Perseu

Perseu

Recurs didàctic

Grups ACORD i GALATEA

TEXTADAPTAT

TIPUSRECURS

QUI SOM?

SELECCIÓMUSICAL

VÍDEODIDÀCTIC

Activitats

En línea

Per imprimir

Activitats

EL VALEROS PERSEU Aquesta és la història del jove Perseu, un xic molt valent que va viure fa molts anys a l’antiga Grècia. Ell vivia modestament amb sa mare a una xicoteta illa de la mar Mediterrània i era feliç amb allò que la vida li donava. Sa mare, que es deia Danae, era tan guapa que fins i tot el rei va començar a molestar-la amb insistents proposicions de matrimoni. Però ella cada vegada li dia que no, perquè era feliç amb seu fill i no volia que ningú els separara. Polidectes, que així es nomenava el rei, veia que Perseu era un obstacle per al seu pla i, sense pensar-lo massa, el va desafiar davant de tots els altres ciutadans. Hauria de provar que era molt valent, quasi un heroi, i per tant hauria d’anar-se’n ben lluny, enfrontar-se amb un monstre anomenat Medusa i portar el seu cap com a prova de la fita. I, qui era aquesta Medusa? Vos preguntareu. Doncs era una gorgònia, es a dir, un monstre amb ales, urpes, uns ulls terrorífics i amb una cabellera plena de serps verinoses. Però, si això no vos pareix poc, encara tenia una arma més terrible: la seva mirada, amb la que podia convertir els homes en pedra. Pobre Perseu! Com podria superar aquesta prova i ajudar a sa mare per continuar amb la seua vida senzilla i feliç? Els antics deien que la Fortuna sempre ajuda als valents que intenten fer les coses de bon cor. I així va ser, perquè el deu Zeus, sabent que Perseu no se'n sortiria tot sol, va demanar als altres déus que l'ajudaren. I d’aquesta manera es van ficar en marxa:

• Hades, el deu de l’infern, li va donar un casc que tenia el poder de fer invisible a qualsevol que l’utilitzara
• Hermes, el missatger dels deus de l’Olimp, li va prestar les seues sandàlies alades i una falç, i per últim
• Atena, la deessa de la victòria en la guerra, un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertència que mirés sempre la Medusa a través de l'escut i no directament als seus ulls.

