid 1999 Doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant 2000 Premi A. C. Redfield a la Trajectòria Professional 2002 Medalla d’Or del CSIC 2003 Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora

Espècies anomenades en honor seu La gran majoria són organismes aquàtics, ambient on l’ecòleg va fer la majoria de les seves grans aportacions científiques. Acartia margalefi Alcaraz, 1976 Animalia, Arthropoda, Copepoda Alexandrium margalefi Balech, 1994 Animalia, Arthropoda, Copepoda Amphora margalefi var. lacustris Sánchez, 1993 Protoctista, Bacillariophyta Antillobia margalefi Altaba, 1993 Animalia, Mollusca, Gastropoda Echinogammarus margalefi Pinkster, 1973 Animalia, Arthropoda, Amphipoda Hemimysis margalefi Alcaraz, Riera i Gili, 1986 Animalia, Arthropoda, Mysidacea Lecane margalefi De Manuel, 1994 Animalia, Rotifera Lepadella margalefi De Ridder, 1964 Animalia, Rotifera Margalefia intermedia Pagès, Bouillon i Gili 1991 Animalia, Cnidaria, Hydrozoa Microcharon margalefi Sabater i De Manuel, 1988 Animalia, Arthropoda, Isopoda Oncidium margalefi Hágsater, 1974 Plantae, Angiospermophyta, Liliopsida, Orchidales Ophelina margaleffi Sardá, Gil, Taboada i Gili, 2009 Animalia, Annelida, Polychaeta Oxytoxum margalefii Rampi, 1969 Protoctista, DinoflagellataAnimalia, Annelida, Polychaeta Picarola margalefii Cros i Estrada, 2004 Protoctista, Haptophyta, Coccolithophorida Pseudoniphargus margalefi Notenboom, 1987 Animalia, Arthropoda, Amphipoda Stephos margalefi Riera, Vives i Gili, 1991 Animalia, Arthropoda, Copepoda Typhlocirolana margalefi Pretus, 1986 Animalia, Arthropoda, Isopoda

El departament ha de fer front a un futur marcat pel canvi climàtic, l’especialització de l’ecologia, i la recerca i la necessitat de recursos, tant personals com econòmics. Aquests reptes definiran la seva evolució i el paper que tindrà dins la universitat i per a la societat.

Futur

del departament

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef

Professor i investigador en ecologia (1977-2017)Professora titular i investigadora en ecologiaCatedràtica d'ecologiaCatedràtic d'ecologiaCatedràtic emèrit d'ecologia (1969-2016)Professor titular d'ecologia

Carles GràciaEmilia GutiérrezIsabel MuñozJavier RomeroJoandomènec RosJordi Flos

A en Jordi Flos, en Carles Gràcia, en Santi Sabaté, l’Emilia Gutiérrez, en Joandomènec Ros, la Tecla Riera, en Javier Romero, la Isabel Muñoz, la Margarita Menéndez, la Montse Vidal, en Biel Obrador, la Marisol Felip, en Joan Pretus, en Pau Fortuño i en Narcís Prat per les seves aportacions. Un agraïment especial a en Narcís Prat per la direcció i coordinació d’aquest projecte i una menció especial al record de Ramon Margalef, qui ha mogut la voluntat de tothom per fer aquest petit projecte dels 50 anys del Departament d’Ecologia.

AGRAÏMENTS

Futur

Agraïments

Recerca

Història del departament

Ramon Margalef