Amb tot això Perseu va partir rumb al mont Atlas, allà pel nord d’Àfrica, on vivien les Graies, unes dones molt velles que tenien només un ull i una dent per a les tres. Perseu els els va prendre i va exigir que li indicaren el camí cap a la Medusa si els volien recuperar. Aquestes van haver d’ajudar-lo per tornar a tindre dent i ull. I, un cop li ho van contar tot, Perseu es va dirigir a l'extrem nord del món, cap a una cova on vivien les Gòrgones entre les figures petrificades de les seves víctimes. Perseu les va trobar dormint i sense fer soroll es va acostar a Medusa d'esquena, mirant enrere a través de l'escut que Atena li havia prestat. Quan la va tindre ben a prop, sense girar-se, li va tallar el cap amb la falç d’Hermes. I en aquell mateix instant, del contacte de les gotes de sang de la Medusa amb la terra, va néixer Pegàs, un cavall preciós amb unes ales que li permetien solcar el cel amb rapidesa. Tot seguit, Perseu va guardar el cap de la Medusa dins un sarró, ja que, morta i tot, la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Després, amb les sandàlies alades i el casc d'Hades, se'n va poder anar a gran velocitat i sense que el pogueren veure les altres Gorgònies. Perseu tornava volant sobre el nord d'Àfrica quan va veure Atlas, un tità que sostenia el món, i que estava allí castigat per Zeus per haver-se alçat contra els déus de l’Olimp. Perseu va tindre llàstima del seu sofriment i el va convertir en pedra amb el cap de Medusa, transformant-lo així en la cadena muntanyosa que encara avui porta el seu nom. Més endavant va trobar una xica molt guapa, encadenada a un penya-segat sobre el mar. Perseu la va alliberar i li va oferir la capa per cobrir-se. La xica es va presentar com a Andròmeda, filla del rei d’aquella regió anomenada Etiòpia. Sa mare havia dit sovint que tant ella com la seva filla eren més formoses que les Nereides, les nimfes del mar. I aquestes, enfadades, s'havien queixat a Posidó, deu del mar, el qual havia enviat un monstre a destruir el territori. Els habitants d’aquella terra van consultar l’oracle per saber com aplacar la ira de Posidó, i allí els hi van dir que l’única solució possible era que el rei havia d’entregar la seva filla al monstre. Quan Andròmeda va acabar d'explicar la seva història, el monstre va eixir del mar. Però Perseu, gràcies als regals dels déus, va aconseguir matar-lo i va demanar casar-se amb ella, per tal d’emportar-se-la ben lluny d’aquell perill. I així el rei d’Etiòpia, en agraïment, li va concedir la mà de la seua filla. Tot seguit Perseu va tornar a la seua illa decidit a buscar a sa mare. I afortunadament va arribar just el dia que el rei volia obligar-la a casar-se amb ell. Així doncs va anar al palau reial, on estava reunit amb els seus amics, i traient el cap de la Medusa davant d’ells, van quedar tots convertits en pedra. En acabant, Perseu va retornar els presents als déus. I el cap de la Medusa li’l va donar també a Atena, que el va col·locar com a trofeu al seu escut. Quan ja totes aquestes proves havien terminat feliçment, Perseu es va decidir a participar a uns jocs esportius que es celebraven a la veïna ciutat d’Argos per provar la seva habilitat en el llançament del disc. Allí governava el seu avi Acrisi, qui presidia els Jocs sense saber que un dels participants era el seu nét. En llançar el disc, Perseu va relliscar i el projectil es va desviar cap a la tribuna, amb tan mala sort que va encertar el cap d'Acrisi, qui va morir instantàniament. Quan es van aclarir les causes d’aquell desafortunat accident, els ciutadans d’Argos es van assabentar que Perseu era net del rei Acrisi, qui va rebutjar la seua filla Danae en saber que estava embarassada, per culpa d’una predicció que avançava que eixe xiquet podria un dia arribar a matar al seu avi. Malauradament la fatalitat va voler que així fora, però va ser un accident i Perseu era innocent. Per això els ciutadans d’Argos van tornar a Perseu el dret reial i el van convertir en el rei de la ciutat, on va viure feliç al costat d'Andròmeda i de sa mare Danae. I aquí acaba aquesta història d’un xic valent que va arriscar la seua pròpia vida per salvar la dels altres, doncs la seua veritable heroïcitat va consistir a defensar les dones de la seua família i ajudar a fer de la seua ciutat un lloc on conviure sense por a cap monstre.

Perseu és fruit de la col·laboració dels grups ACORD (professorat de conservatori de música) i GALATEA (professorat de secundària llatí, grec i cultura clàssica).El projecte compta amb diferents tipus de recursos per aconseguir acostar, d'una manera lúdica i motivadora, la mitologia i la música, fomentant en l'alumnat el plaer per la lectura, l'intercanvi cultural, el desenvolupament de la creativitat i l’hàbit per escoltar música i teatre en directe.L'objectiu principal és reflexionar sobre com els mites clàssics ens poden ajudar per comprendre millor les normes de convivència i del respecte a la natura.Tipus de recursos que inclou el projecte:

• Un text adaptat del mite de Perseu (nivell des de 5é de primària a 2n d’ESO)
• Audiovisual del mite de Perseu per reforçar la lectura
• Selecció de peces musicals per escoltar i relacionar amb el text.
• Activitats per imprimir
• Activitats per interactuar
• Un espectacle de teatre i música, amb la dramatització d’un relat i l’execució de música en directe

Activitats en línea

1. Uneix per parelles
2. Sopa de lletres
3. De qui parlem?
4. "Pasapalabra". Es tracta d'una activitat en la qual has d'anar averiguant les paraules que s'amaguen darrere les inicials de l'alfabet i que corresponen als personatges i situacions del relat del valerós Perseu.

Activitats per imprimir

1. Sopa de lletres
2. Uneix per parelles
3. De qui parlem?

Al musiconte El valerós Perseu intervindran diversos instruments musicals. Si voleu sentir una mostra de com sonen i aprendre més sobre ells, cliqueu damunt dels enllaços següents, que contenen informació sobre la seua història i també arxius sonors per escoltar el timbre de cada instrument:

1. la viola i el violí. En aquesta ocasió el violí sonarà quan aparega el déu Hermes, perque és el registre més agut.
2. la corda percutida, amb el piano, que sonarà acompanyant a l'oboè i la viola, i en altres passatges el sentireu com a solista.
3. de la família del vent fusta, l'oboè sonarà quan es parle de la deessa Atena, i el fagot representarà a la monstruosa gorgona Medusa.
4. per últim, de la família del vent metall, la trompeta sonarà quan es parle del déu Hades, el senyor de l'inframón.